• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 25/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:25), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 31 janvier 2012

Faits et procédure

Le 22 janvier 2009, un accident de la circulation survient alors que M. Nuñez conduit le véhicule de M. Bonet, lequel se trouve à bord. Le véhicule est déclaré en « sinistre total ». M. Bonet souffre de contusions et de lésions corporelles, et sa compagnie d'assurances lui verse certaines sommes, notamment au titre de l'incapacité temporaire totale (ITT) et des frais médicaux.

Par demande du 12 janvier 2010, M. Bonet sollicite la condamnation de M. Nuñez à réparer les dommages subis, à l'exception de l'ITT et des frais médicaux déjà remboursés, en incluant la valeur du véhicule, soit 2 000 euros.

M. Nuñez conteste et soulève l'exception de défaut légal dans la formulation de la demande, au motif que les preuves la fondant n'y étaient pas annexées. Au fond, il conteste l'existence du dommage, du fait générateur, du lien de causalité et de sa propre négligence.

Par jugement du 19 juillet 2011, le Tribunal de batlles fait droit à la demande à la majorité et condamne M. Nuñez à payer 13 959 euros, avec mise à sa charge de l'intégralité des dépens.

M. Nuñez interjette appel et demande la révocation du jugement ainsi que le rejet intégral de la demande. La Sala Civil est saisie en qualité de juridiction d'appel. Le magistrat rapporteur désigné dans le corps de la décision est Mme Eulàlia Amat Llari (les métadonnées indiquent en revanche M. Jean Louis Vuillemin comme « ponent »; l'incohérence est relevée ici sans incidence sur la solution).

Question de droit

La décision soulève cinq questions, que la juridiction traite successivement :

1. Le défaut légal de la demande. L'absence, dans l'acte introductif, de certaines pièces justificatives entraîne-t-elle une situation d'indéfense pour le défendeur ?
2. La causalité et la faute. Le conducteur a-t-il commis une imprudence qui fonde sa responsabilité, notamment au regard d'un état d'ébriété allégué de son propriétaire ?
3. L'évaluation du dommage matériel. Quelle est la valeur à retenir pour le véhicule sinistré ?
4. L'évaluation du dommage corporel. Les indemnités accordées en première instance sont-elles fondées au regard du rapport d'expertise médico-légale ?
5. L'imputation des sommes versées par l'assureur. Les versements reçus par la victime doivent-ils être déduits ou prennent-ils une autre affectation ?

Le dispositif tranche aussi la question des dépens.

Solution et dispositif

Sur le défaut légal. La juridiction écarte l'exception. Elle considère que les pièces annexées à la demande, bien qu'elles ne fussent pas « absolues », étaient suffisantes pour que le défendeur connaisse les dommages réclamés et leur étendue. La situation d'indéfense n'est donc pas caractérisée, puisque l'intéressé a pu contester les prétentions adverses et que la preuve complémentaire a été administrée en cours d'instance.

Sur la faute et le lien de causalité. La Sala retient que la conduite de M. Nuñez a été imprudente. Elle relève que l'intéressé a lui-même reconnu avoir perdu le contrôle du véhicule, et que rien n'établit l'intervention d'un tiers. Le rapport de police et les témoignages concordent sur une vitesse excessive par rapport aux circonstances. L'état d'ébriété allégué de M. Bonet, qui aurait justifié la prise de volant, ne légitime pas une conduite imprudente.

**Sur le d

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de gener de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 12 de gener del 2010 la representació processal del Sr. Bonet va formular demanda contra el Sr. Nuñez, sol·licitant que es condemnés al defenent a pagar al seu mandant la suma que quedés degudament acreditada en període de conclusions per tal de compensar-lo pels danys que va patir com a conseqüència de l'accident de circulació que va tenir lloc en data 22 de gener del 2009 del qual considerava responsable al defenent, amb l'excepció de l'ITT i de les despeses mèdiques que va haver de suportar, però que li van ser abonades per la seva companyia d'assegurances, incloent, no obstant, l'import del 2.000 en concepte del valor del vehicle Seat Ibiza 2.0, 16v, matrícula d'Andorra XXXX, que va patir danys com a conseqüència del citat accident, més les costes processals.

