• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 20 décembre 2011, n° 152/11 (ROJ : ATSJAD 184/2011)

Note préliminaire : la référence canonique fournie dans les métadonnées de la fiche (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue. La décision est rédigée en catalan ; les citations du dispositif et des motifs sont des traductions fidèles.

Faits et procédure

La société Esparza a assigné la société Salas en paiement de 112 211,08 euros, correspondant à une facture du 14 octobre 2004, outre intérêts légaux et dépens. Salas a conclu au rejet de la demande et formé une demande reconventionnelle de 81 317,02 euros.

Les faits à l'origine du litige s'inscrivent dans une chaîne de sous-traitance. Un maître d'ouvrage, l'Hble M. Álvarez, a attribué le 18 décembre 2003 à la société Ferreras la construction d'un télécabine reliant une agglomération à une station. Ferreras a sous-traité à Salas la fourniture et le montage de la structure métallique des stations G1 et G2. Le 13 février 2004, Salas a à son tour sous-traité ces prestations à Esparza, par un contrat d'entreprise avec fourniture de matériaux. Un devis de 241 197 euros, accepté par Salas le 18 février 2004, précisait l'objet de l'engagement d'Esparza : conception, fabrication et montage des structures métalliques des bâtiments G1 et G2 ainsi que de la couverture de G2.

Le Tribunal de Batlles (première instance), par jugement du 29 mars 2011, a partiellement fait droit à la demande d'Esparza et à la reconventionnelle de Salas, après compensation, et condamné Salas à payer 64 277,36 euros. Salas et M. Álvarez ont interjeté appel. La Sala Civil a statué le 20 décembre 2011.

(Non précisé dans la décision : la date de la mise en cause de la société Ferreras, pourtant mentionnée au paragraphe « antecedentes » 3, ne donne lieu à aucune prise de position propre dans les motifs de la juridiction d'appel.)

Question de droit

La décision soulève plusieurs questions, que l'on peut ordonner ainsi :

1. L'exception d'inexécution (non adimpleti contractus) peut-elle faire obstacle à la demande de paiement du prix lorsque l'entrepreneur a exécuté défectueusement ses travaux, et le maître de l'ouvrage a lui-même réclamé le coût des reprises par voie reconventionnelle ?

2. La preuve du quantum : comment se répartit la charge de prouver les quantités de matériaux effectivement employées, les heures d'ingénierie, les modifications et les travaux supplémentaires, lorsque l'expertise judiciaire ne permet pas toujours d'imputer les surcoûts ?

3. La validité des travaux complémentaires non chiffrés préalablement, au regard de la clause contractuelle prévoyant leur évaluation de commun accord.

4. Les dépens afférents à l'appel formé par un tiers appelé en la cause dont l'intervention est facultative.

Solution et dispositif

Sur l'exception d'inexécution. La Cour rejette le moyen. Elle relève d'abord que les manquements contractuels n'atteignent pas une gravité suffisante pour justifier la résolution du contrat. Elle retient ensuite une considération de bonne foi dans l'exécution contractuelle : le contractant doit signaler à son cocontractant les défaillances qu'il constate. En l'espèce, Esparza avait sollicité de Salas, peu avant l'achèvement de la mission, la communication des « actuaciones que consideren necesarias » pour finir les travaux. Aucune réaction n'est établie. La juridiction relève enfin que l'argumentation de Salas était incompatible avec sa propre demande recon

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat "Esparza" va interposar demanda contra la societat "Salas", segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent a satisfer la quantitat de 112.211,08 EUR, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la factura reclamada, a saber el dia 14 d'octubre del 2.004, endemés de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora.

En data 09-10-2007, la representació processal de la part defenent va interessar la desestimació de la demanda i alhora va formular demanda reconvencional per la quantitat de 81.317,02 EUR, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda reconvencional, fent finalment imposició a aquesta darrera de la totalitat de les costes judicials meritades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora.

