• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD civil, 10 juin 2010 (ROJ : ATSJAD 109/2010)

Note méthodologique : la métadonnée de référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été établie à partir du texte intégral (ROJ et ECLI figurant dans l'en-tête de la décision). Le texte source étant rédigé en catalan, les passages cités sont traduits par nos soins.

Faits et procédure

La décision émane de la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (ci-après « la Sala »), formation composée du président Jean Louis Vuillemin, de Joan Manel Abril Campoy (magistrat rapporteur) et d'Eulàlia Amat Llari. Elle statue sur un incident de nullité d'actuacions (incident de nul·litat) (non précisé dans la décision : le fondement procédural précis de l'incident).

Les faits essentiels, tels qu'ils ressortent de la décision, sont les suivants. Un travailleur est décédé lors de l'exécution de travaux, dans le cadre d'une relation de travail avec une entreprise défenderesse. La sentence de la Sala du 29 avril 2010 a partiellement fait droit au recours formé par les consorts Vara et Plana, en fixant l'indemnisation due, outre les frais funéraires, à 85 000 euros, et a rejeté le recours de Mme Vall et de la société Nuñez. La décision ne précise pas le détail de l'expertise technique ni l'identité exacte des ayants droit.

Par écrit du 13 mai 2010, Mme Vall et la société Nuñez ont formé l'incident de nullité, sollicitant qu'une nouvelle décision constate la violation de leurs droits fondamentaux. Les consorts Vara et Plana s'y sont opposés le 28 mai 2010 et ont demandé le rejet de l'incident avec condamnation aux dépens.

Les griefs, qui sont au nombre de deux, portent d'une part sur la congruence et l'indéfense, la Sala ayant, selon la demanderesse à l'incident, dénaturé l'action en fondant la responsabilité sur un ensemble de normes différent de celui invoqué par le demandeur initial. D'autre part, la demanderesse invoque la violation du droit au juge prédéterminé par la loi et au procès équitable (article 10 de la Constitution andorrane, « C.A. »), au motif que la responsabilité contractuelle aurait dû être jugée selon la procédure laborale et non selon la procédure ordinaire.

Question de droit

La décision pose, en substance, deux questions :

1. Le juge peut-il, sans méconnaître le principe de congruence et sans placer une partie en situation d'indéfense, modifier le fondement juridique de la prétention, en qualifiant le dommage de responsabilité contractuelle alors que l'action était formulée sur un autre terrain ?
2. Le recours à la procédure ordinaire, plutôt qu'à la procédure applicable aux incidents propres à la relation de travail, porte-t-il atteinte au droit au juge prédéterminé par la loi et au procès équitable ?

Solution et dispositif

La Sala rejette l'incident sur les deux moyens. Elle relève, sur le premier point, que la variation du fondement juridique est admise par l'ordre juridique andorran dès lors qu'elle respecte les limites du petitum et de la causa petendi, en renvoyant à la doctrine posée dans un arrêt antérieur du même tribunal (STSJA du 27 janvier 2000, telle que citée dans la décision). Elle estime que la pétition indemnitaire reste inchangée et que le substrat factuel n'a pas été modifié. Elle ajoute que la preuve a été régulièrement administ

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 29-04- 2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Vara i Plana i DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Vall i Nuñez, i revocar exclusivament la part decisòria de la sentència d'instància, en el sentit de fixar la indemnització a percebre, a més de les despeses funeràries, en la quantitat de 85.000 euros, i mantenint la resta dels demés pronunciaments. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada en atenció als arguments continguts en el darrer fonament de dret de la present resolució".

II.- La representació processal de la Sra. Vall i de la mercantil Nuñez va articular incident de nul·litat d'actuacions, mitjançant escrit de data 13-05-2010, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana que es procedeixi a dictar una nova resolució que reconegui la vulneració dels drets fonamentals.

Pel contrari, la representació processal dels Srs. Vara i Plana, en data 28-05-10, va oposar-se a l'escrit d'incident de nul·litat i en sol·licita la desestimació del mateix amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part que promou l'incident de nul·litat fonamenta el mateix són, en essència, els dos següents. Considera, en primer terme, que, com afirma la sentència de la Sala, l'accident del treballador excedeix de l'òrbita contractual i que es fonamenta la responsabilitat en un conjunt de normes diferents als invocats per l'actor. Afegeix que els límits del respecte al petitum i a la causa petendi no s'estableixen a l'ordenament jurídic andorrà i que la Sala ha desnaturalitzat l'acció i no ha respectat la compatibilitat del dret amb l'acció exercitada i ha situat a aquesta part en indefensió, a la vegada que vulnera el deure de congruència. En segon terme, entén que el condemnar per una acció de responsabilitat derivada del contracte de treball suposa la vulneració del dret a un jutge predeterminat per la llei i al procés degut de l'article 10 C.A. i a més comporta la condemna al pagament d'una responsabilitat que no es preveu ni en el Codi de relacions laborals ni en la llei laboralment anteriorment vigent.

II.- En primer terme, s'ha de posar de relleu que la vulneració del dret a la jurisdicció i la situació d'indefensió ja fou al·legada com a motiu o greuge de recurs i resolta per la Sala. Aquesta Sala va examinar aquest motiu en el fonament tercer de la sentència de data 29-04-2010 i ja va raonar al respecte de la manca d'indefensió. En efecte, la Sala va posar de manifest com en l'ordenament jurídic andorrà i va citar la doctrina continguda a la STSJA de 27-01-2000, els Tribunals poden variar els fonaments jurídics i prescindir, fins i tot, dels invocats per les parts, sempre però amb respecte a la causa petendi i al petitum. I la Sala ha respectat els antecedents fàctics i històrics de la pretensió esgrimida (causa petendi), així com la pretensió exercitada (peritum) que no és altra que una pretensió indemnitzatòria que es basa en la manca de diligència per part de l'empresa defenent.

Per tant, la variació de la fonamentació jurídica que ha portat a terme la Sala s'ha efectuat amb el respecte als límits que estableix la jurisprudència, sense que s'hagi situat en indefensió a la part que promou l'incident. I no se l'ha situat en indefensió, no solament perquè la sentència és congruent amb les pretensions esgrimides per les parts (acció d'indemnització pel dany produït consistent en la mort del treballador,), atès que el dany produït en l'execució del contracte laboral excedeix l'òrbita contractual i l'entramat de relacions entre empresari i treballador, de forma que es juxtaposen dos règims de responsabilitat: el contractual i l'extracontractual. I encara que la Sala hagi optat pel primer, ha donat resposta a les al·legacions i pretensions de les parts en consonància amb el resultat probatori que es troba a les actuacions. Tampoc existeix cap mena d'indefensió o limitació dels drets de defensa perquè com s'ha vist el canvi de fonamentació jurídica s'acomoda i respecta els límits que determina l'ordenament jurídic andorrà (petitum i causa petendi), i la tesi de la juxtaposició de normes reguladores de la responsabilitat que incideixen en un mateix fet permet al Tribunal determinar, en cada supòsit, quines són les aplicables per a la resolució del litigi sempre que, repetim-ho una vegada més, s'adeqüi a la pretensió exercitada i al substrat fàctic i històric que la impulsa.

En segon terme, entén la promotora de l'incident que no s'ha exigit a la part cap prova de la responsabilitat contractual i no ha produït un resultat probatori que no se li ha exigit, de forma que s'incideix de nou en incongruència i indefensió. Pel que fa a la congruència ja s'ha raonat, com la sentència de la Sala en consonància amb la jurisprudència d'aquesta Sala civil, admet la variació de la fonamentació jurídica d'una pretensió amb el respecte als límits del petitum i de la causa petendi i que aquests límits s'estableixen, precisament, per a no limitar o menystenir els drets de defensa de les parts litigants, conforme al que disposa l'article 10 C.A. Però a més, convé indicar no solament que a la fase probatòria es va exigir (V documental) a la part que ara promou l'incident l'acreditació de diferents extrems respecte del manteniment de l'excavadora,les prescripcions tècniques del pla de l'obra i el pla de prevenció de riscos laborals o altra documentació que acrediti l'adopció de mesures de prevenció de riscos, sinó a més que la sentència de la Sala ja raona que no s'ha produït cap inversió de la càrrega de la prova, pel fet de tractar-se d'una responsabilitat contractual, sinó que ha restat provat que l'empresa no fou diligent en l'execució dels treballs, al no disposar d'un auxiliar al maquinista, ni en l'organització adreçada a minimitzar els riscos en el treball, com s'esdevé del fet que, produït l'accident, fins passada una hora una persona aliena a l'obra va descobrir el sinistre.

III.- El segons dels greuges o motius consisteix en la vulneració del jutge predeterminat per la llei i a un procés degut de l'article 10 C.A., atès que s'indica que el procediment a aplicar per la responsabilitat contractual hagués estat el procediment laboral.

Aquest motiu tampoc pot prosperar per diferents raons. Aquesta Sala ja va assenyalar en la seva sentència, per a respondre a la mateixa al·legació, que no ens trobem front a una hipòtesi d'indefensió ni que vulneri el dret a un procés degut ni al jutge predeterminat per la llei, no solament perquè la tramitació de la controvèrsia pel procediment ordinari significa l'atribució de més garanties a les parts, de manera que, encara que en línia d'hipòtesi, es pogués entendre que el procediment aplicable fos l'abreujat, cap menyscapte als drets de defensa de la part promotora de l'incident s'hauria generat. I, en segon terme, perquè el resultat que es va produir, consistent en la mort del treballador, excedeix la regulació pròpia de la relació laboral, conceptuada per la prestació d'un servei o obra a canvi d'una remuneració o salari que percep el treballador, de manera que la mort del treballador a conseqüència de la manca de compliment de les mesures d'organització del treball i de minimització de riscos, que situa a l'empresa recurrent en una clara situació de manca de diligència, no pot ser vehiculada a través del procés previst per les incidències pròpies de la relació laboral i per les quals es preveu el procediment abreujat, havent-se de tramitar el procés en el que es dirimeix la responsabilitat per la mort d'un treballador a través del procediment ordinari.

IV.- El refús dels motius ha de comportar la desestimació de l'incident de nul·litat i, consegüentment, la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de la Sra. Vall i la mercantil Nuñez contra la sentència d'aquesta Sala, de 29-04-2010. Imposar a la part promotora de l'incident les costes processals derivades de la seva desestimació.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.