Voisinage jurisprudentiel et doctrinal vérifié. Cliquez pour explorer.

• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 80/2010 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 avril 2010)

Faits et procédure

Par ordonnance (providència) du 6 juillet 2009, l'exécution d'une sentence ferme du 18 décembre 2008 a été ordonnée. Cette sentence avait été confirmée par la Sala Civil du Tribunal supérieur de justice le 21 mai 2009. M. Salamanca, partie exécutée, a formé un incident d'exécution contre cette ordonnance.

Par une décision du 10 septembre 2009, la juridiction a transmis à la Sala Civil un testimonium afin qu'elle statue sur l'incident, en tant seulement qu'il portait sur les honoraires d'avocat de seconde instance.

Mme Izquierdo, partie exécutante, a présenté ses observations le 7 octobre 2009. Le 14 octobre 2009, la Sala a sollicité du Collège des avocats d'Andorre un avis (dictamen) sur les honoraires d'avocat dus en seconde instance. L'avis a été enregistré le 13 novembre 2009, puis corrigé le 27 novembre 2009. Il a été communiqué aux parties le 12 janvier 2010, afin qu'elles présentent leurs observations.

Le magistrat rapporteur est M. Joan Manel Abril Campoy. La formation était composée, sous la présidence de M. Jean Louis Vuillemin, de M. Abril Campoy et de Mme Eulàlia Amat Llari.

Le requérant soutenait, en premier lieu, que l'intervention d'un avocat n'était pas nécessaire pour solliciter l'exécution d'une décision de justice. En second lieu, il faisait valoir que Mme Izquierdo, bénéficiaire de l'aide juridictionnelle (benefici de pobresa), ne devait supporter aucun honoraire, l'avocate adverse étant en partie rémunérée par le Collège des avocats.

Les métadonnées indiquent le recours A225/09, tandis que l'en-tête du texte mentionne « TSJC- 225/09 » et que le numéro de rôle (NIG) est « TSJC-024/09 ». Cette divergence de numérotation figure dans la décision elle-même.

Question de droit

La décision soulève deux questions distinctes.

La première est de savoir si la représentation par avocat est obligatoire dans une procédure d'exécution de sentence. Elle suppose d'interpréter l'article 97 de la Llei qualificada de la Justícia du 3 septembre 1993.

La seconde est de savoir si la partie bénéficiant de l'aide juridictionnelle peut être condamnée aux dépens et, dans l'affirmative, selon quelles modalités s'articulent la créance d'honoraires de l'avocat, la prise en charge publique et la condamnation aux dépens.

Solution et dispositif

Sur la représentation obligatoire

La Sala rejette le premier moyen. Elle rappelle que l'article 97 de la Llei qualificada de la Justícia n'

A la vila d'Andorra la Vella, al 29 d'abril de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per providència, de data 6 de juliol de 2009, es va decretar l'execució de la sentència ferma de 18-12-2008, confirmada per la d'aquesta Sala de 21 de maig de 2009.

El Sr. Salamanca va promoure incident d'execució en relació a la providència abans referida i, en data 10-09-2009, es va dictar providència, segons la qual es resolia, en els extrems que ara interessa, : "ACORDA: Primer.- Remetre testimoni de particulars de les presents actuacions a la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, als efectes de que resolgui, si així ho considera oportú, l'incident mitjançant escrit de data 1 de setembre del 2009 i en relació únicament als honoraris d'advocat de segona instància".

II.- La Sra. Izquierdo va efectuar, en data 7-10- 2009, les al·legacions que va tenir per convenient en relació a la impugnació de la providència d'execució efectuada per la part executada.

Per data 14-10-2009, es va dictar Providència per aquesta Sala, segons la qual es va acordar: "DECIDEIX: Sol·licitar al Col.·legi d'Advocats d'Andorra que emeti el corresponent dictamen respecte dels honoraris de l'advocada Sra. Zurita devengats en segona instància, en el marc dels autes del judici civil registrat amb el número de rotlle TSJC-024/09 (B-2210-4/2007), del qual se li'n donarà testimoniatge".

