• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 84/2010 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 mars 2010)

Faits et procédure

Le Sr Mena a été engagé à compter du mois d'août 2004 par le Sr Puga, titulaire de l'entreprise C.P.V., moyennant une rémunération mensuelle comprise entre 1 200 et 1 800 EUR. Chaque année, le salarié se rendait au Sénégal, où vit sa famille, durant le mois de décembre, et prenait des jours de congé supplémentaires par rapport aux autres salariés, ces jours n'étant pas rémunérés.

Au mois de décembre 2008, le salarié est parti en congé au Sénégal. Il a demandé à reprendre son poste le 22 janvier 2009. L'employeur lui a alors notifié, par lettre recommandée, son licenciement immédiat pour absence au poste de travail à la date du 7 janvier 2009, date de reprise annoncée.

Saisi par le salarié, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) a, par jugement du 22 octobre 2009, largement fait droit à sa demande. Il a condamné l'employeur à payer 321,06 EUR au titre des congés et 8 676,31 EUR au titre de l'indemnité pour licenciement injustifié, avec intérêts légaux, ainsi qu'à déclarer et cotiser auprès de la CASS la somme de 321,06 EUR. Il a également mis à sa charge les dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur du demandeur.

L'employeur a interjeté appel. Le magistrat rapporteur était le Sr Jean Louis Vuillemin, la formation étant composée également des magistrats Joan Manel Abril Campoy et Eulàlia Amat Llari.

Question de droit

La Cour devait trancher plusieurs questions :

1. Un salarié qui prolonge ses congés au-delà de la durée initialement prévue, sans autorisation expresse établie, commet-il un abandon de poste justifiant un licenciement immédiat au sens de l'article 72.7 de la Llei sobre el contracte de treball ?
2. L'usage répété, pendant plusieurs années, d'une prolongation des congés de décembre peut-il établir un accord tacite entre les parties, opposable à l'employeur ?
3. Les honoraires de procureur et d'avocat mis à la charge de la partie perdante, dans le cadre d'une condamnation aux dépens, sont-ils fondés en droit ?

Solution et dispositif

Sur le licenciement. La Cour écarte l'argument de l'abandon de poste. Elle retient que, durant les années 2005 à 2007, l'employeur avait autorisé le salarié à prendre des jours de congé supplémentaires en décembre, les jours excédentaires étant déduits de sa rémunération. Elle en déduit l'existence d'un « acord » entre les parties, qui faisait partie des con

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març del 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Mena va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sr. Puga, titular administratiu del comerç C.P.V., en reclamació de les quantitats de: 321,06 EUR en concepte de vacances, amb els interessos legals corresponents a comptar del dia 22 de gener del 2008, o subsidiàriament, a comptar de la data de contesta a la demanda, de quin import caldrà detreure el 5% de participació a la cotització de la seguretat social de l'obrer, essent igualment procedent que dita quantitat sigui cotitzada per part patronal a la CASS; i de 11.880,62 EUR, o subsidiàriament de 8.910,47 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament indegut i injustificat, amb els interessos legals corresponents a comptar del dia 22 de gener del 2008, o subsidiàriament, a comptar de la data de contesta a la demanda, i de quin import caldrà detreure el 5% de participació a la cotització de la seguretat social de l'obrer, essent igualment procedent que dita quantitat sigui cotitzada per part patronal a la CASS.

II.- El Sr. Puga va plantejar l'excepció de defecte en la forma de proposar la demanda, i sobre el fons va oposar-se a les pretensions de l'actora, contestant que el treballador no disposava de cap tipus d'autorització, ni verbal ni escrita per absentar-se del seu lloc de treball i reincorporar-se a la feina el dia 22 de gener del 2009, sinó que es va dir al Sr. Mena que l'empresa reobriria el dia 7 de gener del 2009 i que en aquella data tots els treballadors s'havien de reincorporar; que en tot cas l'indemnització a la qual podria pretendre el treballador no pot ésser superior a 8.611,85 EUR.

