• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 196/2010 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 juillet 2010)

Faits et procédure

Le demandeur, M. Palau, a été engagé le 7 novembre 2007 par M. Talavera, qui exploitait alors une entreprise individuelle. Celui-ci a ensuite transformé son activité en société à responsabilité limitée, la société Amador, dont il était l'administrateur unique. Cette société a été radiée le 19 août 2008. Le salarié a néanmoins continué à travailler pour M. Talavera selon la décision.

Le 22 juillet 2009, l'employeur a remis au salarié une lettre de licenciement immédiat fondée sur l'article 104, points 6, 7 et 10, du Codi de relacions laborals. Le salarié a saisi la Batllia d'une demande dirigée contre la société Amador et, solidairement, contre M. Talavera, en paiement de 7 405 EUR au titre d'un licenciement injustifié et irrégulier en la forme, assortis des intérêts légaux.

Par jugement du 24 mars 2010, le Tribunal unipersonnel de batlles (section civile) a fait droit intégralement à la demande et condamné solidairement la société et M. Talavera au paiement de la somme, des intérêts courus depuis le 14 octobre 2009, ainsi que des dépens, honoraires d'avocat et de procureur compris.

La société Amador et M. Talavera ont interjeté appel. Ils soulevaient six moyens, dont trois sont centraux : la validité de la lettre de licenciement, le caractère verbal ou écrit de la procédure de licenciement, et la mise en cause personnelle de M. Talavera, qu'ils contestaient en invoquant la radiation de la société à titre de personne physique commerçante.

Question de droit

La décision soulève deux questions distinctes.

Première question. Une lettre de licenciement disciplinaire qui se borne à mentionner l'article du Code sur lequel repose la rupture, sans exposer concrètement la cause du congédiement, satisfait-elle aux exigences formelles de l'article 94 du Codi de relacions laborals ? Et, dans l'affirmative, la connaissance préalable des faits par le salarié peut-elle couvrir ce défaut ?

Seconde question. M. Talavera peut-il être tenu solidairement au paiement de l'indemnité, alors que le contrat a été conclu avec lui personnellement puis que l'activité a été transférée à une société, elle-même radiée avant le licenciement ? Cette question suppose d'apprécier la réalité de la personnalité morale de la société Amador.

Solution et dispositif

Sur la légitimité passive de M. Talavera. Le Tribunal rejette l'exception. Il relève que le contrat a d'abord été conclu avec M. Talavera personnellement, puis avec la société Amador après sa constitution. Il s'appuie toutefois sur la Llei 20/2007 relative aux sociétés anonymes et à responsabilité limitée, dont il rappelle la définition de la société comme négoce juridique supposant des apports en capital et la poursuite d'une activité

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de juliol de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Palau va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Amador i solidàriament contra el Sr. Talavera, en reclamació de la quantitat de 7.405 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda.

II.- La societat Amador va contestar que hi ha una defectuosa citació a judici de les parts codefenents que invalida el present procediment, i sobre el fons, va sol·licitar la desestimació de la reclamació de la part agent, manifestant que la part demandant en l'execució del contracte de treball no va prestar els seus serveis laborals obrant en conformitat amb les instruccions donades per l'empresa i amb la diligència deguda, conculcant així i de forma absoluta l'article 46 del Codi de les relacions laborals i igualment l'article 4 de la mateixa norma legislativa que estableix que el treballador ha d'obrar de bona fe en l'execució del contracte i evitar qualsevol abús de dret, conducta antisocial o discriminació; i que en tot supòsit, tenint en compte un salari diari de 92,76 EUR, correspondria a l'agent una indemnització de 7.142,86 EUR.

III.- Per sentència de data 24 de març del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant íntegrament la demanda de la part actora, va condemnar solidàriament a la societat Amador i al Sr. Talavera a satisfer al Sr. Palau, la quantitat de 7.405 EUR, més els interessos legals meritats des del dia 14 d'octubre del 2009, i a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Amador i el Sr. Talavera han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius d'apel·lació de la part que recorre són els següents: 1) encara que la carta d'acomiadament que va rebre el treballador fos parca en el seu contingut, si que almenys en el contingut de la mateixa s'especificaven les causes precises d'acomiadament del treballador i aquest darrer coneixia amb anterioritat i de forma directa les causes pel qual se li acomiadava atès que fins i tot el Sr. Talavera l'havia previngut amb anterioritat i de forma verbal que si persistia amb la seva actitud, l'acabaria acomiadant; 2) el legislador no ha exigit en absolut que l'acomiadament del treballador s'hagi de fer necessàriament en forma escrita i tampoc hi ha cap tipus d'inconvenient legal per tal que el patró pugui acomiadar l'assalariat de forma verbal en un primer moment i després de forma escrita; 3) la sentència no pren en consideració l'article 4 del Codi laboral que estableix que el treballador ha d'obrar de bona fe en l'execució del contracte malgrat que en el present cas, la part demandant ha provocat de forma deliberada i conscient el seu acomiadament amb la finalitat de poder exigir una indemnització complementària a l'empresa mitjançant el present procediment; 4) el fet que el Sr. Talavera hagi contractat a la part demandada en el període comprès entre el 19 d'agost i el 31 d'octubre del 2008 no és cap motiu vàlid per tal d'exigir que es condemni solidàriament al pagament de la indemnització amb la societat Amador, ja que a la data de l'acomiadament el Sr. Talavera s'havia donat de baixa a títol personal com a comerciant i per tant el Sr. Palau estava treballant única i exclusivament per la societat ENTITY_5; 5) encara que la teoria de l'aixecament del vel societari és una teoria acceptada en determinats casos, no és d'absoluta aplicació en el present procediment laboral; 6) en qualsevol cas, l'indemnització que correspondria al treballador per acomiadament improcedent, no pot superar la quantitat de 7.142,86 EUR.

