• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 286/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:286)

Faits et procédure

Le litige oppose M. Suárez, salarié, à M. Machado, titulaire de l'établissement « Viñas ». Par contrat du 1er août 2003, M. Suárez avait été engagé pour exercer des fonctions de vente, de responsabilité et de contrôle du personnel, de gestion des stocks et des promotions, moyennant un salaire mensuel de 2 250 EUR, une commission de 1 % sur les ventes et une commission annuelle de 0,50 % si le chiffre d'affaires dépassait 730 000 EUR. Les parties avaient stipulé un préavis contractuel de trois mois en cas de rupture.

Le 30 mai 2007, l'employeur a notifié par écrit au salarié la rupture de la relation de travail avec préavis de trois mois et une compensation économique correspondant à 69 jours. Le 17 juillet 2007, il lui a notifié une seconde lettre mettant fin immédiatement au préavis pour des motifs imputés à la faute du salarié : baisse de rendement, altération de la discipline, avantages commerciaux accordés à des proches en méconnaissance des intérêts de l'entreprise. Le salarié soutient par ailleurs qu'il a été licencié verbalement et sans motif le 14 juillet 2007.

Saisi d'une demande en paiement de salaires, d'heures supplémentaires et d'indemnité pour licenciement injustifié, le Tribunal de batlles (section civile) a, par jugement du 21 mai 2009, accueilli partiellement la demande et condamné l'employeur à 2 427,11 EUR, ainsi qu'à des cotisations sociales auprès de la CASS. Les deux parties ont interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (magistrat rapporteur : M. Jean Louis Vuillemin) a statué le 26 novembre 2009 (recours n° 165/09).

Question de droit

Trois questions principales se posaient à la Cour :

1. Le moment de l'acte de licenciement. Le licenciement doit-il être apprécié à la date de notification de l'avis de congé ou à la date de fin effective de la relation de travail, c'est-à-dire à l'issue du préavis ?
2. L'effet d'un second licenciement pour faute. Une lettre de licenciement pour faute, notifiée pendant le préavis, peut-elle se substituer au premier licenciement, et quelle charge de la preuve en découle-t-elle pour l'employeur ?
3. Les conséquences financières. Quel montant d'indemnité est dû, comment s'impute la compensation économique déjà versée, et cette indemnité est-elle soumise aux cotisations sociales ? S'agissant des salaires, quelle est la portée du principe de congruence ?

Solution et dispositif

Sur le moment du licenciement. La Cour retient que le licenciement est réalisé au moment de la notification de l'avis de congé, et non à l'échéance du préavis. Elle précise que la conformité du congé aux exigences légales de

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Suárez va presentar davant de l'Hble Batllia, demanda laboral contra la societat Viñas, en reclamació de la quantitat de 9.990,81 EUR, més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, en concepte de 14 dies treballats del mes de juliol del 2007 (1.134 EUR), de comissions (232,54 EUR), de vacances (1.188,31 EUR), d'hores suplementàries (385,55 EUR), d'indemnització per acomiadament injustificat (17.123,09 EUR), deducció feta de la quantitat ja cobrada de 9.069,51 EUR, així com en condemnació de l'adversa a cotitzar prop de la CASS sobre l'import de 20.063,49 EUR.

II.- La part defenent va plantejar les excepcions de defecte en la formulació de la demanda, i de manca de legitimació passiva, les quals van esser desestimades per sentència d'aquesta Sala de data 12 de febrer del 2009, revocant la resolució del Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles que havia inadmés la demanda del Sr. Suárez. Sobre el fons, el Sr. Machado, titular del negoci Viñas, es va oposar a totes les pretensions de la part actora, contestant que la part adversa no va esser acomiadada al 14 de juliol del 2007 verbalment de forma fulminant i sense causa, sinó que la mateixa ja havia estat acomiadada per carta de data 30 de maig del 2007 i estava complint el període de preavís que li pertocava;

