• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Décision commentée : Juridiction andorrane, — ATSJAD 68/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:68A) (Lire sur source officielle)

Juridiction andorrane, — ATSJAD 68/2010

Faits et procédure

La société Tur a assigné la société Castrillo le 28 avril 2004 devant le Tribunal de Batlles. Elle sollicitait la condamnation de la défenderesse à réparer le préjudice résultant de l'impossibilité d'utiliser une route privée, à remettre en état cette route et les éléments affectés par des travaux de déblai, ainsi qu'à supporter les dépens. La défenderesse s'est opposée à la demande et a réclamé la condamnation de la demanderesse aux dépens.

Le 25 avril 2009, Tur s'est désistée de l'action en réparation, tout en maintenant l'action indemnitaire. La défenderesse a accepté ce désistement à la condition que les dépens soient mis à la charge de la demanderesse (écrit du 30 avril 2009).

Par jugement du 7 octobre 2009, le Tribunal de Batlles a déclaré le désistement, rejeté la demande d'indemnisation et condamné Tur aux dépens. Tur a interjeté appel. La Sala Civil a été saisie de deux griefs : le premier portait sur l'application des règles relatives aux dépens en cas de désistement, le second sur le rejet de la demande indemnitaire, fondé sur la production tardive de pièces justificatives.

(Les dates de la décision, du jugement de première instance et des actes de procédure sont celles du texte ; certaines chronologies internes, notamment celle des pièces produites à l'audience de preuve, ne sont pas toujours cohérentes et ne sont pas relevées ici.)

Question de droit

La décision soulève deux questions distinctes.

Première question : en cas de désistement partiel d'une action en condamnation à une réparation en nature, la règle du « vencimiento » (la charge des dépens incombe à la partie qui succombe) doit-elle conduire à mettre les dépens du désistement à la charge du demandeur qui se désiste, ou le juge peut-il s'en écarter au regard des circonstances de l'espèce ?

Seconde question : des pièces justificatives d'un préjudice, produites à un stade tardif de la procédure, peuvent-elles être prises en considération lorsque la partie adverse n'a pas été en mesure de les contester utilement, au regard du principe de contradiction, d'égalité des armes et du droit de défense (art. 10 de la Constitution andorrane, selon la décision) ?

Solution et dispositif

Sur le premier grief, la Sala rappelle que la règle générale en matière de désistement est la mise des dépens à la charge de la partie désistée, dès lors que celle-ci a occasionné des frais à ses adversaires. Elle relève toutefois que le principe du vencimiento absolu, tel qu'énoncé dans le texte désigné par la décision comme « Codi 7,

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Tur va interposar demanda, de data 28-04-2004, envers la mercantil Castrillo, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent a la indemnització dels danys i perjudicis que s'acreditin en autes i es derivin de la impossibilitat d'usar la carretera malmesa, a reparar la carretera malmesa i qualsevol altre element afectat pel desmunt, i a la imposició de les costes processals.

La representació processal de la mercantil defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 30-06-2004, i va demanar que es procedís a la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 7-10-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que ha de declarar i declara el desistiment pel que afecta a la petició efectuada per la societat demandant "Tur" en el sentit d'interessar de la societat defenent "Castrillo" l'obligació de fer consistent en reparar en les condicions que els tècnics determinin segons dictamen pericial, i a costes de la societat defenent, la carretera malmesa i qualsevol altre element afectant a les obres d'excavació i desmunt dutes a terme per l'esmentada societat en terreny de la seva propietat i que han conduït a que la carretera s'hagi descalçat, i ha de desestimar i desestima la petició d'indemnització de danys i perjudicis segons s'ha raonat en el II.- Considerant, amb expressa condemna en costes de l'instant d'aquest plet segons s'ha argumentat".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 7-01-2010, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana que es procedeixi a la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 21-01-2010, en virtut del que demana la confirmació de la sentència i la imposició a la recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part agent fonamenta el seu recurs són dos. En primer terme, entén que la sentència d'instància fa una aplicació de la resposta en matèria de costes processals als supòsits de desistiment que no pren en consideració les circumstàncies del cas concret.

