• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

ATSJAD 174/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 septembre 2009)

Faits et procédure

La société « P. SA » a accordé un prêt à M. Villalba pour l'acquisition d'un véhicule, à hauteur de 24 000 euros. Le créancier a ensuite saisi le tribunal d'une demande de saisie du véhicule et d'une saisie conservatoire (embargament preventiu) portant sur l'ensemble des biens du débiteur, afin de garantir le paiement d'une somme principale de 7 574,40 euros, outre intérêts et dépens.

Par un Aute du 27 février 2009, le juge a ordonné la saisie conservatoire des biens du débiteur à hauteur de 7 574,39 euros en principal, majorés de 1 364 euros estimés à titre prudentiel pour les intérêts et les frais. Le même jour, une diligència a été dressée : M. Villalba, convoqué devant le Batlle, y a reconnu le principe de la dette. Il lui a été notifié l'Aute de saisie ainsi que le séquestre et la mise sous scellés du véhicule, qui ne pouvait faire l'objet d'aucun acte de cession, de vente ou de transfert sans autorisation écrite de la Batllia.

M. Villalba a formé un recours contre l'Aute devant la Sala Civil du Tribunal de Batlles et un recours en reposición contre la diligència. L'Aute du 19 mars 2009 a rejeté les deux recours. Le débiteur a interjeté appel. Le Tribunal supérieur, statuant en Sala Civil, a rejeté l'appel et confirmé la décision de première instance, rendue par le Tribunal unipersonnel (section civile), dont la date est indiquée dans le dispositif comme le 19 septembre 2008.

Question de droit

Le recourant soulevait plusieurs moyens qui conduisent à cinq questions :

1. Une diligència peut-elle ordonner une mesure conservatoire nouvelle, en l'occurrence la saisie du véhicule, sans les garanties requises par le décret de 1922 ?
2. Le décret du 1er mai 1922 sur les saisies conservatoires autorise-t-il le juge à ordonner le séquestre et la mise sous scellés d'un bien, ou seulement la saisie conservatoire ?
3. L'Aute ayant été rendu sans démonstration du periculum in mora et du fumus boni iuris, la mesure est-elle entachée d'irrégularité ?
4. La réserve de propriété stipulée au contrat de prêt fait-elle obstacle à la saisie du véhicule par le créancier ?
5. Le débiteur a-t-il été mis en mesure de présenter ses observations avant l'adoption de la mesure ?

Solution et dispositif

La Sala Civil répond successivement à chacun de ces moyens.

Sur la diligence. Le tribunal relève que la diligència ne comporte aucune nouvelle décision de saisie. Elle constate seulement la notification à M. Villalba de l'Aute du 27 février 2009. Une diligència n'étant pas une décision juridictionnelle mais la constatation d'un acte de procédure accompli en exécution d'une décision antérieure, elle ne peut faire l'objet d'un recours en reposición. Le recours sur ce point est donc irrecevable en son principe, et la confirmation est prononcée sur ce fondement.

Sur le séquestre. La cour reconnaît qu'aucune norme civile andorrane ne prévoit expressément le séquestre et la mise sous scellés de biens litigieux. Elle estime toutefois que cette mesure conservatoire n'est pas exclue en matière civile. Elle est appliquée par l'usage comme une modalité de la saisie conservatoire.

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de setembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la "P. SA" va formular demanda de segrest del vehicle Camió Mercedes Benz model 1935, matrícula andorrana XXXX i d'embargament preventiu sobre tots els béns del Sr. Villalba a fi de garantir el pagament de la suma de 7.574.40 euros, import que l'agent afirmava que el defenent havia deixat a deure a la seva mandant del total de 24.000 euros que aquesta li va prestar per la compra del vehicle citat, més altre quantitat que es tingués a bé fixar per interessos i costes.

II.- Mitjançant l'Aute de data 27 de febrer del 2009 va decretar l'embargament preventiu sobre els béns del Sr. Villalba suficients per garantir el pagament de la suma principal de 7.574,39 euros, més altres 1.364 euros assenyalats prudencialment per interessos i costes.

III.- A la Diligència de data 27 de febrer del 2009 es fa constar que el Sr. Villalba va comparèixer davant de l'Hble. Batlle en aquella data, se li va notificar l'Aute d'embargament, reconeixent el compareixent el deute que se li reclamava i fent-li avinent l'Hble. Batlle que s'acordava l'embargament dels seus béns i el segrest i tancament del camió marca Mercedes Benz matrícula XXXX, no poden a partir d'aquell moment efectuar cap acte de cessions, venda o traspàs del bé de referència sense el previ consentiment escrit de la Batllia.

IV.- En data 4 de febrer del 2009 el Sr. Villalba va formular recurs contra l'Aute de data 27 de febrer del 2009 davant la Sala Civil del Tribunal de Batlles i en la mateixa data va plantejar igualment recurs de reposició contra la Diligència de data 27 de febrer del 2009.

