• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJ Andorre, Sala Civil, 17 septembre 2009 (ROJ : STSJAD 245/2009)

Faits et procédure

Le litige porte sur des immeubles situés à Andorre-la-Vieille. Selon le texte, les auteurs des demanderesses (les Sres Bernat i Viñas) avaient acquis ces biens, mais le défendeur, M. Ferreras, apparaissait en qualité de titulaire administratif. M. Ferreras aurait ensuite donné la nue-propriété à la mère des demanderesses, en se réservant l'usufruit, à l'exception d'un appartement dont la pleine propriété avait été transférée à une autre personne (Mme P.M.).

Les demanderesses sollicitaient la nullité de l'usufruit (à titre principal, sans cause, et subsidiairement, pour cause illicite), la restitution des loyers perçus et, à titre subsidiaire, la réalisation de travaux de mise en conformité ou le paiement de leur coût. M. Ferreras étant décédé, Mme Azorin, son héritière, a soulevé des exceptions de défaut de légitimation active et de défaut légal de la demande, puis formé une demande reconventionnelle en nullité de la donation et en paiement de 8 471,95 euros au titre de charges de copropriété acquittées pour l'immeuble.

Par jugement du 11 novembre 2008, le Tribunal de batlles a rejeté la demande principale, accueilli partiellement la demande reconventionnelle et condamné les défenderesses reconventionnelles au paiement de la somme précitée, majorée des intérêts légaux, sans statuer particulièrement sur les dépens.

Les deux parties ont interjeté appel. Les demanderesses sollicitaient la réformation intégrale et le rejet de la demande reconventionnelle. Mme Azorin demandait la réformation partielle, limitée aux dépens de première instance.

Question de droit

La Cour devait trancher quatre points :

1. La recevabilité d'un moyen de contestation de la créance soulevé pour la première fois en appel.
2. La légitimation de Mme Azorin, épouse puis héritière de M. Ferreras, à réclamer le remboursement de charges réglées en son nom ou pour le compte de son époux.
3. La portée probatoire des quittances produites et de l'absence de contestation au cours de l'instance.
4. Le bien-fondé de la demande de condamnation aux dépens de première instance, formée par Mme Azorin.

Solution et dispositif

La Cour rejette en premier lieu le moyen tiré de l'identité du débiteur des charges. Elle relève que la contestation de la « procédence » de la somme n'a été formulée pour la première fois qu'en appel, de sorte que « no es pot estimar aquest motiu del recurs per no haver-se produït sobre aquest punt el necessari debat en la instància » (fonds, I).

À titre surabondant, elle écarte le fond de l'argumentation. D'une part, Mme Azorin pouvait agir, le paiement ayant été effectué depuis un compte joint ou personn

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 17 de setembre de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 16 de febrer del 2006 la representació processal de les Sres. Bernat i Viñas va formular demanda contra el Sr. Ferreras argumentant que els progenitors i causants de les seves mandants van adquirir uns immobles a l'Avinguda de Santa Coloma d'Andorra la Vella i que, atesa la normativa vigent en aquell moment, el defenent va aparèixer com a titular administratiu dels mateixos, raó per la què posteriorment el Sr. Ferreras va fer donació a la mare de les seves mandants de la nua propietat dels immobles, reservant-se però el seu usdefruit, excepte el d'un dels pisos de l'edifici, que va quedar propietat plena de la Sra. P.M. Per aquesta raó, sol·licitava que es declarés nul l'usdefruit -sense causa i subsidiàriament amb causa il·lícita- que ostentava el Sr. Ferreras sobre els edificis situats al carrer Roureda de Sansa, 21 i XXXX, pactat en data 21 de febrer de l'any 1980 i protocol·litzat el dia 6 de juliol del 1984, i se'l condemnés a pagar totes aquelles rendes indegudament percebudes pel defenent des de la constitució de l'usdefruit fins aquell moment, més els interessos procedents. Subsidiàriament demanava que es condemnés al defenent a efectuar aquells treballs de manteniment necessaris per adequar els edificis a un degut estat material, així com respecte a la normativa legal, i, si no ho feia, a pagar el cost d'execució dels citats treballs, imposant les costes processals al defenent.

