• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 167/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:167)

Faits et procédure

Le litige oppose la société Macias à Mme Villegas, titulaire de l'entreprise individuelle Esteban. Il porte sur le paiement de travaux de peinture réalisés sur plusieurs chantiers (chalet Cepeda, hôtel M., immeuble Seco, boutique Zapata, immeuble Tejera) et sur diverses dépenses réciproques.

Saisi par la société Macias, le Tribunal de Batlles (Batllia) est invité à juger selon la procédure ordinaire. La demande principale porte sur 52 784 EUR, avec intérêts légaux à compter de chaque facture. Mme Villegas reconnaît une partie de la dette mais forme une demande reconventionnelle de 22 874,11 EUR, subsidiairement assortie d'une demande de compensation.

Par jugement du 14 octobre 2009, le Tribunal de Batlles, section civile, accueille partiellement les deux demandes. Il condamne Mme Villegas à payer 15 611,61 EUR à la société Macias, avec intérêts légaux à compter de la fermeté de la décision, chaque partie supportant ses propres dépens et les dépens communs étant partagés par moitié.

Les deux parties interjettent appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia statue en formation de trois magistrats, sous la présidence de M. Jean Louis Vuillemin, rapporteur, avec MM. Joan Manel Abril Campoy et Mme Eulàlia Amat Llari.

Question de droit

La cour est invitée à trancher plusieurs questions de droit des obligations et de preuve :

1. Le contrat de compte courant. Mme Villegas soutient qu'une relation de compte courant unissait les parties, ce qui impliquerait l'imputation réciproque et la compensation globale des créances.
2. La valeur probante de certains documents : une lettre de change acceptée, un document non signé relatif à une réduction de prix, une facture bancaire.
3. Le taux horaire applicable aux travaux facturés, au regard du prix convenu allégué et du prix du marché retenu par l'expert.
4. La répartition des charges communes (locaux, secrétariat, services comptables, lots de Noël, dépenses de constitution).
5. Le sort d'un paiement effectué par erreur par une collectivité publique au profit de la mauvaise personne.

Solution et dispositif

Sur le fond, la cour écarte la qualification de compte courant, faute de «

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Macias va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la Sra. Villegas, titular administrativa de Esteban, en reclamació de la quantitat de 52.784 EUR, juntament amb els interessos legals a partir de la data de cada factura, en concepte de pagament de diversos treballs de pintura amb condemna de la societat defenent a abonar la totalitat de les costes del litigi.

II.- La Sra. Villegas va oposar-se a les pretensions de la part agent, plantejant una demanda reconvencional per un import de 22.874,11 EUR, i subsidiàriament, sol·licitant que la demanda de l'adversa sigui estimada únicament per la quantitat de 21.278,02 EUR, i operada la compensació que es condemni la societat Macias a pagar-li la quantitat de 1.596,09 EUR amb els interessos legals, i a satisfer les costes processals.

III.- Per sentència de data 14 d'octubre del 2009, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant parcialment, tant la demanda principal com la demanda reconvencional va condemnar a la Sra. Villegas a pagar a la societat Macias la quantitat de 15.611,61 EUR, amb els interessos legals a partir de la fermesa de la resolució, havent cada part de suportar les pròpies costes i de pagar per meitat les comunes.

