• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 60/2011 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:60)

Faits et procédure

Une assurée, Mme Barba, née en 1951, a été victime d'un accident du travail. Par une résolution du 21 janvier 2010, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a suspendu le versement des prestations d'incapacité temporaire à compter du 1er février 2010 et lui a accordé une pension d'invalidité sur la base d'un taux d'atteinte à l'intégrité de 23,5 %. Par une résolution du 9 mars 2010, la CASS a confirmé cette décision. Elle a toutefois précisé que l'élément professionnel ferait l'objet d'un nouvel examen sur présentation de justificatifs de perte de revenus.

Saisie par l'assurée, la Section administrative du Tribunal de Batlles, par une sentence du 23 septembre 2010, a annulé les résolutions de la CASS. Elle a reconnu à l'intéressée un droit à une pension d'invalidité fondée sur un taux de 45,12 %, soit 36,1 % au titre de l'élément fonctionnel (objectif) et 9,025 % au titre de l'élément professionnel, correspondant à 25 % de l'élément fonctionnel.

La CASS a interjeté appel. Elle contestait, d'une part, la valorisation de l'élément fonctionnel, qu'elle estimait devoir être fixée à 23,5 %, et, d'autre part, l'attribution de l'élément professionnel, au motif qu'au moment de la décision initiale, il était impossible de savoir si l'assurée pourrait reprendre son activité. L'assurée s'est opposée à l'appel. Le Tribunal supérieur de justice a été saisi sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia, qui fonde sa compétence en la matière (fondement premier).

Question de droit

Le litige posait deux questions distinctes, l'une médicale et probatoire, l'autre juridique.

Première question : l'élément fonctionnel. Le juge d'appel devait déterminer si les lésions invoquées par l'assurée, qui n'avaient pas été retenues par le service médical de la CASS, pouvaient être prises en compte dans l'évaluation du taux d'atteinte à l'intégrité corporelle, dès lors qu'elles étaient établies en justice par expertise. Plus précisément, il s'agissait de savoir si la limitation de l'articulation du poignet, l'hémiblocage du pouce et l'ankylose du second doigt de la main droite pouvaient être intégrés au calcul de l'élément objectif visé à l'article 164.2.a) de la Llei 17/2008, du 3 octobre, de la seguretat social.

Seconde question : l'élément professionnel. Le juge devait apprécier si la perte totale de revenus, résultant de l'impossibilité pour l'assurée de reprendre son emploi habituel ou tout autre emploi, justifiait l'attribution du maximum de l'élément professionnel prévu à l'article 164.b), soit 25 % de l'élément objectif, alors même que l'administration avait subordonné le réexamen de cet élément à la production de justificatifs.

Solution et dispositif

Sur le premier point, le Tribunal rejette le moyen de la CASS. Il relève que la sentence de première instance se bornait à mentionner le taux de 36,1 % sans motivation détaillée, mais que le r

Representant: Rius

Advocat: Sevillano

Apel·lada: Barba

Representant i Advocat: Nuñez

A la vila d'Andorra la Vella, el 11 d'abril de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0013-2/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència 2010-136, de 23 de setembre, va estimar la demanda formulada per la representació de la senyora Barba, va anul·lar la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 21 de gener de 2010 i la de 9 de març que desestimava el recurs interposat en contra i va declarar el dret de la demandant a percebre una pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral calculada en base e un grau de menyscabament del 45,12 %; aquest grau comprenia el 36,1 % per l'element funcional més el 9,025 % per l'element professional (25 % del element funcional)

La resolució de 21 de gener de 2010 suspenia el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal amb efectes de l'1 de febrer de 2010 i li atorgava una pensió d'invalidesa derivada d'accident de treball amb un menyscabament del 23,5 %; la de 9 de març ratificava la primera precisant que pel que fa a l'element professional, es tornaria a examinar la seva sol·licitud a partir de la presentació de la documentació que justifiqui una pèrdua d'ingressos.

2.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social interposa un recurs d'apel·lació en el que després d'analitzar la valoració de la prova pericial que fa la sentència demana la seva revocació pel que fa a l'element funcional, que ha de ser del 23,5 % com de l'element professional, que no s'ha d'atorgar compte tingut que en el moment d'atribuir-li la pensió no se sabia si l'assegurada es podia reincorporar al treball.

3.- L'assegurada s'oposa al recurs d'apel·lació entenent que la sentència ha avaluat correctament la seva situació objectiva de conformitat a allò que diu l'informe pericial practicat en la primera instància, i pel que fa a l'element professional exposa que no pot fer cap de les feines que feia ni en podrà realitzar cap altre.

