• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justicia d'Andorra (Sala Civil), 14 février 2008, n° 262/07 (ROJ : ATSJAD 14/2008 ; ECLI:AD:TSJADAD:2008:14A)

Note de référence : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été reconstituée à partir des mentions figurant dans le texte intégral (organe, chambre, date, numéro de recours, identifiants ROJ et ECLI).

Faits et procédure

M. Sarabia a introduit, le 3 mai 2006, une action en paiement de 2 869,26 euros contre M^me^ Marcos et la société d'assurance Peña, en réclamant la condamnation solidaire de M^me^ Pino et de Peña. Dans une seconde procédure (B-813-4/2006), M^me^ Pino et l'assureur Peña ont agi contre M. Vives et l'assureur Zapata, pour 533 euros au profit de M^me^ Pino et 154,49 euros au profit de l'assureur. Les deux actions ont été jointes par ordonnance du 20 juillet 2006.

Le juge de première instance (Batlle), par jugement du 18 juillet 2007, a retenu un défaut de constitution de la relation processuelle, faute de litisconsortium passif nécessaire, et mis à la charge de M. Sarabia les dépens. Les parties M^me^ Marcos, M^me^ Pino, la société Peña et M. Vives ont interjeté appel.

La décision commentée est un arrêt de la Sala Civil du Tribunal Superior de Justicia d'Andorre, rendu par M. Jean Louis Vuillemin (président), M. Joan Manel Abril Campoy et M^me^ Eulàlia Amat Llari. Les métadonnées désignent M. Vuillemin comme rapporteur, alors que le corps de la décision indique que le magistrat rapporteur était M. Abril Campoy ; cette divergence n'est pas résolue par le texte (non précisé dans la décision).

Question de droit

La Cour devait trancher trois points :

1. La pluralité de responsables d'un même dommage extracontractuel, unis par une solidarité, fait-elle obstacle à l'exception de litisconsortium passif nécessaire ?
2. Le jugement de première instance, qui n'avait pas statué sur les demandes après avoir accueilli l'exception, est-il entaché d'incongruence par omission, et la Cour doit-elle retenir l'affaire sur le fond ?
3. Sur le fond, les demandes croisées de réparation peuvent-elles prospérer au regard de la charge de la preuve ?

Solution et dispositif

Sur le litisconsortium. La Cour retient que, en matière de responsabilité extracontractuelle, les responsables d'un même dommage sont liés par un lien de solidarité. Dans sa dimension externe, la solidarité permet au créancier de poursuivre le total contre l'un quelconque des responsables, contre certains d'entre eux ou contre tous. Ce choix, désigné sous le nom de ius variandi, exclut que la litis soit mal constituée lorsque le demandeur n'a pas appelé en la cause l'ensemble des responsables possibles.

Sur l'incongruence. La Cour constate que le premier juge, tout en accueillant l'exception, a laissé les demandes « sans préjuger », de sorte qu'il ne s'est pas prononcé sur les prétentions. Le défaut d'incongruence par omission est ainsi reconnu. La Cour estime toutefois qu'il appartient à la Sala de statuer sur le fond et de résoudre les demandes jointes, au nom du droit à la juridiction et à une décision

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Sarabia va interposar demanda, en data 3-5-2006, envers la Sra. Marcos i la mercantil Peña, segons la qual sol·licitava la condemna solidària de la Sra. Pino i Peña al pagament de la quantitat de 2.869,26 euros, amb més els interessos legal i amb imposició de les costes processals.

En un altre procediment (B-813-4/2006), la representació processal de la Sra. Pino i de l'asseguradora Peña van formular demanda contra el Sr. Vives i l'asseguradora Zapata, en virtut de la qual sol·licitava la condemna solidària dels defenents a l'abonament de la quantitat de 533 euros a favor de la Sra. Pino i 154,49 euros respecte de l'asseguradora, amb més els interessos i la imposició de les costes processals.

II.- Per Aute de 20-7-2006 es van acumular les actuacions.

L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 18-7- 2007, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que ha d'apreciar i aprecia defecte en la constitució de la relació processal d'aquest litigi per manca de litisconsorci passiu necessari segons excepció peremptòria interessada per la Sra. Marcos i "Peña Mútua d'assegurances i reassegurances" a tenor de l'acció pretesa en mèrits del plet enregistrat sota el número seqüencial B-527-3/2006, imposant al Sr. Sarabia les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant".

III.- La representació processal de les Sres. Marcos i Pino i de la mercantil Peña, així com la representació processal del Sr. Vives han interposat recurs contra la sentència d'instància. Així, obren a les actuacions els escrits de conclusions de les parts recurrents de data 6- 11-2007, segons els quals sol·liciten la revocació de la sentència, en atenció als arguments continguts en els mateixos. També consten al Rotlle els escrits de contesta a les conclusions d'ambdues parts de data 27-11-2007.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta el seu recurs la representació processal de la Sra. Marcos i Pino i l'asseguradora Peña són essencialment els que segueixen. En primer terme, considera que la sentència ha esdevingut incongruent per omissió, atès que no es pronuncia sobre la reclamació sol·licitada per aquesta part i, per tant, s'han de retrotraure les actuacions al moment de dictar sentència. En segon terme, i de manera subsidiària, demanava que s'estimés la demanda presentada i es condemnés al Sr. Vives al pagament de les quantitats interessades en el seu escrit rector.

