• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 décembre 2010, n° 245/10 (STSJAD 336/2010)

Traduction personnelle du catalan, l'original étant rédigé en catalan.

Faits et procédure

Les parties étaient mariées canoniquement depuis 1993. Le demandeur, M. Blasco, avait introduit une action en divorce le 5 décembre 2008. Deux filles communes étaient issues de l'union. Le jugement de première instance du 18 juin 2010 prononçait la dissolution du mariage et réglait ses effets : maintien de l'autorité parentale partagée, attribution de la garde à la mère, pension alimentaire de 700 euros mensuels à la charge du père, partage par moitié des dépenses extraordinaires, régime de relations personnelles, suivi psychologique de l'une des filles, et attribution à Mme Oller de l'usage du domicile familial. Le jugement ne prévoyait pas de condamnation aux dépens.

Une séparation antérieure, prononcée le 22 mai 2007, avait déjà attribué l'usage du logement familial à la mère. Un jugement du 20 novembre 2007 avait ordonné la division du logement et des places de stationnement, avec vente aux enchères publiques, en maintenant le droit d'usage.

M. Blasco a interjeté appel. Le ministère public a conclu au rejet du recours, de même que la défenderesse. Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy.

Question de droit

Le recours reposait sur un moyen unique, présenté en deux branches :

1. le droit d'usage sur le domicile familial devait s'éteindre au moment de la vente aux enchères publiques ;
2. à titre subsidiaire, ce droit devait être limité jusqu'à l'indépendance économique des filles, Mme Oller devant verser une indemnité mensuelle de 600 euros, correspondant à 50 % du loyer d'un logement comparable.

La Cour devait donc déterminer si l'attribution de l'usage du logement familial pouvait être remise en cause, en raison d'un changement substantiel et survenu des circonstances, et si cet usage pouvait être limité dans le temps et compensé financièrement.

Solution et dispositif

La Cour rejette la première branche et accueille partiellement la seconde.

Sur la première branche, la Cour relève que la séparation de 2007 avait attribué l'usage du logement au parent gardien afin de protéger l'intérêt des mineures et de couvrir leur besoin fondamental de logement. Le demandeur n'a pas démontré de « changement substantiel et survenu » des circonstances ayant justifié cette mesure définitive. La situation personnelle et économique des parties apparaît au contraire comparable à celle prévalant lors de la séparation : le demandeur avait quitté le domicile, et il s'acquittait d'une pension alimentaire fixée en fonction de ses facultés contributives. Le jugement est confirmé sur ce point.

Sur la seconde branche, la Cour retient deux points distincts.

• Le principe de la limitation temporelle. Si l'attribution de l'usage du domicile familial doit en principe être faite au parent gardien, et, en cas de garde conjointe, à celui qui se trouve dans une situation de besoin, elle ne saurait revêtir un caractère indéfini. Le critère du besoin doit être

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Blasco va interposar demanda de divorci, de data 5-12-2008, envers la Sra. Oller, en virtut de la qual sol·licitava l'adopció d'una sèrie de mesures definitives referents al divorci dels consorts.

La representació processal de la defenent va formular oposició, per escrit de data 6-2-2009, respecte de les peticions de limitació del dret d'ús. El Mgfc. Ministeri Fiscal va contestar a la demanda per escrit d data 17-12-2008.

II.- En data 18-06-2010, l'Hble. Batlle va dictar sentència, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que estimant en la seva major part la demanda formulada en data 5.XII.08 pel Sr. Blasco contra la Sra. Oller, ha de declarar la dissolució per divorci del matrimoni canònic per ells contret el dia 28 d'agost de 1993 a Andorra, amb les següents mesures reguladores:

1.- Mantenir la pàtria potestat sobre les filles en comú Arnau i Recio, compartida.

2.- Atribuir-ne la guarda i custòdia a la seva mare. 3.- Fixar a càrrec del pare una pensió alimentosa de 700 euros mensuals (nivell 2007) a satisfer a la bestreta en els 5 primers dies de cada mes, i que s'augmentarà anyalment en funció de l'índex de preus al consum que faci públic el Govern d'Andorra.

4.- Els progenitors contribuiran per meitats al sosteniment de les despeses extraordinàries.

5.- Establir un règim de contactes paternofilials, amb caràcter mínim, consistent en els caps de setmana alterns des del divendres a la sortida de l'escola al dilluns al matí i la meitat de les vacances escolars, i de forma alternativa cada any onomàstiques i aniversaris. 6.- Establir l'obligació de la mare de sotmetre la menor Recio a un seguiment psicològic en relació a l'ansietat derivada de la separació dels progenitors.

7.- Atribuir a la Sra. Oller l'ús del domicili familiar situat al XXXX.

I sense establir especials condemna en costes processals"

III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, per escrit de conclusions de data 1-10-2010, demana, en atenció als arguments continguts en el mateix la revocació de la sentència. Per el contrari tant l'informe del Ministeri Fiscal, de data 21-10-2010, com l'escrit de contesta a les conclusions, de data 4-11-2010, sol·liciten la desestimació del recurs.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.Arnau Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part agent fonamenta el seu recurs en un únic motiu o greuge, consistent en que el dret d'ús sobre el domicili familiar s'haurà d'extingir en el moment en el qual es procedeixi a la venda en pública subhasta. I, subsidiàriament, es limiti el dret d'ús al moment en que les filles comunes assoleixin la seva independència econòmica i havent d'abonar fins a aquell moment la Sra. Oller una renda mensual de 600 euros, equivalent al 50% del preu de lloguer d'un apartament i les places d'aparcament de les característiques d'autes.

