Voisinage jurisprudentiel et doctrinal vérifié. Cliquez pour explorer.

• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD, Civ., 30 juin 2011, ROJ ATSJAD 111/2011

Référence reconstituée à partir du texte intégral, les métadonnées fournies (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplètes.

Faits et procédure

La société Tamarit, SA a introduit, par demande du 23 septembre 2009, une action contre M. Julián et la société Pina, SA. Elle sollicitait la condamnation solidaire de ces derniers à restituer le solde d'un compte bancario, majoré des sommes produites, des intérêts et des dépens.

M. Julián a soulevé trois exceptions dilatoires : la litispendance, la prejudicialité pénale et le défaut de qualité à agir (manca de legitimació activa).

Par aute du 6 octobre 2010, le Tribunal de Batlles a rejeté les exceptions de litispendance et de prejudicialité pénale, mais a accueilli celle tirée du défaut de qualité à agir. Il a condamné la société Tamarit aux dépens de l'incident.

La société a interjeté appel. Par aute du 19 mai 2011, la Sala Civil du Tribunal supérieur de justice a rejeté les demandes de mesures probatoires formées en appel (requerimentos, confession judiciaire, témoignages) et a réservé la décision sur les dépens.

Par la décision commentée, datée du 30 juin 2011 (recours A313/10, TSJC-0313/10), la même Sala Civil a rejeté l'appel et confirmé l'aute de première instance.

Question de droit

La question posée était de savoir si une société anonyme ou à responsabilité limitée peut agir en justice contre un associé et un tiers, en son propre nom, pour réclamer la restitution de fonds bancaires, lorsque l'organe social compétent n'a pas adopté de résolution autorisant cette action.

Le litige portait plus précisément sur deux points :

1. l'étendue des compétences de la Junte générale au regard de l'article 29 de la Llei 20/2007, du 18 octobre, de sociétés anonymes i de responsabilitat limitada, et des statuts de la société ;
2. l'articulation entre le pouvoir de représentation en justice conféré à un mandataire et l'exigence d'une volonté sociale préalable pour introduire une action au nom de la société.

Solution et dispositif

Motifs

La Sala a d'abord écarté l'argument tiré d'une compétence « taxative » de la Junte générale. Elle relève que l'article 29 de la Llei 20/2007 énumère des matières relevant de la compétence de la Junte, sans en limiter l'étendue, et que son second alin

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Tamarit, SA(en endavant X.) va interposar demanda, de data 23-09-2009, envers el Sr. Julián i la mercantil Pina, SA, segons la qual sol·licitava que es dictés sentència, per la qual es condemnés solidàriament a retornar la totalitat dels saldos del compte bancari que s'indica, més els generats i amb la condemna a abonar interessos i costes processals.

La representació processal del Sr. Julián va articular, per escrit de data 14-10-2009, excepcions dilatòries de litispendència, de prejudicialitat penal i de manca de legitimació activa.

II.- Per Aute de 6-10-2010, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, es va acordar: "DECIDIM Que hem de desestimar i desestimem l'excepció dilatòria de litispendència així com la qüestió de prejudicialitat penal, prosperant però l'excepció dilatòria de manca de legitimació activa interessada pel Sr. ENTITY_5; condemnant a la societat "Tamarit, SA" a les costes judicials d'aquest incident, segons estableix el darrer considerant de la present resolució".

III.- La representació processal de X. va interposar recurs contra l'Aute d'instància i, en data 10-01-2011, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demanava la pràctica de proves en segona instància i l'estimació del recurs interposat.

La representació processal del Sr. Julián, per escrit de contesta a les conclusions, de data 27-01- 2011, es va oposar a l'èxit del recurs i va demanar que es procedís a la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 19-05-2011 es va acordar el que segueix: "DECIDEIX: Primer.- Desestimar les pretensions adduïdes per la representació processal de la societat X., part apel·lant obrant en el seu escrit de conclusions datat del 10 de gener de 2011, en el sentit que es procedeixi en aquesta alçada a la pràctica de les proves V.- REQUERIMENT, VI REQUERIMENT,VIII.- CONFESSIÓ EN JUDICI i IX.- TESTIFICAL de les per ella sol·licitades en període probatori incidental de primera instància.

Segon.- Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al recurs d'apel·lació que ens ocupa".

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents: En primer terme, entén que segons l'article 29 de la Llei 20/2007, de 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, les competències de la Junta General de socis són taxades, de manera que atès que els saldos bancaris són de X. i que l'acció de reintegrament dels saldos bancaris és pròpia d'un acte de gestió ordinària. Afegeix que en el present judici no es pot discutir la manca de legitimació activa, tota vegada que si pot reclamar judicialment el pagament dels seus treballs, també ha de poder demanar el reintegrament dels saldos que van sortir del seu compte bancari. Indica també que si bé l'apoderat Sr. Julián no va precisar de cap acord per a buidar els comptes, no es pot exigir el mateix a la societat.

II.- El primer dels greuges o motius que addueix la part recurrent no pot ser acollit. En efecte, si s'analitza l'article 29 de la Llei 20/2007, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, es pot extraure que la mateixa no limita de forma taxada les competències de la Junta General, sinó que enumera una sèrie de matèries pròpies de la competència de la Junta i remet (art. 29.2 2. "Els estatuts de la societat poden establir que la junta general també sigui l'òrgan competent per deliberar i adoptar acords sobre qualsevol altra matèria") als Estatuts per l'adopció d'altres acords. Si s'examinen els Estatuts de la societat, ressurt que en el seu article 8 s'estableix que la junta general d'accionistes constitueix un òrgan en el qual es forma la voluntat social i, en l'article 10, relatiu a la Junta General Ordinària, entre altres competències, es preveu que correspon a la mateixa la decisió sobre les qüestions d'administració ordinària, incloses a l'ordre del dia (cfr. Art. 10 e).

Consegüentment amb el que s'acaba d'asseverar, i sens perjudici de l'actuació del Sr. Julián, en el present litigi s'examina la viabilitat de la pretensió exercitada per X. envers el Sr. Julián i la mercantil Tamarit, SA i des d'aquesta perspectiva aquesta Sala ha de mantenir el criteri que ja va explicitar en la seva interlocutòria, de data 27 de maig de 2010. Així, en aquella es diferenciava entre els poders dels quals gaudia la Sra. Sainz, que li permetien representar en judici a la societat X., de l'exercici d'una acció, en nom i representació de la Societat X., a un dels seus socis, sense que la voluntat social s'hagués format per part de la Societat. I, en aquest ordre d'idees, es deia que "I de la lectura de l'esmentat apoderament s'extreu que, front a tercers, ostentarà les facultats representatives esmentades i podrà acreditar la seva condició d'apoderada i representant exhibint el poder (contemplatio domini). Però, front a la societat, l'exercici de les facultats d'interposar una demanda envers un dels socis, a l'igual que la de signar contractes, per exemple, requereix el previ acord social, de forma que si aquest no existeix, si bé esdevé viable l'exercici de l'acció en nom i interès propi, per a la defensa dels seus interessos, no pot portar-se a terme en nom de la societat, atesa la inexistència de voluntat social en el sentit indicat".

Per tant, de les consideracions anteriors s'ha de concloure per la desestimació del recurs interposat i la confirmació de l'Aute dictat a la instància.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Tamarit, SA contra l'Aute, de data 8-10-2010, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part dispositiva. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei SA i SL.