Consta acreditat a les actuacions que la part agent va interposar una demanda, en data 28-04-2004, mitjançant la qual pretenia l'obtenció d'una indemnització per la impossibilitat d'utilitzar la carretera privada de la Urbanització i la reparació de la carretera al seu estat originari. En data 25-04-2009 la part agent va desistir de l'acció de reparació, mentre que va mantenir l'acció indemnitzatòria. Tanmateix, obra a les actuacions l'escrit de la part defenent, de data 30-04-2009, segons el qual s'accepta el desistiment sempre que s'imposin les costes processals.

Aquesta Sala, per sentència de 28-11-2005, va entendre que els treballs necessaris de reparació ja s'havien efectuat i va desestimar el recurs que s'adreçava a combatre l'aixecament de l'ordre d'atur, atès que s'havia garantit l'estabilitat del mur de contenció de terres. Així mateix, en el sentit indicat es pronuncia l'Aute d'aquesta Sala de 11-05-20006. Nogensmenys, la part agent que exercitava una acció de condemna a la reparació de la carretera i la seva reposició al seu estat original desisteix de la mateixa, tota vegada que considera que no vol assumir més despeses i, en particular, les pericials relatives a que s'emeti informe sobre si la carretera ha estat o no reparada, quan entenia que era una càrrega probatòria de la defenent.

I arribats a aquest extrem, la Sala no pot coincidir amb la solució respecte de les costes processals adoptada per la resolució d'instància. En efecte, en els supòsits de desistiment, la regla general consisteix en la imposició de les costes del procés a la part que desisteix, atès que aquesta ha generat una sèrie de despeses en l'altra o altres parts litigants derivades del litigi interposat contra elles. I així ho ha afirmat aquesta Sala en Aute de 23-10-2008. En aquest Aute, la Sala va posar de manifest que la regla del venciment absolut en matèria de costes processals, continguda al Codi 7,51,5, es podia exceptuar no solament en els casos de dubtes fàctics o jurídics, sinó també en aquells casos en els que el Tribunal ho tingués per convenient segons l'anàlisi de les circumstàncies concurrents, de forma que el llistat dels supòsits continguts a la Novel·la 82, cap. X s'havia d'entendre com a exemplificatiu i no com un numerus clausus. Des d'aquesta òptica, aquesta Sala ja va apreciar en la sentència de 18-11-2005, respecte de l'interdicte d'obra nova entre les parts, que la part agent s'havia vist obligada a impetrar l'auxili judicial degut a l'existència de les obres de desmunt que comprometien l'estabilitat del mur de contenció, de manera que si s'ha estabilitzat el mur després de la interposició de la demanda, atès que aquesta es trobava justificada en atenció a l'estat de coses existent quan la mateixa es va interposar, s'escau revocar en aquest extrem la sentència d'instància i no fer imposició de les costes processals a la part agent derivada del desistiment de l'acció de reparació esgrimida.

II.- El segon greuge rau en la pretensió indemnitzatòria que s'exercita en la demanda i que no es veu afectada pel desistiment. La sentència d'instància entén que els documents que justificarien presumptament la reclamació dels danys i perjudicis s'han aportat en fase probatòria, de manera que la part defenent no ha pogut efectuar al·legacions ni prova al respecte.