L'Hble. Álvarez i la societat "Ferreras" van ser cridats al procés per Aute d'aquesta sala del dia 26 d'abril de 2007.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 29 de març de 2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDIM: Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de la societat Esparza contra la societat Salas, i estimant al seu torn parcialment la demanda reconvencional plantejada per la representació processal de la societat Salas contra la societat Esparza, i prèvia compensació dels imports que han estat objecte de les condemnes respectivament pronunciades, hem de condemnar i condemnem a la societat Salas a pagar a la societat Esparza la quantitat total de 64.277,36.-euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la fermesa de la present resolució judicial, fent imposició de les costes judicials ocasionades segons preveu el VI.CONSIDERANT d'aquesta nostra sentència".

III.- L'Hble. Álvarez i la societat "Salas" van interposar recurs contra la sentència d'instància mitjançant escrits de conclusions de dates 20 de juny i 6 de juliol de 2011 respectivament. Les dues parts van sol·licitar així la revocació total o parcial de la resolució dictada a la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Hagut compte que tant la societat "Salas" com l'Hble. Álvarez, han formulat recurs d'apel·lació, escau analitzar per separat els seus respectius motius d'oposició.

II.- Per una banda doncs, la representació processal de la societat "Salas" manifesta que la demanda havia de ser desestimada pel triomf de l'excepció non adimpletus contractrus, perquè la major part dels desperfectes de l'obra d'autes van ser resolts per ella (i no per "Esparza"), encara existien desperfectes d'entitat, ben visibles i detallats pel pèrit Sr. Ramirez i finalment, perquè, sense la seva intervenció, el giny no podria funcionar. Subsidiàriament, no es mostrava d'acord amb la quantitat de ferro que la sentència considerava utilitzada en l'obra, tota vegada que "Esparza" i "Salas" treballaven conjuntament des de l'any 2001, que el perit Sr. Ramirez comptabilitzava part de l'estructura metàl·lica que no havia col·locat "Esparza" i que molts elements van ser refraccionats per "Salas", amb ferro subministrat i pagat per la mateixa societat. Per conseqüent, procedia un descompte de 9.438,61 EUR en concepte de subministrament de ferro. En relació amb les despeses de càlcul de l'estructura, la societat demandant no havia aportat cap factura detallada de les hores treballades ni dels conceptes reclamats; els canvis derivaven d'un plantejament incorrecte per part de "Esparza"; una part del treball d'enginyeria quedava inclòs amb el preu de l'estructura feta de més; el dictamen del perit no era determinant. La recurrent tampoc es mostra d'acord amb la partida de 5.740 EUR doncs es desconeixia l'autor de l'error corresponent.

En relació amb la reconvenció, "Salas" entén que procedia l'estimació de la reclamació per import de 811,35 EUR i de 1.099 EUR, car el Sr. Duque havia confirmat que "Esparza" havia portat material a l'obra mentre era tancada. Tanmateix, "Salas" havia aportat la còpia de les factures emeses per "Salas" i "Somoza", cosa que justificava el lloguer de la grua i del camió. La reclamació de les despeses de transport -denegades en la instància- procedia puix només "Esparza" en va treure profit, descarregant tot el material per les dues estacions a l'estació G1. Les hores de grua i plataformes per reparar la part posterior de l'estructura G1 (3.642,40 EUR) portaven causa de l'error en la concepció de l'estructura ocasionat per "Esparza" i subsanats immediatament. El cost de reparació dels errors d'alçada i de nivell en el forjat (30.504,29 EUR) havia de ser imputat a la demandada reconvencional, car li pertocava la verificació de les mides i les cotes abans de realitzar els treballs; sense incidir el sobrepreu satisfet per "Ferreras" que resultava d'una negociació final aliena a aquell extrem de la demanda. La recurrent també addueix que el pèrit reduïa injustificadament la reclamació efectuada en concepte de reforç de les creus d'X de la coberta (6.427 EUR) i de treballs de soldadura de la coberta de l'estació G2 (4.114 EUR). "Salas" discrepa igualment quant al refús d'abonament de les despeses relatives a la col·locació del tensor especial (3.080 EUR) en quedar provada la realització dels treballs. La sentència obviava les proves relatives al preu de la mà d'obra necessària (7.054 EUR) per procedir a la modificació del punt de partida de les bigues de reforç del mur lateral que suporta l'escala. Finament, la resolució recorreguda desestimava la reclamació de 572 EUR per modificar les bigues de suport de la maquinària de l'estació G2, malgrat l'absència d'oposició d' "Esparza".