VI.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat Macias manifesta que: 1) pel que fa al xalet del Sr. Cepeda, malgrat establir clarament que l'adversa ha de satisfer a aquesta part la suma reclamada que no és altra que 1.322, 98 EUR, la sentència recorreguda estableix l'import degut per dita obra en 1.153,73 EUR, sense cap mena de fonament ni argumentació; 2) que pel que fa als treballs efectuats a l'Hotel M., la sentència recorreguda fixa l'import degut pels dits treballs en la suma de 6.480 EUR en lloc de 7.920 EUR, atenent a les conclusions del pèrit judicial relatives al preu de l'hora que ha d'ésser fixat en 18 EUR; nogensmenys, el pèrit va establir en el seu informe que el preu del mercat l'any 2003 podia oscil·lar entre 17 EUR i 19 EUR i el preu aplicat per aquesta part fou de 22 EUR, preu pactat entre ambdues parts, no existint cap desproporció; 3) pel que fa a l'edifici Tejera, aquesta part va pintar 9 pisos, fet reconegut pel Sr. Zapata, en canvi el document aportat per l'adversa no pot ésser tingut en compte, ja que no és del tot cert el seu contingut, consistint dit document en un foli que no fa referència a cap obra, ni consta cap data ni està signat per ningú; tots els pagaments fets per la propietat a Esteban contràriament al que s'afirma en l'informe pericial, són pagaments efectuats una vegada la societat Macias ja estava constituïda. Respecte a la demanda reconvencional la societat Macias sosté: 1) pel que fa a les despeses administratives, que en mèrits de tota prova obrant en autes, ha quedat plenament provat que l'actora reconvencional no compartia despeses de lloguer, ni de llum, ni de telèfon, amb aquesta part, les parts només compartien la secretària, satisfent la societat Macias una part del salari i de les cotitzacions de la CASS; 2) pel que fa a la factura del Comú d'ANDORRA LA VELLA, que és inadmissible que la sentència recorreguda estimi la petició de la part agent reconvencional fonamentant dita estimació en un document que no pot pertànyer a l'agent reconvencional, doncs es tracta de documentació bancària quin únic propietari és el titular del compte, essent-lo aquesta part i no la Sra. ENTITY_5; que la sentència no podia ni devia tenir en compte dita documentació tal com així ho feu el pèrit judicial; 3) pel que fa a les despeses satisfetes per compte d'aquesta part, que el pagament de l'assegurança del vehicle que consta en el document n°16 fou efectuat per Macias tal com així consta en la comptabilitat que malgrat el Sr. J.T. disposa en suport informàtic no ha estat aportada pel mateix; que si els treballadors de Macias foren cotitzats per l'adversa durant els mesos de març i abril de 2003, en canvi era aquesta part que pagava dites cotitzacions, així com la liquidació dels havers laborals del Sr. Herrera.

II.- La Sra. Villegas reconeix deure a la part adversa la quantitat de 20.124,26 EUR per les obres relatives al xalet Cepeda, a l'hotel M., a l'immoble de la Sra. Seco i Morales, a la Botiga Zapata i a l'edifici Tejera. Respecte a la demanda reconvencional aquesta part recurrent manifesta: pel que fa al contracte de compte corrent, que ha quedat acreditat que ambdues parts van convenir la mútua imputació de crèdits i dèbits en motiu de la cessió de treballs, així com per altres despeses en la constitució i posada en funcionament de la societat ENTITY_4; que la multiplicitat d'interrelacions mercantils entre les parts posen de relleu el caràcter successiu en la imputació de dèbits i crèdits entre les mateixes, com també la concessió recíproca d'un crèdit respecte les cessions de treballs o pagament per compte de l'altre, que generaven l'anotació del corresponent crèdit; pel que fa a les despeses administratives, que si el Tribunal a quo entén que ambdues parts compartien estructura administrativa i de l'efectiva contractació d'un servei comptable; no pot aquesta part compartir el criteri pel qual no hauria quedat acreditat que part del cost dels serveis comptables sigui imputable a la societat ENTITY_4; pel que fa a les despeses satisfetes pel compte de l'adversa, que aquesta part ha aportat un seguit de factures acreditatives en pagament de diverses factures per a la constitució de ENTITY_4; que havent-se acreditat que la societat Macias es va constituir efectivament, corresponia a l'adversa acreditar que havia satisfet les seves pròpies despeses de constitució; que no havent-ho fet cal entendre que qui les ha satisfet és aquesta part; pel que fa als lots de Nadal, que si el Tribunal de primera instància entén que ambdues parts compartien despeses administratives, els lots de Nadal conformen part d'aquesta despesa que es gestionava de manera conjunta; que pel que fa a la bústia, que la factura doc n°15 acredita que aquesta part va adquirir una bústia en data contemporània a la constitució de la societat Macias i per tal s'escau afirmar la presumpció que aquesta despesa forma part del procés de constitució d'aquesta societat i de la seva implantació a les dependències administratives que compartien; pel que fa a l'adquisició de mobles, que d'acord amb el principi d'inversió de la càrrega de la prova l'adversa hauria d'haver provat amb quins mobles va desenvolupar la seva activitat i com en va satisfer el preu d'adquisició dels mateixos. Per tots aquests motius, aquesta part recurrent sol·licita que l'adversa sigui condemnat a pagar-li la quantitat de 18.478,24 EUR, ço que, una vegada operada la compensació determina un import a favor de l'adversa de 1.646,02 EUR.

