• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD, Civil, 27 novembre 2008 (ROJ STSJAD 205/2008)

Faits et procédure

Le requérant en première instance, titulaire d'un atelier de carrosserie-peinture, a réalisé des travaux de réparation et de peinture sur un véhicule Nissan Sunny N14. Il soutient que ces travaux ont été commandés par un tiers, M. Calatayud, pour le compte de la société mercantile andorrane « Morales ». Ce véhicule était utilisé pour des courses sur glace. Le montant de la facture s'élève à 4 274,35 euros. Le requérant n'a jamais été payé.

Le 12 avril 2007, il a introduit une demande en paiement contre la société, augmentée des intérêts et des dépens. La société a répondu le 26 avril 2007 en soulevant une exception péremptoire de défaut de qualité pour défendre (manca de legitimació passiva). Elle faisait valoir que le véhicule ne lui appartenait pas et qu'il appartenait, le cas échéant, à M. Calatayud à titre personnel. À titre subsidiaire, elle contestait le fond : aucun devis préalable n'aurait été établi, la facture ne satisferait pas aux exigences légales, et la société n'aurait pas accepté la commande si elle en avait connu le coût.

Par jugement du 16 avril 2008, le Tribunal unipersonnel, section civile, a rejeté l'exception et fait droit à la demande, condamnant la société au paiement de la somme réclamée, des intérêts légaux et des dépens. La société a interjeté appel en demandant la révocation du jugement, à titre principal pour admission de l'exception, à titre subsidiaire pour rejet de la demande.

La Sala civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre a rejeté l'appel, confirmé intégralement le jugement et mis les dépens d'appel à la charge de l'appelante.

Question de droit

La décision soulève deux questions principales.

Première question : une société peut-elle être tenue au paiement d'un contrat d'entreprise conclu, en apparence en son nom, par son représentant légal, alors que le véhicule réparé appartient à un tiers et que le contrat n'a pas été conclu expressément au nom de la société ? Le tribunal examine cette question sous l'angle de l'apparence créée par le mandataire et de la diligence du créancier ou de la société, qui aurait dû dissiper l'erreur.

Seconde question : l'absence de devis écrit préalable, exigée par l'article 18 du Règlement des ateliers de réparation de véhicules automobiles du 28 février 2001, prive-t-elle le créancier de son droit au paiement, lorsque les parties sont des professionnels et que le coût des travaux n'a pas été porté à la connaissance du client ?

Le tribunal ajoute une question accessoire relative au comportement du maître d'ouvrage, notamment à son inertie et à la preuve d'un préjudice résultant du retard.

Solution et dispositif

Sur la légitimation passive. Le trib

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de novembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Marti, titular del negoci "P. RS", va formular demanda en data 12 d'abril del 2007 contra la societat mercantil andorrana "Morales" en reclamació de la suma de 4.274,35 euros, import d'una factura emesa per diversos treballs de reparació i pintura del vehicle Nissan Sunny N14 que la seva mandant va fer per compte de la defenent i que mai va cobrar, més interessos i costes.

II.- En data 26 d'abril del 2007 la representació processal de la societat "Morales" va contestar la demanda formulant excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, ja que el vehicle en qüestió no era propietat seva, sinó, en tot cas, del Sr. Calatayud a títol personal. Subsidiàriament respecte del fons, la defenent argumentava que la demanda estava mancada de concreció i veritat, que la reparació s'havia fet sense elaborar un pressupost previ, malgrat el Sr. Calatayud l'havia sol·licitat, que en cas d'haver conegut el seu import mai l'hauria encomanat i que la factura presentada no reunia els requisits legals precisos.

III.- La representació processal del Sr. Marti va contestar a l'excepció de manca de legitimació passiva oposant-se a ella amb l'argument de que el Sr. Calatayud va fer l'encàrrec de reparació del vehicle en nom de la societat "Morales".

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 16 d'abril del 2008 desestimant l'excepció de manca de legitimació passiva formulada per la part defenent i estimant íntegrament la demanda de l'agent, condemnant, per tant, a la societat "Morales" al pagament de la suma de 4.274,35 euros, més interessos legals i costes.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Morales" i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'estimar l'excepció formulada pel seu mandant o, subsidiàriament, desestimant la demanda presentada per l'adversa i condemnant-la a més a pagar les costes de les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer greuge contra la Sentència d'instància defensa la part recurrent que és patent la manca de legitimació passiva d'"Morales", ja que el vehicle que va reparar el taller de planxisteria del què és titular el Sr. Marti no era propietat de la seva mandant i va ser el Sr. Calatayud qui en nom propi va encarregar la seva reparació, fet que havia de conèixer l'adversa, ja que no es tractava d'un vehicle destinat a la venda, sinó que era utilitzat per fer curses de gel.

Malgrat els arguments de la recurrent, de les proves que consten a les actuacions es dedueix que, com ha estimat l'Hble. Batlle, l'agent va dirigir la demanda contra la societat "Morales" en la confiança fonamentada i raonable generada per l'actitud del seu representant legal de que era aquesta entitat la que li havia fet l'encàrrec de reparació del vehicle i, per tant, era ella l'obligada al pagament del seu import. Aquesta conclusió troba el seu fonament en el fet que en diverses ocasions el Sr. Calatayud havia encarregat al taller del què és titular el Sr. Marti la reparació d'altres vehicles per compte d'"Morales", pagant aquesta la factura corresponent (folis 56 a 73), degut a que la defenent es dedicava a la compravenda de vehicles nous i d'ocasió i l'agent a realitzar tasques de planxisteria, pintura i mecànica, mentre que no consta que alguna vegada ho hagués fet en nom propi. Per aquesta raó, per tal d'esvair una presumpció raonable, quan el Sr. Calatayud va portar el vehicle a reparar havia de manifestar que en aquell cas actuava en nom propi, a diferència del que era habitual, ja que el fet que es tractés d'un vehicle destinat a les curses de gel no exclou que "Morales" l'hagués comprat i el volgués vendre a tercers amb aquest propòsit i, al no haver-ho fet va crear una aparença que va portar a que l'agent cregués justificadament que actuava en nom de la societat. A aquestes circumstàncies cal afegir que la carta que va enviar l'advocat de l'agent en reclamació de la suma deguda es va dirigir a la societat defenent, sense que aquesta posés de relleu al remitent l'error en el què incorria. D'altra banda, el fet que el vehicle en qüestió no portés matrícula impedia esbrinar qui era el seu propietari i si aquest no era propietat del Sr. Calatayud, com posa de relleu el document del foli 42 de les actuacions, existia una raó de més per entendre que qui encarregava la reparació era una societat dedicada a la compravenda de vehicles i no pas un particular que no era el seu propietari.

Per aquests motius, l'aparença creada pel representant legal de la societat defenent i la manca de diligència d'aquesta en desfer l'error en el què estima que havia incurregut l'agent ja en el moment de reclamar extrajudicialment el deute porten a desestimar l'excepció formulada per la recurrent al contestar la demanda.

II.- Al·lega en segon lloc la recurrent que no se li va presentar mai un pressupost de reparació i que si hagués sabut el seu cost mai no l'hauria reparat, perquè es tractava d'un vehicle destinat a rebre nombrosos cops en les curses sobre gel i, per tant, sols requeria les reparacions imprescindibles per poder sortir a la pista. No obstant, de les proves que consten a les actuacions no es dedueix que el Sr. Calatayud demanés un pressupost de la reparació del vehicle, al que tenia dret d'acord amb l'article 18.1 del Reglament de tallers de reparació de vehicles automòbils de data 28 de febrer del 2001, sinó precisament el contrari. Que mai va demanar un pressupost es dedueix no sols del testimoni de dos empleats de l'agent, els Srs. Guerrero i Ruiz (folis 145 i 146 en relació als 54 i 55), que malgrat la seva condició de persones vinculades amb una de les parts eren les úniques que podien recolzar una o altra versió, sinó especialment del fet que el Sr. Calatayud va esperar set mesos abans de recollir el vehicle ja reparat sense haver rebut el pressupost que diu que havia sol·licitat.

Si bé és cert que l'article 18.4 del citat Reglament disposa que només pot procedir-se a la prestació d'un servei un cop l'usuari o la persona autoritzada hagi manifestat la seva conformitat mitjançant la signatura del pressupost o hagi renunciat de manera fefaent a la seva elaboració, les relacions entre professionals són molt menys formalistes que entre aquests i els consumidors, ja que un professional, que a més ha tingut abans relacions comercials amb el que li prestarà el servei, sap perfectament quin és l'import de fer determinades reparacions i la recurrent és una societat dedicada a la compravenda de vehicles i en diverses ocasions havia encarregat a l'agent la seva reparació per a una posterior venda, com es posa de relleu a les factures que consten als folis 56 a 73 de les actuacions. De fet, la mateixa recurrent argumenta que en altres ocasions "l'adversa avaluava el cost aproximat i després procedia a la reparació", afirmació que suposa reconèixer que no s'acostumava a fer, ni a demanar, un pressupost formal de les tasques que la defenent li encomanava, sense perjudici de les sancions administratives que la seva actuació pogués comportar per la infracció de normes legals a l'hora d'elaborar els corresponents pressupostos o redactar les consegüents factures.

III.- En el cas present, la recurrent no sols no va demanar l'oportú pressupost, sinó que no va esbrinar quin seria el cost de la reparació, com altres vegades diu que feia, ni va concretar el seu abast, desentenent-se del curs de la mateixa i esperant set mesos abans d'anar a recollir el vehicle, quan el seu representant legal havia de saber quin seria el cost de fer una reparació de tota la carrosseria o de fer-ho sols en part, i quan en un vehicle destinat a fer curses de gel no està clar quines tasques de planxisteria són imprescindibles o es desitgen. Per aquesta raó, si el Sr. Calatayud no volia que es fes una reparació integral del vehicle ho havia de manifestar clarament, assenyalant què era el que volia que es fes, demanant i obtenint el necessari pressupost o, com a mínim, esbrinant quin seria el seu cost i al no fer-ho va actuar de forma clarament negligent, portant al taller de planxisteria a la convicció de que, no existint indicacions en contrari, es desitjava que es repassés tota la carrosseria i es deixés en bones condicions, optant en canvi per no reparar tots els elements precisos per la circulació normal del vehicle, com ara retrovisors, xassís etc., apreciant que no era aquest el seu destí.

IV.- Ateses aquestes consideracions i el fet que el dictamen pericial efectuat pel Sr. Calderón estima que la reparació s'ha fet correctament d'acord amb les fotografies de l'estat anterior i posterior del vehicle i que la factura presentada es correspon amb la tasca feta, procedeix confirmar la Sentència recorreguda, malgrat el citat perit manifesti que el cost dels treballs bàsics per aquest tipus de vehicles hauria estat molt menor, sense que es puguin acollir els arguments de la recurrent en el sentit que en altres ocasions l'agent havia portat a terme reparacions similars amb un cost inferior, ja que el fet que dues actuacions siguin semblants no vol dir que siguin iguals, ni menys encara es poden admetre les seves al·legacions de que la tardança en reparar el vehicle li hagi produït algun tipus de perjudici, ja que ni ha provat la seva existència, ni ha acreditat haver reclamat una reparació més ràpida.

V.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Morales" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 16 d'abril del 2008 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 18.1 del Reglament de tallers de reparació de vehicles automòbils de data 28 de febrer del 2001.