III.- Per sentència de data 21 de maig del 2009, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va estimar parcialment la demanda de la part actora, condemnant al Sr. Machado a satisfer al Sr. Suárez la suma de 2.427,11 EUR (sense cap desemborsament efectiu) més interessos legals sobre la quantitat de 63,54 EUR entre el 4 d'octubre i el 2 de novembre del 2007 i les costes processals, condemnant igualment el Sr. Machado a cotitzar prop de la CASS la quantitat de 2.554,85 EUR.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel.lacio.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Machado considera que no procedeix a condemnar-lo a satisfer una quantitat que, substancialment ja havia abonat, i el demandant havia rebut, en data anterior a la interposició de la demanda; que la condemna hauria de consistir en el pagament de la suma de 63,54 EUR que equival a la diferència entre els havers laborals ja cobrats pel treballador i els havers laborals reclamats en la demanda, i que degut a un error en els dies de vacances dels que el treballador havia gaudit efectivament, van esser dipositats posteriorment a la data de presentació de la demanda; que ha cotitzat a la CASS la totalitat de les sumes abonades al treballador al moment de realitzar el seu pagament; que per aquest motiu no escau condemnar-lo a cotitzar prop de la CASS la quantitat de 2.554,85 EUR, doncs al seu moment ja va esser degudament declarada i cotitzada.

II. El Sr. Suárez manifesta que en cap cas es pot considerar que el treballador va ser acomiadat el 30 de maig de 2007, ja que la carta lliurada aquest dia no implicava cap acomiadament immediat, sinó que servia solament per a avisar-lo amb el previ avís que contemplava el contracte laboral que unia les parts, que una vegada complert dit termini de 3 mesos, estaria acomiadat de l'empresa i rebria la seva compensació econòmica; que en canvi queda ampliament acreditat en autes, que el Sr. Machado va acomiadar verbalment al Sr. Suárez en data 14 de juliol de 2007 sense respectar cap dels formalismes previstos per la Llei, i per tant es tracta d'un acomiadament fet en forma indeguda, improcedent i injustificat, quins efectes estan regulats a l'article 76 de la dita Llei; que el Tribunal havia de condemnar a la part adversa a cotitzar a la CASS sobre la totalitat de la quantitat que haurà de pagar al treballador, es a dir a cotitzar prop de la CASS sobre un import de 20.063,49 EUR, a raó del 5% pel seu compte i a raó del 13% en concepte de cotització patronal, motiu pel qual procedeix tambe revocar la sentència recorreguda; que el dia 14 de juliol aquesta part tenia dret a cobrar la quantitat de 19.060,32 EUR, el 31 de juliol la mateixa va rebre de l'adversa l'import de 9.069,51 EUR, i el 19 de desembre, l'import addicional de 218,88 EUR; que contrariament al que consta en la sentència recorreguda, es en funció dels imports i dates esmentades que procedeix calcular els interessos deguts al treballador; que respecte al pretes incompliment per part del Sr. Suárez de les seves obligacions laborals, la part adversa no ha pogut acreditar les seves al·legacions.

III.- Es pacífic que: per contracte de data 1 d'agost de 2003, el Sr. Machado, titular de l'establiment Viñas, va contractar el Sr. Suárez, per que el mateix desenvolupi les tasques de: venda, responsabilització i control dels venedors i del personal del taller de sastreria, compra de gènere i control de la botiga, gestió i responsabilitat respecte al bon funcionament del negoci, gestió d'estocs, promocions i rebaixes, mitjançant un sou de 2.250 EUR mensuals (menys el 5% corresponent a la SS), a més d'un 1% de comissió sobre les vendes (menys el 5% corresponent a la SS), i d'un 0,50% de comissió sobre l'import total de les vendes a fi d'any, si aquestes superen 730.000 EUR; que també fou convingut entre les parts, que si alguna d'elles vol rescindir el contracte, haurà de donar obligatòriament un preavís de 3 mesos; que per carta de data 30 de maig del 2007, l'empresari va notificar al treballador la rescissió de la relació laboral mitjançant un preavís de 3 mesos i una compensació econòmica corresponent a 69 dies; que per carta notificada al treballador el dia 17 de juliol del 2007, l'empresari va posar fi al preavís i resoldre d'immediat la relació laboral pel motiu següent: "...d'ençà vau rebre la carta de comiat....es constata una clara i voluntària disminució del vostre rendiment (manca d'eficàcia, i dedicació com a responsable de botiga) durant el treball, que es tradueix per l'alteració del bon ordre i disciplina de l'empresa, que resta evidenciat per les múltiples queixes rebudes. També queden acreditades les condicions comercials més avantatjoses i altres beneficis que heu practicat als vostres amics en detriment de l'empresa i actuant amb evident deslleialtat....teniu a la vostra disposició la quantitat de 9.075,90 EUR nets corresponent a la liquidació que us correspon.".