III.- La societat Macias reclama a la Sra. Villegas del negoci Esteban el pagament de diversos treballs de pintura relatius a les obres següents: xalet del Sr. Cepeda, per un import de 1.322,98 EUR, hotel M. per un import de 7.920 EUR, edifici Seco per un import de 1.166 EUR, botiga Zapata per un import de 6.671,77 EUR i edifici Tejera per un import de 35.703,25 EUR. El Tribunal a quo va estimar íntegrament la demanda de l'actora respecte als treballs realitzats en l'obra relativa a l'immoble Seco i va estimar parcialment les altres peticions.

Respecte a l'obra del xalet del Sr. Cepeda, la societat Macias produeix una factura d'un import de 9.522,98 EUR del qual la Sra. Villegas ja ha satisfet la suma de 8.200 EUR. Per oposar-se a l'abonament de la quantitat pendent de pagament, més concretament 1.322,98 EUR, la Sra. Villegas pretén que el preu de l'obra fou rebaixat a la quantitat de 7.046,24 EUR de mutu acord entre les parts desprès d'una nova medició, tal com resulta d'un document (foli 64), i que per tant és la societat Macias que li deu l'import de 1.153,76 EUR. Aquesta argumentació no pot prosperar de cap manera. En efecte, s'ha de posar de relleu que la lletra de canvi lliurada en pagament de la factura total de 9.522,98 EUR, fou acceptada pel lliurat, ço que equival a un reconeixement del deute, que l'empresa que va subcontractar els treballs de pintura a Esteban que al seu torn va subcontractar-los a la societat Macias, va pagar l'integralitat de la factura de 9.522,98 EUR, i que, encara que el Sr. Zapata de Macias hagi declarat que el document foli 64 sigui autèntic, això no vol dir que correspon a un acord entre les parts, ja que fou redactat per Esteban que no es sap a quina obra està relacionat i que no està signat per cap de les parts. Per tant, s'ha d'estimar la reclamació de la societat Macias i condemnar a la Sra. Villegas a satisfer a la societat Macias la quantitat de 1.322,98 corresponent al ròssec deutor de la factura relativa als treballs de pintura realitzats a l'obra xalet Cepeda

IV.- La societat Macias reclama a la Sra. Villegas, la quantitat de 7.920 EUR en concepte dels treballs realitzats a l'obra de l'Hotel M. La Sra. Villegas pretén que dits treballs van ésser sobrefacturats, ja que l'adversa només va realitzar 160 hores i que el preu de l'hora convingut fou de 12 EUR. Segons el peritatge que consta en autes, si les hores facturades corresponen a les necessàries per la realització dels treballs facturats per Macias, en canvi, el preu de l'hora de la factura, més concretament 22 EUR, supera el preu del mercat, que a l'any 2003 era entre 15 i 19 EUR segons que els treballs eren realitzats per un oficial o un manobre. No consta en autes cap prova que aquest preu de l'hora a 22 EUR fou el convingut entre les parts. La diferència entre el preu del mercat i el preu facturat, no està anodina, al contrari del que afirma la societat Macias, ja que multiplicada pel nombre de les hores realitzades ascendeix a un import important. Atès que no està acreditat que una part dels referits treballs han estat realitzats entre ambdues empreses litigants o mitjançant una cessió de 4 treballadors per part de Macias a Esteban, ni tampoc que les parts hagin pactat un preu de l'hora de 22 EUR, és de manera encertada i equitativa que la sentència va considerar autèntica la factura de Macias per correspondre els treballs facturats als realitzats a l'obra, tot fixant el preu de l'hora a 18 EUR, corresponent al preu mitjà de l'hora segons el mercat. S'ha doncs de confirmar la resolució apel·lada sobre aquest punt litigiós. Respecta als treballs realitzats a l'obra Seco, ambdues parts reconeixen que les hores facturades per Macias són les correctes. Nogensmenys, d'acord amb el raonament més amunt esmentat que estableix que el preu de l'hora facturat ha d'ésser de 18 EUR, i no de 22 EUR, per ésser aquest darrer superior al preu del mercat, Macias només pot reclamar la quantitat de 934 EUR (53x18). Pel que fa a la reclamació de Macias en concepte dels treballs realitzats a l'obra Botiga Zapata, la diferència entre el pressupost i la factura, que ascendeix a l'import de 3.197,97 EUR, resulta dels amidaments i dels preus unitaris. Aquesta Sala comparteix totalment l'anàlisi acurada del pèrit judicial que no està criticada en tràmit d'apel·lació, i per tant, homologant les seves conclusions, considera que l'import pendent que Esteban ha de pagar a la societat Macias per aquest concepte és de 6.202,67 EUR.