II.- El Sr. Nuñez va contestar a la demanda en data 16 de febrer del 2010, plantejant l'excepció de defecte legal en la formulació de la demanda, ja que amb ella no s'havien aportat les proves que la fonamentaven i, respecte del fons de la mateixa, oposant-se a les pretensions de l'adversa amb l'argument que l'agent no havia acreditat ni el dany sofert, ni el fet que el va determinar, ni la relació de causalitat entre l'un i l'altre, ni la negligència de qui el va causar, raó per la qual les seves peticions no es podien estimar. Reclamava igualment que s'esbrinés la responsabilitat del Sr. Bonet en la producció del sinistre i que es reclamés a la companyia que assegurava el vehicle per tal que es fes càrrec dels danys corporals que pogués haver patit l'agent.

III.- Les parts van replicar i duplicar oportunament i, posteriorment, van presentar els seus escrits de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 19 de juliol del 2011 estimant majoritàriament la demanda formulada per la representació processal del Sr. Bonet contra el Sr. Nuñez, condemnant a aquest darrer a pagar al primer la suma de 13.959 euros i imposant a la part defenent la totalitat de les costes generades pel procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Nuñez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra el seu mandant.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal del Sr. Nuñez argumenta que amb la demanda que dóna origen al present procediment no es van aportar totes les proves de les què disposava l'agent, de tal manera que, si no hagués estat perquè ell va denunciar aquest fet al contestar a la demanda, sols haurien aparegut en el tràmit de proves, sent llavors impossible per ell contrastar-les i/o demanar diligències complementàries, però aquest argument no es pot estimar.

En efecte, malgrat en ocasions aquell que reclama que se'l indemnitzi per un sinistre pot aportar amb la demanda els documents que acrediten de manera concloent el valor dels danys que ha patit, en el cas present, cal entendre que les que el Sr. Bonet aporta en el seu escrit de demanda, si bé no eren absolutes, sí que eren suficients per tal que el defenent pogués conèixer quins eren els danys que pretenia que li fossin indemnitzats i quin era el seu abast, de tal manera que no es va situar al defenent en cap tipus d'indefensió.

Pel que fa a desperfectes que va patir el vehicle propietat del Sr. Bonet com a conseqüència del sinistre, amb la demanda s'aportava una declaració de l'accident que va tenir lloc el dia 22 de gener del 2009 en la que consta que el vehicle el conduïa el Sr. Nuñez, però que el seu propietari era el Sr. Bonet, que l'acompanyava, i que el turisme va ser declarat en situació de sinistre total (foli 16) i, si bé no acreditava quin era l'import que el demandant havia pagat per ell, el cert és que aquest no disposava de cap document en el que constés el preu, de tal manera que sols el podia provar per mitjà dels testimonis que prestessin declaració en el curs del procediment. D'altra banda, junt amb el seu escrit de rèplica l'agent aportava fotografies del vehicle en les què es podien veure els danys que aquest presentava (foli 43 a 49) i un certificat del garatge a on el van portar a on constava que el seu propietari va optar per lliurar-lo al desguàs per ferralla tenint en compte el seu estat (foli 50).

En relació als danys corporals que el demandant afirmava haver patit, a la demanda s'hi afegia un informe d'atenció d'urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell del mateix dia en el què es va produir el sinistre, el 22 de gener del 2009, es va constatar que el sr. Bonet patia contusions que manifestava que s'havia produït com a conseqüència d'un accident de trànsit, juntament amb altres informes dels metges del citat hospital (foli 22 ss) i un darrer signat pel Dr. Agullo (foli 29). D'altra banda, en la demanda es deixa clar que els conceptes en els què fonamenta la seva reclamació són els relatius a incapacitat parcial permanent, pretium doloris, perjudici estètic i de lleure, encara que en les seves conclusions redueix la seva reclamació a la quantitat procedent per l'incapacitat parcial permanent i el pretium doloris que va patir, afegint que no reclama res per la incapacitat total transitòria, ni per les despeses mèdiques consegüents, ja que aquestes li havien estat abonades per la companyia asseguradora del vehicle.

