• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 283/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:283)

Note préliminaire : la référence canonique fournie avec le dossier (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). Le texte est reproduit tel qu'il figure dans la source, y compris ses coquilles.

Faits et procédure

Le Sr Cano a été engagé par la société Pera le 1er septembre 2000 en qualité de directeur commercial, pour une rémunération mensuelle de 8 421,07 EUR versée en treize mensualités. Par lettre du 27 janvier 2010, l'employeur a mis fin au contrat de travail. La lettre se référait à « l'informe de situació econòmica » de la société établi par C. SL le 17 décembre 2009, qu'elle qualifiait de « fallida tècnica », et invoquait à la fois l'article 91 de la Llei 35/2008 du 18 décembre, Codi de relacions laborals, et l'article 70.2c de la Llei 8/2003 du 12 juin sur le contrat de travail. Le licenciement était assorti d'une compensation économique correspondant à un préavis de 90 jours. Une copie du rapport était jointe à la lettre.

Le Sr Cano a saisi la Batllia d'une demande de 141 419,35 EUR au titre de l'indemnisation d'un licenciement « indu et injustifié ». La société Pera a conclu au rejet, en soutenant que le licenciement avait été prononcé dans le respect de la procédure des articles 91 et 92 et que la jurisprudence constante ne sanctionne l'irrégularité que par une indemnité unique. Par jugement du 30 juillet 2010, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) a rejeté la demande et condamné le demandeur aux dépens.

Le Sr Cano a interjeté appel. Il soutenait, en substance, que la lettre ne précisait pas suffisamment la cause du licenciement, que la « fallida tècnica » ne correspondait pas à la cause objective prévue à l'article 91, que la réduction des dépenses de personnel ne justifiait pas son licenciement individuel, et qu'à titre subsidiaire il devait recevoir la moitié de la compensation économique prévue à l'article 90, soit 39 303,56 EUR. Il contestait en outre la condamnation aux dépens.

Question de droit

Le litige posait deux questions. La première était de savoir si la lettre de licenciement satisfaisait à l'exigence de concrétisation de la cause du licenciement prévue à l'article 92 du Codi de relacions laborals pour le licenciement pour causes objectives. La seconde était de savoir si la cause invoquée, une situation économique négative de l'entreprise, était substantiellement établie au sens de l'article 91 c). Accessoirement se posaient la question de l'indemnisation subsidiaire et celle de la répartition des dépens d'appel.

Solution et dispositif

Le Tribunal supérieur retient une solution de rejet. Sur la forme, il juge que la lettre « compleix suficientment el requisit d'exposició de la causa concreta del comiat, exigit per la Llei », dès lors que le fait que l'entreprise se trouve en situation de fallida technique est exposé et que le rapport est joint. Il précise que la concrétisation n'a pas à être exhaustive et que les faits exposés doivent permettre au travailleur de connaître la cause du licenciement et de se défendre. Sur le fond, il relève que le rapport établit des pertes annuelles croissantes depuis 2005 (559 391,78 EUR en 2008, 881 955,22 EUR estimés pour 2009) et que les dépenses de personnel, à hauteur de 3 622 962,66 EUR, représentent environ 60 % des dépenses d'exploitation. Il en conclut que la

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Cano va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Pera, en reclamació de la quantitat de 141.419,35 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament indegut i injustificat, amb els interessos legals a partir del 28 de gener del 2010, i subsidiàriament, a partir de la contesta a la demanda, amb imposició de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a la part defenent.

II.- La societat Pera va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, i subsidiàriament, en el cas d'admetre la demanda, va sol·licitar que es tingués en compte les sumes que van ser consignades per Pera i que han estat rebudes per l'agent a títol d'acompte, per descomptar-ho de l'import de l'indemnització, així com la retenció del 5,5% que obligatòriament haurà de practicar Pera per la CASS, contestant que l'acomiadament es va produir amb respecte del procediment previst als articles 91 i 92 del Codi de relacions laborals, i que és jurisprudència consolidada que el comiat il·legal només es sanciona amb una única indemnització i no amb la suma de les que correspondrien pel comiat correctament realitzat, més les que corresponen al de d'il·legal.