II.- El Sr. Palau va començar a treballar pel compte del Sr. Talavera, el dia 7 de novembre del 2007. Posteriorment, el Sr. Talavera va transmutar el seu negoci sota la forma d'una societat de responsabilitat limitada: la societat Amador de la qual ell mateix va quedar com a administrador únic. El dia 19 d'agost del 2008 es va donar de baixa la societat esmentada. En data 22 de juliol del 2009, es va lliurar al treballador una carta comunicant-li el seu acomiadament d'immediat en base de l'article 104 punts 6, 7 i 10 del Codi de Relacions Laborals.

III.- S'ha prèviament de resoldre l'excepció de manca de legitimació passiva formulada pel Sr. Talavera. És cert que el contracte de treball es va establir entre el Sr. Talavera i el Sr. Palau, i després de la transformació del negoci personal del Sr. Talavera en societat de responsabilitat limitada, entre el Sr. Talavera i la societat Amador. Nogensmenys, la Llei 20/2007 del 18 d'octubre del 2007 que ha vingut a regular novament el règim jurídic de les societats anònimes i de responsabilitat limitada, estableix que la societat és un negoci jurídic pel qual una o més persones físiques o jurídiques realitzen aportacions a títol de capital per dur a terme una o diverses activitats econòmiques a fi d'obtenir-ne un guany. En el present cas, resulta de les proves que consten en autes, i particularment de les declaracions de les filles del Sr. Talavera que amb el pare constituïen els 3 únics socis de la societat Amador, que en realitat no es tractava de cap veritable societat de responsabilitat limitada, ja que llevat del Sr. Talavera, els altres socis no van aportar cap diners per adquirir les participacions en la societat, no van assistir a cap assemblea i no van percebre cap repartiment de beneficis, essent el Sr. Talavera que actuava com únic i real propietari de la societat. Per tant, no es pot considerar que existia una veritable societat de responsabilitat limitada, sinó que el Sr. Talavera va continuar explotar el seu negoci personal, sota la forma simulada d'una societat, sense que s'hagi constituït l'estructura corporativa integrada per la junta general i per l'òrgan d'administració establert segons els requisits i normes de la Llei. A més a més, la societat Amador va ser donada de baixa el dia 19 d'agost del 2008 és a dir anteriorment a la data d'acomiadament del treballador, el que confirma la confusió de patrimonis que sempre ha existit entre el Sr. Talavera i la societat Amador, ja que després de la data de baixa de la referida societat el Sr. Palau va continuar treballant pel compte del Sr. Talavera com ho havia fet sempre fins al seu acomiadament. Per tant s'ha de desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Talavera.

IV.-. Pel que fa a la reclamació del treballador en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, s'ha de posar de manifest que l'acomiadament del Sr. Palau es fonamenta en les disposicions de l'article 104. 6, 7 i 10 del Codi de relacions laborals, més concretament: els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa i també als altres treballadors i al públic en general; la disminució voluntària i continua del rendiment del treball normal o pactat; els danys o perjudicis causats a les persones, inclosa la mateixa persona treballadora, a l'empresa o a les seves instal·lacions, o a altres persones, per la inobservància greu, o lleu però reiterada, de les mesures sobre prevenció i protecció de la seguritat i la salut en el treball facilitades per l'empresa. Es tracta doncs d'un acomiadament disciplinari que ha de complir requisits tant de forma com de fons. L'article 94 del Codi de relacions laborals que regula les formalitats del comiat per causes disciplinàries estableix que: "l'avís de comiat s'ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el comiat, mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant-la directament a la persona treballadora, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, o en presència de testimonis un dels quals no ha de tenir relació de dependència amb l'empresari, si es nega a signar...l'incompliment de les formalitats previstes en aquest article dona lloc a la indemnització establerta a l'article 98 per l'acomiadament fet de forma indeguda". Aquests requisits claríssims són imperatius i l'empresari no pot de cap manera exonerar-se de complir-los. En la carta d'acomiadament lliurada al treballador per l'empresari el dia 22 de juliol del 2009 força és de constatar que la mateixa no compleix amb els requisits de forma exigits per la Llei, per no exposar amb concreció la causa que origina el comiat, limitant-se a mencionar únicament l'article de la Llei en el qual es basa per rescindir disciplinàriament la relació laboral. En conseqüència, importa poc que el Sr. Palau hagi comès els fets que li imputa l'empresa, o que els hagi coneguts anteriorment de forma precisa, ja que la vulneració del requisit legal de l'exposició de la causa del comiat amb concreció, en la carta d'acomiadament, és suficient per que el treballador tingui dret a la indemnització per acomiadament fet en forma indeguda.

V.- L'acomiadament fet en forma indeguda comporta una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l'empresa, fins a un màxim de 30 mensualitats. Pertoca sempre a l'empresari provar el salari pactat amb els seus empleats, mitjançant els butlletins de salari. En el present cas, no consta en autes cap butlletí de salari del Sr. Palau, el que fa que no hi ha cap altra alternativa que valorar les declaracions del treballador que estableix el seu salari diari mitjà en l'import de 96,17 EUR, molt a prop del reconegut per l'empresa (92,76 EUR).

V.- La desestimació del recurs determina la condemna en costes de la part apel·lant en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat Amador i del Sr. ENTITY_6;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 24 de març del 2010 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Amador i al Sr. Talavera a satisfer les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals.