• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

TSJ d'Andorre, Sala Civil, 22 mars 2010, n° 311/09

Faits et procédure

Le salarié, engagé le 21 mars 2006 en qualité de chauffeur, a été licencié pour faute grave par lettre du 8 juillet 2008. L'employeur invoquait, au visa de l'article 72, points 2 et 11, de la Llei sobre el contracte de treball (date de la loi : non précisée dans la décision), plusieurs accidents impliquant des véhicules de l'entreprise, dont l'un, survenu le 7 juillet 2008, aurait causé des dommages importants à un camion.

Le salarié a saisi la Batllia d'une demande en paiement de 11 141,39 EUR, au titre d'une indemnité pour licenciement injustifié, d'heures supplémentaires pour les années 2006 à 2008, d'indemnités de déplacement et d'un reliquat de salaire. L'employeur a conclu au rejet et formé une demande reconventionnelle de 76 625,24 EUR en réparation du préjudice causé par la négligence du salarié.

Par jugement du 22 octobre 2009, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) a substantiellement fait droit à la demande du salarié, rejeté la demande reconventionnelle et condamné l'employeur aux dépens, honoraires d'avocat compris. Les deux parties ont interjeté appel.

La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, sous la présidence de M. Jean Louis Vuillemin (magistrat rapporteur), a statué le 22 mars 2010. La décision est classée sous le titre « Laboral » dans les métadonnées de la base, bien qu'elle émane de la chambre civile.

Question de droit

Trois questions se trouvaient posées à la juridiction d'appel.

1. Le licenciement pour dommages matériels causés à l'employeur (art. 72, point 2, de la Llei sobre el contracte de treball) est-il justifié lorsque la lettre de licenciement ne précise ni les faits ni la cause des accidents, et lorsque la responsabilité exclusive du salarié n'est pas établie ?

2. La validité d'un pacte de paiement d'heures supplémentaires hors déclaration à la CASS peut-elle être admise, et ce pacte, à le supposer établi, produit-il effet ?

3. La demande reconventionnelle en réparation peut-elle prospérer sans preuve de la responsabilité exclusive du salarié et sans justification de l'absence d'indemnisation par l'assureur ?

S'y ajoute une question accessoire, relative à l'étendue des dépens et, en particulier, à l'inclusion des honoraires de procureur.

Solution et dispositif

Sur le licenciement. La Cour rappelle que le motif de licenciement doit, d'une part, être imputable au salarié, volontairement ou par négligence grave, s'agissant de dommages matériels graves ou légers mais réitérés, et, d'autre part, être exposé dans la lettre de licenciement. Les juges andorrans exigent de longue date que l'exposé de

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març del 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Miró va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Tejada, en reclamació de la quantitat de 11.141,39 EUR, més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent (7.753,58EUR), d'hores extraordinàries (780,92EUR per l'any 2006, 1.022,75EUR per l'any 2007, 694,73EUR per l'any 2008), de dietes (776EUR), i de diferència a aplicar a la liquidació efectuada per l'empresa mitjançant el seu escrit de data 18 de juliol de 2008, i el que realment li corresponia puix el salari mensual a prendre com a base pel càlcul dels conceptes allí relacionats, és de 2.255,26EUR (113,41EUR).

II.- La societat Tejada va oposar-se a les pretensions de la part agent contestant que sí bé els motius eren breument exposats en la carta d'acomiadament, l'adversa coneixia prou bé la seva situació i els seus reiterats mancaments, i per tant l'empresa va seguir els requisits formals que la Llei sobre el contracte de treball exigeix; que escau desestimar també la reclamació efectuada pel Sr. Miró, tant pel que respecta les dietes i hores extraordinàries doncs en cap cas ha provat que les mateixes hagin estat efectuades en la seva integritat endemés d'haver reconegut ja haver percebut el pagament de les mateixes. Reconvencionalment, la part defenent formula una demanda contra el Sr. Miró en reclamació de la quantitat de 76.625,24 EUR en concepte dels danys i perjudicis que l'actitud imprudent i negligent que el treballador va demostrar tenir durant l'execució de les tasques laborals que li pertocaven efectuar.

III.- Per sentència de data 22 d'octubre del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de l'actor, i desestimant l'excepció d'inadequació de procediment formulada pel Sr. Miró, va desestimar la demanda reconvencional i condemnar a la societat Tejada a pagar al Sr. Miró la quantitat principal de 10.977,33 EUR, (de la qual es deduiran 1.594,11 EUR), amb els interessos legals des de la data de fermesa de la resolució i les costes processals, inclosos honoraris d'advocat; a més de cotitzar prop de la CASS la quantitat de 10.977,33 EUR.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat Tejada manifesta: que el relat fàctic que conté la carta d'acomiadament és suficientment precís i detallat com per que el treballador pugui saber per quins motius s'està procedint a acomiadar al mateix, no tractant-se de motius genèrics i difícils de situar en el marc d'una relació laboral; que aquesta societat en cap moment va introduir un nou argument en fase de conclusions, compte tingut que el mateix havia estat emprat per la part agent i defenent reconvencional, efectuant però la precisió que el Sr. Miró intentava traslladar la responsabilitat de l'accident patit a l'empresari; que no correspon pagar al treballador les hores extraordinàries per ell reclamades, compte tingut del fet que existia un pacte entre l'empresari i el treballador respecte al pagament de les mateixes; que contràriament al que disposa la sentència impugnada, ha quedat acreditat la manca de diligència del Sr. Miró, i per tant escau estimar la demanda reconvencional, ja que existeixen indicis clars i evidents del fet que els dos accidents que va patir el Sr. Miró van ser provocat per la seva negligència de les normes de seguretat, que un treballador que manifesta tenir un grau d'experiència tant elevat com el Sr. Miró ha de conèixer, respectar i complir amb la deguda diligència, la qual cosa no va fer; que la mala fe del treballador envers l'empresari justifica la seva condemna al pagament de les costes judicials.

II.- El recurs del Sr. Miró es limita a la disposició del decideix de la sentència de primera instància relativa a la condemna en costes, per haver exclòs la mateixa, el pagament dels honoraris de procurador.

III.- El Sr. Miró va començar a treballar pel compte de la societat Tejada, el dia 21 de març del 2006, en qualitat de xofer, mitjançant un salari, darrerament de 2.105,26 EUR. Per carta de data 8 de juliol del 2008, l'empresa va comunicar al treballador el seu acomiadament d'immediat per haver comés diferents actes que han causat perjudicis lleus però reiterats així com greu a l'empresa, per imprudència greu, i més concretament: "1) en diverses ocasions heu patit accidents lleus amb els vehicles de l'empresa causant danys als mateixos; 2) al mes de juliol de 2007, vareu bolcar una banyera articulada que conduíeu per no haver pres les mesures de seguretat escaient, causant danys de gran importància al vehicle ans mencionat; 3) així també en data d'ahir, dia 7 de juliol, vareu tornar a patir un accident de circulació amb un altre camió de tres eixos que estàveu conduint, quan efectuant una maniobra de marxa endarrere no vareu calcular correctament l'amplada del camí de la obra radicada a la depuradora d'ANYÓS, precipitant-vos des del terraplè vers el riu, tornant a causar danys importants al camió que conduíeu", fets constitutius de la causa d'acomiadament prevista als punts 2, 11 de l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball.

IV.- L'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que l'empresari pot acomiadar el treballador, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes següents: ...2. La causació de perjudicis materials greus, o lleus però reiterats, ocasionats a l'empresari amb voluntarietat o per imprudència greu... L'avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció, o mitjançant l'entrega directa al treballador que ha de signar-ne la recepció.