III.- Per sentència de data 30 de juliol del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda del Sr. Cano i imposar a aquest darrer les costes processals causades, amb expressa menció dels honoraris d'advocat i procurador.

VI.- Contra aquesta resolució el Sr. Cano ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que la sentència impugnada interpreta la legislació laboral en perjudici del treballador, i amb clara indefensió per aquest, que ignora els motius que justifiquen que l'empresa, constata la situació negativa, l'acomiada, i el sotmet al treballador amb la més absoluta arbitrarietat de l'empresari, situacions contràries al dret a la defensa i al dret al treball; que mencionar la situació negativa de la societat acreditada mitjançant un informe econòmic no es pot equiparar a que s'hagi concretat la causa per la qual es decideix acomiadar un treballador; que la carta menciona com a causa del comiat que la situació econòmica és equivalent a una fallida tècnica, quan la fallida de l'empresa no es menciona com a causa objectiva en l'article 91 sinó com un supòsit d'extinció del contracte laboral a l'article 89f; que si l'acomiadament estava motivat per una situació econòmica negativa als efectes de l'article 91c que implicava objectiva i necessàriament l'acomiadament del Sr. Cano, calia acreditar-ho; que la simple afirmació de la reducció de la despesa de personal no justificava, sense més, l'acomiadament concret del Sr. Cano per causa objectiva, ja que es podien adoptar altres mesures com les mencionades al punt 3 de l'informe; que en el cas que s'entengui que l'indemnització ja satisfeta s'ha de computar al comiat no causal establert a l'article 90, s'hauria de satisfer al treballador, la meitat de la compensació econòmica que no li va ser satisfeta, equivalent a 39.303,56 EUR; que respecte a la condemna en costes, en no poder-se apreciar en el present cas cap temeritat per part del treballador, no procedeix ni s'ajusta a l'aplicació del criteri del venciment objectiu.

II.- El Sr. Cano va ésser contractat per Pera en qualitat de director comercial, mitjançant una remuneració mensual darrerament de 8.421,07 EUR, en data 1 de setembre del 2000. Per carta de data 27 de gener del 2010 l'empresa va comunicar al treballador que: "en virtut de l'informe de situació econòmica de Pera emès per C. SL de data 17 de desembre de 2009 queda abastament constatada la situació econòmica actual de la societat, entenent-se aquesta com fallida tècnica, fet que comporta una causa objectiva de comiat establerta tant a l'article 91 de la Llei 35/2008 del 18 de desembre del Codi de relacions laborals, com a l'article 70.2c de la Llei 8/2003 del 12 de juny sobre el contracte de treball", es rescindia el contracte de treball signat entre les parts, amb el pagament d'una compensació econòmica corresponent a un preavís de 90 dies. Amb la referida carta, es va comunicar al treballador una còpia de l'esmentat informe de situació econòmica de l'empresa.

III.- L'article 91 del Codi de relacions laborals estableix: "En els contractes per temps indefinits, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora...mitjançant un preavís fet amb una antelació d'un dia per mes treballats fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d'una compensació econòmica equivalent a la meitat de la prevista a l'article 90.1 quan concorri alguna de les causes següents:....c) quan hi hagi la necessitat objectivament acreditada d'amortitzar llocs de treball per causes econòmiques, organitzatives o de producció...Als efectes d'aquest apartat s'entén per causes econòmiques les que tinguin com a finalitat contribuir a la superació de les situacions econòmiques negatives de l'empresa que no puguin superar-se raonablement amb mesures alternatives i per causes tècniques, organitzatives o de producció, i les que tinguin com a finalitat la superació de les dificultats que impedeixen el bon funcionament de l'empresa, ja sigui per la seva posició competitiva en el mercat, ja sigui per exigència de la demanda, a través d'una millor organització dels recursos, encara que no hi hagi una situació econòmica negativa. L'empresa ha de justificar la situació per mitjà d'un informe, realitzat per un auditor degudament autoritzat, que evidenciï les causes abans esmentades". En el present cas, la carta d'acomiadament del Sr. Cano fa clarament referència a un comiat per causes econòmiques. Nogensmenys el treballador considera que no tant sol la carta d'acomiadament no compleix el requisit de concreció del motiu de comiat, sinó que també és del tot injustificada.

