• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 février 2011 (ATSJAD 23/2011)

Faits et procédure

La décision concerne une procédure de séparation matrimoniale engagée devant les juridictions andorranes. Le 1er avril 2010, M^me^ Morell a formé une demande de séparation contre M. Girona. Elle sollicitait, à titre de mesure cautelaire, une contribution alimentaire de 500 euros mensuels à la charge de son époux, jusqu'au terme de la procédure, sur le fondement de l'article 64 de la Llei qualificada del Matrimoni (LQM).

M. Girona s'est opposé à cette demande provisoire le 20 mai 2010. Par un aute du 28 septembre 2010, le juge de première instance a fait partiellement droit à la demande et fixé à 250 euros mensuels la contribution due pour l'entretien du fils commun, Palmer, né en 2006, payable les cinq premiers jours de chaque mois à compter d'octobre 2010.

M. Girona a interjeté appel, sollicitant la révocation de la mesure et le rejet de la demande. Par une providència du président de la Sala du 23 novembre 2010, l'appel a été admis « à un seul effet » (a un sol efecte) (non précisé dans la décision quant à la portée exacte de cette restriction). La Sala Civil, composée de MM. Vuillemin (président), Abril Campoy et M^me^ Amat Llari (magistrate rapporteure), a statué le 22 février 2011.

Question de droit

Le litige posait deux questions principales, qui structurent les motifs de l'arrêt :

1. La demande de mesures provisoires formée dans l'acte introductif d'instance est-elle régulière, alors que le corps de la demande ne fait pas expressément référence à cette sollicitation ?
2. La mesure cautelaire peut-elle être accordée, au regard de l'exigence légale d'une « évidente nécessité et urgence » (articles 64 et 51 LQM), alors que l'appelant conteste l'existence de l'une comme de l'autre ?

Le cadre d'analyse est donc celui d'une mesure provisoire d'entretien, dont l'octroi est subordonné à une double condition de nécessité et d'urgence.

Solution et dispositif

Sur le premier moyen, la Sala écarte le grief de forme. Elle relève que le corps de la demande évoque la présence du fils commun, sa cohabitation avec la mère et l'existence d'un autre enfant à charge, tandis que la demande spécifique de mesure provisoire détaille les revenus et les charges de la demanderesse. Il ne saurait donc être retenu de défaut formel.

Sur le second moyen, la Cour rappelle que l'octroi d'une contribution alimentaire provisoire suppose la prise en compte de trois éléments : l'intérêt de l'enfant, la capacité économique des progéniteurs et, lorsqu'une mesure provisionnelle est demandée, la démonstration de la nécessité et de l'urgence (article 64 LQM en relation avec l'article 51). Elle reprend la jurisprudence de la Sala selon laquelle ne peuvent être traitées par cette voie que les mesures nécessaires pour éviter à l'enfant un « péril imminent et grave », en citant l'aute du 27 avril 2006, lui-même fondé sur celui du 13 mars 2003.

La Cour estime cette condition remplie. Elle retient que l'insolvabilité de la mère, déclarée par un aute du 16 octobre 2009, rend difficile l'entretien de l'enfant sans l'aide du père, et que l'urgence résulte d'une plainte déposée par la demanderesse le 14 février 2007 à la suite d'une agression, ayant nécessité des

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 22 de febrer de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 1 d'abril del 2010 la Sra. Morell va formular demanda de separació contra el Sr. Girona sol·licitant l'adopció de les mesures que proposava en el cos de la demanda i demanant igualment per Altressí que, en atenció a la situació econòmica precària en què es trobava, s'acordés una mesura cautelar d'auxili econòmic imprescindible de 500 euros mensuals a càrrec del seu espòs, el Sr. Girona, mentre es substanciés la causa per aplicació de l'article 64 LQM, tenint en compte la necessitat i urgència del cas.

II.- La representació processal del Sr. Girona va contestar a la demanda en data 20 de maig del 2010 i, pel que fa a la mesura provisional sol·licitada per la part agent, es va oposar a la mateixa.

III.- L'Aute dictat en data 28 de setembre del 2010 va acordar estimar parcialment la petició de l'agent feta per Altressí en el seu escrit de demanda, establint l'obligació del Sr. Girona de pagar a l'agent una contribució de 250 euros mensuals en concepte d'aliments pel fill comú menor Palmer per mentre es substanciés la causa, i que hauria de ser pagada els primers cinc dies de cada mes a partir del mes d'octubre del 2010.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Girona i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es desestimi la petició formulada per l'agent, havent estat admès aquest recurs a un sol efecte mitjançant la Providència dictada pel President d'aquesta Sala en data 23 de novembre del 2010.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer greuge contra l'Aute d'instància argumenta el recurrent que la petició de mesures formulada per l'adversa per Altressí de la seva demanda de separació conjugal s'ha realitzat de manera incorrecta, doncs en el cos de la mateixa no es fa referència a dita sol·licitud, però aquest argument no es pot estimar.