Resulta d'aquesta norma legislativa, que d'una banda, per constituir un motiu d'acomiadament, els danys materials que siguin greus o lleus però reiterats, han de ser ocasionats pel treballador, voluntàriament o per imprudència greu, i que d'altra banda, en el seu contingut, la carta d'acomiadament ha d'especificar la causa del comiat. En cas d'autes cap dels referits requisits han estat complerts per l'empresa. En efecte, la jurisprudència sempre ha volgut que el requisit de l'exposició de la causa de l'acomiadament en l'avís de comiat, sigui respectat per l'empresari, perquè es tracta de la garantia dels drets dels treballadors de no ésser acomiadat de manera arbitrària, i per tant els tribunals andorrans sempre han exigit que l'exposició de la causa de l'acomiadament sigui suficientment clara i concreta per que el treballador sigui totalment assabentat dels fets que li imputa l'empresa i pugui així defensar-se. Dintre d'aquesta òptica, no es pot prendre en compte el primer motiu d'acomiadament, ja que l'empresari no precisa a quins accidents es fa referència, a quina data es van produir i amb quin vehicle de l'empresa. Per tant, roman dos accidents, un del mes de juliol del 2007 i l'altre del dia 7 de juliol del 2008. Nogensmenys, respecte a l'accident del mes de juliol del 2007, la carta no precisa quina fou la causa de l'accident, i quina mesura de seguretat concreta va infringir el Sr. Miró, de tal manera que no se li pot imputar la responsabilitat del sinistre. Pel que fa a l'accident del dia 7 de juliol del 2008, es tractaria del càlcul incorrecte per part del xofer del camió de l'amplada del camí quan efectuava una maniobra de marxa endarrere, error que encara que hagi ocasionat danys importants al camió, no pot ésser considerat com una imprudència suficientment greu per justificar un acomiadament. A més a més, no consta en autes la prova veritablement significativa d'una culpa personal del treballador que sigui a l'origen dels accidents que se li imputen i que per tant, en sigui l'únic responsable, atès que cap dels testimonis citats per l'empresa eren presents quan es van produir els accidents i no han pogut constatar els fets, que no existeix cap informe del Servei de Policia determinant la causa de l'accident, sinó formulant la hipòtesi que la càrrega de sorra que duia el camió en moure's en una corba, hauria fet bolcar aquest, i que el Sr. Miró no va ésser condemnat per haver infringit una de les normes establertes pel codi de la circulació. En conseqüència, no tan sols la carta d'acomiadament no especifica el fet concret pel qual l'empresa imputa la responsabilitat dels accidents patits pel Sr. Miró al mateix, sinó àdhuc que aquesta responsabilitat del treballador no queda acreditada en autes. S'ha doncs de constatar que l'acomiadament del Sr. Miró fou improcedent i injustificat, ço que determina la condemna de l'empresa a indemnitzar el treballador en base de les disposicions de l'article 76.1 de la Llei laboral.

V.- Pel que fa a les hores extraordinàries reclamades pel treballador, no tan sols no queda suficientment acreditat que hagués existit un pacte entre empresari i treballador segons el qual les hores extraordinàries serien pagades a 10 EUR l'hora sense declarar-les a la CASS, sinó que encara que el dit acord hagués existit, no hauria cap valor ni eficàcia, atès que el còmput i el preu de les hores extraordinàries estan regulats per l'article 42 de la Llei sobre el contracte de treball, i que l'article 3 de la mateixa Llei disposa que els manaments de la referida norma legislativa són imperatius i, llevat que no s'indiqui el contrari, constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris.

VI.- Respecte a la demanda reconvencional formulada per l'empresa, la mateixa no pot prosperar pels motius següents : d'una banda, com ja s'ha dit més amunt, no consta en autes la prova que els accidents que han ocasionat danys i perjudicis a l'empresa siguin de l'exclusiva responsabilitat del treballador, i d'altra banda, per que no hi hagi enriquiment injust de l'empresa, la mateixa ha de provar que els danys soferts pels seus camions no han estat indemnitzats per la seva companyia d'assegurances, cosa que no fa la societat Tejada.

VII.- Quant al recurs del Sr. Miró, si que s'ha d'estimar atès que l'exclusió dels honoraris de procurador en la condemna en costes deriva d'un error material. En efecte, segons els usos i costums andorrans la condemna en costes comprèn el pagament dels honoraris d'advocat i procurador de la part adversa, llevat que la jurisdicció en hagi decidit altrament. Nogensmenys, en aquest darrer supòsit, el Tribunal ha de motivar l'exclusió dels honoraris de procurador i/o d'advocat de les costes judicials. Tenint compte que el primer jutge no ha fet cap raonament en la sentència respecte a l'exclusió dels honoraris de procurador de la condemna en costes, s'ha de suposar que es tracta d'una omissió involuntària o d'un error material que s'ha de reparar en segona instància.

IV.- La desestimació del recurs de la societat Tejada i l'estimació del recurs del Sr. Miró imposa de condemnar a la societat Tejada a pagar les costes processals de segona instància d'acord amb el principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Estimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 22 d'octubre del 2009, llevat pel que fa a les costes processals;

Condemnar a la societat Tejada a pagar les costes processals d'ambdues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 72 de la Llei sobre el contracte de treball.