• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 194/2011 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 19 juillet 2011

Faits et procédure

Le 6 septembre 2010, M. Macias a formé une demande contre Mme Oller. Il sollicitait la dissolution par divorce du mariage contracté entre les époux, la dissolution du régime matrimonial et une déclaration selon laquelle il n'y avait pas lieu à pension compensatoire.

Mme Oller a acquiescé partiellement à la demande en ce qui concerne la dissolution du mariage. Elle a soulevé une exception dilatoire d'incompétence de juridiction, ou déclinatoire, pour les chefs relatifs à la dissolution du régime matrimonial et à la pension compensatoire. Selon elle, ces questions devaient être traitées dans le cadre de la procédure de liquidation du régime.

Par jugement du 26 janvier 2011, le Tribunal unipersonnel, section civile, a fait droit à la demande. Il a prononcé la dissolution par divorce du mariage contracté le 11 juillet 1998, a déclaré dissous le régime matrimonial, a refusé toute pension compensatoire et n'a pas statué spécialement sur les dépens.

Mme Oller a interjeté appel et a demandé la révocation partielle du jugement, en soutenant que l'inadéquation de la procédure devait être retenue pour la demande de liquidation du régime matrimonial. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rejeté le recours et confirmé le jugement dans son intégralité.

Question de droit

La question posée était la suivante : le juge saisi d'une demande de divorce peut-il, dans le même jugement, prononcer la dissolution du régime matrimonial sans que celui-ci soit préalablement liquidé selon la procédure ordinaire ? L'appelante soutenait que la dissolution et la liquidation ne pouvaient être dissociées et que, en l'absence d'accord des parties, le litige devait être tranché dans une procédure ordinaire.

La Cour devait donc distinguer la dissolution du régime, effet de la décision de divorce, de sa liquidation, opération patrimoniale distincte. Elle devait également apprécier la recevabilité de l'argumentation de l'appelante, qui se bornait selon elle à reprendre les moyens rejetés en première instance.

Solution et dispositif

La Cour rejette le recours sur deux fondements. Le premier est procédural. L'appelante se contente de reprendre ses moyens de première instance, sans expliquer en quoi la décision du premier juge serait erronée. Le second est substantiel. La Cour s'appuie sur l'article 55 de la Llei Qualificada del Matrimoni (LQM), qui dispose que « la Sentència ferma de separació, de nul·litat o de divorci, determina la dissolució del regim econòmic del matrimoni » (traduction : « la décision définitive de séparation, de nullité ou de divorce détermine la dissolution du régime économique du mariage »).

Le raisonnement de la Cour repose sur cette distinction. La dissolution du régime découle « ineludiblement » du prononcé du divorce. La liquidation, qui consiste à répartir les biens, relève en revanche d'une procédure distincte lorsque les parties ne s'accordent pas. Le juge du divorce ne liquide donc pas le régime : il constate que, à compter de la décision, « ja no es pot considerar existent un règim econòmic entre els antics consorts ». La situation patrimoniale antérieure pourra ensuite faire l'objet d'une liquidation. La demande et la décision ne portaient que sur la conséquence de l'estimation de la demande de divorce, à laquelle l'appelante ne s'opposait pas.

S'agissant des dépens, la Cour retient que le litige, bien que familial, est « de contingut estrictament econòmic » et que le recours présente une « absoluta temeritat ». Elle impose en conséquence les dépens d'appel à la partie appelante, en se référant à une règle citée sous la mention « Codi 7,51,5 ». La décision ne précise pas davantage le contenu de cette règle.

Dispositif (traduction française fidèle du texte catalan) :

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juliol de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 6 de setembre del 2010 la representació processal del Sr. Macias va formular demanda contra la Sra. Oller, sol·licitant que es declarés la dissolució per divorci del matrimoni contret pel seu mandant amb la Sra. Oller, es considerés igualment dissolt el règim econòmic matrimonial dels consorts i es declarés que no hi havia lloc a establir pensions compensatòries.

II.- La Sra. Oller va formular aplanament parcial a la demanda pel que fa a la dissolució del matrimoni i va plantejar excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció, o declinatòria, pel que fa a la petició de dissolució del règim econòmic matrimonial i a la de que no es donés lloc a una pensió compensatòria, entenent que el procediment adient per resoldre aquestes qüestions era el de liquidació del règim.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència el dia 26 de gener del 2011 estimant la demanda promoguda pel Sr. Macias contra la Sra. Oller, declarant dissolt per causa de divorci el matrimoni contret per aquests en data 11 de juliol del 1998, declarant igualment la dissolució del règim econòmic matrimonial, sense establir cap pensió compensatòria i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Oller i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit d'estimar la inadequació del procediment pel que respecta a la petició de liquidació del règim econòmic del matrimoni.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Oller reitera en el seu recurs els arguments que ja exposa en la seva contesta a la demanda per oposar-se a ella, en el sentit que no era procedent resoldre la liquidació del règim econòmic de la parella en el procediment de divorci, ja que, no havent-hi acord sobre aquesta, calia resoldre el litigi en un procediment ordinari.

Els arguments de la recurrent no es poden admetre, per un cantó, perquè aquesta no fa més que reiterar els que ja exposava en la instància i que van ser examinats i rebutjats per l'Hble. Batlle no sols en aplicació d'allò que disposa la Llei Qualificada del Matrimoni, sinó també de la jurisprudència d'aquesta Sala, sense manifestar per quina raó considera errònia aquesta decisió, raó que seria més que suficient per desestimar aquest recurs.

Per un altre, les Sentències que cita la resolució d'instància, i fins i tot aquelles a les què fa referència la mateixa recurrent, deixen meridianament clar que una cosa és la dissolució del règim econòmic del matrimoni, que deriva ineludiblement de l'article 55 LQM que disposa que "la Sentència ferma de separació, de nul·litat o de divorci, determina la dissolució del regim econòmic del matrimoni" i un altre la seva liquidació que, quan no hi ha acord entre les parts, s'ha de resoldre en el procediment ordinari que per la quantia dels béns correspongui, cosa que ningú discuteix.

No obstant, en el cas present el que demana el Sr. Macias i el que concedeix la Sentència d'instància que declara el divorci dels cònjuges no és la liquidació del règim econòmic del què fins aquell moment gaudien, sinó la seva dissolució, de tal manera que a partir d'aquell moment ja no es pot considerar existent un règim econòmic entre els antics consorts, sense perjudici de que posteriorment es liquidi la situació que existia anteriorment, de tal manera que el que es demana i concedeix no és més que la conseqüència de l'estimació de la demanda de divorci formulada pel Sr. Macias i a la què la Sra. Oller no s'oposa.

II.- La desestimació del recurs, el fet de que es tracti d'un litigi familiar però de contingut estrictament econòmic i l'absoluta temeritat de la seva formulació comporten que s'entengui procedent imposar a la part recurrent les costes que aquest hagi generat, de conformitat amb la regla que recull el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Oller contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 26 de gener del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.