• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 129/2011 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 juillet 2011)

Note éditoriale : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision est retenue.

Faits et procédure

La décision porte sur une demande de récusation dirigée contre la Batlle Olmo, juge de la Batllia (juridiction de première instance andorrane). Elle est rendue par la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée de MM. Jean Louis Vuillemin (président), Joan Manel Abril Campoy (magistrat rapporteur) et Mme Eulàlia Amat Llari.

Les faits, tels que rapportés par la décision, sont les suivants. Le 25 février 2011, la lettrée Mme Manzano a saisi le Consell Superior de la Justícia d'une plainte visant la Batlle Olmo, à laquelle le lettré M. Pla s'est associé. Le 30 juin 2011, ces deux avocats ont formé une demande de récusation sur le fondement de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, en invoquant, d'une part, le fait que la juge avait été « dénoncée, accusée ou poursuivie » par l'une des parties et, d'autre part, une « inimitié manifeste » envers eux-mêmes ou leurs conseils. Le 1er juillet 2011, la représentation processuelle de Mme Martin a sollicité, à titre principal, l'abstention de la juge. Le 6 juillet 2011, la Batlle Olmo a émis un rapport concluant au rejet de la récusation.

Le magistrat rapporteur est M. Abril Campoy. La décision est qualifiée d'auto (ordonnance) et statue définitivement (« definitivament jutjant »).

Question de droit

La Cour devait déterminer si deux griefs, fondés sur l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, pouvaient justifier la récusation d'un juge :

1. une plainte formée devant le Conseil supérieur de la justice par des avocats à l'encontre du juge, relative à la qualification juridique retenue dans une décision judiciaire, constitue-t-elle une « dénonciation, accusation ou demande » émanant « de l'une des parties » ?
2. un traitement différencié allégué à l'égard des avocats signataires de la demande (exigence d'une communication écrite, alors que d'autres professionnels pouvaient communiquer par téléphone ou en personne) caractérise-t-il une « inimitié manifeste » ?

Solution et dispositif

La Cour rejette la demande de récusation. Elle s'appuie sur la distinction entre imparcialité objective et imparcialité subjective, la seconde étant seule examinée en l'espèce, « puisqu'il s'agit de déterminer les relations qui existent entre le juge et les parties ». Elle rappelle que les causes de récusation constituent un numerus clausus et que la présence de l'une d'elles rend le juge *iudex su

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juliol de 2011 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 25 de febrer de 2011 la lletrada Sra. Manzano va presentar al Consell Superior de la Justícia una queixa respecte de la Batlle Sra. Olmo, a la qual es va adherir el Lletrat Sr. Pla.

II.- Els Lletrats Sra. Manzano i Sr. Pla van formular escrit de recusació, de data 30-06-2011, envers la Batlle Sra. Olmo que fonamentaven, a l'empara d'allò previst a l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia en primer terme, en haver estat denunciada, acusada o demandada per qualsevulla de les parts i, en segon terme, per l'enemistat manifesta amb qualsevulla de les parts o els seus advocats.

III.- En data 1 de juliol de 2011 la representació processal de la Sra. Martin presentà escrit pel qual, amb caire principal, demanava l'abstenció de la Batlle Sra. Olmo per motiu de la recusació formulada.

IV.- En data 6-07-2011, l'Hble. Batlle Olmo va emetre informe en el qual, i pels arguments que es contenen en el mateix, entenia que no es podia donar lloc a la recusació formulada.

Ha actuat com a Magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El dret a que els afers sotmesos al debat judicial siguin resolts per un jutge o tribunal imparcial, com a exigència prevista a l'article 10 de la Constitució i a l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, garanteix la credibilitat i la confiança que mereix l'administració de justícia respecte dels justiciables en un Estat democràtic de dret. I, des d'aquesta òptica, la Llei Qualificada de la Justícia (arts. 73 a 75) contempla i regula, per a salvaguardar la necessària imparcialitat del jutge o tribunal que ha de resoldre un litigi, que o bé es pugui abstenir i apartar-se del coneixement del mateix quan aquesta imparcialitat es troba compromesa i, també, quan a criteri dels que gaudeixen de legitimació (cfr. art. 74), recusar al Batlle o Tribunal quan es considera que s'haurien d'haver apartat del coneixement de l'afer i no ho han fet.

De conformitat amb allò que es preveu a l'article 75 de La Llei Qualificada de la Justícia, correspon al Tribunal Superior la decisió sobre la procedència o no de la recusació interessada respecte de l'Hble. Batlle Olmo.

Quant a les causes de recusació, i pel que interessa en aquest afer, l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia disposa que "Els Batlles i Magistrats hauran d'abstenir-se i, en cas de no fer-ho, podran ser recusats, en els supòsits següents:

-estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevulla de les parts.

-amistat o enemistat manifesta amb qualsevulla de les parts o els seus advocats".

