• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 27/2011)

Faits et procédure

Le litige porte sur la détermination de la légitime paternelle due à deux sœurs, Mmes Calatayud i Bonet, à l'encontre de leur demi-sœur ou sœur, Mme Criado, désignée héritière (le lien exact de parenté avec la défenderesse n'est pas précisé dans la décision). Le causant, M. Amorós, est décédé le 16 février 2004 (date retenue par le Tribunal de Batlles).

Par demande du 11 janvier 2006, les demanderesses sollicitaient la fixation de leurs droits légitimaires, le paiement de ceux-ci, ainsi que des fruits, intérêts et dépens. La défenderesse s'opposait à la demande et soutenait que la légitime s'élevait à 143 881 euros, auxquels s'ajoutait une fraction du prix d'un terrain.

Par jugement du 15 septembre 2010, le Tribunal de Batlles a partiellement fait droit à la demande. Il a condamné l'héritière à verser à chacune des demanderesses la somme de 195 189,16 euros au titre de la légitime paternelle, paiement pouvant être effectué « en deniers ou en biens héréditaires », avec intérêts légaux depuis le décès du causant. Il n'a prononcé aucune condamnation aux dépens de première instance.

Les demanderesses ont interjeté appel. Elles demandaient, en substance, l'intégration dans le relictum d'un immeuble urbain sis à Mataró, la reconnaissance de leur droit aux fruits, et l'imposition des dépens à la partie adverse. La Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre a rejeté l'appel.

Question de droit

Trois questions étaient posées à la juridiction d'appel :

1. Le calcul de la légitime : l'immeuble de Mataró devait-il être inclus dans le relictum liquide, et les pièces produites à cet effet pouvaient-elles être prises en considération ?
2. Les fruits : la légitime produit-elle des fruits ou des intérêts, et à partir de quel moment, selon que le paiement s'effectue en numéraire ou en nature ?
3. Les dépens : la condamnation aux dépens de première instance devait-elle être modifiée, et quel sort réserver aux dépens d'appel ?

Une question connexe, relative à une demande de revalorisation monétaire de la somme fixée, était également soulevée.

Solution et dispositif

Le Tribunal confirme intégralement la décision de première instance. Son dispositif est ainsi rédigé (traduction française de l'original catalan, réalisée pour la présente fiche) :

Traduction : « REJETER le recours formé par la représentation processuelle de Mmes Calatayud i Bonet contre le jugement du 15 septemb

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació de les Sres. Calatayud i Bonet va interposar demanda, en data 11-01-2006, envers la Sra. Criado, en virtut de la qual reclama els drets legitimaris de les seves representades en els termes interessats en el cos de l'escrit, així com la imposició a la part defenent de les costes processals.

En data 8-03-2006, la representació processal de la Sra. Criado va oposar-se a la demanda i va sol·licitar que es determinés que l'import de la llegítima era de 143.881 euros, més la suma corresponent a la setzena part del valor dels terrenys descrits en el fet sisè, punts c, d i e, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 15-09-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que estimant en part la demanda declarativa de determinació de llegítima interessada per les germanes Sres. Calatayud i Bonet contra la Sra. Criado, hem de condemnar i condemnen a la defenent a pagar a cadascuna de les agents, la quantitat de cent noranta cinc mil cent vuitanta-nou euros amb setze cèntims (195.189,16.- EUROS) en concepte de llegítima paterna -la qual podrà pagar l'hereva demandada en diners o en béns hereditaris-, amb els corresponents interessos legals a comptar des del dia de la mort del pare causant de la successió, això és el dia 16 de febrer del 2004; tot això sense efectuar una expressa condemna en costes d'aquesta instància segons s'ha raonat en el darrer Considerant".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i ,en data 4-11-2010, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 24-11-2010, demana la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que la sentència d'instància no inclou dins del relictum la finca urbana de Mataró, ubicada als XXXX, sense justificar la seva exclusió ni fer cap anàlisi de la documentació que acredita que fou propietat del causant Sr. Amorós, sense que al respecte sigui rellevant que l'explotació i gestió de la mateixa fos portada a terme pel de cuius, tota vegada que aquesta actuació no comporta per se que també fos el titular dominical de la mateixa; sobretot quant a les actuacions consta el certificat registral que reconeix el domini de l'immoble de la Sra. Criado des de 1975 i la pròpia indicació de l'administradora de la finca en el mateix sentit.

II.- El primer dels motius, relatiu a la inclusió de la finca urbana de Mataró, ubicada als XXXX, dins del relictum, rau en que, a criteri de la part recurrent, s'ha de computar en la llegítima la finca urbana de Mataró, ubicada als XXXX, de manera que l'import de la llegítima fixada per la sentència s'ha de veure incrementat. La primera de les tasques per a procedir al càlcul de la llegítima global és la referent al seu càlcul global o computació. En aquest sentit, la llegítima esdevé la quarta part del relictum líquid(conjunt de drets i béns que pertanyien al causant, menys els deutes hereditaris) amb més el donatum, determinada en el moment de l'apertura successòria; és a dir, en el moment de la mort del causant.

La sentència d'instància no inclou en el relictum el referit bé que pretén la part recurrent i no es pot convenir amb ella en el fet que la sentència guardi silenci sobre aquesta decisió o manqui justificació en relació a la seva no computació, tota vegada que en el seu III Considerant, literalment afirma que "Dit això, el cert és que no ha mediat per part de les instants d'aquest plet prova suficient per a que hom pugui integrar en el relictum a determinar altres béns de qualsevulla naturalesa com semblava pretendre's en l'escrit de demanda, i a major abundantment tampoc és justifiquen els fruits pretesos per les demandants".

