• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 317/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:317)

Faits et procédure

La Comunitat de Propietaris de l'edifici « B » a formé, le 28 octobre 2010, une demande en recouvrement de charges de copropriété contre Mme Catalá. Elle réclamait 3 827,82 euros, auxquels s'ajoutaient 1 074,34 euros afférents à un trastero (local de rangement) dont la défenderesse était également propriétaire, ainsi que des intérêts, des charges postérieures et des frais. Une mesure de saisie conservatoire portant sur le logement et le local a été ordonnée le 2 novembre 2010, puis modifiée le 10 janvier 2011 quant à la somme garantie.

Mme Catalá a appelé en garantie la société « A-B », administratrice de la partie demanderesse. Cet appel a été rejeté par ordonnance du 14 février 2011. À titre subsidiaire, la défenderesse a conclu au rejet de la demande, faisant valoir qu'elle n'était pas propriétaire de l'unité 6-1 ni du local G-1 concernés.

Par jugement du 20 septembre 2011, le Tribunal unipersonnel, section civile, a partiellement accueilli la demande. Il a condamné Mme Catalá à payer 3 328,80 euros, avec intérêts au taux de 9 % par an depuis le 18 décembre 2010, ainsi que les charges échues jusqu'à l'exécution, sans condamnation aux dépens.

Mme Catalá a interjeté appel le 6 octobre 2011, par un acte déposé devant la Batllia. Cet acte ne précisait pas les motifs de son recours. La décision indique qu'il a été communiqué à la partie adverse conformément à l'article 34 de la Llei 12/2004 de propietat horitzontal (LPH). La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a été saisie le 20 décembre 2011.

Question de droit

La juridiction devait déterminer si un appel formé contre un jugement de première instance dans un litige de charges de copropriété est recevable lorsque, d'une part, le débiteur n'a ni payé ni consigné judiciairement la somme à laquelle il a été condamné et, d'autre part, l'acte d'appel n'a pas été formalisé devant le batlle dans les conditions prévues par la loi. Se posait également la question de l'incidence de l'absence d'exposé des motifs d'appel sur l'issue du recours.

Solution et dispositif

Le Tribunal Superior rappelle le régime spécial institué par l'article 34, alinéas 14 à 16, LPH, qui, selon la décision, renvoie par analogie à la disposition additionnelle seconde de la loi sur les baux urbains du 30 juin 1999. Ce régime subordonne la recevabilité de l'appel à deux conditions cumulatives : le paiement ou la consignation judiciaire préalable de la somme due et le dépôt de l'acte d'appel directement auprès du batlle chargé de la procédure. Le batlle transmet ensuite l'acte à l'intimé, qui dispose de treize jours ouvrables pour répondre, puis élève la procédure devant la Sala Civil, laquelle statue « sans cap altre tràmit » dans un délai de trente jours ouvrables.

En l'espèce, la juridiction constate que ces deux conditions n'étaient pas remplies. Elle en tire la conséquence suivante :

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 28 d'octubre del 2010 la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'edifici "B" va formular demanda contra la Sra. Catalá en reclamació de la suma de 3.827,82 euros, quantitat que afirmava que devia la defenent en concepte de despeses comunitàries del pis de la seva propietat situat al citat immoble, més l'import de 1.074,34 euros per les corresponents al traster del que també era propietària la Sra. Catalá, més els interessos establerts en els Estatuts de la Comunitat, o aquells que s'entenguessin com més equitables, més les despeses de comunitat que s'anessin meritant durant la tramitació del procediment i fins a l'execució efectiva de la resolució judicial, i amb posterioritat, a acreditar en execució de Sentència i, mitjançant altressí, sol·licitava igualment que es decretés embargament cautelar del pis i el traster propietat de la defenent, petició que va ser estimada per Aute de data 2 de novembre del 2010, modificat posteriorment en quan a la suma garantida per la resolució dictada el dia 10 de gener del 2011.

