• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 158/2007, 18 octobre 2007)

Faits et procédure

Le Sr Querol, dont le prénom n'est pas précisé dans la décision, a introduit une action interdictale de recouvrement de la possession (interdicte de recuperar la possessió) contre la commune d'Encamp (Comú d'Encamp). Il demandait la restitution de la possession de parcelles situées à Encamp, ainsi que les fruits perçus depuis la dépossession. La date de la demande est indiquée comme étant le 16 septembre 2003 dans l'exposé des antécédents, mais le fondement relatif à la prescription mentionne le 16 septembre 2006. Cette divergence n'est pas résolue par le texte.

La commune s'est opposée à la demande le 7 novembre 2005. Elle a soulevé l'exception de litispendance et, subsidiairement, le rejet de la demande.

Par sentence du 23 avril 2007, le Batlle a rejeté l'exception de litispendance et a, à la majorité, accueilli la demande. Il a ordonné à la commune de réintégrer le demandeur dans la possession des parcelles 1 et 2, d'une superficie de 718,44 m² et 776 m², et a mis à sa charge les dépens de première instance, y compris les honoraires d'avocat et de procureur de la partie demanderesse.

La commune a interjeté appel le 6 juillet 2007. La partie adverse a conclu au rejet de l'appel le 25 juillet 2007. Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy. La formation comprenait également M. Jean Louis Vuillemin, président, et Mme Eulàlia Amat Llari.

Question de droit

La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice devait trancher trois points.

1. La litispendance. La demande en revendication de la propriété, pendante devant une autre juridiction, et l'action interdictale présentaient-elles la triple identité exigée (subjective, objective et de cause petendi) ?
2. La prescription. L'action interdictale était-elle prescrite, compte tenu de la date de la cession de possession à la commune ?
3. Le fond. Une action interdictale de recouvrement de la possession peut-elle être dirigée contre l'administration et, dans l'affirmative, à quelles conditions ?

Le troisième point est le cœur de la décision. Il porte sur l'interprétation de l'article 94 du Code de l'administration du 29 mars 1989, dont le dernier alinéa dispose : « No s'admeten interdictes contra les actuacions de l'Administració en aquesta matèria » (il n'est pas admis d'interdits contre les actes de l'administration en cette matière).

Solution et dispositif

Sur la litispendance. La Sala rejette l'exception. Elle rappelle, en reprenant son Aute du 14 juillet 2004, que la litispendance suppose une triple identité. Elle relève que la cause petendi diffère : l'une des actions vise la déclaration d'un droit réel (le domaine), l'autre la protection d'une situation de fait (la possession). Les deux procédures peuvent donc aboutir à des solutions distinctes, qui ne sont pas contradictoires. La Sala ajoute que l'exception n'a été soulevée qu'à l'égard de l'action en déclaration de propriété. Elle en déduit, par application de la maxime pendente appellatione, nihil innovetur, que l'examen doit se limiter aux deux demandes qui ont effectivement été formées.

Sur la prescription. La Sala rejette également l'exception. Elle retient que le demandeur possédait les parcelles depuis 1971, et que la lettre de la commune du 18 avril 2005 reconnaissait son occupation. Elle en conclut que le délai d'un an n'avait pas couru depuis la prise de possession par la commune.

Sur le fond. La Sala retient que l'administration a agi dans le cadre de ses comp

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Querol va formular demanda interdictal de recuperar la possessió, de data 16-9-2003, en virtut de la qual demanava que es condemnés a l'Hble. COMÚ D'ENCAMP a restituir la possessió de les parcel·les ubicades als XXXX, amb més els fruits obtinguts des de la despossessió i amb imposició de les costes processals.

L'Hble. COMÚ D'ENCAMP es va oposar a la demanda, per escrit de data 7-11-2005, i va articular l'excepció de litispendència i, de forma subsidiària, que es desestimés la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, en data 23- 4-2007, en la qual s'establia el que segueix: "DECIDEIX:

Que ha de desestimar l'excepció peremptòria de litispendència oposada per la representació processal de l'Hble. Comú d'Encamp a la demanda formulada pel Sr. Querol, i ha d'estimar majoritàriament la demanda formulada per aquest darrer contra el primer, ordenant conseqüentment a l'Hble. Comú d'Encamp que reposi el demandant en la possessió de les parcel·les 1 i 2 de 718,44 m2 i 776 m2 situades als carrers Bellavista i pastoressos d'Encamp, desestimant els restants pediments i imposant al Comú defenent la totalitat de les costes processals ocasionades amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador de l'agent a acreditar en període d'execució de Sentència".