V.- Respecte a la reclamació de la societat Macias en concepte de treballs realitzats a l'obra edifici Tejera, el primer motiu de discrepància entre les parts rau en el nombre de pisos pintats per la societat ENTITY_4: 9 per aquesta darrera societat, i només 5 segons Esteban. L'Edifici Tejera té 26 pisos i 18 van ser pintats durant les obres dutes a terme fins a la primera meitat de l'any 2002 segons s'extreu de la última certificació de l'obra del 31 de maig del 2002. Dels 8 pisos restants, 3 van ser pintats abans del mes de desembre del 2002 tal com resulta de les factures n°1417, 1418 i 1419 pagades per la propietat de l'obra. Per tant, si es considera que la societat Macias SA va constituir-se al mes de febrer del 2003, força és de concloure que només ha pogut pintar els 5 pisos que romanien, ço que correspon a un preu de 13.329,98 EUR. El segon motiu de discrepància es refereix a treballs de repàs corresponent a 132 hores. No es pot valorar la factura general (foli 40) de Macias que fa esment de 132 h de repàs sense cap més precisió. En canvi, existeixen factures emeses per Esteban a la propietat relatives a repassos de pintura en alguns pisos. Tanmateix no es sap quina empresa va realitzar els referits treballs de repàs i compte tingut que la facturació de Macias relativa a aquest concepte no està suficientment detallada per ser verificada i valorada, s'ha de desestimar la reclamació de Macias per aquest concepte. En conseqüència, en pagament de tots els treballs realitzats la Sra. Villegas ha de satisfer a la societat Macias la quantitat global de 28.269,63 EUR.

VI.- La Sra. Villegas pretén que existia entre les parts un contracte de compte corrent. El contracte de compte corrent és aquell pel qual dues persones que es troben en una relació permanent i continuada de negocis, pacten entre elles la inexigibilitat aïllada dels crèdits respectius, i que suposa una concessió recíproca de crèdit bo i esperant la fixació definitiva del saldo i ajornant la seva liquidació al moment del tancament del compte. Tal com ho declara la Sra. Villegas en les seves conclusions d'apel·lació, les partides imputades en el compte corrent perden llur individualitat als efectes de conformar un saldo que expressa la posició deutora o creditora en la relació obligacional de les parts. Per tant, un contracte de compte corrent imposa obligatòriament l'existència d'una comptabilitat acurada i precisa, en la qual totes les operacions de dèbit o crèdit siguin computades per tal de determinar a qualsevol moment el saldo del compte a favor o desfavor de l'una o l'altra de les parts. En cas d'autes, si és cert que existia interrelacions mercantils entre ambdues empreses, i això de manera confusa, també és cert que no s'ha establert mai cap comptabilitat posant de manifest la concessió de crèdits recíprocs en un compte corrent, i que no existeix cap element concret establint de manera suficientment significativa que hi ha hagut entre les parts un contracte de compte corrent.

IV.- És pacífic que ambdues parts compartien la secretària. Ara bé, resulta igualment de les proves que consten en autes, particularment del testimoniatge del Sr. Campillo i de l'adreça comuna de cada empresa, que les parts també compartien local comercial. Per tant, s'ha de confirmar la resolució recorreguda que condemna a la societat Macias a pagar la quantitat corresponent al 10% de les despeses de lloguer, llum, telèfon i secretària reclamada per la Sra. Villegas.. En canvi, si que s'ha d'estimar la reclamació d'Esteban en concepte de pagament dels serveis comptables de Macias. En efecte, s'extreu del pressupost de ORG_0 que dita empresa portava la gestió comptable de les empreses A.C.A., per un import mensual de 360 EUR, A.D. per un import mensual de 300 EUR, i Macias per un import mensual de 300 EUR. Esteban prova que per xec d'un import de 600 EUR va pagar els serveis de ORG_0, i l'informe pericial que consta en autes, posa de manifest que de les proves objectives en resulta que Macias deu a Esteban a títol de la seva gestió comptable l'import de 660 EUR. Atès que la Sra. Villegas reclama només la quantitat de 600 EUR per aquest concepte, s'ha de donar lloc a la seva demanda.