En efecte, en el cos de la demanda formulada per la Sra. Morell aquesta posa de relleu que del matrimoni amb el defenent va nàixer en data 23 de febrer del 2006 un fill anomenat Palmer, que conviu amb ella i que té un altre fill al seu càrrec nascut d'un matrimoni anterior, i en la demanda concreta de la mesura provisional formulada per Altressí es destaquen quins són els seus ingressos i quines les seves despeses que justifiquen la necessitat de la mesura sol·licitada, de tal manera que no es pot entendre que existeixi cap defecte formal en la seva formulació.

II.- Com segon motiu del seu recurs al·lega la part recurrent que l'Aute d'instància s'ha de revocar en quan no existeix en el cas present ni cap necessitat, ni cap urgència que justifiqui la decisió d'acordar la mesura sol·licitada, però tampoc aquest motiu es pot estimar.

Per tal d'acordar qualsevol petició d'auxilis econòmics a favor d'un fill menor s'ha de tenir en compte, en primer lloc, l'interès d'aquest, en segon lloc la capacitat econòmica dels seus progenitors i, per últim, en el supòsit que es demani una mesura provisionalíssima per tal de atendre les seves necessitats és precís, com exigeix l'article 64 LQM en relació al 51 del mateix text legal, que s'acrediti la necessariat d'adoptar-la i la urgència amb la què cal fer-ho.

Pel que fa als interessos del menor Palmer, cal destacar que el fet que la seva mare, amb la qual conviu, no disposi d'allò necessari per atendre de forma idònia les seves necessitat entre tant es resol el procediment de separació matrimonial dels seus progenitors i es fixa la corresponent pensió a favor seu i a càrrec d'aquell dels dos que no en tingui la guarda i custòdia pot comportar de manera evident un perjudici tant en els aspectes materials, com de desenvolupament integral d'un nen que en el moment de formular la petició tenia quatre anys.

En relació als ingressos dels seus progenitors, s'ha de posar de relleu que tots dos han estat declarats en situació d'insolvència mitjançant Autes de data 16 d'octubre del 2009, pel que fa a la Sra. Morell, i 6 de maig del 2010, en relació al Sr. Girona. No obstant, aquesta situació en el cas de l'agent es deguda a què el seu salari de 1400 euros no resulta, segons el seu parer, suficient per atendre el pagament del lloguer del pis en el què conviu amb el seus fills, les despeses de llum i telèfon, les de manutenció llar d'infants del menor i les consegüents al pagament de la meitat de les quotes del préstec hipotecari subscrit en el seu moment per adquirir el domicili que fou conjugal en el que resideix el seu espòs (foli 20), mentre que en cas del segon, que percep un salari de 1.500 a 1.700 euros mensuals, que amb les hores extres que efectua pot arribar a 1.933 euros (foli 37), resulta, segons ell, de la necessitat d'atendre una pensió d'aliments a favor d'un altre filla resident amb la seva mare a Espanya, del pagament de la hipoteca del pis en el qual viu i les despeses corresponents tant comunitàries, com de subministrament, més les seves pròpies de manutenció i vestimenta.

De les anteriors circumstàncies es deriva de manera clara que el defenent no pot al·legar la impossibilitat econòmica de fer-se càrrec de la part que li correspon per tal d'atendre les necessitats del seu fill i que l'agent no té capacitat econòmica per satisfer-les ella exclusivament.

III.- Pel que fa al requisit que estableixen tant l'article 64 com el 51 LQM de que la mesura s'acordi sols en el cas de que existeixi una evident necessitat i urgència, és cert que la jurisprudència d'aquesta Sala és reiterada en el sentit que sols es poden tramitar per la via que recull l'esmentat article les mesures que resultin precises per tal de prestar els necessaris auxilis econòmics en favor d'un menor quan permetin evitar que aquest pateixi un perill imminent i greu, com destaca l'Aute de 27 d'abril del 2006, citant el de 13 de març del 2003.

No obstant, entenem que aquesta necessitat s'ha acreditat en el cas present atès que la Sra. Morell ha estat declarada en situació d'insolvència mitjançant l'Aute de 16 d'octubre del 2009, de tal manera que difícilment pot atendre les necessitats del menor sense l'auxili del defenent, amb evident perjudici per aquest, mentre que la urgència de la mesura i el perill que comporta el fet de no prendre-la s'han provat mitjançant l'aportació de la denúncia presentada per la citada senyora en dia 14 de febrer del 2007 contra el Sr. Girona com a conseqüència de l'agressió que va patir la denunciant per part del seu marit, que va comportar que fos atesa a l'Hospital de Ntra. Senyora de Meritxell presentant un hematoma al pòmul esquerre i una zona d'equimosi perilesional, fet que justifica que hagués de marxar de manera precipitada del domicili conjugal.

IV.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les seves costes atesa la naturalesa del procediment i la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Girona contra l'Aute dictat en data 28 de setembre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.