• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD, Penal, 26 de gener del 2010 (ROJ : ATSJAD 11/2010 ; ECLI:AD:TSJADAD:2010:11A)

Référence canonique indiquée dans la demande : « Juridiction andorrane, — ». La référence ci-dessus est reprise du texte même de la décision (ROJ et ECLI).

Faits et procédure

Par un arrêt du 20 juillet 2009 dans la cause TC-078-2/08, le Tribunal de Corts a condamné le prévenu, M. Tejada. Saisie des appels formés par le ministère public et par la défense, la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia a rendu, le 9 décembre 2009, un arrêt confirmant intégralement la décision de première instance. Elle a laissé la moitié des dépens de l'appel à la charge du Trésor et l'autre moitié à la charge de l'appelant (antécédent I).

Contre cet arrêt d'appel, le conseil de M. Tejada a formé un incident de nullité d'actuacions (incident de nullité des actes de procédure) sur le fondement de l'article 10 de la Constitution andorrane (droit à la juridiction) et de l'article 9.4 de la même Constitution, relatif au principe de légalité (antécédent II). Deux branches étaient invoquées : d'une part, l'insuffisance de la preuve des faits ayant fondé la condamnation, la décision ne reposant selon la défense sur aucun élément établissant l'existence d'une carte bancaire falsifiée, les fax ne pouvant constituer un moyen de preuve idoine et l'aveu du prévenu ne suffisant pas à justifier une condamnation pour faux ; d'autre part, l'application erronée du Code pénal en vigueur au lieu du Code pénal de 1990, que la défense estimait plus favorable.

Le ministère public, saisi en vue de ses observations, a conclu au rejet de l'incident. Il a relevé que l'arrêt était motivé tant sur l'appréciation des preuves que sur l'application du Code pénal en vigueur, et que la violation alléguée du procès équitable ne saurait consister en une simple erreur d'appréciation des preuves (antécédent III).

Question de droit

La question posée à la Sala Penal était de savoir si les moyens tirés d'une insuffisance de preuve, d'une appréciation erronée des éléments probatoires et d'une application incorrecte de la loi pénale peuvent fonder un incident de nullité d'actuacions au sens de l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments penals, en tant qu'ils relèveraient du droit fondamental à la juridiction.

Le tribunal devait donc déterminer si ces moyens entrent dans le champ de ce droit fondamental, et si la condition tenant à l'absence de dénonciation antérieure de la violation alléguée est satisfaite.

Solution et dispositif

La Sala Penal rappelle, en premier lieu, le caractère « inéquivoquement exceptionnel » de l'incident. Selon l'article 18 bis, apartat 3, il n'est ouvert qu'à l'encontre de décisions définitives ayant entraîné une violation du droit fondamental à la juridiction reconnu à l'article 10 de la Constitution, et seulement lorsque cette violation n'a pu être dénoncée antérieurement. La règle générale, rappelée à l'apartat 1, veut que la personne directement affectée fasse valoir cette violation par l'exercice de « tots els recursos i remeis jurisdiccionals que corresponguin ordinàriament ».

Le tribunal définit ensuite le droit à la juridiction, dans le cadre du procès pénal, comme le droit de provoquer, par l'exercice de l'action pénale, une décision définitive,

Magistrats M.I. Srs. Marie Conte

Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Andorra la Vella, a vint-i-sis de gener de l'any dos mil deu.

En l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la representació processal del Sr. Tejada contra la sentència dictada per aquesta Sala Penal en la Causa i Rotlle de referència. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal. És ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que en data 9 de desembre del 2009 aquest M.I. Tribunal dictà sentència per la qual va desestimar els recursos d'apel·lació interposats pel Ministeri Fiscal i per la Defensa de l'acusat Sr. Tejada contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 20 de juliol del 2009 en la causa TC-078-2/08, confirmant íntegrament dita sentència i declarant d'ofici la meitat de les despeses processals causades pel recurs, i a càrrec del recurrent Sr. Tejada l'altra meitat.

II.-RESULTANT: que contra la esmentada sentència la representació processal del Sr. Tejada ha formulat incident de nul·litat d'actuacions per vulneració del seu dret a la defensa, al procés degut i jurisdicció en el sentit de l'article 10 de la Constitució i de l'article 9.4, amb arguments que giren en torn de dues qüestions, la manca de prova dels fets pels quals ha estat condemnat el Sr. Tejada i l'aplicació incorrecta del Codi Penal vigent enlloc del Codi Penal de 1990. Així, en la demanda de l'incident de nul·litat la representació processal del Sr. Tejada al·lega que la prova que consta en els autes no té l'entitat suficient per fonamentar una condemna del Sr. O. i que, en qualsevol cas, en cas de condemna caldria haver aplicat el Codi Penal més beneficiós que, a l'entendre de dita representació processal, és el Codi Penal de 1990. Per tot això, la representació processal del Sr. Tejada sol·licita al Tribunal que dicti altra sentència sense la vulneració dels drets invocats.

III.-RESULTANT: que de l'escrit formulant l'incident de nul·litat d'actuacions se'n donà trasllat al Ministeri Fiscal que informà en el sentit de què la sentència dictada per aquest Tribunal és fonamentada tan pel que fa a valoració de la prova com a l'aplicació del vigent Codi Penal, i que la violació del procés degut no inclou en cap cas un pretès error en l'apreciació de les proves, per la qual cosa el Ministeri Fiscal interessa la desestimació de l'incident de nul·litat per no desprendre's de l'examen de la sentència dictada per aquesta Sala Penal les vulneracions dels drets fonamentals a la jurisdicció al·legades.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que, d'acord amb el que disposa l'article 18 bis apartat 3 de la Llei Transitòria de Procediments Penals, l'incident de nul·litat d'actuacions sols hi cap contra les sentències o resolucions fermes en el procediment de les quals s'hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció reconegut en l'article 10 de la Constitució si bé, com es disposa en el mateix apartat 3 de l'esmentat article 18 bis, sols es pot demanar la anul·lació de la sentència o resolució ferma quan la vulneració del dret fonamental no hagi pogut ésser denunciada anteriorment. D'això en resulta el caràcter inequívocament excepcional de l'incident de nul·litat d'actuacions doncs la norma general és, com disposa l'apartat 1 del mateix article 18 bis, que la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció ha de fer-se valer per la persona directament afectada fent ús "de tots els recursos i remeis jurisdiccional que corresponguin ordinàriament".

I és Jurisprudència reiterada que el dret fonamental a la jurisdicció, entès com el dret a l'accés a la jurisdicció, en l'àmbit del procés penal és el dret de provocar, amb l'exercici de l'acció penal, una actuació processal que acabi amb una resolució definitiva, sigui en quan al fons de l'assumpte, sigui de tipus processal. Comprèn, doncs, el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als interessos de la part.

En el present cas, cap dels dos motius en què es fonamenta la demanda de nul·litat poden considerar-se inclosos en el dret fonamental d'accés a la jurisdicció i el dret al procés degut, ja que la representació processal del Sr. Tejada al·lega la manca de prova o, si més no, la seva incorrecta valoració per aquest Tribunal, doncs entén que la prova que consta en les actuacions no és suficient per fonamentar la condemna del Sr. O. perquè no hi ha cap element que avali l'existència o evidència de cap tarja falsa, ni poden els fax ésser un mitja idoni de prova al respecte, ni la confessió del processat és prova idònia per justificar una condemna per falsedat. Altrament, al·lega com a fonament de la demanda de nul·litat una presumpta vulneració de l'article 9.4. Entenem que es refereix a l'article 9.4 de la Constitució, que proclama el principi de legalitat en disposà que "Ningú no por ésser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa". Ni una presumpta manca de prova o la seva valoració, també presumptament errònia, ni una presumpta infracció del principi de legalitat poden fonamentar l'incident de nul·litat d'actuacions de l'article 18 bis de la Llei Transitòria de Procediments Penals, a banda de què tampoc es compleix l'exigència de que les presumptes vulneracions del dret fonamental no hagin pogut ésser denunciades anteriorment doncs en el cas d'autes ambdues qüestions ja foren al·legades i resoltes per aquesta Sala Penal en la sentència que és objecte de la present demanda de nul·litat, no podent pretendre la representació processal del Sr. Tejada convertir el procediment de l'article 18 bis de la Llei Transitòria de Procediments Penals en una mena de segona instància.

Per tot el que s'ha exposat, procedeix desestimar el present incident de nul·litat d'actuacions.

II.-CONSIDERANT: que les despeses del present incident han de declarar-se d'ofici.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar l' incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació processal del Sr. Tejada contra la sentència de data 9 de desembre del 2009 dictada per aquest M.I. Tribunal en el present Rotlle.

2.- Declarar d'ofici les despeses processals causades per l'incident.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).