III.- La representació processal de l'Hble. COMÚ D'ENCAMP ha interposat recurs contra la resolució d'instància i per escrit, de data 6-7-2007, ha sol·licitat la revocació de la sentència, en consonància amb els arguments continguts en el referit escrit.

Per el contrari, la representació processal de la part agent ha formulat escrit de contesta a les conclusions, de data 25-7-2007, en virtut del qual es demana que es dicti sentència desestimatòria, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El present recurs el fonamenta la direcció lletrada de l'Hble. COMÚ D'ENCAMP en els següents greuges o motius de recurs. En primer terme, considera la part recurrent que procedeix l'estimació de l'excepció de litispendència, atès que existeix un procés civil sobre declaració de la propietat de les parcel·les que diu que posseeix l'agent i diversos judicis administratius, en els qual es ventila la nul·litat dels actes administratius relatius a la residència de la gent gran.

Aquesta excepció no pot prosperar. Com aquesta Sala ha tingut ocasió de posar de manifest, l'excepció de litispendència s'articula com un mecanisme que evita que es puguin tramitar diferents judicis amb el mateix objecte, causa petendi i les mateixes parts, tota vegada que en aquest cas es podrien produir sentències contradictòries amb els menyscapte que això comportaria pels principis de la justícia i la seguretat jurídica. Així, aquesta Sala en el seu Aute de 14 de juliol de 2004 ja va posar de manifest que "l'excepció de litispendència, com a institució processal que s'articula a través d'una excepció dilatòria, produeix els seus efectes en un doble ordre: per una banda, en la vessant interna, on es crea la ficció que els extrems fonamentals del procés esdevenen immutables des de la interposició de la demanda ("ut liti pendente, nihil innovetur") i, per l'altra, des de la vessant externa, on l'excepció de litispendència es conceptua com un instrument dirigit a evitar que es puguin dictar resolucions contradictòries entre dos processos, atesa la identitat del seu objecte. En aquest sentit, es permet que a través de l'esmentada excepció es paralitzi la tramitació del segon o ulterior procés. I per evitar aquesta possibilitat d'existència de sentències o resolucions judicials contràries, s'ha vingut exigint per la jurisprudència la concurrència dels següents requisits o pressupòsits per a l'èxit de l'excepció. Així, s'ha exigit que ha de produir-se una triple identitat: subjectiva, objectiva i de la causa petendi".

Si aquestes consideracions les traslladem al supòsit que ens ocupa, convé ressenyar el que segueix. En primer terme, quan s'articula l'excepció de litispendència solament l'articula la part defenent en el seu escrit de contesta a la demanda en relació a la demanda de declaració de la propietat sobre les parcel·les i no respecte de cap procediment administratiu o contenciós, per la qual cosa, en atenció a l'apotegma "pendente appellatione, nihil innovetur" que impedeix introduir qüestions o extrems nous en aquesta alçada, s'ha de limitar l'estudi de l'excepció a la demanda que té per objecte la declaració de la propietat i la demanda interdictal. I des d'aquesta òptica, esdevé clar el refús de l'excepció, perquè la causa petendi és clarament diversa, tota vegada que en un dels processos s'exercita una acció adreçada a obtenir una declaració de la titularitat d'un dret real, com és el domini, mentre que en l'altre s'intenta obtenir la protecció d'una situació fàctica, com és la possessió, essent perfectament possible que els dos processos obtinguin solucions diverses, sense que aquestes puguin ésser enteses ço mà contràries, tota vegada que un extrem té a veure amb la defensa de la possessió com a fet, mentre que l'altre cerca una declaració de domini.

II.- En segon terme, afegeix el recurrent que la sentència d'instància no s'ha pronunciat sobre l'excepció de prescripció que, amb caire subsidiari, es va articular en l'escrit de contesta a la demanda. Aquesta petició tampoc pot prosperar. En efecte, la única menció que es troba a la contesta a la demanda (foli 73) rau en l'asseveració que fins el 11-10-2004 va ser posseïdor el Govern i a partir d'aquella data es va cedir al Comú d'Encamp i, per tant, ha transcorregut l'any de prescripció. En aquest ordre d'idees, resulta que la l'anunci per a interposar la demanda interdictal per a recuperar la possessió s'efectua en data 16-9-2006, mentre que la cessió de la possessió a l'Hble. COMÚ D'ENCAMP va tenir lloc mitjançant les resolucions administratives de dates 11 de maig, 11 i 18 de juliol de 2005. Ha quedat abastament provat que des de l'any 1971 el Sr. Querol ha posseït les parcel·les objecte de l'interdicte, a la qual cosa s'ha d'afegir, com posa de relleu el jutjador d'instància, que en la pròpia carta adreçada pel Comú a l'agent, en data 18-4-2005, es reconeix que està ocupant les referides parcel·les. Per tant, des de la entrada en possessió del Comú d'Encamp no ha transcorregut l'any de prescripció per a l'exercici de l'acció i, per tant, procedeix desestimar l'excepció peremptòria de prescripció.