IV.- L'article 70 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que l'empresari pot acomiadar el treballador mitjançant preavís i/o compensació econòmica, en els contracte de temps indefinits. L'article 71 afageix que el preavís s'ha de notificar per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l'entrega directa al treballador que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, o en presència de testimonis si es nega a signar. La carta del 30 de maig del 2007, lliurada directament al treballador compleix tots els requisits de forma prevists per la Llei i per tant força es de constatar que el dia 30 de maig del 2007 el Sr. Suárez fou acomiadat pel Sr. Machado, amb un preavís de 3 mesos. L'acomiadament es fa efectiu al moment de la notificació al treballador de l'avís de comiat, fins i tot si els efectes de la finalització de la relació laboral es poden produir posteriorment, en raó del termini de preavís o per tot altre motiu. Es al moment de la notificació de l'acomiadament que s'ha de determinar si el comiat compleix tots els requisits legals i si està procedent, fet en forma deguda i justificat, i no el dia de la finalització de la relació laboral. Per tant les consideracions del Sr. Suárez segons les quals l'avís de comiat no implica cap acomiadament no son més que un distinguo subtil però de mala fe i sense cap fonament jurídic.

V.- Ara bé, com que la relació laboral queda vigent desprès de l'acomiadament fins a la finalització del termini de preavís, si que l'empresari pot, en cas d'una de les causes contemplades en l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball, acomiadar d'immediat un treballador que compleix el seu preavís. L'interès per l'empresari es de no pagar la compensació econòmica i el preavís quedant a complir. De la mateixa manera, un empresari sempre pot renunciar a que el treballador efectui el preavís, sempre que en pagui el preu al treballador. En cas d'autes, el Sr. Machado reconeix en la seva confessió en judici que el dia 14 de juliol del 2007 va escridassar el Sr. Suárez i el Sr. Machado va demanar- li que li retornés les claus de la botiga, donant instruccions als empleats de la botiga de prohibir l'entrada a la mateixa del Sr. Suárez. Aquest comportament per part de l'empresari correspon a un acomiadament d'immediat del treballador per culpa greu, acomiadament concretitzat el dia 17 de juliol per la carta entregada en mà al Sr. Suárez precisant els motius de la resolució d'immediat de la relació laboral. En el supòsit que malgrat la carta del dia 17 de juliol el Sr. Machado hagi pagat la compensació econòmica i el preavís, el referit acomiadament d'immediat no tindria cap importància per no produir cap efecte en desfavor del treballador. En el present cas, resulta de la quitança de liquidació, que el Sr. Machado va pagar al treballador la compensació econòmica, però no els dies de preavís que quedaven a complir fins que s'acabin els tres mesos convinguts. Per tant, l'acomiadament per culpa, notificat per la carta del dia 17 de juliol es va substituir a l'acomiadament lliure notificat per la carta del 30 de maig, i en conseqüència l'empresari ha de provar la realitat dels motius que va provocar el referit acomiadament justificat del Sr. Suárez.