4.- Les parts han formulat els seus respectius escrits de conclusions i les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir el tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El primer greuge que exposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el seu recurs d'apel·lació es refereix a l'element objectiu que la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha reconegut a l'assegurada, del 36,1 %, i considera que cal reconèixer-li el que van atribuir-li les resolucions administratives, del 23,5 %.

Fonamenta el recurs en que la sentència, i el dictamen pericial, constaten seqüeles que els serveis mèdics de la CASS no van constatar, i concretament la limitació d'articulacions del dit polze (valorada en una minva del 6 % d'acord amb el Barem de Padovani) i la limitació d'altres dits (valorada en una minva del 8%) quan en realitat no te altres limitacions que les derivades de la limitació del canell, que justifica una minva del 23,5 %.

Tot i que la sentència apel·lada, en aquest punt, es limita a indicar (fonament de Dret quart) que "de la prova pericial actuada en la causa en ressurt una avaluació de l'element objectiu del grau d'incapacitat del 36,1 %" la realitat és que l'informe pericial és fruit d'una anàlisi exhaustiva tant de la documentació mèdica elaborada pels serveis mèdics de la CASS i dels informes aportats per la pròpia assegurada com de l'exploració de la pacient; l'informe pericial explica les lesions que afecten la senyora J. consistents en limitació important de la extensió del canell dret, limitació mitjana de la flexió del canell dret, limitació mitjana dels moviments de flexió cubital i radial, dolor a la mobilització general del canell dret, pèrdua de força de la mà dreta, limitació important de la pinça digital i bloqueig del segon dit de la mà dreta, i si les lesions existeixen, el fet que no s'hagin valorat en l'expedient mèdic de la parapública no ha d'impedir que, si existien en el moment de fer l'avaluació mèdica que dona lloc a la resolució recorreguda, s'hagin de tenir en compte si es demostren en seu judicial.

En conseqüència, si el blocatge del canell s'avalua en un 15 %, l'hemibloqueig del polze en un 6 % i l'anquilosi del segon dit de la ma dreta en un 8 %, totes elles s'han de tenir en compte a l'hora de valorar el grau de minva de la integritat corporal per quantificat l'element objectiu als que es refereix l'article 164.2.a) de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social.

Es desestima el recurs d'apel·lació en aquest punt.

Tercer.- El segon greuge se centra en l'atribució, per la sentència, de l'element professional previst en l'article 164.b) que la sentència quantifica en el màxim, és a dir, en el 25 % del element objectiu, compte tingut que la senyora J. no ha reprès cap treball.

L'entitat apel·lant estima que quan es va atribuir la pensió a l'assegurada (nascuda l'any 1951) no se sabia si es podria reintegrar al seu treball d'embaladora en caixes d'objectes de regal i de prestació de serveis d'assistència domèstica i per això la segona resolució administrativa va supeditar el reconeixement de l'element objectiu a la presentació de la documentació acreditativa de la pèrdua d'ingressos.

Certament que l'article abans citat indica que l'element professional consisteix en la pèrdua d'ingressos que sofreixi la persona assegurada comparant els salaris que rebia abans amb els que te després de l'accident laboral, però també ho és que aquesta Sala ha considerat que la pèrdua total d'ingressos per no poder incorporar-se ni al treball habitual ni a cap altre després de l'accident equival a una pèrdua total d'ingressos que en justa compensació permet l'atribució màxima de l'element professional.

Així, la sentència 2004-79, de 20 de desembre, analitzant l'article 6 del Reglament Tècnic i en jurisprudència extensible a allò que preveu la Llei de la seguretat social, indica "aquesta Sala ha declarat que per valorar aquest element [l'element objectiu] cal comparar el sou percebut abans de l'accident amb el percebut a partir de la incorporació al treball posterior a l'alta mèdica, i que en el cas de no reincorporar-se per la demostrada impossibilitat de fer-ho a causa de l'entitat de les seqüeles, cal apreciar l'element esmentat" i es refereix a les sentències 00-37, de 18 de setembre, i 01-22, de 19 d'abril.

En el cas, no es discuteix que la senyora J. no du a terme cap activitat laboral degut a la impossibilitat de realitzar correctament l'activitat física que requereixen els treballs que ha dut a terme durant la seva vida activa, d'empaquetadora d'objectes de regal en caixes i de prestació de serveis d'assistència domèstica, ni en pot realitzar d'altres compte tingut la seva edat (nascuda l'any 1951) i la seva preparació i aquesta situació s'ha d'equiparar a la impossibilitat de incorporar-se al mercat de treball.

La sentència apel·lada així ho ha entès i s'ha de confirmar també en aquest punt, amb desestimació del recurs d'apel·lació interposat en contra.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència 2010-135, de 23 de setembre, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).