• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 24 mars 2011 (ROJ : STSJAD 82/2011)

Faits et procédure

Le requérant, M. Nuñez, a été engagé le 22 septembre 2004 par la société Anaya en qualité de chef de cuisine. Par lettre du 3 avril 2009, l'employeur l'a licencié immédiatement, en invoquant deux motifs issus de l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball : l'injure grave envers l'employeur ou le responsable (point 10) et les manquements graves aux obligations relatives au bon ordre et à la discipline de l'entreprise (point 11). La lettre reprochait au salarié des insultes adressées à une collègue, des propos dénigrants visant d'autres personnes et une intimidation de collègues.

Saisi par le salarié, le Tribunal unipersonnel des Batlles a, par jugement du 17 septembre 2010, partiellement fait droit à la demande. Il a condamné la société à verser 14 210,31 euros, augmentés des intérêts légaux à compter de la date de fermeté de la décision, à acquitter les cotisations à la CASS et à supporter les dépens, y compris les honoraires d'avocat et d'avoué. La demande initiale portait sur 14 664,58 euros et sollicitait également le paiement des heures supplémentaires et des jours fériés non rémunérés.

La société a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, présidée par M. Jean Louis Vuillemin (magistrat rapporteur), avec MM. Joan Manel Abril Campoy et Mme Eulàlia Amat Llari, statue sur ce recours.

Question de droit

La question posée est de savoir si le licenciement pour faute disciplinaire, fondé sur les points 10 et 11 de l'article 72 de la loi, est justifié lorsque les faits allégués ne sont pas suffisamment établis et que la lettre de licenciement ne précise pas la date des faits reprochés.

Cette question se décline en trois points :

1. La preuve des injures et des comportements reprochés est-elle rapportée ?
2. La lettre de licenciement doit-elle indiquer la date des faits, au regard du principe d'immédiateté de la sanction ?
3. Un abandon de poste d'un jour peut-il fonder un licenciement au sens de l'article 72.7 ?

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel et confirme la décision de première instance. Elle retient un licenciement irrégulier et s'appuie sur trois motifs.

Sur l'injure grave (art. 72.10). La Cour relève que, parmi les propos imputés au salarié, seule la collègue Mme Corbacho en a confirmé le contenu. Compte tenu des relations conflictuelles entre les deux personnes et du fait que la témoin travaille pour la partie adverse, ses déclarations ne sauraient constituer une preuve « fefaent » (probante). Aucun autre témoignage ne les corrobore. La conversation téléphonique entre les deux salariés n'est pas retenue, car elle constitue une conversation privée. La Cour conclut que les faits relèvent de « relacions tumultuoses » entre salariés et non d'injures directes envers l'employeur, le responsable ou sa famille.

Sur la date des faits. La lettre de licenciement ne précise pas la date des faits reprochés. La Cour en déduit que la juridiction ne peut vérifier le respect du principe selon lequel la sanction doit intervenir immédiatement après la faute, et non être différée au gré de l'employeur.

Sur l'abandon de poste (art. 72.7). L'absence d'un jour ne peut fonder le licenciement. La disposition exige un abandon de plus de trois jours ouvrables consécutifs, et l'employeur n'a pas démontré que l'absence était non autorisée.

Le dispositif, reproduit dans

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de març de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Nuñez va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Anaya en reclamació de la quantitat de 14.664,58 EUR, en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma improcedent, més l'integra cotització d'aquesta suma a la CASS, més les hores extraordinàries i festius de calendari que s'acreditin treballats i no retribuïts, tot i cotitzant l'empresa a la CASS els imports que per aquest concepte resultin i cotitzant a la CASS, a l'ensems, els imports percebuts per realització de càterings que s'acreditin en període probatori, amb els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda, i el pagament de la totalitat de les costes judicials amb expressa inclusió dins d'elles, dels honoraris d'advocat i procurador.

II.- La societat Anaya va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que tal com s'acreditarà en el moment processal oportú, quedaran perfectament determinats i acreditats els mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre i a la disciplina de l'empresa, així com a l'execució del contracte, i més concretament les desqualificacions de paraula i actituds efectuats per la part demandant envers el patró de l'empresa.

III.- Per sentència de data 17 de setembre del 2010 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va estimar parcialment la demanda de la part agent, condemnant a la societat Anaya a satisfer al Sr. Nuñez la suma de 14.210,31 EUR més els interessos legals des de la data de fermesa de la resolució, a cotitzar l'indicada quantitat prop de la CASS, i a satisfer les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Anaya ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que els fets reprovats al Sr. Nuñez queden exposats amb la suficient claredat i precisió en la carta d'acomiadament, i en resulta, doncs, que aquesta compleix amb escreix el requisit legal i jurisprudencial de precisió i claredat exigits en quant als esdeveniments i la seva producció, i no en relació a la seva cronologia; que mai ha existit una tolerància de l'empresa, ans el contrari el treballador va ser advertit que la seva conducta no duria a cap altra solució que el seu acomiadament; que ha quedat abastament acreditat en autes que l'acomiadament està més que justificat per provocació de baralles amb els companys i superiors, incompliment de les ordres donades pels seus superiors, mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre en l'empresa i a la disciplina, així com a les seves obligacions laborals, i absència a la feina sense motiu justificat.