II.- La Sra. Catalá va formular crida en garantia de la societat "A-B", administradora de la part agent, contra la qual afirmava haver instat un plet a fi de que es declarés nul·la la compravenda del pis situat a l'edifici "B" celebrada el dia 3 de novembre del 2003, de resultes del vici que havia afectat al seu consentiment, crida que va ser desestimada per l'Aute de 14 de febrer del 2011, i, subsidiàriament, va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa amb l'argument que ella no era propietària de la unitat 6-1 i traster G-1 del citat immoble en relació al què es formulava la demanda en reclamació de despeses comunitàries, motiu pel qual sol·licitava la desestimació de les peticions de l'adversa, condemnant-la al pagament de les costes generades pel procediment.

III.- La Sentència ditada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 20 de setembre del 2011 va decidir estimar parcialment la demanda formulada per la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'edifici "B" contra la Sra. Catalá, condemnant a la defenent a pagar a l'agent la suma de 3.328,80 euros, juntament amb l'interès del nou per cent anyal sobre aquesta quantitat des del dia 18 de desembre del 2010 i fins a la data en què fos liquidada, així com aquelles altres despeses comunitàries relatives a la unitat immobiliària de la seva propietat, segons havia quedat acreditat en autes, i que s'haguessin meritat durant la tramitació del procediment i fins a l'execució efectiva de la resolució judicial, sempre i quan es donés compliment als requisits establerts al II. CONSIDERANT in fine de la Sentència i, en tot cas, sense fer especial imposició de les costes judicials ocasionades.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Catalá en data 6 d'octubre del 2011, sense expressar els motius pels quals s'oposava a la decisió de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'article 34 de la Llei 12/2004 de 30 de juny de Propietat Horitzontal, que fa referència al procediment civil de reclamació de deutes, de manera similar a allò que ordena la disposició addicional segona de la Llei d'Arrendament de Finques Urbanes de data 30 de juny del 1999, disposa en els seus apartats 14, 15 i 16 que contra la Sentència en primera instància es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils des de la seva notificació, no obstant, el dit recurs no és admissible si prèviament el deutor no ha pagat, o consignat judicialment, la quantitat a què ha estat condemnat i l'escrit de recurs s'ha de presentar directament al batlle que hagi de tramitar la reclamació, el qual dóna trasllat a la part apel·lada perquè al·legui el que estimi procedent en un termini de tretze dies hàbils i, presentades aquestes al·legacions, el batlle ha d'elevar les actuacions a la Sala Civil del Tribunal Superior, la qual, sense cap altre tràmit, ha de dictar Sentència en el termini de trenta dies hàbils.

II.- En el cas present, la representació processal de la Sra. Catalá va presentar davant de l'Hble. Batllia en data 6 d'octubre del 2011 un escrit en el qual sol·licitava que aquest es tingués per presentat, s'admetés i, en mèrits del mateix, es volgués tenir per formulat recurs d'apel·lació contra la Sentència dictada en data 20 de setembre del 2011, acceptant-lo i emplaçant a les parts de compareixença davant la Sala Civil del Tribunal Superior als efectes de formalitzar el recurs i demés substanciació del mateix en la forma legalment establerta, sense manifestar quins eren els motius pels què s'oposava a la decisió d'instància, escrit del què es va donar trasllat a l'adversa de conformitat amb el que disposa l'article 34 LPH.

En aquestes circumstàncies, resulta evident que, com destaca la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'edifici "B", el recurs no es pot admetre, ja que la recurrent no ha consignat les sumes a les què la condemnava la Sentència recorreguda, ni ha formalitzat el recurs davant de l'Hble. Batlle, tal com exigeix la Llei, de tal manera que aquesta Sala no pot conèixer quin era el motiu pel qual la Sra. Catalá discrepava de la decisió de la resolució d'instància, perquè ha de dictar Sentència "sense cap altre tràmit", raó per la qual la causa d'inadmissió comporta la de desestimació del recurs.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Catalá contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 20 de setembre del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : L2004012-propietat-horitzontal.