II.- La representació processal de la Sra. Azorin, en qualitat d'hereva del difunt Sr. Ferreras, va formular excepció dilatòria de manca de legitimació activa de les agents, que va ser desestimada per l'Aute de 17 d'abril del 2007.

III.- En data 2 d'octubre del 2007 la representació processal de la Sra. Azorin va plantejar excepció peremptòria de manca de legitimació activa i, subsidiàriament, de defecte legal en la formulació de la demanda. Respecte del fons, va contestar a la mateixa oposant-se a la nul·litat de l'usdefruit pactat i formulant demanda reconvencional sol·licitant que es declarés la nul·litat de la donació efectuada en el seu dia pel seu causant per manca de causa i defecte de forma i que es condemnés a les Sres. Bernat i Viñas a pagar a la seva mandant la suma de 8.471,95 euros, import de les despeses comunitàries generades pel pis tercer primera de l'habitatge situat al XXXX, quantitat que va abonar en el seu moment el difunt Sr. Ferreras i posteriorment la seva hereva quan la seva plena propietària era la Sra. P.M., i posteriorment les seves filles les Sres. Bernat i Viñas, al·legant que la reclamació formulada per l'adversa està afectada per diversos defectes formals i de fons que impedeixen la seva estimació.

IV.- La representació processal de les Sres. Bernat i Viñas va formular rèplica i contesta a la demanda reconvencional, oposant-se als arguments de l'adversa i reiterant els seus plantejaments i el mateix va fer la representació processal de la Sra. Azorin en el seu escrit de dúplica.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data onze de novembre del 2008 desestimant la pretensió principal continguda en la demanda formulada per les Sres. Bernat i Viñas i estimant parcialment la demanda reconvencional presentada per la Sra. Azorin, condemnant a les defenents reconvencionals a pagar a l'agent la suma de 8.471,95 euros, més els interessos legals corresponents a partir de la data de contesta a la demanda reconvencional i sense fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de les Sres. Bernat i Viñas i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda reconvencional formulada contra ella.

VII.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs la representació processal de la Sra. Azorin i, pels arguments que planteja en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial exclusivament pel que fa a la decisió de no fer especial pronunciament sobre les costes de la instància, que entén que s'han d'imposar a l'adversa, condemnant-la igualment al pagament de les generades per aquest recurs.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs formulat per la representació processal de les Sres. Bernat i Viñas s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància que condemna a les seves mandants a pagar a la Sra. Azorin la suma de 8.471,95 euros en concepte de despeses comunitàries de l'habitatge situat al tercer pis primera planta de l'immoble radicat al XXXX, quantitat que va abonar en el seu moment el difunt Sr. Ferreras i posteriorment la seva hereva quan la seva plena propietària era la Sra. P.M., i posteriorment les seves filles les Sres. Bernat i Viñas, al·legant que la reclamació formulada per l'adversa està afectada per diversos defectes formals i de fons que impedeixen la seva estimació.

Afirma la recurrent que, com ja posava de relleu al seu escrit de rèplica i de contesta reconvencional, és totalment incert que ella estigués obligada a realitzar el pagament dels imports reclamats, atès que l'adversa no havia demostrat la seva procedència, però és en aquesta alçada a on per primera vegada la representació processal de les Sres. Bernat i Viñas s'oposa a la correcció de les sumes que se li reclamen com contribució a les despeses comunitàries de l'immoble. Així a l'escrit de rèplica i contesta reconvencional formulat per les recurrents (foli 496 de les actuacions) el que s'afirma és que no era cert que se l'hagués requerit diverses vegades per tal que contribuís al citat pagament i que quedava a l'espera del resultat de l'evacuació del tràmit de proposició de proves per tal que l'adversa demostrés - en el seu cas- aquestes manifestacions.

Per aquesta raó, la primera vegada que la defenent reconvencional s'oposa a la procedència de l'import reclamat és en aquest recurs, en el què, ara sí, s'argumenta que les sumes en qüestió no havien estat pagades per l'usufructuari de la finca, sinó per la Sra. Azorin i que els rebuts presentats no acreditaven que les despeses que recollien tinguessin relació amb la finca propietat de les Sres. Bernat i Viñas i, per tant, no es pot estimar aquest motiu del recurs per no haver-se produït sobre aquest punt el necessari debat en la instància.