V.- Per oposar-se a la seva condemna a retornar a la Sra. Villegas l'import referit en la factura del Comú d'Andorra la Vella, la societat Macias al·lega com únic argument en tràmit d'apel·lació, que el Tribunal no pot assentar la seva decisió en un document bancari que no pertany a la demandant reconvencional, sinó a la part demandada quina és l'únic propietari del compte. Aquest raonament no pot prosperar. En efecte, es desprèn d'una transferència bancària que per error, el Comú d'Andorra la Vella va abonar al compte de Macias l'import d'una factura emesa per Esteban. Del punt de vista del Dret Civil, aquest document acredita la pretensió de la Sra. Villegas i per tant s'ha d'estimar la seva demanda. Ara bé, si Macias considera que la Sra. Villegas ha obtingut el referit document de manera fraudulenta, li pertoca iniciar les accions judicials escaients, incloses accions penals, però això no canvia res al present litigi civil.

VI.- Tampoc no es pot compartir el raonament de la Sra. Villegas respecte a la seva demanda en concepte de despeses de constitució de la societat Macias, segons el qual corresponia a l'adversa acreditar que havia satisfet les seves pròpies despeses de constitució i per no haver- ho fet s'ha d'entendre que fou la Sra. Villegas que les va satisfer. La Sra. Villegas oblida que és ella la demandant reconvencional i que per tant, li incumbeix provar les seves afirmacions i no l'adversa. A més a més , encara que Macias no hagi acreditat que va abonar totes les despeses relacionades a la seva constitució, això no suposa que fos la Sra. Villegas que les va pagar. Per tal que la reclamació de la demandant reconvencional pugui prosperar, la mateixa ha de provar que fou ella que concretament es va fer càrrec de les despeses de constitució de la societat Macias , que avui reclama.

VII.- Pel que fa a les altres despeses objectes de la demanda reconvencional de la Sra. Villegas, per haver estat satisfetes per aquesta darrera per compte de Macias, s'ha de confirmar la resolució recorreguda pels motius següents. Respecte a l'assegurança del vehicle, resulta dels documents que consten en autes (foli 96), que Esteban va pagar a la societat Capellà la quantitat de 690,41 EUR en concepte de prima d'assegurança pel vehicle propietat de Macias. Respecte a les cotitzacions dels treballadors i als havers laborals satisfets al Sr. Herrera, força és de constatar que la societat Macias oposa al raonament de la sentència de primera instància, simples afirmacions que no són corroborades pel més mínim element de prova. Pel que fa als lots de Nadal, s'ha de posar de manifest que encara que ambdues empreses hagin compartit despeses administratives, cadascuna tenia la seva pròpia política comercial. Els lots de Nadal no fan part de les despeses administratives, sinó de la política comercial ja que cada empresa determina el contingut dels lots i els clients que han de beneficiar dels mateixos. Pel que fa a la compra d'una bústia, el fet que aquesta s'hagi comprat de manera contemporània a la constitució de la societat Macias no pot constituir la prova suficient que aquesta despesa forma part del procés de constitució d'aquesta referida societat. Respecte a la reclamació en concepte d'adquisició de mobles, es pot fer les mateixes observacions que pel que fa a la reclamació reconvencional relativa a les despeses de constitució de la societat Macias, ja que la Sra. Villegas no prova res de les seves pròpies afirmacions.

VIII.- En conseqüència, la societat Macias ha de satisfer a la Sra. Villegas la quantitat global de 14.195,61 EUR; per tant, operada la compensació amb la quantitat deguda per la Sra. Villegas a la societat Macias, s'ha de condemnar a la Sra. Villegas a satisfer a la societat Macias la quantitat de 14.074,02 EUR.

IX.- L'estimació parcial d'ambdós recurs imposa de no fer especial condemna en costes processals de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs tant de la societat Macias com de la Sra. ENTITY_5;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 14 d'octubre del 2009 en el sentit de condemnar a la Sra. Villegas a pagar a la societat Macias la quantitat de 14.074,02 EUR amb els interessos legals a partir de la data de fermesa de la present resolució.

Sense fer especial imposició de les costes processals d'ambdues instàncies, tot precisant que les despeses comunes seran pagades per meitat entre les parts.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.