II.- Consta acreditat que la sentència de separació dels litigants, de data 22 de maig de 2007, va acordar l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar a la mare i que la sentència de 20-11-2007 acordava la divisió de l'habitatge familiar i de les places d'aparcament, tot procedint a la seva venda en pública subhasta, amb el manteniment del dret d'ús. Entén la part recurrent que, atesa la precarietat econòmica en la qual es troba la part recurrent, que ha de fer front al pagament de la pensió d'aliments de 700 euros, ha de satisfer la hipoteca que grava l'immoble en el qual viu, els subministres i despeses del mateix, de manera que li resta un romanent de 300 euros mensuals, s'ha de modificar el dret d'ús derivat del greu desequilibri econòmic existent.

Aquest primer extrem del motiu del recurs no pot ésser acceptat per aquesta Sala. En efecte, en la sentència de separació de 22 de maig de 2007 es van determinar una sèrie de mesures definitives, entre les quals es troba l'atribució del dret d'ús del domicili familiar a la mare. Aquesta atribució del dret d'ús es va efectuar a favor del progenitor a qui corresponia la guarda i custòdia dels fills comuns, de manera que el que es feia amb aquesta mesura definitiva era la protecció dels interessos de les menors i del progenitor custodi, tot cercant el benestar i desenvolupament integral de les menors, i cobrint així la seva necessitat bàsica d'habitatge. Des d'aquesta òptica, no ha acreditat el recurrent que s'hagi produït un canvi substancial i sobrevingut en les circumstàncies que es van tenir en compte per a dictar aquesta mesura sobre l'atribució de l'ús, que pugui justificar que la mateixa es deixi sense efecte. Així,les circumstàncies personals i econòmiques esdevenen similars, tota vegada que el recurrent va deixar el domicili familiar, donada l'atribució de l'ús a la progenitora custòdia i a les menors d'edat i va haver de procurar les seves necessitats d'habitatge i alimentació, a la vegada que, atès que no li fou atribuïda la guarda i custòdia, procedir a l'abonament d'unes pensions d'aliments fixades en funció de les seves possibilitats econòmiques i de les necessitats de les menors. En atenció a les consideracions anteriors, no es pot acollir aquest primer extrem del motiu de recurs i s'escau confirmar en aquest punt la sentència d'instància.

III.- Quant al segon extrem, relatiu a la limitació temporal del dret d'ús i a la fixació d'una indemnització a favor del recurrent, que equivalgui al 50% del lloguer de les unitats immobiliàries, procedeix efectuar les següents consideracions.

En primer terme,consta acreditat que la sentència de separació dels litigants, de 22-05-2007, atribueix l'ús del domicili familiar i del parament al progenitor custodi i a les filles comunes sense limitació temporal. Aquesta mesura definitiva fixada per la sentència de separació, consistent en l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar, s'ha de mantenir en atenció als interessos més dignes de protecció, com són els dels menors d'edat. Baldament el que s'ha afirmat, sí que ha de ser acollit en part el motiu de recurs, en el sentit que les atribucions de l'ús del domicili familiar s'han d'efectuar a favor del progenitor que ostenta la guarda i custòdia i, pels casos de guarda i custòdia conjunta, per aquell que es trobi en situació de necessitat. Però tant en un cas com en l'altre, malgrat es procedeixi a l'atribució de l'ús del que fou habitatge familiar s'han de refusar les atribucions amb caire indefinit, tota vegada que el criteri de la necessitat s'ha de fixar amb caràcter temporal.

Consegüentment, s'ha d'accedir a la limitació del dret d'ús de l'habitatge familiar fins el moment en el qual les filles comunes assoleixin una situació d'independència econòmica.

En canvi, no es pot donar lloc a la pretensió d'indemnització que sol·licita la part recurrent, per quant les mesures definitives i, en concret, la de l'atribució de l'ús de l'habitatge es manté per aquesta Sala a favor del progenitor custodi i dels fills comuns, de conformitat amb les circumstàncies personals i patrimonials examinades, sense que es pugui contemplar l'abonament d'una indemnització equivalent al 50% del lloguer de les unitats immobiliàries, tota vegada que no solament no es preveu aquest extrem per la legislació aplicable, sinó per quant l'atribució de l'ús de l'habitatge a favor de la mare i de les menors ja porta implícit, com a abonament en espècie, la partida dels aliments consistent en cobrir les necessitats d'habitatge de les menors.

IV.- L'estimació, encara que parcial, del recurs i l'especial natura dels interessos en conflicte justifica la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.Arnau Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal del Sr. Blasco contra la sentència, de data 18-06-2010, i limitar l'ús de l'habitatge familiar a favor de la Sra. Oller fins a la independència econòmica de les filles comunes, mantenint la resta dels pronunciaments de la mateixa. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.