II.- En data 22 de setembre del 2004, la societat Anaya va contractar el Sr. Nuñez en qualitat de xef de cuina. El dia 3 d'abril del 2009 l'empresari va lliurar al treballador una carta comunicant-li el seu acomiadament d'immediat per les raons següents: "Serà la darrera vegada que vostè insulta a una companya de treball i en hores de treball i a més a més davant d'altres companys del seu equip. Hi ha d'altres insults a d'altres persones que s'han escoltat i que també distorsionen negativament a l'ambient de la feina. Són faltes de respecte intolerables i sense sentit, doncs en cap cas se li ha faltat al respecte a vostè i són sempre per raons injustificades, no n'hi ha! Comentaris com els de : "Tu eres una espabilada y por culpa tuya esta pasando todo esto! Cuando no vaya, que sepáis que compraré donde me de la gana a mi! Si no sabéis hacer dos cosas, hacer vuestro trabajo! Es la última mierda y tengo de pasar por donde Ella diga!" A més a més amb tot el menyspreu del món els albarans de compra del terra els trepitjà i arrossegà amb el peu etc... (no és la primera vegada que hi han enfrontaments d'aquest tipus i d'altres en els que vostè va deixar la feina un dia i va marxar perquè si). Quan se li explica que qui vol comprar aquí o allà és el propietari, vostè encara va més enllà i comenta: "eses es un gilipollas!" Una altra cosa que fa vergonya és que vostè intimidi més d'una vegada a algun company de feina manant-li que no parli i ni es comuniqui amb la persona que va a dir-li alguna cosa....Ho sentim molt, però no podem tolerar més conductes com aquesta intentant influir negativament en els companys o intimidant de manera abusiva i faltant al respecte capritxosament! Segons la Llei sobre el contracte de treball vostè ha infringit dos punts de l'article 72...punt 10 i punt 11 (10 injúria greu vers l'empresari...11 mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre...)".

III.- L'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball disposa que l'empresari pot acomiadar el treballador, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes següents:....10. la injúria greu vers l'empresari o encarregat o vers la seva família, 11. En general, mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguretat i la higiene en el treball o a l'execució del contracte. L'avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l'entrega directa al treballador...".

Resulta clarament de les proves que consten en autes, que existia en l'àmbit de l'empresa una animositat entre d'una part, el Sr. Nuñez i d'altra part, la Sra. Corbacho i el Sr. Recio, sense que es pugui determinar l'origen o la causa d'aquesta enemistat. Dit això, de totes les frases injurioses imputades al Sr. Nuñez en la carta d'acomiadament, només la Sra. Corbacho va confirmar solament la següent: "tu aquí eres la ultima mierda y tienes que tragar...no vales para nada... todo lo que esta pasando y cambiando es por tu culpa espabila". Ara bé, tenint en compte, d'una banda, les relacions conflictives entre els Sr. Nuñez i la Sra. Corbacho, i el fet que aquesta darrera treballa per la part adversa, i d'altra banda, que les referides paraules no foren confirmades per cap altre testimoni, les mateixes no poden ser suficients per constituir una prova fefaent d'insults per part del recorregut. El mateix raonament s'ha de posar de manifest pel que fa a l'incident relatiu a la trepitjada i l'arrossegament amb els peus dels albarans de compra, que no està corroborat per cap altra element de prova o testimoniatge. Tampoc no es pot valorar la conversa telefònica entre el Sr. Nuñez i la Sra. Corbacho, tractant-se d'una conversa privada entre aquelles dues persones. Per tant, d'aquestes circumstàncies se'n desprèn que mai hi ha hagut injúries directes vers l'empresari o encarregat o vers la seva família, tal com ho exigeix l'article 72.10 de la Llei, sinó relacions tumultuoses entre el Sr. Nuñez i dos altres companys de feina. A més a més, tal com ho posa de relleu el primer jutge, la carta d'acomiadament no precisa la data a la qual els fets reprotxats al treballador es van produir, cosa que no permet a la jurisdicció verificar si l'empresa ha respectat el principi segons el qual la sanció ha de ser immediata després de la culpa i no derivar del caprici de l'empresari per intervenir alguns temps després, segons la facultat d'aquest darrer.

Respecte a l'absència del treballador un dia a la feina, tampoc no es pot valorar aquest motiu d'acomiadament, ja que d'una part l'article 72.7 exigeix que l'abandó del treball per part del treballador sigui superior a 3 dies laborables consecutius, i que l'empresa no acredita que dita absència s'hagi produït sense el permís de l'empresari, al contrari del que pretén el Sr. Nuñez.

IV.- En conseqüència, s'ha de constatar que l'acomiadament del Sr. Nuñez fou fet de manera irregular, ço que determina la confirmació de la sentència impugnada amb imposició de les costes de segona instància a la part recurrent, en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat per la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 17 de setembre del 2010 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Anaya al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 72 de la Llei sobre el contracte de treball disposa que l'empresari pot acomiadar el treballa.