Per totes aquestes raons, entenem que la posició de l'agent era prou clara i entenedora i l'únic que quedava pendent era valorar els perjudicis que havia patit el demandant, de tal manera que el defenent no va quedar afectat per cap tipus d'indefensió, podent oposar-se sense cap mena de dificultat a les pretensions de l'agent

II.- Pel que fa a la causa dels sinistre, la representació processal del Sr. Nuñez argumenta que si el seu mandant va conduir el vehicle del Sr. Bonet va ser perquè aquest estava begut i va preferir no fer-ho, situació d'embriaguesa que, segons afirma, era freqüent en ell i si bé aquest fet no és lloable, sí que ho és que, com a mínim en aquell cas, preferís abstenir-se de posar-se al volant. No obstant, el fet que el recurrent es prestés a conduir un vehicle que no era seu en atenció a l'estat del seu propietari no el legitima per fer-ho de manera imprudent causant dany als passatgers del mateix i, malgrat el Sr. Nuñez afirma en el seu recurs que no circulava amb excés de velocitat, és evident que superava aquella adequada a les circumstàncies del moment, ja que ell mateix reconeix que va perdre el control del vehicle, sense que s'hagi provat que aquest fet fos conseqüència de l'actitud temerària d'un tercer, sinó més aviat de la seva pròpia. En aquest sentit, l'informe policial de data 4 de juny del 2010 (foli 123) destaca que va ser la velocitat excessiva amb la que circulava el Sr. Nuñez allò que el va portar a avançar incorrectament a un altre vehicle, a xocar amb el que el precedia, a creuar la totalitat dels dos carrils contraris, xocar contra un fanal d'enllumenat, contra dos arbres i contra la tanca protectora i precipitar-se a l'interior d'un terreny adjacent i el mateix afirma el Sr. Agullo, conductor del cotxe amb el que va xocar el defenent (resposta a la pregunta sisena del foli 215 en relació al 65), mentre que els altres testimonis de l'accident, malgrat no confirmen aquest fet, tampoc el neguen, ja que manifesten que ho desconeixen, així el Sr. Carranza (resposta a la pregunta quarta del foli 216 en relació al 67) i el Sr. Yuste (resposta a la pregunta quarta del foli 217 en relació al 64).

III.- En relació als danys que va patir el vehicle propietat del Sr. Bonet, ha quedat acreditat a les actuacions que aquest va quedar en situació de sinistre total, com es deriva de les proves que consten a les actuacions i si la companyia d'assegurances de l'agent no ho valora és perquè manifesta que sols estava assegurat front a tercers. En aquest sentit, de les fotografies que consten al foli 43 i ss de les actuacions i d'aquelles que s'adjunten a l'informe policial (foli 140 a 140) es dedueix el mal estat en el què va quedar el vehicle, l'informe pericial elaborat pel Sr. Morillo conclou que aquest es trobava en situació de sinistre total, de tal manera que el cost de la seva reparació era superior al seu valor venal (foli 188 i ss), l'informe elaborat pel garatge a on el van portar posa de relleu que després del sinistre el vehicle no es trobava en les degudes condicions de seguretat que disposa la legislació vigent, el Sr. Yuste, que circulava davant del vehicle propietat de l'agent, manifesta que aquest va quedar destrossat (foli 217 en relació al 64), el Sr. Agullo, que es va veure també implicat en el sinistre, afirma que el vehicle va quedar en l'estat que mostren les fotografies que consten a les actuacions (foli 215 en relació al 65), per la seva part el Sr. Carranza afirma igualment que estava destrossat (foli 216 en relació al 67), en la declaració de l'accident que consta al foli 16 i que aparentment està signada pel Sr. Nuñez, ja que coincideix amb la que apareix al document del foli 20, es fa constar igualment el "sinistre total" del vehicle i mateix reconeix el Sr. Nuñez en la seva confessió en judici (foli 213 en relació al 71). Raons totes elles que porten a desvirtuar els arguments del recurrent que, a més de ser contradictòries amb les seves declaracions, estan mancades de tot fonament.

Pel que fa al valor venal del vehicle propietat del demandant, cal concordar amb el criteri exposat per la resolució d'instància, en el sentit que aquest s'havia de valorar en el moment del sinistre en la suma de 1.059.00 euros, que és la que conclou l'informe pericial elaborat pel Sr. Morillo (foli 191), valoració que és la única que cal tenir en compte i que, en tot cas, resulta molt propera a la de 2.000 euros que l'agent va pagar per ell, com li sembla recordar a la Sra. Barba, antiga parella sentimental del Sr. Nuñez (foli 230 en relació al 62) i com afirma de manera inequívoca el Sr. Agullo, que és qui li va vendre, encara que formalment no fos l'anterior propietari del vehicle, (foli 214 en relació al 68) preu que afirma que el Sr. Nuñez coneixia perfectament perquè va fer d'intermediari en la compraventa, declarant igualment que, una vegada es va presentar la demanda que dóna origen al present procediment, aquest darrer li havia proposat que fes una factura per l'import de 1.000 euros, de tal manera que un altre vegada els arguments de la part recurrent no tenen altre finalitat que portar a confusió al Tribunal.