III.- Per sentència de data 22 d'octubre del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de la part agent, va condemnar al Sr. Puga a satisfer al Sr. Mena els imports de 321,06 EUR i de 8.676,31 EUR, més els interessos legals produïts pels indicats d'acord amb les indicacions que s'efectuen en el IV Considerant; a declarar i cotitzar prop de la CASS la suma de 321,06 EUR en concepte de vacances; i a satisfer les costes judicials ocasionades amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i procurador de la part demandant.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Puga ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que no ha quedat demostrat que el Sr. Mena hagués obtingut de l'empresa l'autorització d'ampliar el termini de les vacances de Nadal 2008/2009; que no es discuteix el fet de saber si en anys anteriors el Sr. Mena havia fet més vacances de les que li pertocaven, sinó que la discussió es centre en el fet de saber si havia obtingut aquesta autorització per a l'ampliació de les vacances de Nadal 2008/2009; que del resultat de les proves practicades en autes, força és de constatar que el Sr. Mena no va obtenir la referida autorització, circumstància aquesta que resulta acreditada per les declaracions de l'encarregat, de la comptable, essent la persona que va comunicar al treballador la data de represa de l'activitat, i encara més de la Sra. Amorós responsable del personal; que no pot la sentència de primera instància condemnar aquesta part a declarar i a cotitzar prop de la CASS la suma de 321,06 EUR quan la declaració i la cotització de referència ja es varen dur a terme en el seu moment; que tampoc no correspon condemnar aquesta part al pagament dels honoraris de procurador de la part agent, ja que el Sr. Mena no ha recorregut a la intervenció de cap procurador; que pel que fa als honoraris d'advocat, no solament l'agent no formula petició de condemna en costes en el petitum del seu escrit de demanda, sinó que no ha hagut de fer front a cap despesa en concepte d'honoraris d'advocat per quan li fou atorgat el benefici de l'assistència lletrada d'ofici.

II.- El Sr. Mena va començar a treballar al mes d'agost del 2004 pel compte del Sr. Puga propietari del negoci C.P.V. mitjançant un salari oscil·lant entre 1.200 EUR i 1.800 EUR al mes. Al mes de desembre del 2008 el Sr. Mena va marxar de vacances cap al SENEGAL i quan va tornar i que va voler reincorporar- se al seu lloc de treball el dia 22 de gener del 2009, l'empresari va comunicar-li que se li havia enviat una carta certificada avisant-lo del seu acomiadament d'immediat per no presentar-se al seu lloc de treball el dia 7 de gener del 2009, data d'inici de treball.

III.- La regularitat formal de la carta d'acomiadament lliurada al Sr. Mena no està discutida; ara bé, sobre el fons, la mateixa justifica el comiat del treballador pel motiu contemplat en l'article 72.7 de la Llei sobre el contracte de treball que preveu com a causa d'acomiadament del treballador sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, l'abandó del treball per un període superior a 3 dies laborables consecutius sense causa justificada. El Sr. Mena nega aquesta absència injustificada que li imputa l'empresa, manifestant que va marxar de vacances fins al 22 de gener del 2009, havent informat i obtingut prèviament l'acord de l'empresari.

