• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 144/2007 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 18 octobre 2007)

Note : la référence « Juridiction andorrane, — » fournie à l'appui de la demande étant incomplète, la référence canonique retenue est celle qui figure dans le texte de la décision.

Faits et procédure

Le 9 juin 2000, une entrée massive d'eau de pluie a endommagé le parquet et la peinture de l'habitation de M. Cano. Selon le demandeur, ce sinistre résulte de la réalisation défectueuse de travaux d'élargissement et de rectification de la route secondaire d'Aixirivall, confiés à la société Campillo SA.

Par acte du 5 novembre 2002, M. Cano a assigné Campillo SA et Mme Quesada en condamnation solidaire au paiement du coût de la réparation intégrale des dommages. Les défenderesses ont opposé la prescription de l'action et contesté toute responsabilité de Campillo SA dans la survenance du sinistre.

Par jugement du 23 janvier 2007, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande au motif que l'action était prescrite. M. Cano a interjeté appel le 11 mai 2007. Il soutient qu'une lettre adressée le 25 janvier 2002 par Campillo SA à son assureur, avec copie au Comú de Sant Julià, constituait une reconnaissance implicite de responsabilité interrompant la prescription.

La décision rapporteur est signée par la magistrate Eulàlia Amat Llari, la formation étant présidée par Jean Louis Vuillemin, avec Joan Manel Abril Campoy.

Question de droit

La question posée était double :

1. Le délai de prescription de l'action fondée sur la Lex Aquilia était-il expiré à la date de l'assignation du 5 novembre 2002 ? La décision ne chiffre pas expressément le délai dans ses motifs. Le résumé automatique de la base (« Resum I.A. ») mentionne un délai de deux ans, information qui ne figure pas dans le corps de la décision et qui doit être vérifiée dans la source primaire.

2. La lettre du 25 janvier 2002 de Campillo SA à son assureur emportait-elle reconnaissance de dette, de nature à interrompre la prescription au sens du droit andorran, tel qu'énoncé par le Codi (livre 7, titre 39) ?

Le Tribunal devait donc déterminer si les seuls modes d'interruption reconnus par l'ordre juridique andorran (demande en justice avant l'expiration du délai et reconnaissance du débiteur) avaient été réalisés.

Solution et dispositif

Le Tribunal confirme la décision de première instance. Il écarte d'abord la reconnaissance implicite alléguée. Selon les motifs, le contenu de la lettre (fol. 34) n'emporte aucune reconnaissance de dette, explicite ou implicite, puisqu'elle nie expressément toute responsabilité. Elle impute la cause de l'entrée d'eau à un débordement du réseau d'eaux résiduelles mêlées aux eaux pluviales et à un tuyau de diamètre insuffisant appartenant à la commune. L'envoi de

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 5 de novembre del 2002 la representació processal del Sr. Cano va formular demanda contra la societat Campillo SA “Campillo SA”, així com contra la Quesada, sol·licitant que es condemnés solidàriament a les demandades al pagament de la quantitat corresponent a la complerta i definitiva reparació dels danys produïts a la pintura i el parquet de la seva vivenda per l’entrada massiva d’aigua pluvial que va tenir lloc el dia 9 de juny del 2000 com a conseqüència de la deficient realització dels treballs d’eixampla i rectificació de la carretera secundària d’Aixirivall per part de Campillo SA

II.- La representació processal de Campillo SA i de Quesada va contestar a la demanda en data 26 de novembre del 2002, al·legant la prescripció de l’acció i la manca de responsabilitat de Campillo SA en la producció dels fets.

III.- Les part van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica reiterant els seus arguments.

IV.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 23 de gener del 2007 desestimant la demanda formulada per entendre prescrita l’acció.

V.- Contra la citada Sentència presenta recurs d’apel·lació la representació processal del Sr. Cano en data onze de maig del 2007 i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l’estimació en tots els seus extrems de la demanda formulada per ella.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que l’entrada d’aigua de pluja que va ocasionar danys al parquet de l’immoble situat al XXXX propietat del Sr. Cano va tenir lloc el dia 9 de juny del 2000, ja que així ho reconeix el demandant a la seva demanda, mentre que la petició de citació per tal de presentar demanda per part del perjudicat és de data 27 de setembre del 2002 i la demanda que dóna origen al present procediment es va presentar el dia 5 de novembre del 2002, havent transcorregut, per tant, amb excés el termini de prescripció de l’acció derivada de la Lex Aquilia.

La part recurrent al·lega en contra de la decisió de l’Hble. Batlle d’entendre prescrita l’acció per aquesta causa que, en data 25 de gener del 2002, la companyia Campillo SA, encarregada dels treballs d’eixampla i rectificació de la carretera secundària d’Aixirivall tercera fase, que segons el seu parer van ser la causant dels sinistre, va enviar una carta a la seva companyia d’assegurances, amb còpia a l’Hble. Comú de Sant Julià, comunicant-li la producció del sinistre, carta que ella entén que no era més que la resposta a les nombroses reclamacions que havia rebut i que suposava un reconeixement de responsabilitat implícit.

No obstant, en el mateix sentit que l’Hble. Batlle, considerem que del contingut de l’esmentada carta (foli 34), no es pot deduir un reconeixement de deute per part de Campillo SA ni explícit ni implícit, ja que en ella precisament es nega tota responsabilitat en relació al sinistre que podria haver produït uns danys a l’habitatge propietat de l’agent. En aquest sentit, cal observar que en ella es manifesta que l’entrada d’aigua al citat immoble va ser provocada per un desbordament de la xarxa d’aigües residuals en la zona “per estar barrejat aigües pluvials i residuals més amunt de la carretera i en aquest fet no en portem cap responsabilitat”, afegint com un altre causa del sinistre que el tub a on s’empalmava la claveguera, que era propietat del Comú, era d’un diàmetre insuficient. D’altra banda, el sol fet d’enviar una carta comunicant el sinistre a la seva companyia asseguradora, encara que s’enviés còpia a l’Hble. Comú, tampoc implica que la demandada reconegués la responsabilitat dels fets, sinó que, ateses les reclamacions del perjudicat, els posava en coneixement de l’entitat que podria haver de respondre dels danys conjuntament amb ella si no s’admetia el seu criteri sobre la causa del sinistre i d’aquella que li havia encarregat les obres i que rebia les queixes del perjudicat, negant en tot cas ser-ne responsable.

Per aquesta raó, encara que la carta fos la resposta a les reclamacions del Sr. Cano, que d’altra banda no consten a les actuacions, i encara que és possible que l’actuació de Campillo SA hagués provocat o agreujat els danys que va patir l’agent, cosa que tampoc s’ha provat, aquest Tribunal ha posat de relleu reiteradament (SSTSJA de 19 de juny, 17 de juliol i 13 de novembre del 2003 i 11 de maig del 2006 entre altres) que a l’ordenament andorrà la prescripció sols s’interromp per la interposició de la demanda per part del perjudicat abans de que l’acció hagi prescrit (Codi 7,39,7-1), o pel reconeixement del deute per part del responsable del fet (Codi 7,39,7-5) i l’agent no ha acreditat que s'hagi produït cap d’aquestes dues circumstàncies.

II.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent en virtut del que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació del Sr. Cano contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 23 de gener del 2007 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d’aquest recurs a la part apel·lant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.