Per últim, si bé és veritat que la companyia d'assegurances del demandant va abonar al "Garatge C" la suma de 67,99 euros, no es pot afirmar que aquesta es correspongui amb el valor venal del vehicle, ni se li hagués abonat al Sr. Bonet, ni tampoc forma part de la seva reclamació.

IV.- El recurrent s'oposa igualment a la suma que la sentència d'instància concedeix al Sr. Bonet pels danys corporals que aquest va patir com a conseqüència del sinistre, manifestant que la baixa que el Sr. Nuñez afirma que va patir el mes de desembre del 2009 va tenir lloc, segons l'extracte de punts de vellesa que aporta a les actuacions, el mes de novembre d'aquell any i, en tot cas, no s'ha provat que fos conseqüència de l'accident.

No obstant, de l'informe d'atenció d'urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, que porta data del mateix dia del sinistre, el 22 de gener del 2009, es dedueix quines van ser les lesions que va patir el Sr. Bonet aquell dia que cal relacionar amb l'accident que va patir, lesions que li produïen les molèsties que descriu l'informe del Dr. Agullo el mes de setembre d'aquell any (foli 29). Cal tenir en compte igualment que a l'informe elaborat pel Dr. Porras de l'Àrea de Medicina Legal i Forense del Principat en data 10 d'agost del 2010 (foli 173 i ss) es descriu quina va ser l'evolució de les lesions que va patir el Sr. Bonet des del dia del sinistre fins el moment en què se'l va donar d'alta, el 6 d'abril d'aquell any, entenent que va patir incapacitat temporal transitòria un total de 73 dies, baixa que es reflecteix a l'extracte de punts de vellesa de l'agent (foli 108), valorant la seva incapacitat parcial permanent en un 8% i en relació al quantum doloris apreciant-lo en un 2,5/7.

Per aquesta raó, s'ha d'entendre que les indemnitzacions concedides per la Sentència d'instància són correctes i ajustades a l'informe forense de la imparcialitat del qual no es pot dubtar i no es pot admetre l'argument de que són excessives d'acord amb la jurisprudència dels Tribunals andorrans, ja que es troben dins dels paràmetres acceptats de manera reiterada.

V.- Per últim, en relació a les indemnitzacions que reclama el Sr. Bonet, manifesta el recurrent que ell mateix reconeix que la seva companyia d'assegurances li va abonar una sèrie de quantitats i no acredita amb quins conceptes es corresponen, raó per la qual pot ser que rebés altres sumes a part de les referides a la ITT, de les quals no hagi fet menció i que no s'haurien d'incloure en la demanda.

No obstant, el recurrent exposa aquesta pretensió per primera vegada en aquesta alçada, ja que ni en la seva contesta a la demanda, ni en el seu escrit de rèplica fa referència a aquest dubte i sols indirectament s'hi refereix en el seu escrit de conclusions quan diu que la companyia "X" ha indemnitzat al Sr. Bonet pels imports de 1.467,11 i 300,41 euros i al Garatge C 67,99 euros, sense argumentar que aquests podrien estar referits a les indemnitzacions que reclama en aquest procediment, o que n'hi podria haver d'altres, de tal manera que no es pot donar lloc a la seva petició sense situar a l'adversa en una greu situació d'indefensió.

En tot cas, el Sr. Bonet reconeix haver cobrat de la seva companyia d'assegurances "X SA" les sumes de 1.467,11 i 300,41 euros en data 15 de juny del 2009, que són les úniques sumes que segons el document emès per "X SA" se li van pagar a l'agent (foli 118), aquestes no es poden referir a una compensació pels danys que va patir el vehicle, que sols estava assegurat a tercers, raó per la qual sembla raonable que anessin destinades a compensar a l'agent per el temps durant el qual va estar de baixa mèdico-laboral i per les despeses mèdiques que va haver de realitzar, com ell defensa, sense que el recurrent hagi fet cap esforç probatori per desvirtuar les afirmacions del contrari.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Nuñez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 19 de juliol del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.