És pacífic que en el ram de la construcció, les vacances s'efectuen 15 dies al mes d'agost i 15 dies al mes de desembre, i que malgrat això, tenint compte que el Sr. Mena feia les seves vacances al SENEGAL on viu tota la seva família, l'empresa l'havia autoritzat, als mesos de desembre de 2005, 2006 i 2007, a prendre més dies de vacances dels que li pertocaven, essent descomptats de la seva nòmina aquests dies suplementaris. És cert que l'article 50 de la Llei laboral preveu que correspon a l'empresari fixar el període anyal de vacances, d'acord amb les necessitats i l'organització de l'empresa; nogensmenys, el fet que en els anys anteriors, el Sr. Mena sempre havia fet a cada mes de desembre, més dies de vacances que els altres treballadors de l'empresa i que aquests referits dies no eren pagats per l'empresa, suposa que les parts havien pactat un acord, que feia part de les condicions convingudes en el contracte de treball. Per tant, si l'empresari volia modificar aquest acord en raó de les necessitats o de l'organització de l'empresa, ho havia de notificar al treballador de manera explícita i almenys, inscriure aquesta modificació en el pla horari i en el llibre de treball, tal com li fa obligació l'article 50.1 de la Llei sobre el contracte de treball. A més a més no consta en autes que l'empresari hagi comunicat al treballador que pel que fa a l'any 2008, el mateix no podria continuar a fer les mateixes vacances que durant els anys anteriors, ja que resulta dels testimonis dels Srs. Cano, Cano i Yuste que al mes de desembre del 2008 el Sr. Mena va tornar a sol·licitar a l'empresa poder marxar més dies de vacances i que l'empresa li ho va concedir, el primer afegint fins i tot que era present durant la conversa entre el patró i el treballador. Contra aquests indicis precisos i concordants, només l'empresari oposa la declaració de la Sra. Amorós que no pot tenir el mateix valor probatori que els altres testimonis, per ésser el mateix, no tant sol únic, sinó que emana de la pròpia esposa de l'empresari. Per tant, s'ha de considerar, tal com ho ha fet el primer jutge, de manera ajusta als fets i al dret, que el Sr. Mena disposava d'un acord amb l'empresa per allargar les seves vacances cada mes de desembre, i que aquest acord no fou modificat per l'empresari pel que fa a les vacances de Nadal 2008-2009. En conseqüència, l'empresari no tenia cap motiu per acomiadar el Sr. Mena, ço que obra dret al mateix, a l'indemnització de l'article 76 de la Llei laboral per acomiadament injustificat.

IV.- La sentència impugnada condemna a l'empresa a satisfer al Sr. Mena l'import de 321,06 EUR en concepte de vacances i a declarar i cotitzar el dit import prop de la CASS. Si efectivament l'empresa justifica haver dipositat a la Batllia el dia 7 de maig del 2009, és a dir posteriorment a la demanda de l'agent, la quantitat de 338,20 EUR en concepte de vacances del mes de gener del 2009, no consta que la mateixa hagi declarat i cotitzat prop de la CASS, aquest import. S'ha per tant de confirmar igualment la resolució apel·lada sobre aquest punt del litigi.

V.- Pel que fa al motiu del recurs relacionat a les costes judicials, s'ha prèviament de posar de manifest que tota demanda judicial suposa la condemna en costes de la part adversa, encara que aquesta petició no consti expressament en l'escrit de demanda; de la mateixa manera, si l'escrit de contesta a la demanda, no conté cap sol·licitació al respecte, es presumeix la petició de condemna en costes del demandant. Ara bé, és cert que la sentència de primera instància condemna el defenent a pagar els honoraris de procurador de l'actor, quan el mateix no ha recorregut a l'intervenció de cap procurador; es tracta doncs d'un error material que no pot haver cap conseqüència, ja que si no existeix honoraris de procurador el condemnat no haurà a pagar-los, però dit error s'ha de rectificar.

En canvi, respecte a les honoraris d'advocat si que s'ha de confirmar la sentència de primera instància. En efecte, en matèria de justícia gratuïta, si el beneficiari està vençut, no ha de pagar res al seu advocat, el qual serà indemnitzat per part del Col·legí d'advocats; però si guanya el plet i que l'adversa sigui condemnat al pagament de les costes, si que el lletrat pot reclamar honoraris que seran satisfet per la part vençuda, ja que tota feina mereix una contraprestació adient i que la part vençuda no pot aprofitar de l'estat d'insolvència de la part adversa.

IV.- La desestimació del recurs imposa de condemnar la part que recorre al pagament de les costes de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 22 d'octubre del 2009;

Rectificar l'error material afectant la referida sentència en el sentit de suprimir de la condemna en costes, els honoraris de procurador; condemnar al Sr. Puga al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 72.7 de la Llei sobre el contracte de treball que preveu com a causa d'acomiadament del treball.