Els motius que esgrimeix la part litigant, així com els Lletrats, per a fonamentar la recusació de la Batlle són dos. En primer terme, entenen que es va formular una queixa contra l'Hble. Batlle al Consell Superior de la Justícia, de manera que es donaria la causa d'haver estat denunciada, acusada o demandada per qualsevol de les parts. I, en segon terme, per quant consideren que l'Hble. Batlle porta a terme un tracte diferenciat entre els Lletrats que signen l'escrit amb altres professionals del dret, consistent en que alguns lletrats comuniquen per telèfon o personalment amb la Batlle, mentre que a ells s'exigeix una comunicació per escrit, sens perjudici que es troba contradit per l'informe que emet l'Hble. Batlle, no s'incardina en la descrita enemistat manifesta.

II.- L'anàlisi de la present recusació exigeix diferenciar ambdues causes o fonaments de la mateixa, tot tenint en compte que la recusació constitueix un mecanisme que permet a les parts articular la seva defensa envers la necessària imparcialitat del jutjador, la qual pot diferenciar-se en objectiva, que intenta evitar el contacte previ del jutge amb l'objecte del procés o subjectiva, essent aquesta la que s'examina en el present cas, tota vegada que es tracta de determinar les relacions que existeixen entre el jutjador i les parts. I convé posar de manifest que el dret a un procés amb les garanties processals que reconeix la Constitució (art. 10) requereix en la funció jurisdiccional la imparcialitat judicial, la qual esdevé essencial per a l'obtenció d'un procés amb totes les garanties i determina la confiança que en els Jutges i Tribunals diposita la societat democràtica, de manera que s'ha de garantir a les parts que no existeix cap motiu, ja sigui objectiu o subjectiu, que permeti l'existència de dubtes o recances respecte de l'òrgan judicial.

Com ja va assenyalar aquesta Sala en Aute de data 20-5-1999 les causes de recusació constitueixen numerus clausus i cerquen que el jutge o tribunal que ha de resoldre un litigi esdevingui imparcial i independent, de manera que la concurrència d'una de les causes que marca la Llei el faria esdevenir iudex suspectus i, per això, es justifica el seu apartament del coneixement del cas concret.

Efectuades les anteriors consideracions, s'escau posar de manifest, en primer terme, que l'enemistat manifesta que s'articula com a fonament de la recusació ha de consistir en l'aversió o odi entre dues persones que, a més ha de merèixer el qualificatiu de manifesta; és a dir, que ha d'aparèixer als tercers com a patent o clara. Consegüentment, fonamentar l'enemistat en un presumpte tracte diferencial entre els Lletrats que signen l'escrit de recusació i els altres professionals del dret, consistent en que alguns lletrats comuniquen per telèfon o personalment amb la Batlle, mentre que a ells s'exigeix una comunicació per escrit, sens perjudici que es troba contradit per l'informe que emet l'Hble. Batlle, no s'incardina en la descrita enemistat manifesta.

III.- La segona de les causes o motius en els quals es fonamenta la recusació rau en l'existència de denúncia, acusació o demanda per qualsevol de les parts. Tampoc aquesta causa pot justificar la recusació interessada per un doble ordre de raons. En primer lloc, perquè l'article 73 de la llei Qualificada de la Justícia preveu que és motiu de recusació l'acusació, la denúncia o la demanda per qualsevol de les parts i, en el present cas, la queixa que es presenta al Consell Superior de la Justícia no la presenta cap part litigant, sinó un lletrat, al qual s'adhereix l'altre, i fonamentada en que s'ataca, de forma injusta, la dignitat i honorabilitat de la lletrada directora dels interessos d'una de les parts en litigi. I, en segon lloc, perquè, com bé assevera en el seu informe la Batlle recusada, els termes denúncia, acusació o demanda no poden ésser objecte d'una interpretació extensiva sinó que han de relacionar-se amb el fonament que cerca l'exigència de la imparcialitat subjectiva. Així, si bé podrà constituir causa de recusació la denúncia o acusació de la comissió d'un delicte o falta per part del jutjador, així com la interposició d'una demanda envers el mateix, no pot integrar aquest supòsit la queixa que es formula pels Lletrats al Consell Superior de la Justícia en relació a la qualificació que el jutjador efectua en la seva resolució judicial i que els Lletrats entenen que ataca la honorabilitat i dignitat dels mateixos i respecte dels quals es demana la incoació d'un expedient disciplinari, perquè si bé els lletrats gaudeixen de legitimació per a formular la recusació, en aquesta darrera causa la imparcialitat subjectiva, entesa com les relacions entre el jutjador i les parts, no s'estén, com s'ha dit, als lletrats, de manera que la denúncia formulada per aquests al Consell Superior, en relació a la seva honorabilitat professional, no impediria en cap cas ni incidiria en la imparcialitat subjectiva envers la part litigant.

IV.- Les consideracions anteriors justifiquen el refús de la recusació plantejada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR la pretensió de recusació de l'Hble. Batlle Olmo i determinar que la mateixa continuï amb el coneixement de les causes respecte de les quals s'havia articulat la recusació.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei Qualificada de la Justicia.