Voisinage jurisprudentiel et doctrinal vérifié. Cliquez pour explorer.

• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 140/2007 (ECLI:AD:TSJADAD:2007:140)

Note : la référence fournie dans la requête (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans l'en-tête de la décision (ROJ et ECLI). Numéro de recours : 55/07 ; numéro de protocole : AD-0013-1/07 ; sentence n° 55-2007.

Faits et procédure

Le requérant, M. Pérez, était titulaire d'une autorisation d'immigration dont la caducité était intervenue, selon le texte, « fa 38 anys », soit vers 1969. Il sollicitait la régularisation de cette autorisation en vue d'obtenir une autorisation de résidence et de travail sur le territoire de la Principauté.

Le ministre de l'Intérieur et de la Justice a rejeté sa demande par résolution du 12 octobre 2006, au motif que la résidence et le travail au Principat n'étaient pas établis. Le Gouvernement a confirmé ce rejet par décision du 3 janvier 2007, sur recours administratif. Le requérant a alors saisi le Tribunal des Batlles.

Par sentence n° 2007-42, la Section administrative du Tribunal des Batlles a rejeté la demande et déclaré conformes au droit les décisions administratives attaquées. Le requérant a interjeté appel. Il demandait l'audition d'une témoin, sa compagne, et soutenait que sa présence en Andorre était attestée depuis 1968 à travers diverses localisations, sans que la véracité des témoignages de première instance n'ait été vérifiée. Le Gouvernement a conclu au rejet de l'appel.

Par ordonnance du 25 mai 2007, le Tribunal supérieur a déclaré impertinente la preuve testimoniale sollicitée, puis a mis l'affaire en délibéré.

Question de droit

La question centrale est de déterminer quelles obligations pèsent sur l'étranger dont l'autorisation d'immigration est caduque lorsqu'il demande sa régularisation. Plus précisément, il s'agit de savoir :

1. si le demandeur doit démontrer une résidence et/ou un travail permanents et effectifs depuis la date de caducité ;
2. à qui incombe la charge de la preuve, et dans quelle mesure l'administration peut fonder sa décision sur les enquêtes policières ;
3. si le juge d'appel peut écarter une demande d'audition de témoin et confirmer une décision fondée sur les éléments du dossier.

Le texte rappelle que la question est régie par l'article 79 de la Llei qualificada d'immigració du 14 mai 2002, dont la référence est reprise dans la décision.

Solution et dispositif

Motifs

Le Tribunal supérieur retient, au considérant second, qu'en vertu de l'article 79 précité, le titulaire d'une autorisation d'immigration caducée qui sollicite sa régularisation doit démontrer « qu'il a continué à résider et/ou à travailler de manière permanente et effective au Principat depuis la date de caducité », outre le

Representant: Yuste

Advocat: Sancho

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant i advocat: Conde

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0013-1/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- En la sentència número 2007-42, de 27 d'abril de 2007, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Pérez i va declarar ajustada al Dret la resolució del Ministre d'Interior i Justícia de 12 d'octubre de 2006 i la del Govern de 3 de gener de 2007 que desestimava el recurs interposat contra la anterior.

Aquestes resolucions van denegar al Sr. Pérez la regularització de l'autorització de residència i treball per no acreditar la seva residència i treball al Principat.

2.- Contra la sentència interposa un recurs d'apel·lació el Sr. Pérez en el que a més de demanar la pràctica d'una prova testifical de la seva companya sentimental addueix que de la prova aportada en autes es dedueix que des de l'any 1968 fins l'actualitat ha viscut a diferents llocs d'Andorra i posa en relleu que no s'ha contrastat la veracitat dels testimonis proposats en la primera instància i que el Sr. Pérez i la seva parella passen llargues temporades en diferents llos a Andorra propietat de la segona, que no gaudeixen d'instal·lacions, ja que han fer una opció de viure consistent en apartar-se de la societat.

3.- La representació del Govern s'oposa al recurs d'apel·lació ja que de les proves que consten a l'expedient se'n dedueix que el Sr. Pérez ni havia treballat ni residit de forma permanent ni efectiva al Principat des de que li va caducar l'autorització anterior.

4.- Per providència de 25 de maig de 2007 es va declarar impertinent la prova demanada i seguidament han quedat les actuacions vistes per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs.

Segon.- Per contrastar els arguments de l'apel·lant amb els de la sentència cal tenir en compte que de conformitat amb el que disposa l'article 79 de la Llei qualificada d'immigració, de 14 de maig de 2002, el titular d'una autorització d'immigració caducada (la del Sr. Pérez havia caducat des de fa 38 anys, com posa en relleu la sentència apel·lada) que demana la regularització ha de demostrar que ha continuat residint i/o treballant de manera permanent i efectiva al Principat des de la data de la caducitat, a més de complir els demés requisits establerts en la legislació per renovar la seva autorització.

Per tant, havent caducat l'autorització, la càrrega de presentar els elements de fet que acreditin la residència i/o treball efectius al Principat correspon a la persona que demana la seva regularització, amb la finalitat de demostrar la seva realitat, i també amb la de completar o, si és el cas, contradir els resultats de les comprovacions que l'Administració competent realitza a través de les enquestes policials.

Tercer.- En el cas, la sentència analitza de manera exhaustiva i correcta les proves que obren a l'expedient i convé ressaltar: d'una banda, que les enquestes policials són contundents quan indiquen que el Sr. Pérez és desconegut en els diferents indrets o diu que alterna la seva residència i d'una altra, que llevat de documents acreditatius de titularitat d'accions en societats andorranes i títols de propietats de la que diu ser la seva companya sentimental, no ha aportat cap element de prova que demostri, ni indiciàriament, la seva residència o treball efectius.

En aquesta situació, l'escrit de recurs justifica el resultat advers de les enquestes policials amb l'argument de que el Sr. Pérez i la seva parella resideixin en indrets del Principal totalment allunyats dels nuclis de població ja que han fer una opció de viure consistent en apartar-se de la societat i per tant no necessiten disposar dels serveis d'aigua, electricitat, telefonia, vehicle, etc. que habitualment s'utilitzen per demostrar la residència efectiva en un immoble, però òbviament aquest argument no és admissible.

D'altra banda, estima que durant la primera instància no s'han contrastat les declaracions de testimonis que proposa, però això no resta força de convicció als raonaments de la sentència, que per sí sols son prou explícits, i més quan els proposats com a testimonis són persones que han de ratificar una declaració prèviament redactada.

En definitiva, les actuacions que reflecteixen les enquestes policials i que recull la sentència són sobradament clares i contundents com per concloure que el Sr. Pérez no reuneix els requisits legalment exigibles per renovar l'autorització caducada i per tant s'ha de desestimar el recurs i confirmar la sentència.

Quart.- No hi h mèrits per a un especial pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Pérez contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles número 2007-42, de 17 d'abril, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).