No es discuteix que l'Hble. Álvarez va adjudicar a la societat "Ferreras", el dia 18 de desembre del 2003, la realització dels treballs de construcció del giny d'unió entre el nucli urbà d'X i l'estació X. "Ferreras" va subcontractar a la societat "Salas" el subministrament i muntatge de l'estructura metàl·lica de les dues estacions d'entrada i de sortida del telecabina esmentat, assenyalades amb els números G1 i G2. El dia 13 de febrer del 2004, la societat "Salas" va subcontractar a la societat "Esparza" el subministrament i muntatge esmentat anteriorment, de forma que ambdues societats van subscriure un contracte d'arrendament d'obra amb aportació de material respecte de les estructures de les estacions G1 i G2 del telecabina d'X i de la coberta de l'estació G1. El contracte referia que les grues i plataformes per a la descàrrega i muntatge del panell prefabricat de la coberta serien posades a disposició per part de "Salas" i que si aquesta darrera desitjava aprofitar les estructures de suport existents, "Esparza" l'advertiria dels possibles inconvenients, tot recomanant eventuals solucions alternatives i, si malgrat això, el client decidia utilitzar dits suports, es signaria una acta en la què constaria aquella circumstància, quedant exonerada "Esparza" de qualsevol responsabilitat. El contracte també preveia que l'execució de les bases i demés estructures de cimentació anava a càrrec de "Salas" i que "Esparza" lliuraria a peu d'obra els perns i les plaques d'anclatge, essent el seu armat i col·locació a càrrec i responsabilitat de "Salas" (folis 22-24 i 28- 32). Altrament, el dia 18 de febrer de 2004, fou elaborat, a l'efecte, un pressupost per la suma total de 241.197 EUR, degudament acceptat per la societat "Salas", segons el qual "Esparza" es comprometia a dissenyar, fabricar i muntar les estructures metàl·liques dels edificis G1 i G2 i la coberta de l'edifici G2 (folis 25- 27).

La sentència d'instància ha estimat parcialment la demanda de la societat "Esparza" (93.356,74 EUR), com també la reconvenció formulada per "Salas" (29.079,38 EUR). En el seu escrit de recurs, "Salas" torna a mantenir que la demanda ha de ser refusada en concórrer l'excepció non adimpletus contractrus. En efecte, la recurrent sosté que "Esparza" havia executat molt defectuosament els treballs encomanats. El Tribunal de Batlles ha desestimat l'excepció, tota vegada que els incompliments contractuals no tenien l'entitat suficient per donar lloc a la resolució del contracte i perquè aquella pretensió de "Salas" resultava incompatible amb la seva reconvenció, tendent a repetir totes les despeses assumides per "Salas" en ordre a reparar les deficiències ocasionades per "Esparza". Aquesta sala subscriu al criteri de la instància. En efecte, per una banda, la bona fe en l'execució del contracte condueix a posar en coneixement del contractista les mancances detectades per l'altra part contractant. En aquest sentit, com encertadament destaca la resolució impugnada, el dia 7 de juliol de 2004, és a dir poc abans de finalitzar l'encàrrec, "Esparza" va sol·licitar a "Salas" la comunicació de "aquellas actuaciones que consideren necesarias para la correcta finalización de los trabajos, con objeto de finalizarlos en esta ultima fase de montaje" (foli 742). Enlloc consta cap mena de reacció per part de "Salas", de manera que si no ho va fer, fou probablement perquè l'execució de l'obra no va ésser tan catastròfica com ara propugna. El pèrit únic -escollit per la Batlle ponent de la causa- Sr. Ramirez, es pronuncia en mateix sentit quan afirma que "Esparza" va executar incorrectament alguns elements" (foli 1698). "Salas" passa sota silenci el segon motiu esgrimit per la sentència, de manera que escau ratificar la denegació de l'excepció.

"Salas" no es mostra subsidiàriament d'acord amb l'estimació parcial de la demanda, quins aspectes ara analitzarem.