III.- En data 13-11-2009 es va registrar l'entrada del dictamen del Col·legi d'Advocats d'Andorra i en data 27-11-2009 una correcció al mateix, havent donat trasllat a les parts el dia 12- 01-2010, per tal que efectuessin les al·legacions que tinguessin per convenients.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Salamanca formula oposició a la providència d'execució de data 6-07-2009 amb base en els arguments següents. En primer terme, considera que la intervenció de lletrat no esdevé necessària per a sol·licitar l'execució d'una resolució judicial. En segon terme, pel que es refereix als honoraris d'advocat de segona instància, la Sra. Izquierdo es troba en situació declarada de pobresa, de manera que ella no ha hagut de suportar cap despesa i les gestions que ha portat a terme la lletrada de l'adversa li seran en part remunerades pel Col·legi d'Advocats d'Andorra.

II.- Quant al primer dels motius de greuge, consistent en que la intervenció lletrada no esdevé preceptiva en els procediments d'execució de sentència, el mateix ha de ser refusat. En efecte, l'article 97 de la Llei Qualificada de la Justícia admet el caire facultatiu de la intervenció lletrada en els procediments civils de mínima quantia, en els processos contenciosos davant la Seguretat Social i en els procediments penals relatius a les contravencions. Per contra, en la resta de procediments la intervenció de lletrat resulta preceptiva, de manera que, al trobar-nos en un procediment d'execució de sentència, la actuació del Lletrat resulta preceptiva.

Quant al segon motiu o greuge, relatiu al fet que al gaudir del benefici de pobresa, no ha de sufragar els honoraris d'advocat, s'escau posar de manifest el que segueix. És reiterada la jurisprudència d'aquesta Sala, segons la qual el crèdit per les costes processals deriva d'una relació obligatòria que s'estableix entre les parts litigants, de manera que la part vençuda en un procediment, si existeix declaració en aquest sentit, del Tribunal ha de sufragar a l'altra part totes les despeses derivades del procés (honoraris d'advocat, procurador, perits, etc...), i que la defensa d'ofici és gratuïta, de manera que l'advocat no pot exigir els seus honoraris al client en situació de pobresa a no ser que vingui a millor fortuna amb posterioritat. En el cas present, la Sra. Izquierdo gaudeix del dret de justícia gratuïta, de forma que els honoraris d'advocat que s'han acreditat en aquesta alçada són abonats directament pel M.I. Govern d'Andorra. Per tant, s'escau diferenciar entre la relació advocat i client, en virtut de la qual si no existeix imposició de les costes processals l'advocat pot reclamar al seu client, quan vingui a millor fortuna, l'import dels seus honoraris, descomptant la part abonada per Govern, i la relació entre les parts litigants. En aquesta darrera els òrgans judicials poden reconèixer a una de les parts el dret a rescabalar-se de les costes processals, que inclouen les despeses que li ha generat el procés, com són els honoraris d'advocat, de procurador o de perits.

Si aquestes consideracions es traslladen al cas concret, ressurt que hem de concloure amb l'informe del Col·legi d'Advocats segons el qual, en un supòsit on una de les parts gaudeix del benefici de pobresa, l'altra part pot ésser condemnada a l'abonament de les costes processals. Nogensmenys, no considera aquesta Sala que s'hagi de deduir l'import que el lletrat ha percebut o percebrà del M.I. Govern, per a la defensa dels interessos de la Sra. Izquierdo, sinó que una volta s'ha percebut el crèdit per les costes processals, les quantitats sufragades pel M.I. Govern s'haurà de retornar al mateix, evitant així l'empobriment injust que podria patir el M.I. Govern, tota vegada que aquest abona l'import als advocats, d'acord amb uns honoraris preestablerts, per a la defensa dels diferents processos, de forma que, si existint imposició de costes a una de les parts litigants, es deduïssin els honoraris abonats pel M.I. Govern, aquest no veuria rescabalada la seva aportació ja satisfeta o per a satisfer al lletrat, malgrat existir la condemna a una de les parts litigants de l'abonament de les costes processals,

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident d'execució promogut pel Sr. Salamanca contra la providència, de data 6-07-2009, i imposar a la part que va promoure l'incident d'execució respecte de la mateixa les costes processals derivades del mateix.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei Qualificada de la Justicia.