III.- En darrer terme, procedeix analitzar el fons del litigi i determinar si, en el cas que ens ocupa, esdevé viable interposar interdictes contra l'administració o no, i pel cas que la resposta fos afirmativa, si es donen els pressupòsits per a la seva prosperabilitat.

L'article 94 del Codi de l'Administració disposa que "El Consell General, i el Consell Executiu, els Comuns i els Quarts podran recuperar per ells mateixos la possessió de llurs béns de domini públic en qualsevol moment.

Podran recuperar els béns de domini privat dins el termini d'un any a partir de la data de la usurpació. Passat aquest termini, hauran d'exercitar l'acció reivindicatòria davant els Tribunals ordinaris.

No s'admeten interdictes contra les actuacions de l'Administració en aquesta matèria".

La interpretació de l'esmentat precepte significa partir de les prerrogatives de les quals gaudeix l'administració en un Estat de dret per a poder complir amb les finalitats que l'imposa la llei. Així, convé tenir present que l'Administració, a diferència dels particulars, i en ares a potenciar el principi d'eficiència de la seva actuació, gaudeix de l'anomenada autotutela declarativa i executiva; és a dir, que pot declarar l'existència dels seus drets i emprar la via de constrenyiment sense necessitat de l'auxili judicial, a la vegada que els conflictes que es puguin generar quan l'Administració actua com a tal i no com a persona jurídica, desprovista de privilegis, s'han de ventilar en els tribunals específics de l'ordre contenciós. Nogensmenys, esdevé cert que aquestes prerrogatives s'atribueixen a l'Administració quan actua dins del procés establert i gaudeix de competència per a poder portar a terme la seva actuació; altrament estaríem front a les vies de fet i fora del marc del principi de seguretat jurídica i de la subjecció de l'Administració a l'imperi de la llei.

Si aquestes consideracions es traslladen al cas que ens ocupa, convé determinar si l'Administració, en concret l'Hble. COMÚ D'ENCAMP, ha actuat en consonància amb les seves competències i d'acord amb el procediment establert, la qual cosa impediria l'exercici dels interdictes front a la seva actuació; o, per el contrari, no s'ha adequat a aquests pressupòsits que ineluctablement han de marcar la seva actuació, i pot ésser paralitzada amb les accions interdictals. Si s'examinen les actuacions, consta acreditat que per conveni, de data 11-10-2004, entre el Comú d'Encamp i el M.I. Govern d'Andorra, es va perfeccionar una permuta relativa a les finques objecte del present interdicte. Així mateix, consta provat que per acord del Consell del Comú, de data 3-11-2004, es va aprovar ubicar una residència per a la gent gran i per acord, de 6-4-2005, es van declarar les referides parcel·les béns de domini públic. Comunicat a l'agent que lliurés la possessió dels esmentats béns a l'Administració, aquest no ho va fer, i es va demanar a la Batllia l'execució forçosa de l'acord adoptat i per providència d'execució de 27-5-2005 la Secció administrativa de la Batllia va ordenar el lliurament de la possessió en els terminis que indicava la referida resolució.

D'aquests fets acreditats, s'ha de concloure que l'actuació de l'Administració ha estat adequada al procediment establert i dins del marc de les seves competències i que, per consegüent, aquesta Sala entén que, sens perjudici de discutir en el procediment declaratiu en curs la titularitat dominical de les parcel·les objecte de l'interdicte, no esdevé possible, a diferència de la opinió de l'òrgan judicial d'instància, plantejar en aquest supòsit concret un interdicte de recuperar la possessió contra l'Administració i, aleshores, procedeix la revocació de la resolució judicial d'instància.

Les argumentacions anteriors justifiquen el no haver d'entrar a analitzar altres qüestions sobre el fons adduïdes en el recurs interposat.

IV.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Pel que fa a les costes de primera instància, aquestes han de ser imposades a la part agent, en consonància amb el criteri del venciment objectiu (Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per l'Hble. COMÚ D'ENCAMP contra la sentència, de data 23-4-2007, dictada per l'Hble. Batlle i revocar la seva part decisòria i declarar que procedeix desestimar la demanda interposada per la representació processal del Sr. Querol contra l'Hble. COMÚ D'ENCAMP i absoldre aquest de totes les pretensions instades en la seva contra. S'escau imposar a la part agent les costes processals de primera instància. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi Administracio.