Si s'analitza aquest motiu de recurs resulta el que segueix. A la demanda, la part agent insta una pretensió indemnitzatòria derivada del fet de no poder utilitzar la carretera mentre no pugui reposar la circulació amb totes les garanties de seguretat i assenyala que els danys i perjudicis s'hauran d'acreditar mitjançant les proves pericials. Resta, per tant, clar quin és el concepte en el qual fonamenta la acció indemnitzatòria: la impossibilitat d'utilitzar la carretera. La part defenent, en la seva contesta a la demanda (foli 86) indica que no s'especifiquen els perjudicis ni la seva avaluació econòmica, per la qual cosa no pot efectuar al·legacions al respecte i que caldrà estar a allò que es dictamini pels informes pericials. En l'escrit de rèplica, la part agent concreta les partides de la indemnització: el cost d'obrir un accés alternatiu i el sobrecost dels treballs d'edificació i desmunt veïns per haver de continuar per l'accés provisional. A la dúplica, la defenent argumenta de nou que no s'especifiquen els danys i perjudicis i no es quantifiquen, i solament es fa referència a un estudis d'enginyeria que tampoc s'incorporen a les actuacions.

Fixat el judici de proves pel dia 2 de febrer de 2005, la part agent va aportar els documents 8 a 24 en els quals fonamentava la seva pretensió indemnitzatòria. Respecte dels mateixos, s'ha de tenir en compte que havent estat presentats els documents en el judici de proves, la part defenent no ha pogut portar a terme cap al·legació en relació als mateixos fins a l'escrit de conclusions i que no va poder preveure la pràctica de la prova prenent-los en consideració. Si s'afegeix que l'escrit de rèplica de la part agent porta data de 29 de setembre de 2004, s'hauran d'excloure tots aquells documents que estaven en poder de l'agent en aquella data i que ni no foren aportats fou imputable a la part agent, atès que d'haver-ho fet, es podien haver formulat al·legacions per la defenent al respecte i haver estat objecte de proposició i pràctica de proves. Consegüentment, han de restar exclosos de tota viabilitat, al no respectar el principi de contradicció, igualtat processal i defensa (cfr. art. 10 C.A.) els documents 8, informe tècnic d'Engitec de 13-04-2004, fins i tot, anterior a la demanda, i el dictamen del Dr. M. de maig de 2004 (doc. 9). Així mateix, els documents 10, 12, 13, 14, 15, 16, 18 i les factures de Construccions Deza, SA (documents. 19, 20, 21 i 22) per la mateixa raó, tota vegada que totes elles obraven en poder de l'agent abans de la presentació de l'escrit de rèplica. I el mateix argument s'ha d'emprar en relació a les factures de T.P.A. SA de dates 30 d'abril i 31 de juliol de l'any 2004. Resten, per tant, solament per valorar els documents núm. 11 i 17.

El document núm. 11 conté una factura de 12.000 euros en concepte d'honoraris professionals, de data 5- 11-2004, per l'assistència tècnica per a verificació de les lesions i solucions de reparació del mur de contenció i del vial, així com les afectacions als edificis en construcció que porta a terme Promotora Les Terrasses, i en el document núm. 17, es conté una minuta d'honoraris professionals, de data 30-09-2004, per la detecció, seguiment, assessorament i control dels treballs a realitzar per a l'estabilització del talús. Quant a aquestes factures, les mateixes tampoc poden ésser acceptades no solament perquè la darrera fa esment a un pressupost mensual, que es podia haver aportat amb l'escrit de rèplica atesa la seva data i per quant formen part de tot un seguit de factures idèntiques en el concepte i en la quantia que podien haver estat objecte previ d'aportació, fins i tot, en la demanda (vegi's que el document 12 porta data d'entrada de principis del mes d'abril), sinó perquè ambdues van lliurades a nom d'una altra persona jurídica.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del segon motiu o greuge i l'estimació del primer, per la qual cosa no procedeix la imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Respecte de les de primera instància, no procedeix imposar les costes de primera instància en relació al desistiment i sí pel que fa a la desestimació de la pretensió indemnitzatòria ex Codi 7,51,5,.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Tur contra la sentència, de data 7-10-2009, i revocar exclusivament la seva part decisòria, en el sentit de no imposar a la part agent les costes derivades del desistiment de la pretensió de reparació de la carretera instada en la seva demanda, mantenint la resta de pronunciaments de la seva part decisòria i havent d'estar a la determinació de les costes de primera instància, segons es resolt en el fonament de dret III d'aquesta resolució judicial. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.