• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 138/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 juillet 2009)

Faits et procédure

Par demande du 19 novembre 2008, M. Gaya, titulaire d'un droit de servitude de passage sur un fonds voisin, a saisi le Tribunal de Batlles d'une demande de mesure conservatoire dirigée contre la société Carnero et Mme Castilla. Il sollicitait qu'il leur soit interdit de stationner des véhicules ou d'entraver le passage sur la bande concernée.

Par aute du 4 décembre 2008, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande de mesures cautelaires et a fixé une audience au 28 janvier 2009 pour l'examen de la demande au fond, en application de l'article 39, alinéa 3, de la loi transitoire de procédures judiciaires, telle que reproduite dans la décision.

M. Gaya a interjeté appel. Il a déposé des conclusions le 15 avril 2009 et demandait la révocation de l'aute. Les parties défenderesses ont répondu les 12 et 13 mai 2009 en sollicitant le rejet du recours. Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy, la formation étant présidée par M. Jean Louis Vuillemin, avec Mme Eulàlia Amat Llari.

Le litige porte donc sur une mesure provisoire, et non sur le fond de la servitude. Il s'agit d'une décision interlocutoire, rendue dans le cadre d'un contentieux civil classé dans la catégorie des droits réels, notamment de la servitude de passage.

Question de droit

La Cour devait déterminer si la demande de mesure cautelaire remplissait la condition du fumus boni iuris, c'est-à-dire l'apparence de droit de la prétention. Plusieurs points étaient en cause :

1. L'objet de la mesure. La mesure sollicitée portait-elle sur la servitude telle qu'elle résultait des titres, soit une bande de trois mètres, ou visait-elle une extension de celle-ci, d'une largeur supplémentaire de 1,5 mètre ?
2. La nature de la prétention. Une extension de servitude peut-elle être ordonnée à titre provisoire, ou relève-t-elle nécessairement d'une procédure au fond ?
3. La force probante des titres. L'acte de vente du 17 novembre 1972 et la cession de droits de passage qu'il contient justifient-ils la mesure ?
4. Les accessoires. La condamnation aux dépens suit-elle la solution au fond de l'appel ?

Solution et dispositif

La Sala Civil a rejeté l'appel et confirmé l'aute de première instance. Elle retient que la pretension ne tend pas au respect de la servitude dans sa largeur de trois mètres, mais à son élargissement de 1,5 mètre « en ares a possibilitar el seu exercici », ce qui excède l'objet de la servitude et ne peut être traité en référé. La Cour souligne que cette demande « es pot analitzar en un judici ordinari », mais qu'elle « no pot ser objecte de l'adopció d'una mesura cautelar ».

Sur les titres, la Cour relève que l'acte de

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Gaya va interposar demanda, de data 19-11-2008, envers la mercantil Carnero i la Sra. Castilla, segons la qual interessa l'adopció d'una mesura cautelar, consistent en l'abstenció d'estacionar vehicles o obstaculitzar el pas de la servitud de pas que diu ostentar sobre la finca veïna.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de 4-12-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Primer.- No donar lloc a la demanda de mesures cautelars instada per la representació processal del Sr. Gaya, en data 19 de novembre del 2008, de la qual es donarà trasllat, als efectes escaients, a la part demandada.

Segon.- Fixar l'audiència del proper dia 28 de gener del 2009 a les 10'00 hores, a la Cúria de la Batllia d'Andorra, a efectes de practicar el tràmit de demanda, advertint a la representació processal de la part demandant que si no compareix el dia del judici se la tindrà per desistida de la demanda que haurà de formular, i que si la incompareixença és de la demandada, aquesta darrera serà declarada en rebel·lia, tot plegat de conformitat amb l'article 39, apartat 3 de la llei Transitòria de procediments judicials".

III.- La representació processal del Sr. Gaya ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 15-04-2009, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de l'Aute dictat a la instància. Per el contrari, les representacions processals dels recorreguts van presentar escrits de contesta a les conclusions ,de dates 12 i 13 de maig de 2009, pels quals interessaven la desestimació del recurs.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que el pressupòsit del fumus boni iuris sí que concorre en el present cas i afegeix arguments complementaris a la demanda rectora i, en segon terme, afegeix que el tribunal ha incidit en un error quan ha examinat el plànol d'acord amb l'escriptura.

II.- Pel que fa a aquests arguments o motius, convé posar de manifest el que segueix. El primer dels extrems que ha de ser analitzat per aquesta Sala és el relatiu a l'àmbit de la mesura cautelar que es demana sigui adoptada. En efecte, segons la resolució d'instància, l'actuació no es pot fonamentar en la franja de 3 metres sobre el predi veí, tota vegada que en el present cas l'actuació que es pretén incideix en la banda nord de la finca.

Insisteix la part recurrent en el fet que la franja de tres metres abasta a la banda de ponent. Però de l'examen del plànol que es troba a les actuacions (cfr. Foli 10) consta clarament indicat el símbol del nord magnètic, de manera que, en consonància amb aquest, s'identifica perfectament on es situa la banda de ponent. Sens perjudici que la recurrent argumenti que l'entrada a la zona d'aparcament s'efectua per la banda de ponent i que esdevé, precisament, l'afectada, tampoc la seva argumentació pot prosperar.

En efecte, de la lectura dels títols que es troben a les actuacions, posats en relació amb la demanda, s'extreu que en aquesta es sol·licita (foli 8 i foli 16 de l'escrit de conclusions del recurs) que es prohibeixi l'estacionament de vehicles en la franja de 1,5 metres a comptar del límits dels 3 metres de ponent cedits com a calçada. I aquesta pretensió, si bé es pot analitzar en un judici ordinari, en el qual es justifiqui i s'acrediti la seva necessitat per el correcte exercici d'un dret real de servitud de pas, no pot ésser objecte de l'adopció d'una mesura cautelar, atès que no es pretén el respecte i/o manteniment de la servitud de pas en l'amplada de tres metres, sinó la seva ampliació en 1,5 metres en ares a possibilitar el seu exercici. I, com s'ha assenyalat aquesta decisió no pot ésser adoptada en el si d'una mesura cautelar inaudita parte, sinó que requereix la tramitació d'un procés plenari, on amb els mitjans probatoris adequats s'acrediti la viabilitat de la pretensió esgrimida.

Així, en l'escriptura de compravenda de 17-11-1972 (foli 24) es reconeix solament, pel costat de Ponent, de l'existència de la franja de 3 metres per a ésser destinada a camí particular i la susceptibilitat que la mateixa sigui ampliada quan es construeixin les parcel·les a l'altra banda de carrer. Consegüentment, de la demanda s'infereix que el que cerca el demandant i recurrent, com s'ha vist, és la sol·licitud d'una abstenció per part dels defenents, en propietat aliena i fora de l'àmbit objectiu de la servitud, en ares al correcte exercici de la mateixa, quan aquest extrem ha de ser objecte de debat en un procés ordinari. Per tant, esdevé clar que els títols aportats a les actuacions no justifiquen l'adopció de la mesura interessada, de manera que s'escau confirmar la resolució d'instància, en el sentit que no concorre el requisit del fumus boni iuris.

III.- S'ha d'afegir que tampoc es justifica l'adopció de la mesura cautelar demanada en la cessió a la part compradora, hereus i successors, continguda a l'escriptura de 17-11-1972, del dret de pas gratuït per les vies particulars de la urbanització, perquè en el cas que ens ocupa el que es demana és l'abstenció d'una determinada actuació dins la propietat veïna i, com es observable, no pot trobar tampoc emparament en aquesta referida cessió.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de Gaya contra l'Aute, de data 4-12-2008, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.