• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 octobre 2011 (ROJ STSJAD 255/2011)

Note préliminaire : la référence fournie dans la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue ci-dessus est reconstituée à partir des mentions figurant dans le texte intégral (en-tête, numéro de recours, ECLI).

Faits et procédure

Un mineur, M. Zurita, a été blessé au visage le 20 octobre 2007 lors d'un match de football, alors qu'il défendait les buts de l'équipe de l'association sportive « A.C.E. ». Il a été heurté par un autre joueur. Sa représentante légale, Mme Briones, a assigné en mars 2009 l'association et la société d'assurances « Assegurances X. SA » en paiement de 2 900 euros au titre des frais d'odontologie et d'orthodontie, outre intérêts, et de la réparation des préjudices (quantum doloris et autres) à évaluer médicalement.

La société d'assurances a soulevé une exception de défaut de légitimation passive. Elle soutenait que le sinistre n'avait pas été déclaré et que le jeune joueur ne figurait pas sur la liste des joueurs assurés. L'association, par la voix de ses fondateurs, a acquiescé sans réserve aux prétentions.

Le Tribunal unipersonnel, section civile, a jugement le 4 mai 2011. Il a condamné l'association à indemniser la victime (2 900 euros, assortis des intérêts légaux, et 4 500 euros au titre de l'IPP et du quantum doloris). Il a accueilli l'exception de défaut de légitimation passive à l'égard de l'assureur, qu'il a mis hors de cause, et a réparti les dépens en conséquence.

Mme Briones a interjeté appel, sollicitant la condamnation solidaire des deux défenderesses et, à titre subsidiaire, la condamnation de l'association aux dépens de première instance et d'appel.

Question de droit

La Sala Civil devait trancher deux points :

1. Le principe : la société d'assurances, qui avait conclu avec l'association une police de responsabilité civile générale, peut-elle être condamnée solidairement avec l'assuré envers la victime, alors qu'elle soutenait que le sinistre n'avait pas été déclaré et que le joueur ne figurait pas sur la liste des assurés ?

2. Les dépens : quelle répartition retenir en cas de réformation partielle ?

Le moyen principal est donc formulé en termes d'opposabilité de la police à un tiers lésé, et non de réparation du dommage proprement dit, qui n'était pas contesté (fundament I).

Solution et dispositif

Le recours est accueilli sur le premier point. Le raisonnement de la Cour s'articule en trois temps.

a) Le caractère obligatoire de l'assurance. La Cour se fonde sur l'article 39 de la Llei de l'esport du 30 juin 1998, qui impose à l'entité organisatrice d'une activité ou d'une compétition sportive, lorsque ses caractéristiques l'exigent, la conclusion préalable d'une assurance couvrant les dommages éventuels causés à des tiers.

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Briones, actuant en representació del seu fill menor Zurita, va formular demanda contra l'entitat esportiva "A.C.E." i contra la companyia "Assegurances X. SA." en data 18 de març del 2009 sol·licitant que es condemnés solidàriament a les defenents a pagar a la seva mandant la suma de 2.900 euros en concepte de despeses d'odontologia i ortodòncia del menor Zurita que van ser precises com a conseqüència del cop que el nen va rebre a la cara mentre jugava un partit de futbol com a porter de l'equip de l'entitat defenent, juntament amb els corresponents interessos legals, més els perjudicis que, en concepte de quantum doloris i altres, poguessin ser determinats mèdicament, així com el pagament de la totalitat de les costes processals i despeses derivades del procediment.

II.- En data 1 d'abril del 2009 la representació processal de la companyia "Assegurances X. SA." va contestar a la demanda formulant excepció de manca de legitimació passiva de la seva mandant i oposant-se a la mateixa, en quan al fons de la qüestió, argumentant que el menor Zurita no estava assegurat el dia 20 d'octubre del 2007 quan va tenir lloc l'accident que li va provocar els danys la reparació dels quals es demanava, raó per la qual sol·licitava la desestimació de la demanda formulada contra la seva mandant i la imposició de costes a l'adversa.