IV.- L'article 92 del Codi de relacions laborals que regula les formalitats del comiat no causal i del comiat per causes objectives, disposa que: en el supòsit de comiat per causes objectives, la carta ha d'esmentar amb concreció la causa que motiva el comiat i s'ha d'exhibir a la persona assalariada l'informe previst. La concreció de la causa d'acomiadament exigida per aquesta normativa, no vol dir que l'empresari hagi d'analitzar l'informe de situació econòmica de l'empresa i explicar al treballador, perquè no hi ha cap altra solució per fer front a la situació negativa de l'empresa que procedir al seu acomiadament. Aquest raonament ha de desprendre clarament de l'informe i no es pot exigir a l'empresari desenvolupar-lo en la carta d'acomiadament. La jurisprudència sempre ha considerat que la concreció del motiu d'acomiadament no havia de ser exhaustiva, sinó que era suficient per complir aquest requisit de forma, que els fets exposats en la carta assabentessin bastantment el treballador de la causa del comiat per poder el mateix contestar-la i defensar-se. En el present cas, consta en la carta d'acomiadament del Sr. Cano que l'empresa es troba en una situació de fallida tècnica, acreditada per l'informe econòmic adjunt. Per tant, independentment del fet de saber si aquesta situació de fallida tècnica està realment provada per l'informe, i si justifica l'acomiadament del treballador, s'ha de constatar que la carta d'acomiadament compleix suficientment el requisit d'exposició de la causa concreta del comiat, exigit per la Llei.

V.- Pel que fa a la justificació de l'acomiadament, l'informe de C. SL posa en evidència una situació econòmica negativa de l'empresa, amb pèrdues cada any més importants, des de 2005, per ascendir en 2008 a 559.391,78 EUR i amb una estimació de 881.955,22 EUR per 2009. Els comptes dels exercicis estableixen que la principal font de despeses de l'empresa està constituïda per les despeses de personal que amb un import de 3.622.962,66 EUR representen un 60% de totes les despeses d'explotació de la societat. Per tant, desprès d'haver constatat la situació de fallida tècnica de l'empresa, l'informe conclou que s'imposa establir unes mesures correctores de la societat amb caràcter urgent si és té voluntat de preservar la seva continuïtat, que són: restablir l'equilibri patrimonial de la societat; actuar sobre les causes que han generat aquests desequilibris; replantejament dels objectius i fites a assolir; adequació de la dimensió en quant a mitjans (materials i humans), activitats, productes i mercats. Si l'adequació de la dimensió en quant a mitjans materials i humans, no és l'únic remei a la situació negativa de l'empresa, és tanmateix una mesura imprescindible tal com ho precisa l'informe quan manifesta que les partides de despesa sobre les que una situació immediata generaria un efecte significatiu sobre els comptes de la societat serien despeses de personal i altres serveis que són les més rellevants de la despesa per equivaler al 76,27% de la despesa d'explotació. En conseqüència, tenint en compte que el salari pactat del Sr. Cano corresponia a l'import mensual de 8.421,07 EUR amb 13 pagues a l'any, si que la societat Pera estava justificada per acomiadar el mateix per tal de disminuir de manera significativa les seves despeses de personal per restablir l'equilibri dels comptes de la societat i superar la seva situació negativa, per preservar així la seva continuïtat.

IV.- S'ha doncs de desestimar el recurs del Sr. Cano i confirmar la resolució recorreguda, sense tanmateix fer especial imposició de les costes processals de segona instància, tenint en compte del caràcter complex i de la matèria laboral del litigi.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 30 de juliol del 2010 en tots els seus extrems;

Sense fer especial imposició de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals.