• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 7/2011 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:7)

Faits et procédure

Une assurée, Mme Barba, percevait des prestations de maladie de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Par deux résolutions des 12 octobre et 16 décembre 2009, la CASS a refusé de prolonger son arrêt de travail pour maladie et de lui reconnaître une pension d'invalidité. L'intéressée a saisi la Secció Administrativa de la Batllia d'un recours tendant à l'annulation de ces décisions, à la constatation de son droit à demeurer en arrêt de travail et, le cas échéant, à l'octroi d'une pension d'invalidité.

Par sentence du 21 mai 2010, la Batllia a rejeté la demande. L'intéressée a interjeté appel, en invoquant deux moyens. Le premier tient à l'insuffisance du rapport d'expertise, qui n'aurait pas répondu à la question de savoir si elle devait rester en arrêt de travail jusqu'à la reconnaissance d'une invalidité. Le second soutient qu'elle est incapable de toute activité professionnelle en raison d'une fibromyalgie associée à un syndrome de fatigue chronique.

La CASS s'est opposée à l'appel, estimant que le premier juge avait correctement apprécié les preuves et interprété les normes applicables. L'affaire a été examinée en audience publique, la composition de la formation étant assurée par MM. Albert Andrés Pereira (ponent), Bernard Plagnet et Lluís Saura Lluvia.

Question de droit

La Cour devait déterminer, d'une part, si le maintien de l'arrêt de travail pour maladie pouvait être prolongé au-delà de la durée initiale au vu des conclusions de l'expertise médicale (premier moyen) et, d'autre part, si l'état de santé de l'intéressée justifiait la reconnaissance d'une pension d'invalidité pour maladie au sens de l'article 28 du Reglament Tècnic de la CASS (second moyen).

Sur le plan normatif, la décision s'appuie sur l'article 24 du Reglament Tècnic (durée et renouvellement des prestations de maladie), l'article 28 du même règlement (cessation des prestations et reconnaissance d'une invalidité pour maladie en cas de séquelles consolidées ou progressives), ainsi que sur les articles 1 et 2 du Reglament d'aplicació núm. 18 (seuil d'invalidité et catégories d'invalides). La compétence de la Sala Administrativa découle de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Solution et dispositif

Le tribunal rejette l'appel et confirme intégralement la sentence de première instance.

Sur le premier moyen, la Cour rappelle que les prestations de maladie sont accordées pour six mois à compter du premier constat médical, renouvelables jusqu'à l'expiration de la troisième année, la CASS conservant un pouvoir de contrôle préalable. Une prorogation d'un an est possible lorsque la guérison paraît pouvoir être obtenue par ce moyen. La Cour distingue ensuite les affections de longue durée, susceptibles d'être indemnisées pendant trois ans au maximum « avec la perspective » d'une guérison ou d'une stabilisation, des séquelles consolidées ou progressives, qui peuvent conduire à la cessation des prestations et à la reconnaissance d'une invalidité. Le rapport d'expertise indiquait que l'intéressée « pot realitzar una activitat laboral adaptada » (« peut exercer une activité professionnelle adaptée ») et que cela « no pressuposa que no p

Apel·lada: CASS Representant: Pino Advocat : Castrillo

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de gener de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-005-2/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 21 de maig de 2010 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada per la Sra. Barba contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de data 12 d'octubre i 16 de desembre de 2009, així com que es declarés que havia de continuar en situació de baixa per malaltia i, en el seu cas, atorgar-li una pensió d'invalidesa.

2n.- La interessada va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta, en primer lloc, en què l'informe pericial practicat en la instància no ha donat resposta a la qüestió plantejada per la part agent, relativa a si havia de romandre en situació de baixa laboral fins al moment en què li fos reconeguda una invalidesa per malaltia. En segon lloc, afirma que la recurrent es troba incapacitada per desenvolupar una activitat laboral, com a conseqüència de la fibromiàlgia associada a una síndrome de fatiga crònica que pateix, per la qual cosa procedeix reconèixer-li una pensió d'invalidesa per malaltia.