II.- Malgrat és suficient raó per desestimar el recurs el fet que la recurrent s'hagi oposat per primera vegada en aquesta alçada a la correcció de les sumes reclamades per l'adversa, i encara que només sigui per donar complerta resposta a tots els seus arguments, cal posar de relleu que, com a primer motiu de greuge contra la citada resolució, argumenta la part recurrent que els rebuts que s'aporten a les actuacions mostren que els pagaments, dels que ara es demana reembors, els va fer la Sra. Azorin i no pas el Sr. Ferreras, que era l'usufructuari de la finca, raó per la qual, segons el seu parer, ni el Sr. Ferreras podia reclamar el seu reembors, ni tampoc ho podia fer la citada senyora, que era en tot cas un tercer respecte de les seves mandants i el Sr. Ferreras, tesi que no es pot admetre per dos raons fonamentals.

En primer lloc la Sra. Azorin és la vídua del Sr. Ferreras i per tant no és res estrany que en vida del seu espòs el pagaments de les despeses comunitàries dels immobles dels què el Sr. Ferreras era usufructuari es fes a càrrec d'un compte corrent de titularitat conjunta, o fins i tot de titularitat exclusiva de l'esmentada senyora, malgrat ella no fos l'usufructuària de la finca, entenent que en aquest cas actuava en representació del seu marit, raó per la qual aquest estava legitimat per reclamar els seu reembors.

D'altre banda, si la Sra. Azorin reclama ara el reembors de les sumes pagades en representació del seu espòs difunt ho fa com hereva seva i, per tant, subrogant-se en el seu lloc en el procediment.

III.- Argumenta en segon lloc la recurrent que en els rebuts presentats per l'agent reconvencional es poden observar diverses anomalies. No obstant, per un cantó, ha quedat acreditat a les actuacions que les despeses de l'immoble relatives als anys 2002 i 2003 es van reclamar a la persona que presumiblement representava a les defenents en dates 3 d'abril del 2003 (foli 300) i 29 de gener del 2004 (foli 340) sense que consti que les Sres. Bernat i Viñas s'oposessin a la correcció dels imports reclamats. Per un altre, pel que fa als anys 2004 a 2006, l'agent va aportar a les actuacions una relació de quina era la part de les despeses que els hi corresponia assumir a les recurrents en relació al pis que és propietat seva (folis 372, 419 i 457) amb els mateixos criteris, sense que tampoc aquestes manifestessin en cap moment del procediment el seu rebuig dels càlculs fets per l'agent reconvencional.

Per últim, si bé és cert que en alguns dels rebuts presentats no queda clar que es tracti de despeses fetes a l'immoble propietat dels litigants, en la seva immensa majoria junt al domicili de la Sra. Azorin consta la referència a l'immoble situat al XXXX, a on es troba el pis de les recurrents, i no és un fet infreqüent que es faci constar en un rebut el domicili d'aquella persona que es fa càrrec del pagament sense fer referència al lloc a on s'ha fet l'obra.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

V.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Azorin manifestant el seu desacord amb la decisió de la Sentència d'instància de no fer especial pronunciament respecte de les costes generades en ella, quan la demanda es va desestimar i la reconvenció es va estimar parcialment, raó per la qual, segons el seu parer, les costes s'haurien d'haver imposat a l'adversa.

Malgrat els arguments de la recurrent cal posar de relleu que el capítol X de la Novel·la 82 permet als Tribunals no fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment, malgrat en virtut del principi de venciment objectiu s'haurien d'haver imposat a una de les parts, quan de la naturalesa dels temes objecte de litigi es derivi la procedència d'aquesta decisió. Aquesta possibilitat s'utilitza sovint en els casos en els que es litiga per qüestions personals i també quan existeixin dubtes de fet o de dret que expliquin la interposició de la demanda que es desestima. En el cas present, la situació que ha donat lloc al procediment és prou complexa i confusa com per explicar que les Sres. Bernat i Viñas interposessin la demanda que dóna origen al present procediment. Per aquesta raó, aquesta Sala considera adient mantenir la decisió de la Sentència d'instància en el sentit de no fer especial imputació de les costes generades en ella.

VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de les Sres. Bernat i Viñas contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data onze de novembre del 2008, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

DESESTIMAR igualment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Azorin contra la mateixa resolució, imposant-li igualment les costes del seu recurs.

CONFIRMAR íntegrament la citada resolució.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.