La recurrent s'alça contra la condemna a satisfer un excés de 3.769,52 kg de ferro, en relació amb la quantitat pressupostada inicialment de 217.583 kg (foli 26). La sentència es fonamenta en el peritatge judicial de l'enginyer de Camins, Canals i Ports, Sr. Ramirez (foli 1702), que dictamina la utilització de 221.352,52 kg en l'obra. "Salas" defensa que havia subministrat una part del ferro per arranjar les deficiències atribuïbles a "Esparza". Cap prova avala la tesi de "Salas" i que era de fàcil aportació, com ara, mitjançant la producció de la factura acreditativa de la compra de ferro suplementari. El document del foli 409 constitueix un document elaborat unilateralment per "Salas" que no constitueix prova en detriment de "Esparza". La sentència es confirma per tant.

"Salas" tampoc està conforme amb la condemna a fer front al pagament de l'import de 2.560 EUR i que correspon a les hores de treball dels enginyers contractats per "Esparza" per raó de les modificacions introduïdes, segons aquesta darrera, per l'avui recurrent. La sentència es basa novament en el peritatge del Sr. Ramirez (folis 1702 i 1703). Ara bé, el mateix enginyer posa de manifest que els hipotètics canvis no queden degudament acreditats, cosa que condueix a revocar la resolució i, per conseqüent, a reduir la condemna inicial en el import de 2.560 EUR.

El darrer punt de controvèrsia versa sobre la seva condemna a assumir una partida de 5.740 EUR, relativa a un increment de la mà d'obra per fer front a la modificació de l'alçada del forjat col·laborant de l'estació G1. La recurrent argumenta que no procedia cap condemna, tota vegada que es desconeixia l'autor de l'error. L'enginyer Sr. Ramirez afirma no poder identificar el seu causant (foli 1704). La sentència justifica la seva decisió compte tingut que els treballs efectuats per "Esparza" no estaven pressupostats. Aquesta circumstància no esdevé suficient per donar lloc a la reclamació de "Esparza" perquè ni aquesta demostra el motiu del sobrecost ni esdevé conforme amb els termes del contacte subscrit entre les parts, segons el qual totes les modificacions i imprevistos es tenien que valorar de mutu acord (pacte 5.7, foli 30). Força és de constatar que enlloc consta que "Esparza" hagi realitzat cap acte en el sentit estipulat, de manera que els treballs complementaris han de córrer al seu càrrec.

"Salas" contesta igualment, l'estimació parcial de la seva demanda reconvencional.

Aquella part afirma que procedia l'estimació de la reclamació per import de 811,35 EUR i de 1.099 EUR, en concepte de despeses de grua i de camió, perquè "Esparza" havia transportat material a l'obra, tot sabent que no hi havia cap grua per descarregar. Escau confirmar el refús de la instància car enlloc consta acreditat l'advertiment que defensa "Salas".

Pel que fa les despeses de transport (270,45 EUR i 639 EUR), "Salas" indica que "Esparza" havia aprofitat el viatge d'un camió destinat a l'estació G1 per posar-hi material de l'estació G2. A banda del fet que no figura acreditat l'acord de "Esparza" per fer-se càrrec de la despesa, les afirmacions de "Salas" ni són provades ni expliquen en quina mesura el suposat trasllat l'hauria empobrit.

El pediment relatiu al rescabalament de 3.642,40 EUR, que resulta del cost d'una grua per reparar la part posterior de l'estructura G1, ha de seguir el mateix tractament desestimatori doncs, com bé indica la sentència, no existeix prova que relacioni l'acció en repetició i un hipotètic error en la concepció de l'estructura causat per "Esparza".

En consonància amb el pronunciament anterior relatiu a la manca d'identificació de la persona responsable de la modificació de l'alçada del forjat col·laborant de l'estació G1, es té que refusar la sol·licitud de 30.504,29 EUR i que porta causa de les despeses realitzades per "Salas" en ordre a rectificar la pendent del forjat. A més, "Salas" no discuteix, en aquest alçada, la pròpia confessió del seu representant legal i que afirmava (resposta 14, foli 1547) que havia cobrat de "Ferreras" els treballs suplementaris derivats de la modificació en el forjat col·laborant.