3r.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El primer dels motius d'apel·lació que articula la part agent en el seu recurs fa referència a si resultava procedent perllongar la situació de baixa laboral en què es trobava la interessada.

Aquesta qüestió ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten de l'article 24 del Reglament Tècnic, segons el qual les prestacions s'acordaran per a cada malaltia durant sis mesos a comptar de la primera constatació mèdica, i que la prolongació de les mateixes s'atorgarà per successius períodes de sis mesos, renovables fins a l'expiració del tercer any que segueixi la primera constatació mèdica, reservant-se la C.A.S.S. el dret d'efectuar prèviament tot control que jutgi necessari. D'altra banda, el mateix precepte contempla la possibilitat de prorrogar durant un altre any les prestacions de reembossament, en el cas de què sembli que pot obtenir- se d'aquesta forma el guariment de l'interessat.

D'això en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades o fins i tot progressives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà acordar el cessament de les prestacions de l'assegurança malaltia, i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'alemanys dos terços, tal i com ho disposen els articles 28 del Reglament Tècnic i 1r. del Reglament d'aplicació núm. 18.

Tercer.- En aquest cas, l'apel·lant afirma que la prova pericial mèdica no s'ha pronunciat sobre el fet de si resultava procedent que la interessada romangués de baixa laboral fins al reconeixement de la situació d'invalidesa, i sol·licita que s'ampliï el contingut de l'informe dels experts sobre aquest punt. Tanmateix, aquesta argumentació no pot ser compartida, ja que, com afirma la sentència apel·lada, el dictamen pericial afirma de manera concloent que la interessada "pot realitzar una activitat laboral adaptada (és precís que no carregui pes, o que no estigui massa temps dempeus, etc) i possiblement amb una reducció de la jornada laboral, però això no pressuposa que no pugui realitzar cap tipus d'activitat laboral ni que impliqui en l'actualitat una invalidesa".

En conseqüència, si l'agent es trobava en condicions de realitzar una activitat laboral, encara que amb certes limitacions, la conclusió obligada és la de què resultava improcedent mantenir la situació de baixa laboral que reclama la recurrent. L'informe és suficientment explícit sobre aquest punt, per la qual cosa procedeix desestimar aquest primer motiu d'impugnació.

Quart.- La resolució del segon motiu d'apel·lació, relatiu a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa, ha de partir del contingut de l'article 1r. del Reglament d'aplicació núm. 18, el qual disposa que la pensió d'invalidesa que resulti d'una malaltia en el sentit de l'article 28 del Reglament Tècnic es pagarà a l'assegurat que sofreixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys dos terços. La situació del malalt haurà de ser jutjada tenint en compte l'estat general, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals.

D'altra banda, l'article 2n. del mateix Reglament estableix les tres categories en que poden ser classificats els invàlids, segons acord del control mèdic, en funció de si poden o no realitzar alguna activitat professional, o si requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la vida.

En aquest cas, resulta indiscutible que la interessada pateix una fibromiàlgia que determina dolors generalitzats que es tradueixen a nivell funcional en: a) una cervicàlgia amb discreta limitació als moviments de rotació i laterals; i b) una lumbàlgia sense signes radiculars amb limitació dels moviments de flexió i extensió moderats. La incapacitat derivada d'aquesta patologia es valora en un 25%, la qual, com diuen els perits "està lluny del 66% de percentatge de minva que és precís per a ser beneficiària d'una pensió d'invalidesa per malaltia".

En conseqüència, el contingut de l'informe pericial posa de relleu que la patologia que pateix la interessada no presenta de moment la intensitat necessària per a ser mereixedora d'una pensió d'invalidesa per malaltia com la que reclama la recurrent.

Per tot això, procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Barba contra la sentència dictada en data 21 de maig de 2010 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).