Els motius que recolzen el recurs de l'altre part recurrent són els que, a continuació, s'exposen. En primer i únic terme, entén que si regeix el principi de solidaritat entre els possibles responsables, no es pot acollir l'excepció de litisconsorci passiu necessari.

II.- La resolució dels dos recursos interposats contra la sentència requereixen efectuar les següents precisions. En primer lloc, s'ha de convenir amb la recurrent que en seu de responsabilitat extracontractual o aquiliana la pluralitat de responsables del mateix dany es troben units per un vincle de solidaritat, de manera que quan no esdevé possible identificar a un d'ells com a responsable del dany i que aquest li pugui ésser imputat, tots els causants del dany, i també l'asseguradora d'algun o de tots ells, responen del total dany causat. I això significa, des de l'òptica de la regulació de la vessant externa de la solidaritat, que el creditor es pot adreçar pel total contra qualsevol dels responsables, contra algun d'ells o contra tots. I aquesta elecció, coneguda amb la denominació de ius variandi, impedeix que es pugui acollir l'excepció de litisconsorci passiu necessari, tota vegada que si el titular del dret de crèdit pot optar per demandar solament a alguns dels responsables, no es pot considerar mal constituïda la litis quan no es porten al procés a algun dels possibles responsables del dany.

Consegüentment amb les presents consideracions, s'escau estimar el recurs interposat i revocar la resolució d'instància en el sentit d'entendre que s'ha de rebutjar l'excepció de litisconsorci passiu necessari.

III.- Quant al segon recurs articulat, procedeix ara examinar si existeix o no incongruència per omissió. Sustenta la recurrent que la resolució judicial d'instància no ha resolt la pretensió instada per la Sra. Pino i l'asseguradora Peña. En aquest sentit, si bé és cert que el jutjador acull l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari, deixa imprejutjades les demandes acumulades (II Considerant), i si bé ho justifica en la manca d'adequada constitució de la litis, el cert és que no es pronuncia sobre les pretensions articulades per la part ara recurrent i les deixa sense prejutjar, incidint, per tant en el defecte d'incongruència denunciat.

En ares de la consecució del dret a la jurisdicció i a obtenir una resolució fonamentada en l'ordenament jurídic (cfr. Arts. 10 i 86 C.A.), correspon a aquesta Sala pronunciar-se sobre el fons i resoldre les demandes acumulades.

III.- Des d'aquesta òptica d'idees, resulta que les versions de les parts són absolutament contradictòries. Una de les parts manifesta que conduïa la seva motocicleta quan el vehicle Toyota Rav4 va desplaçar-se al carril esquerre sense senyalitzar la maniobra i va col·lidir amb la motocicleta, mentre que l'altra part indica que els vehicles estaven lleugerament retinguts i que fou la motocicleta que, conduïda amb excés de velocitat, es va encastar contra el lateral posterior esquerra del vehicle 4x4. En segon terme, no consta a les actuacions cap croquis ni cap informe policial sobre la mecànica de l'accident. En tercer terme, sí consten acreditats els danys tant corporals com materials que es van produir, però és evident que l'acreditació dels mateixos no abona en res la imputació de responsabilitat a una de les parts. En quart terme, la mateixa localització dels danys pot respondre a diferents mecàniques de l'accident. I, pel que es refereix a l'atribució de responsabilitat en el present cas, s'ha de dir que la mateixa no es pot imputar a cap de les parts litigants amb el material probatori que es troba a les actuacions. Així, la tesi del Sr. Vives es veu únicament refermada en la testifical del Sr. Sanç, de la qual també s'extreu que a l'arribada a la rotonda els vehicles ralentien la marxa, sense que existeixi cap altre element probatori que aboni aquesta tesi i no la defensada per la part contrària. En efecte, la localització dels danys i el fet de la "retenció" dels vehicles en el moment de l'accident també s'adiuen amb la tesi defensada per la part contrària.

Per consegüent, amb els elements probatoris que es troben a les actuacions, aquesta Sala no pot acceptar que cap de les parts hagin provat els elements constitutius de les seves pretensions i, per tant, s'escau d'acord amb les regles que disciplinen l'onus probandi, procedir a la desestimació d'ambdues demandes acumulades.

IV.- La desestimació de les demandes interposades per cada part litigant ha de comportar la imposició de les costes processals a les respectives parts agents, mentre que l'èxit dels recursos formulats en aquesta alçada (Novel·la 82, cap. X) justifica la no imposició de les costes d'aquesta instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR els recursos interposats per les representacions processals de Sra. Marcos i Pino i l'asseguradora Peña i del Sr. Vives contra la sentència, de data 18-7-2007, dictada per l'Hble. Batlle i declarem que procedeix desestimar les demandes interposades per la representació processal del Sr. Vives contra la Sra. Marcos i Peña i la de la Sra. Pino contra el Sr. Vives i Zapata, absolent a les parts defenents de les pretensions instades en la seva contra. S'escau imposar a les parts agents les costes processals derivades de les desestimacions de les seves demandes. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.