Dues són les qüestions que s'han d'examinar en relació a la pretesa inclusió de l'immoble dins de l'haver hereditari del causant i que, per tant, augmentaria el quantum de la llegítima paterna. En primer terme, cal assenyalar que els documents que es podien haver aportat en fase de proves (els escrits de proposició de proves són de 23-12-2006) s'adjunten en data 23-12-2009 i aquests no poden ésser tinguts en compte, atès que, encara que la part afirma que es tracta de documents dels que no havia tingut coneixement fins ara, són documents dels quals la part agent en podia haver tingut coneixement, si hagués desplegat la diligència necessària, tota vegada que es tracta de documents que procedeixen de Registres públics o oficials, dels quals se'n pot obtenir còpia si s'acredita l'interès legítim, com s'esdevé respecte de la informació del Cadastre o documentació sobre les obres que consten als arxius de l'Ajuntament de Mataró o resolucions judicials que consten en els llibres de sentències dels òrgans judicials, o d'altres que són clarament posteriors a la interposició dels escrits rectors i de l'escrit de proposició de proves (cfr. Certificats de la Cambra de la propietat urbana i dels organismes de gestió tributària).

I dues, que de la prova practicada a la instància, ressurt que, malgrat el que s'ha indicat anteriorment, dels documents que s'aporten extemporàniament, posats en relació amb la resta de la prova practicada a les actuacions, s'extreu que, encara que en els documents privats que contenen contractes d'arrendament aparegués el causant com a propietari i arrendador, aquesta data apareix contradita no solament per documentació aportada per la pròpia part agent (cfr. Foli 1005), en la que s'indica per l'agència administradora de la propietat que és la Sra. Criado la propietària del referit immoble. I en aquest darrer sentit, consta a les actuacions que no solament l'esmentat immoble va constituir el domicili familiar i fou adjudicat a l'esposa en sentència de divorci l'ús del mateix, sinó que de la certificació del Registre de la Propietat, de data 15-05-2009, consta que el ple domini del solar situat amb front als carrers Domingo el Sabio i Gatassa, pertany, per escriptura de compravenda de data 18-02-1975, a la Sra. Criado..

III.- Quant al segon dels motius, relatiu als fruits, s'ha de tenir en compte que la sentència d'instància condemna a l'hereva a pagar a cadascuna de les legitimàries l'import de 195.189,16 euros i recull l'opció continguda en la Constitució de Felip II de 1585, en virtut de la qual la llegítima es pot satisfer, a elecció de l'hereu, en diners o en béns. Tanmateix, atès que el dret a la llegítima neix des de la mort del causant, i d'acord amb la Novel·la 18, capítol tercer, els interessos es meriten des de la mort del causant en els supòsits de reclamació de la llegítima (cfr. STSJA 26-10-1995). La reclamació dels fruits que exercita l'agent no pot prosperar ni es pot declarar en aquesta resolució judicial, tota vegada que correspon a l'hereu optar pel pagament en diners o en béns. Si opta pel pagament en numerari, aquest meritarà els interessos des de la mort del causant. Per contra, si decideix procedir al pagament en béns i el bé era fructífer, haurà de satisfer els fruits que el bé ha generat des de la mort del causant. Pel cas que el bé fos infructífer, meritarà els interessos de la llegítima des del dia de la litis contestatio.

Per consegüent, la reclamació dels fruits, únicament esdevé viable si la defenent condemnada a satisfer la llegítima opta pel seu pagament en béns i, en aquest cas, caldrà procedir, a manca d'acord sobre l'import dels mateixos, a la fixació d'aquests en fase d'execució de sentència.

Com és de veure, les consideracions anteriors justifiquen la desestimació d'aquest motiu o greuge contra la resolució d'instància.

IV.- En darrer terme, pel que fa a la condemna en costes processals de la instància, convé posar de manifest les consideracions següents. La demanda de la part agent interessava la determinació de la llegítima i el pagament, ja fos en béns o en numerari, en el moment del pagament o subsidiàriament en el moment del requeriment de 28-05-2004, o subsidiàriament es procedís a la revalorització de la suma fixada en el moment de la mort del causant, amb més la reclamació de fruits o interessos i costes processals. Com es pot observar, i així ho ha posat de manifest la present resolució judicial, a l'igual que la sentència a quo, la llegítima es determina en el moment de la mort del causant, i el pagament de la mateixa depèn de si es produeix amb béns o amb numerari, sense que procedeixi en aquest darrer cas la revalorització que pretén la recurrent, atès que actua el principi nominalista en matèria de pagament de la llegítima. Per consegüent, la desestimació d'aquests extrems i el fet que en la computació de la llegítima global no s'incloguin tots els béns i drets que pretenia la recurrent fa que ens troben davant d'una hipòtesi d'estimació parcial de la demanda. Aleshores, i atès que no s'ha acreditat de les actuacions i reclamacions prèvies a la interposició de la reclamació judicial, una conducta temerària i susceptible de ser considerada de mala fe, com al·lega la part agent i recurrent, fa que, d'acord amb el principi contingut en la Novel·la 82, cap. X, i tota vegada que es tracta d'un supòsit d'estimació parcial, no s'hagin d'imposar les costes de la instància i s'hagi, en aquest sentit, de mantenir la resolució dictada a la instància.

V.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5,).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de les Sres. Calatayud i Bonet contra la sentència, de data 15-09-2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.