V.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlles el dia 19 de març del 2009 va desestimar els dos recursos.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Villalba i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i, per extensió, la de la Diligència de data 27 de febrer del mateix any, deixant sense efecte les mesures preses en aquestes resolucions.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs argumenta la representació processal del Sr. Villalba que la Diligència de 27 de febrer del 2009 va acordar l'embargament, el segrest i tancament del camió marca Mercedes Benz matrícula XXXX quan l'Aute de la mateixa data ja havia acordat un embargament genèric sobre els béns del seu mandant suficient per a garantir el pagament de la suma principal de 7.574,39 euros, més altres 1.364 que s'assenyalaven prudencialment per interessos i costes, de tal manera que, segons el seu parer, mitjançant aquesta Diligència es va acordar un nou embargament sense exigir l'aportació de la corresponent garantia bancària, ni que es complissin els requisits de "fumus boni iuris" i de "periculum in mora" que exigeix el decret de data 1 de maig del 1922.

De l'examen de les resolucions esmentades, així com de la mateixa naturalesa d'aquestes, es dedueix que mitjançant la Diligència de data 27 de febrer del 2009 no es va decretar un nou embargament sobre el vehicle propietat del Sr. Villalba, decisió que no es podia prendre en una Diligència, sinó que en ella es fa constar exclusivament la notificació a l'esmentat senyor de l'Aute d'embargament de la mateixa data de tots els béns del defenent, en relació al qual sí que s'havien de complir els requisits exigits pel Decret de l'any 1922, i en concret del camió adquirit amb el préstec del qual s'ordenava el segrest. No podent considerar una Diligència com una resolució decisòria, sinó com a constància d'una actuació judicial en seguiment d'una decisió prèvia, tampoc es podia admetre un recurs de reposició sobre ella, raó per la què cal confirmar en aquest punt l'Aute recorregut.

II.- Argumenta en segon lloc el recurrent que, d'acord amb els terminis i previsions del Decret d'Embargaments Preventius de data 1 de maig del 1922, els Tribunals sols poden procedir a l'embargament preventiu dels béns del presumpte deutor, però no estan autoritzats per decretar el segrest i tancament d'aquests, figura que és pròpia del dret penal i no del civil.

Si bé és cert que no existeix normes civils al Principat sobre la possibilitat de decretar el segrest i tancament de determinats béns objecte de litigi, també ho és que aquesta mesura cautelar, que comporta el desapoderament del posseïdor i la constitució del bé en dipòsit, no està exclosa en matèria civil i s'aplica consuetudinàriament com una concreció de l'embargament decretat, tenint com a finalitat la conservació d'una cosa específica que és objecte d'un procés, ja que en relació als restants béns del demandat sols es pot decretar l'embargament preventiu, mantenint la seva integritat fins que finalitzi el procediment per fer possible l'execució específica de la Sentència que finalment es dicti si finalment s'estima la demanda.

III.- En relació a l'Aute de 27 de febrer del 2009 entén el recurrent, tant en el tercer com en el sisè motiu del seu recurs, que no procedia l'embargament decretat atès que els demandants no van acreditar l'existència d'un "periculum in mora" que pogués comportar la manca d'efectivitat de la Sentència que finalment es dictés. És cert que el citat Aute concedeix l'embargament preventiu sol·licitat sense exigir que s'acredités l'existència d'aquest requisit, però el recurs que en el seu moment es va formular contra ell no mencionava les causes en les què es fonamentava, argumentant exclusivament que lesionava els seus interessos (foli 51), raó per la què era correcte que l'Aute de 19 de març del 2009, que ara es recorre, el desestimés en no poder conèixer per quina raó es considerava improcedent aquesta decisió.

IV.- Tampoc es pot estimar el quart motiu del recurs formulat per la representació processal del Sr. Villalba, ja que, malgrat s'hagués pactat una reserva de domini sobre el camió que s'adquiria amb el préstec que va atorgar l'agent al defenent, continuava sent procedent l'embargament de tots els béns del prestatari, inclòs l'esmentat camió, a fi d'assegurar el pagament de la suma deguda si el valor d'aquest vehicle en aquell moment podia no ser suficient per garantir-lo.

V.- Pel que fa a la necessitat d'atorgar al Sr. Villalba el dret a al·legar allò que estimés convenient amb aportació de les proves que considerés adients abans d'adoptar la decisió judicial de segrest i tancament de vehicle, cal posar de relleu que en la Diligència de data 27 de febrer del 2009 es fa constar la compareixença del Sr. Villalba davant de l'Hble. Batlle, notificant-li aquest l'Aute d'embargament i, al ser preguntat sobre aquests extrems, va reconèixer haver subscrit el contracte de préstec que fonamentava la demanda, encara que afirmava haver pagat totalment el preu del vehicle, procedint posteriorment a apel·lar la citada decisió, raó per la qual no es pot afirmar que l'esmentat senyor no va tenir ocasió de fer les al·legacions que va estimar procedents, encara que evidentment la prova de les seves afirmacions s'havia d'aportar en el procediment principal al qual precedia aquesta mesura cautelar.

VI. En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent per aplicació del principi de venciment objectiu que recull el Digest 7,51,5

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "P. SA" contra la Sentència dictada en data 19 de setembre del 2008 per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.