• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 337/2010)

Faits et procédure

Le 2 juillet 2004, la société « Garzón S.A. », adjudicataire des travaux de construction de la « Estació G1, Telecabina, acabats i plaça » à La Massana (Andorre), a sous-traité à la société « Tamarit » la fourniture et la pose de matériaux détaillés en annexe au contrat, pour un montant de 240 325,79 euros. Les parties avaient fixé à 15 octobre 2004 l'achèvement des travaux, date reportée au 25 novembre 2004. Le contrat prévoyait qu'en cas de retard, « Garzón S.A. » pourrait déduire de toute facture due 1 % du montant total du devis.

Il est constant que le sous-traitant a livré l'ouvrage en juillet 2005 et que le maître d'ouvrage a laissé impayée une partie du prix. Dans sa demande du 10 janvier 2007, « Tamarit » réclamait 109 671,83 euros. « Garzón » contestait la somme, soutenant que le retard était exclusivement imputable à son cocontractant, et sollicitait la réduction de sa dette à 26 860,64 euros.

Le Tribunal de Batlles, par jugement du 14 juillet 2010, a intégralement fait droit à la demande, condamnant « Garzón » au paiement de la somme principale, des intérêts légaux à compter de la contestation de la demande, et aux dépens. « Garzón » a interjeté appel, sollicitant la révocation du jugement et la fixation de sa dette à 26 860,64 euros.

La Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorra, composée des magistrats Eulàlia Amat Llari (rapporteure), Joan Manel Abril Campoy et Jean Louis Vuillemin (président), statue par arrêt du 23 décembre 2010 (recours n° 248/10).

Question de droit

Le litige pose deux questions. La première porte sur l'imputabilité du retard dans l'exécution du contrat de sous-traitance : le retard, constaté, était-il imputable au sous-traitant « Tamarit » ou au maître d'ouvrage « Garzón », dont les propres sous-traitants auraient dû achever leurs travaux préalables ? La seconde concerne la charge de la preuve de cette imputabilité, ainsi que l'appréciation des témoignages émanant de salariés de l'une ou l'autre partie.

Accessoirement, la cour doit se prononcer sur la charge des dépens de l'appel.

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Le dispositif est ainsi rédigé (traduction française du texte catalan) :

Plusieurs motifs fondent cette solution.

Sur la charge de la preuve. La Cour relève que, dès lors que le retard dans la livraison de l'ouvrage par le sous-traitant est admis, « c'est celui-ci qui doit prouver que ce retard ne lui est pas imput

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10 de gener del 2007 la representació processal de la societat "Tamarit" va formular demanda contra l'entitat "Garzón" (ENTITY_5) en reclamació de la suma de 109,671,83 euros, import que restava per pagar dels treballs que la seva mandant havia fet a favor de la defenent a l'edifici a on estava ubicat el telecabina instal·lat a la Parròquia de La Massana.

II.- La representació processal de la societat "Garzón S.A." va contestar a la demanda en data 18 d'abril del 2007 oposant-se a la mateixa amb l'argument que l'agent no havia finalitzat els treballs que se li havien encomanat en la data pactada per causes que li eren exclusivament imputables a ella, fet que va causar a la seva mandant un greu perjudici. Per aqueta raó, sol·licitava que es declarés que l'import que ella estava obligada a pagar a l'agent es reduïa a 26.860,64 euros, sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

III.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa,

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 14 de juliol del 2010 estimant íntegrament la demanda formulada per la societat "Tamarit" contra "Garzón" (ENTITY_5) i condemnant a aquesta darrera a pagar a la primera la suma de 109.671,83 euros, més els interessos legals produïts per aquesta suma ençà de la contesta a la demanda i fins que fos totalment satisfeta, imposant-li a més les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Garzón" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es declari que la suma que ha d'abonar a l'agent és la de 26.860,64 euros, sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 2 de juliol del 2004 "Garzón S.A.", entitat adjudicatària de les obres de construcció de la "Estació G1, Telecabina, acabats i plaça" a la Parròquia de La Massana, va subcontractar a la societat "Tamarit" per tal que subministrés i col·loqués el material que es detallava a l'annex número 1 del contracte signat entre les parts amb un pressupost de 240.325,79 euros (foli 21 i ss). S'ha provat igualment que en dita convenció es va acordar que els treballs encomanats estarien totalment finalitzats el 15 d'octubre del 2004, data que més tard es va prorrogar fins el 25 de novembre d'aquell any (foli 71), i que en cas d'incompliment del dit termini "Garzón S.A." podria deduir de qualsevol factura pendent de liquidar el 1% de l'import total del pressupost. Altrament no es discuteix que l'agent va lliurar l'obra finalitzada el mes de juliol del 2005, com aquest admet en el seu escrit de rèplica, ni tampoc que la defenent va deixar sense pagar una part del preu pactat per l'obra, encara que aquesta sols reconeix deure la suma de 26.860,64 euros, una vegada descomptat de la quantitat deguda el cost que, segons el seu parer, li havia comportat l'actuació de l'agent.

II.- La Sentència d'instància fonamenta la seva decisió d'estimar la demanda en les declaracions de la Sra. Andrade, cap d'obra de "Garzón" en aquella ocasió, i del Sr. Tur, empleat de "Tamarit" i en la confessió en judici del Sr. Vendrell, representat legal d'aquesta darrera societat, mentre que la recurrent argumenta que les declaracions dels dos darrers s'han d'examinar amb molta cautela, ja que són empleats de l'agent, mentre que no és cert la primera manifestés que el retard no era imputable a l'agent.

Examinat aquest primer punt del recurs, cal concordar amb la recurrent que les declaracions dels testimonis que aporta l'agent en recolzament dels seus criteris s'han de valorar amb molta cautela, ja que es tracta d'empleats seus i que la Sra. Andrade no exculpa totalment a "Tamarit" de la responsabilitat del retard amb el què es va lliurar l'obra, sinó que manifesta que aquest no va ser imputable exclusivament a l'agent, "però una part important, si" (foli 453 en relació al 253), tenint en compte que, una vegada admès el retard en l'entrega de l'obra per part de l'empresa subcontractada, és aquesta la que havia de provar que aquest no va ser responsabilitat seva, perquè la presumpció és la contrària.

No obstant, fins i tot valorant les seves manifestacions amb la deguda cautela, cal destacar que tant el Sr. Vendrell, com el Sr. Tur afirmen de manera taxativa que el retard en el lliurament de l'obra va ser degut a que les empreses que havien de realitzar els treballs previs als seus no ho van fer en el moment pactat (folis 411 en relació al 325 i 428 en relació al 251), tenint en compte que el fet que siguin empleats de la part agent no suposa tampoc que no es pugui donar cap valor a les seves declaracions. Pel que fa a la Sra. Andrade, tot i ser cap d'obra de la defenent en aquell moment de tal manera que les seves manifestacions també s'han de valorar amb cautela quan li són perjudicials, admet que com a mínim una part de la responsabilitat del retràs no seria imputable a "Tamarit", tenint en compte que aquesta versió dels fets coincideix amb la què, segons el parer d'aquesta Sala, es dedueix d'altres proves aportades per les parts.

III.- En aquest sentit, s'ha de posar de relleu que, en contra del que manifesta la recurrent, de les proves que consten a les actuacions es dedueix que els treballs que havia de portar a terme "Tamarit" no eren independents de l'evolució general de l'obra, sinó que, com ella mateixa reconeix també en el seu escrit de recurs de manera certament contradictòria, "Talavera SL" era l'encarregada de preparar l'estructura que suportava les plaques de zenc que havia de subministrar i col·locar l'agent. D'altra banda, dependència l'admet igualment el representant d'aquesta darrera societat, el Sr. Diez (foli 430 en relació al 255) i la Sra. Andrade al respondre a la pregunta setena (foli 453 en relació al 253) afirma que les subestructures metàl·liques, la façana de vidre i la xapa galvanitzada les havien de fer una altre empresa subcontractada per "Garzón".

D'altra banda, hi ha indicis clars a les actuacions de que aquests treballs previs es van efectuar amb retard sobre el termini pactat. És cert que l'agent no li pregunta al representant de "Talavera SL" si ells també es van endarrerir en l'entrega, però la defenent tampoc el cita per tal que declari en aquest sentit, no obstant, de les declaracions de la Sra. Nuñez, tècnic de l'empresa "Sancho" que va dirigir l'obra (folis 98 i 394), ressurt que quan es van haver de retirar les bastides de la façana de l'edifici en data 27 de novembre del 2004 per tal que es poguessin inaugurar les instal·lacions quedaven pendents revestiments i remats de zenc i altres generals de l'obra i en el mateix sentit la Sra. Andrade reconeix que l'ascensor es va acabar el mes de novembre i l'estructura metàl·lica i la façana de vidre a principis de desembre, de tal manera que el mes d'octubre del 2004 no estaven finalitzades ni aquestes obres, ni l'estructura de suport de la façana, ni la xapa de base galvanitzada i tenint en compte que com a mínim algunes d'aquestes tasques calia fer-les abans de que l'agent pogués iniciar les que li corresponien a ella mal se li podia exigir que finalitzés la seva feina el mes de novembre tal com s'havia pactat.

IV.- Afirma igualment la recurrent que l'agent mai li va adreçar cap comunicació manifestant la impossibilitat d'executar els treballs a la data convinguda, però del contingut de les notes que es van remetre les parts es dedueix que la recurrent no sols sabia que el treball s'endarreriria, sinó que aquest fet no era imputable a l'agent.

En aquest sentit, al fax enviat per l'agent a la defenent el dia 18 d'octubre del 2004 es destaca que en aquella data encara no s'havien pogut mesurar totes les zones i ja s'havia parlat del problema dels terminis d'entrega (foli 256), en el que va enviar el dia 26 d'aquell mateix mes i any "Tamarit" fa referència a la possibilitat de canviar les xapes d'alumini per unes d'acer del mateix color per poder millorar el termini d'entrega (foli 258), en el lliurat en data 11 de març del 2005 l'agent sol·licita de la defenent que es tregui la tapeta del mur cortina per poder acabar el tall de façana de la plaça i finalitzar els treballs (foli 259) i al de data 29 del mateix mes i any "Tamarit" es queixa a "Garzón" de que no està acabada l'estructura auxiliar de la marquesina de la plaça (foli 266). D'altra banda, en data 14 d'abril del 2005 la Sra. Andrade en nom de "Garzón" avisa que aquell dia anirien a col·locar els tubs que li feien falta a l'agent a diversos llocs i a la part superior "ja hi podeu fer el remat" (foli 283), el 5 de maig posa de relleu que els pròxims dos dies "acabaran la de la planta embarcament que va forrada de monionda" i en un altre manifesta que "el dia 25 d'aquest mes ho tenim que tenir tot acabat i les bastides fora" (foli 287). Dades totes elles que posen de relleu que l'agent ha provat que l'incompliment del termini pactat no se li podia imputar a ella i la defenent no ha acreditat el contrari.

V.- Per últim, la recurrent argumenta que no és procedent imposar-li a ella les costes del procediment atès que la seva oposició a la demanda estava justificada, però la desestimació dels seus arguments posa de relleu el contrari, raó per la qual s'ha de mantenir el pronunciament de la Sentència d'instància també respecte d'aquest punt.

VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Garzón" contra la Sentència dicta en data 14 de juliol del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.