• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Civil, 23 avril 2009, n° 327/08 (ROJ : STSJAD 102/2009 ; ECLI:AD:TSJADAD:2009:102)

Faits et procédure

Une action en séparation de corps a été introduite par Mme Galan le 14 février 2007 à l'encontre de M. Cepeda, qui s'y est opposé le 28 février 2007. Le ministère public a été partie à l'instance.

Par jugement du 5 novembre 2008, le Batlle (juge de première instance) a :

• prononcé la séparation des époux, en les dispensant des obligations résultant du mariage, dont l'obligation de cohabitation prévue à l'article 9 de la Llei qualificada del matrimoni du 30 juin 1995, le domicile conjugal étant attribué à la demanderesse, et a prévu la dissolution du régime économique du mariage à compter de la fermeté de la décision ;
• attribué la garde et la tutelle de l'enfant mineur à la mère, l'autorité parentale demeurant conjointe ;
• fixé une pension alimentaire de 800 euros mensuels à la charge du père, révisable annuellement selon l'indice des prix à la consommation, les frais extraordinaires étant partagés par moitié ;
• établi un régime de visites ;
• renvoyé à la phase d'exécution la liquidation du régime de séparation de biens, en ce qu'elle porte exclusivement sur un produit d'épargne ;
• écarté toute compensation compensatoire et toute condamnation aux dépens.

M. Cepeda a interjeté appel et conclu à la révocation du jugement. Il soutenait, d'une part, que la pension était excessive et qu'une somme de 600 euros serait plus juste, et, d'autre part, que la liquidation du produit d'épargne ne pouvait être différée à l'exécution. Le ministère public a conclu à la confirmation, de même que Mme Galan, qui a demandé en outre la condamnation aux dépens.

Question de droit

Deux questions étaient soumises à la Sala Civil :

1. Quels sont les critères d'appréciation du montant de la pension alimentaire due à l'enfant par le parent non gardien, et la somme de 800 euros satisfait-elle à ces critères ?
2. Une juridiction d'appel peut-elle confirmer le renvoi à la phase d'exécution de la liquidation d'un produit d'épargne issu du régime matrimonial, lorsque le solde à partager n'est pas établi ?

Le fondement légal précis des critères alimentaires n'est pas indiqué dans le texte de la décision (non précisé dans la décision) ; la Cour se réfère à sa propre jurisprudence constante, notamment un arrêt STSJA du 16 novembre 2006.

Solution et dispositif

Sur le premier moyen, la Sala rappelle que la pension alimentaire s'apprécie au regard de deux paramètres : les ressources de l'alimentant et les besoins réels du mineur. Elle relève que le père percevait en 2006 un salaire annuel supérieur à 41 000 euros, soit plus de

ANTECEDENTS DE FET

I.-La representació processal de la Sra. Galan va interposar demanda de separació, de data 14-2-2007, envers el Sr. Cepeda.

En data 28-2-2007 la representació processal del Sr. Cepeda es va oposar a la demanda.

Ha estat part en el present litigi el Ministeri Fiscal.

II.- En data 5-11-2008, es va dictar sentència per l'Hble. Batlle, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Primer.- declarar la separació matrimonial dels cònjuges Srs. Galan i Cepeda, dispensant-los dels deures que els són imposats a resultes d'haver contret matrimoni -com l'obligació de convivència regulada en l'article novè de la Llei Qualificada del Matrimoni de 30 de juny de 1995. Tanmateix, i compte tingut que ambdós litigants estan d'acord en què l'ús del domicili que fins aleshores havia estat comú sigui atribuït a la demandant (és a dir aquell ubicat al carrer de la Grau número 13, 2n-4ª d'Andorra la Vella), correspon efectuar dit pronunciament, fent-se menció que la fermesa de la present resolució té com efecte i determina la dissolució del règim econòmic del matrimoni;

Segon.- atribuir la guarda i custòdia del fill menor comú de nom Palmer -nascut el dia 5 de març de 1999 i doncs comptant actualment amb nou anys i mig d'edat -a favor de la seva mare Sra. Galan, mantenint-se la pàtria potestat a favor d'ambdós progenitors;

Tercer.- fixar en concepte de pensió d'aliments a favor del menor al·ludit i a càrrec del seu pare Sr. Cepeda, la suma de vuit-cents euros (800.- EUROS) mensuals que el mencionat haurà d'abonar a l'adversa en el decurs dels deu primers dies de cada mes al compte bancari que aquesta assenyalà a tal efecte en el seu escrit de demanda, i això a comptar del present mes de novembre, i podrà ésser revisada anualment en la proporció en què ho sigui l'índex de preu al consum publicat pel M.I. Govern d'Andorra. Altrament ambdós litigants satisfaran per meitat les despeses extraordinàries de llur fill;

Quart.- establir el règim de visites previst en el IV.- Considerant.

Cinquè.- remetre a la fase d'execució de la present resolució la liquidació del règim de separació de béns segons les normes i principis propis i derivats del mateix sistema pel que afecta única i exclusivament al producte d'estalvi descrit en el VI.- Considerant.

Sisè.- sense fer declaració especial sobre les costes d'aquesta instància, procedint-se a la inscripció d'ofici d'aquesta sentència prop del Registre Civil del Principat d'Andorra, i això una volta aquesta esdevingui ferma.

Setè.- no hi ha lloc a establir compensació compensatòria respecte de qualsevol dels consorts litigants.

III.- La representació processal del Sr. Cepeda va interposar recurs contra la sentència i, en data 16-2- 2009, va presentar escrit de conclusions, segons el qual demanava la revocació de la resolució d'instància pels arguments continguts en el mateix. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 10-3-2009 va demanar que es procedís a la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes processals. Així mateix el Ministeri Fiscal, per informe, de data de registre 9-3-2009, va sol·licitar la confirmació de la sentència dictada a la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que la quantitat de 800 euros en concepte de pensió d'aliments pel fill menor és excessiva, atès que els litigants van redactar un conveni després d'acudir al servei de mediació, on la pensió es fixava en l'import de 500 euros i és la que ha anat sufragant des de la separació efectiva. Afegeix que va ser suficient per a cobrir les despeses de manteniment i que, per tant, amb una pensió de 600 euros la resolució seria més justa. En segon terme, pel que fa al producte d'estalvi, aquest ha estat liquidat pel recurrent i ha de ser una errada diferir la liquidació del producte d'estalvi a la fase d'execució de sentència.

II.- Respecte del primer extrem del recurs, s'ha de posar de manifest que, conforme a la jurisprudència reiterada d'aquesta Sala (entre altres STSJA de 16-11- 2006), la pensió d'aliments s'ha d'establir, tenint en compte dos paràmetres diversos: per una banda, els recursos econòmics de l'alimentant i, per l'altre, les reals necessitats del menor. Des d'aquesta òptica d'idees, consta acreditat a les actuacions que el Sr. Cepeda percebia l'any 2006 unes retribucions salarials superiors als 41.000 euros anyals i que com el jutjador de primera instància va posar de manifest (foli 216) això significava percebre un sou mensuals, sense dietes ni primes, superior als 4000 euros mensuals. En aquest sentit, com així ressurt de l'informe del Magnífic Ministeri fiscal, de 19-3-2009, els emoluments que percep el Sr. Cepeda es situen al voltant dels 5000 euros mensuals, per la qual cosa ha quedat abastament acreditat que el pare percep uns ingressos i té uns rendiments per atendre a la pensió que se li ha establert.

Afegeix el pare que es va establir en la proposta de conveni regulador, davant del Servei de Mediació, una pensió d'aliments per import de 500 euros i que la mateixa es va anar abonant, sense que s'hagi provat que les necessitats del menors són superiors. Però aquesta asseveració de la part recurrent es veu contradita perquè, en primer terme, consta que, en data 10-7-2006, el jutjador proposa a les parts que li sotmetin una nova proposta de conveni regulador, en el qual l'import de la pensió d'aliments sigui de 900 euros.

El Ministeri Fiscal va interessar una pensió d'aliments de 900 euros, per informe de 22-4-2008, i el jutjador d'instància va atendre als dos paràmetres esmentats i tenint present l'edat del menor, 9 anys, va considerar que la pensió alimentària de 800 euros s'adequava i li permetia cobrir totes les seves necessitats. Ara el pare recurrent considera que la pensió esdevé excessiva i els arguments que empra són, en primer terme, el que ja hem analitzat, relatiu a la proposta de conveni regulador, en el que es fixava 500 euros. Ja s'ha raonat com aquest conveni fou, al cap de menys d'un mes de la seva proposta refusat per la jurisdicció civil, atès que no complia amb la proporcionalitat que s'ha d'exigir a la pensió d'aliments. En segon terme, manifesta que el pare ha d'atendre les seves necessitats d'habitatge i que pot pagar la pensió en funció de les seves possibilitats reals. Aquest extrem també ha de ser refusat, atès que consta provat a les actuacions que, descomptada una pensió de 800 euros, al pare li resten més de 3000 euros per atendre les seves necessitats. I, en darrer terme, considera que, junt als 400 euros que sufragaria l'esposa, la pensió de 600 euros que proposa és adequada. Sembla oblidar el recurrent que no es tracta de conjugar els ingressos del progenitor que té la guarda i custòdia i les necessitats reals del menor, sinó els ingressos del progenitor que no ostenta la guarda i les reals necessitats del menor. Per tant, la pensió de 800 euros fixada per la instància s'entén adequada per a permetre cobrir totes les necessitats del menor, en sentit ampli, i possibilitar un desenvolupament integral de la seva persona, que a més esdevé perfectament compatible amb els recursos econòmics del seu progenitor.

III.- El segon motiu de greuge rau en la liquidació d'un producte d'estalvi. Considera el recurrent que existeix un error en diferir a la fase d'execució de sentència la liquidació del producte d'estalvi. Quant a aquest motiu, s'ha de dir que la part agent va interessar en la seva demanda que es procedís a la liquidació del producte, consistent en el repartiment entre els dos progenitors del saldo del pla d'estalvis en data desembre de 2006. De la informació que s'ha subministrat (cfr. Folis 220 i 257) no s'extreu el saldo a repartir entre els progenitors, en funció de les aportacions efectuades per ambdós al mes de desembre de 2006. Per consegüent no es pot titllar d'error el diferir a la fase d'execució de sentència el repartiment del producte d'estalvi. D'acord amb les presents consideracions, procedeix també la desestimació d'aquest motiu de recurs.

IV.- Malgrat la desestimació del recurs, l'especial natura de les relacions en litigi fa aconsellable la no imposició de les costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Cepeda contra la sentència de 5-11-2008 i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.