La recurrent també addueix que el pèrit reduïa injustificadament la reclamació efectuada en concepte de reforç de les creus d'X de la coberta (6.427 EUR) i dels treballs de soldadura de la coberta de l'estació G2 (4.114 EUR). Escau denegar ambdós extrems ja que les despeses no han estat provades fins a l'alçada reclamada com insisteix la part adversa en les dues instàncies.

S'imposa tanmateix confirmar el refús judicial d'abonament de les despeses relatives a la col·locació del tensor especial (3.080 EUR) en absència de demostració de negligència per part de "Esparza", com també les expenses destinades a modificar el punt de partida de les bigues de reforç del mur lateral que suporta l'escala de l'estació G2 (7.054 EUR) pel mateix motiu i per la prevalença del criteri del perit judicial per sobre dels testimonis proposats per "Salas" i que mereixen la cautela d'aquest Tribunal.

Per acabar, la resolució recorreguda desestimava la reclamació de 572 EUR per la modificació de les bigues de suport de la maquinària de l'estació G2. "Salas" fa valer que "Esparza" no s'havia oposat a la sol·licitud. Només escau observar el foli 458 de les actuacions per concloure en sentit contrari.

A títol de síntesi, la demanda interposada per la societat "Esparza" s'ha d'estimar per l'import de 85.056,74 EUR (93.356,74 - 2.560 - 5.740) i la demanda reconvencional per la quantitat de 29.079,38 EUR, cosa que dóna, una volta realitzada la corresponent compensació, un crèdit en favor de "Esparza" per la suma de 55.977,36 EUR (85.056,74 - 29.079,38). Els interessos legals es computaran des de la data de fermesa d'aquesta resolució segons el Digest 50, 17, 99.

Per tot l'exposat, procedeix l'estimació parcial del recurs, sense efectuar especial condemna en costes judicials (arg. novel·la 82, Capítol 10).

III.- Per altra banda, el recurs que interposa l'Hble. Álvarez versa exclusivament sobre la no imposició de costes en primera instància. En efecte, la Corporació local entén que va haver d'intervenir en el procés ja que, altrament, es podria tatxar la seva actitud de poc diligent i que les parts havien tret un avantatge econòmic de la intervenció del Álvarez en el present litigi. El Álvarez sol·licitava, per tant, que les costes d'ambdues instàncies fossin assumides per meitats entre els litigants o per la societat "Salas". El Tribunal a quo ha fonamentat la seva decisió en el caràcter facultatiu de la intervenció del Álvarez en el litigi. Escau recordar que aquesta resulta de l'Aute d'aquesta sala del dia 26 d'abril de 2007 i que donava lloc a l'excepció plantejada per la societat "Salas".

Escau ratificar el criteri del Tribunal de Batlles. En efecte, a banda del fet que el criteri del venciment - que tampoc es dóna aquí- s'acomoda difícilment amb el caràcter facultatiu de la intervenció de tercers en el procés civil, la no imposició de costes es justifica aquí pel resultat del litigi (estimació parcial de les pretensions de cada part) i per la manca de temeritat en la interposició de l'excepció per part de la societat "Salas". Així les coses, procedeix la desestimació del recurs, sense tampoc efectuar especial condemna en costes en aquesta alçada per raó dels dubtes jurídics que envolten aquesta problemàtica.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la societat "Salas" contra la sentència del Tribunal de Batlles del dia 29 de març de 2011; estimar parcialment la demanda d' "Esparza" formulada contra la societat "Salas" per import de 85.056,74 EUR; estimar parcialment la demanda reconvencional de "Salas" per la suma de 29.079,38 EUR; compensar les quantitats de les que són creditores i deutores recíprocament les parts i CONDEMNAR la societat "Salas" a satisfer a la societat "Esparza" la quantitat de 55.977,36 EUR, més interessos legals des de la data de fermesa d'aquesta resolució. Confirmar el pronunciament de la instància en matèria de costes judicials. No efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

DESESTIMAR el recurs formulat per l'Hble. Álvarez i no efectuar especial condemna en costes judicials en cap de les dues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.