VI.- En el present cas, força es de constatar que l'empresari no ha acreditat els motius d'acomiadament continguts en la carta del 17 de juliol. En efecte, no resulta dels testimoniatges que consten en autes que el comportament del treballador hagi canviat desprès d'haver el mateix rebut la primera carta d'acomiadament. La única persona que manifesta que el comportament del Sr. Suárez havia canviat, es la Sra. Suárez, però sense concretitzar en que correspon el referit canvi de comportament. La mateixa també declara que el Sr. Suárez prescindint els directius de la Direcció, feia el que li semblava en relació al pagament dels arranjaments, i que es van trobar sota la caixa registradora, etiquetes corresponent a mercaderia no abonada que el Sr. Suárez va deixar als seus amics. Nogensmenys, a mes del fet que essent la Sra. Suárez, al servei del Sr. Machado, i que per tant, el seu testimoniatge ha d'esser considerat amb cautela, la mateixa no precisa en cap moment si els fets que està denunciant en judici de proves s'han produït abans o desprès del 30 de maig, data del primer acomiadament. A mes a més, en la carta d'acomiadament del dia 17 de juliol, l'empresari fa esment de múltiples queixes rebudes, aleshores que només ha aportat en autes, una sola reclamació d'un client que no afecta la responsabilitat del Sr. Suárez. En conseqüència, el segon acomiadament del Sr. Suárez fou injustificat per no haver l'empresari establert la realitat dels motius imputats al treballador, contemplats en el avís de comiat, i per tant, el Sr. Suárez té dret a la indemnització prevista a l'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball, indemnització que correspon a la quantitat de 14.428 EUR.

VII.- Respecte a les reclamacions en concepte d'havers laborals: els dies treballats al mes de juliol, les comissions de juny i juliol del 2007, així com les vacances, han estat satisfets mitjaçant la quantitat de 2.582,45 EUR, consignada i oferta al treballador, ja que aquest darrer no ha acreditat la realització de les hores extraordinàries també reclamades. S'hauria doncs de desestimar la demanda del Sr. Suárez en concepte d'havers laborals, per haver el treballador cobrat tots els drets que li pertocaven, drets que foren cotitzats prop de la CASS en el seu moment. Malgrat això el Sr. Machado manifesta en tràmit d'apel·lació, que s'ha de condemnar- lo a pagar al treballador la quantitat de 63,54 EUR, sense desemborsamment efectiu, incrementada dels interessos legals sobre l'esmentada quantitat entre el dia 4 d'octubre i el dia 2 de novembre del 2007. Per aplicació del principi de congruència, s'ha per tant, de donar lloc a aquesta pretensió de l'empresari.

En conseqüència, atès que l'empresari ha abonat la suma de 6.075,93 EUR en concepte de compensació econòmica per un acomiadament lliure que no va prosperar, sinó que fou substituït per un segon per culpa, s'ha de deduir l'import de la referida compensació de l'import de la indemnització per acomiadament injustifiact, el que fa que s'ha de condemnar l'empresari a satisfer al treballador l'import de 8.352 EUR que no s'ha de cotitzar prop de la CASS per correspondre a una sanció de l'empresari per incompliment de les normes regulant el comiat, i no a havers laborals, amb els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, i l'import de 63,54 EUR, sense desemborsament efectiu, amb els interessos legals durant el període entre el 4 d'octubre i 2 de novembre del 2007.

VIII.- L'estimació parcial d'ambdós recursos determina de no fer especial imposició de les costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs del Sr. ENTITY_4;

Estimar igualment en part, el recurs del Sr. ENTITY_6;

Revocar la sentència del Hble. Tribunal de Batlles de data 21 de maig del 2009, en el sentit de condemnar al Sr. Machado a satisfer al Sr. Suárez, la quantitat de 8.352 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i l'import de 63,54 EUR en concepte d'havers laborals, sense desemborsament efectiu, amb els interessos legals entre el dia 4 d'octubre i 2 de novembre del 2007; sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància, les despeses processals de primera instància romanent a càrrec de l'empresari.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball (text refós).