III.- El Sr. Badía, actuant en nom i representació dels socis fundadors de l'associació "A.C.E.", es va aplanar sense reserves a les pretensions de l'agent en el seu escrit de data 1 d'abril del 2009.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 4 de maig del 2011 estimant en part la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Briones, com a representant legal del seu fill Zurita, contra l'associació esportiva "A.C.E." i la companyia "Assegurances X. SA.", condemnant a la primera de les defenents a abonar a l'agent la suma de 2.900 euros, augmentada amb els interessos legals a comptar de la data de la contesta a la demanda, més 4.500 euros en concepte d'IPP i de quantum doloris; prosperant l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva "ad causam" respecte de la companyia d'assegurances mencionada, a la qual absolia de tots els pediments de contrari, imposant les costes del procediment a l'associació "A.C.E." incloent els honoraris del perit judicial nomenat i, pel contrari condemnant a l'agent a abonar les que hagués produït a la companyia "Assegurances X. SA.".

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Briones, en representació del seu fill menor Zurita, i, pels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de condemnar solidàriament a les dues defenents al pagament de les sumes que recull la Sentència d'instància i al de les costes del procediment. Subsidiàriament, en el negat cas que la companyia "Assegurances X. SA." no fos condemnada solidàriament amb l'associació "A.C.E.", sol·licitava que es condemnés a aquesta darrera al pagament de les costes que li hagués ocasionat el procediment a la primera i també al de les causades en el present recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix en el present procediment que el dia 20 d'octubre del 2007 el menor Zurita va topar amb un altre jugador durant el partit de futbol organitzat per l'entitat "A.C.E." en el què actuava com a porter, patint les lesions que es descriuen en les actuacions, ni tampoc és objecte de debat l'import de la indemnització que reclama l'agent per compensar aquests danys. No obstant, la companyia "Assegurances X. SA." es va oposar a la demanda formulada per la Sra. Briones plantejant l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, argumentant que el club mai va declarar el sinistre ocorregut, ni el jove lesionat figurava en el llistat de jugadors assegurats. D'altra banda, l'associació "A.C.E." va assumir tota la responsabilitat dels fets, manifestant que la companyia amb la què tenia contractada una pòlissa d'assegurances no havia de cobrir el dany ja que el club va alinear al referit jove sense les necessàries inscripcions anteriors.

Ateses aquestes manifestacions, la Sentència objecte del present recurs va condemnar a l'entitat "A.C.E." a indemnitzar a la part agent pels danys que havia patit el menor i va absoldre a la companyia "Assegurances X. SA." de totes les pretensions de la part demandant, imposant a la primera les costes que el procediment havia ocasionat a l'agent i condemnant a aquesta a fer-se càrrec de les que hagués produït a la segona.

II.- Contra l'anterior decisió s'alça la representació processal de la Sra. Briones defensant la procedència de condemnar solidàriament a les dues entitats defenents i aquest motiu s'ha d'estimar.

En efecte, cal tenir en compte en primer lloc que, d'acord amb allò que disposa l'article 39 de la Llei de l'esport de 30 de juny del 1998, tota activitat o competició esportiva obliga a l'entitat organitzadora, si les seves característiques o particularitat ho exigeixen, a la concertació prèvia d'una modalitat específica d'assegurança que cobreixi els danys eventuals i els perjudicis ocasionats a terceres persones amb motiu de la seva realització, de tal manera que s'ha de considerar que es tractava d'una assegurança obligatòria. D'altra banda, de la pòlissa que consta als folis 72 a 75 de les actuacions es dedueix que l'associació esportiva i l'entitat asseguradora van subscriure una assegurança de responsabilitat civil general, en virtut de la qual aquesta darrera es comprometia a respondre front a tercers pel danys que aquests poguessin patir en l'exercici o amb ocasió de l'activitat esportiva organitzada per la primera, tant per "danys corporals, materials i immaterials confusos" amb un límit de 6.300.000 per sinistre (foli 74), raó per la qual no és que s'asseguressin els jugadors, sinó que el que s'assegurava era la responsabilitat de l'entitat en front a ells.

