• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 175/2009 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:175)

Note sur la référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte de la décision a été retenue.

Faits et procédure

Le Sr Barba, ressortissant étranger, a sollicité une autorisation de résidence et de travail au Principat d'Andorre, en invoquant le regroupement familial avec son épouse, de nationalité andorrane. Les autorités administratives ont refusé cette demande par deux résolutions des 18 décembre 2007 et 27 février 2008. Le requérant avait été condamné en Espagne pour une infraction qualifiée de « délit grave » dans le résumé de la décision ; la nature précise de l'infraction et la peine prononcée ne sont pas détaillées dans le texte (non précisé dans la décision).

Par jugement du 7 mai 2008, la Sección Administrativa du Tribunal de Batlles a rejeté le recours tendant à l'annulation de ces résolutions. Le requérant a interjeté appel. Il soutenait que la mesure était disproportionnée, eu égard à l'ancienneté des faits et à son mariage avec une ressortissante andorrane, qui justifiait selon lui le regroupement familial.

Le Gouvernement a conclu au rejet de l'appel, estimant que le premier juge avait correctement apprécié les preuves et interprété les normes applicables.

Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, composé des magistrats Bernard Plagnet (président), Lluís Saura Lluvia et Albert Andrés Pereira (ponent), a été saisi de l'appel (recours n° 72/09, numéro de protocole AD-0135-1/08).

Question de droit

La question posée était de savoir si le refus d'une autorisation de résidence fondé sur des antécédents pénaux étrangers, dans le cadre d'une demande de regroupement familial avec un conjoint andorran, respecte le principe de proporcionalitat lorsque sont invoqués le temps écoulé depuis les faits, l'absence d'autres antécédents et la situation familiale du demandeur.

Plus précisément, le juge devait déterminer si le motif de sécurité ou d'ordre public prévu par l'article 89 de la Llei qualificada d'immigració du 14 mai 2002 pouvait être retenu, et si la décision de refus conservait une proportion suffisante avec ses conséquences pour le demandeur.

Solution et dispositif

Le Tribunal estime le recours. Il retient que la gravité de l'infraction justifierait en principe le refus, mais relève que des circonstances particulières doivent être prises en compte. Il examine successivement trois éléments :

• les faits à l'origine de la condamnation remontent à 1997 et aucun autre antécédent n'a été relevé pendant les douze années écoulées, ce qui rend vraisemblable la réinsertion du requérant et l'absence de risque pour les tiers ou l'ordre public ;
• le refus de résidence affecte gravement la vie personnelle et familiale des époux, en rendant impossible leur vie commune ;
• le G

Representant: Serra

Advocat: Villalba

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Almansa

Advocat : Badía

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de juliol de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0135-1/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 7 de maig de 2008 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Barba contra el M.I. GOVERN, en què demanava l'anul·lació de les resolucions de 18 de desembre de 2007 i 27 de febrer de 2008, que van denegar la sol·licitud d'autorització de residència i treball que havia formulat el recurrent.

2n.- Disconforme amb aquesta resolució, l'agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència. Les al·legacions del recurrent fan referència, en síntesi, a la manca de proporcionalitat que posen de relleu les resolucions administratives impugnades. Tot i admetent l'existència d'antecedents penals a Espanya per un delicte greu, considera que el temps transcorregut des de què van succeir els fets i, especialment, el fet d'haver contret matrimoni amb una persona de nacionalitat andorrana, justifiquen l'atorgament de l'autorització sol·licitada, que permetria la reagrupació familiar de l'interessat amb la seva esposa.

3r.- La representació del GOVERN ha sol·licitat la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada valoració de les proves i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i va quedar conclòs el recurs per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Segons disposen els articles 87.1 i 88.1.a) de la Llei qualificada d'immigració de 14 de maig de 2002, la persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat pot sol·licitar el reagrupament familiar amb el seu cònjuge. Ara bé, segons l'article 89 del mateix cos legal, la sol·licitud de reagrupament familiar pot ser denegada si la persona que es vol reagrupar amb un andorrà o amb el titular d'una autorització de residència i treball representa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic.

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, s'ha de reconèixer a l'Administració un marge d'apreciació per estimar si la presència de l'interessat en el territori del Principat representa o no un risc. Però la mesura ha de respectar la necessària proporcionalitat entre la conducta que s'atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències perjudicials que deriven de la decisió, compte tingut de les circumstàncies personals de l'interessat.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, els antecedents penals de l'interessat que consten a Espanya justificarien en termes generals que es denegués l'autorització de residència sol·licitada, tal com ho ha considerat la sentència recorreguda, atesa la gravetat del delicte que l'interessat va cometre.

Tanmateix, en aquest supòsit cal considerar que concorren circumstàncies especials que han de ser ponderades a l'hora de valorar, d'una banda, si existeix un risc efectiu per a la seguretat de l'Estat, de les persones o els béns, o per a l'ordre públic, com exigeix l'article 89 de la Llei qualificada d'immigració, i, en segon lloc, si la decisió adoptada guarda la necessària proporcionalitat, en funció de les conseqüències negatives que deriven de la denegació de la residència.

Resulta necessari tenir en compte, primerament, que els fets que van donar lloc a la condemna de l'interessat van tenir lloc l'any 1997, i que no existeixen altres antecedents en els dotze anys transcorreguts des de llavors, cosa que fa versemblants les al·legacions del recurrent sobre la seva rehabilitació i, en conseqüència, sobre la manca de risc per a tercers o per a l'ordre públic.

En segon lloc, cal ponderar que l'agent està casat amb una ciutadana de nacionalitat andorrana, de manera que la negativa a atorgar-li l'autorització de residència que sol·licita incideix de manera molt negativa en l'àmbit de la vida personal i familiar dels consorts, en fer impossible la seva convivència conjugal.

En tercer i darrer terme, no es pot oblidar que, segons resulta de la documentació aportada darrerament per la representació processal del recurrent, el propi GOVERN ha revocat en data 27 de maig de 2009 l'ordre d'expulsió que pesava sobre l'interessat, ateses "les circumstàncies personals i familiars al·legades pel recurrent, en virtut del principi de proporcionalitat". En conseqüència, resultaria incongruent no aplicar els mateixos criteris pel que fa a l'autorització de residència que sol·licita l'interessat.

Per tot això, procedeix estimar el present recurs d'apel·lació i revocar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'ambdues instàncies.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Barba contra la sentència dictada el 7 de maig de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.

2n.- Estimar la demanda formulada pel Sr. R.M. contra el M.I. GOVERN i, en conseqüència, declarar no ajustades a dret i anul·lar les resolucions de data 18 de desembre de 2007 i 27 de febrer de 2008, en virtut de les quals es va denegar l'autorització de residència per reagrupament familiar que havia sol·licitat l'interessat.

3r.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes processals.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).