En aquestes circumstàncies, el fet que la associació esportiva no comuniqués a la companyia la producció del sinistre no pot perjudicar al tercer que ha patit el dany, sinó que les conseqüències en tot cas es produirien entre asseguradora i assegurat.

III.- Tampoc resulta rellevant l'argument de la companyia d'assegurances en el sentit que el jove lesionat no figurava en la llista de jugadors que li va proporcionar l'associació, sense perjudici de les conseqüències que pogués tenir el fet de no haver declarat la seva inscripció oficial a altres efectes.

En primer lloc, perquè a la pòlissa subscrita entre les parts consta que el número de persones que composen l'efectiu de l'equip no pot excedir de 40, comprenent entre ells els practicants esportius ocasionals, ja que és sobre aquest número que es calcula la cotització anual(folis 72 in fine i 73), de tal manera que cal entendre que no es refereix a una llista tancada de jugadors fixos, sinó a tots aquells que juguessin amb l'equip sempre dins d'uns límits màxims. Es destaca igualment que, si el número de persones augmentés més d'un 20% durant el transcurs de l'any d'assegurança respecte de l'anteriorment declarat, l'assegurat ho havia de comunicar a la companyia i en cas present no s'ha provat que el número de persones de l'equip excedís de la xifra de 40, ni que hagués superat el 20% acordat.

En segon lloc, fins i tot en el supòsit que admetéssim, requisit que no costa a les condicions de la pòlissa, que l'entitat assegurada estava obligada a presentar anualment una llista dels jugadors de l'equip, s'ha aportat a les actuacions els llistats dels anys 2002, 2003 i 2005, malgrat sols consta que s'haguessin lliurat a la companyia els dos primers anys, i en ells efectivament no apareix el nom del jove lesionat (folis 76 a 82), però no s'aporta el llistat de l'any 2007 en què es va produir el sinistre, de tal manera que les manifestacions del representant de l'associació esportiva en el sentit de que no els va incloure en la llista no poden suposar prova davant de tercers, sense perjudici de les conseqüències que puguin tenir inter partes.

Per aquestes raons, entenem que l'agent ha aportat a les actuacions prova de la veracitat del dany que reclama que li sigui reparat, de la relació de causalitat entre aquest i el fet de que qui el va patir jugava en aquell moment en l'equip de futbol d'una de les entitats demandades i de que aquesta gaudia d'una assegurança de responsabilitat civil a càrrec de l'altre defenent demandada solidàriament, que d'altra banda era obligatòria, pels danys que poguessin patir els jugadors de l'associació. Pel contrari, la defenent no ha aportat prova dels fets impeditius o excloents que poguessin eximir-la de responsabilitat, raó per la qual procedeix la condemna solidària de les dues entitats defenents.

IV.- En estimar-se el recurs procedeix condemnar solidàriament a les entitats defenents al pagament de les costes de la instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i els derivats de l'actuació del perit judicial nomenat en virtut d'allò que disposa el Codi 7,51,5, sense fer especial pronunciament respecte de les generades per aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Briones, com a representant legal del seu fill menor Zurita, contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 4 de maig del 2011, que REVOQUEM PARCIALMENT, en el sentit de condemnar a la companyia "Assegurances X. SA." solidàriament amb l'associació esportiva "A.C.E." a realitzar els pagaments que se li imposen a aquesta darrera, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts, excepte pel que fa a la condemna en costes de la instància que imposem solidàriament a les dues entitats defenents, sense fer especial pronunciament sobre les ocasionades en aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 39 de la Llei de l'esport de 30 de juny del 1998.