• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 76/2012 (TSJ d'Andorre, Sala Civil, 30 avril 2012, n° 368/11)

Faits et procédure

Le demandeur, M. Toll, a été engagé le 1er décembre 1993 en qualité de menuisier par M. Galan. Par lettre du 25 février 2011, l'employeur l'a licencié pour motif économique au sens de l'article 91 du Codi de les Relacions Laborals (ci-après « CRL »), soit la nécessité d'amortir des postes de travail. Le licenciement était assorti d'un préavis de 90 jours et d'une indemnité de compensation correspondant à 182,5 jours de travail. L'employeur précisait toutefois ne pas disposer de la trésorerie nécessaire pour acquitter immédiatement le préavis et l'indemnité.

Saisi par le salarié, le Tribunal unipersonnel de Batlles (section civile) a, par jugement du 13 octobre 2011, estimé l'essentiel de la demande. Il a condamné M. Galan au paiement de 70 399,39 EUR, assortis des intérêts légaux depuis la date de la contestation de la demande, ainsi qu'à la cotisation auprès de la CASS sur un montant brut de 74 496,71 EUR, et aux dépens.

L'employeur a interjeté appel. Il soutenait, d'une part, que la norme devait recevoir une interprétation finaliste, le seuil de 10 % de salariés pouvant, selon lui, s'appliquer à une entreprise employant un seul salarié, et, d'autre part, que l'absence de quittance ne constituait pas, au regard de la législation en vigueur, un élément ouvrant droit à l'indemnité de l'article 98 CRL. Le dossier ne précise pas le nombre exact de salariés de l'entreprise.

Question de droit

La Cour devait déterminer si un licenciement pour motif économique est improcedent lorsque l'employeur n'a pas produit le rapport d'un auditeur dûment autorisé établissant la situation économique de l'entreprise et la nécessité de supprimer le poste, et si une lecture finaliste du seuil de 10 % peut écarter cette exigence formelle.

La question se décomposait en deux branches : (i) la portée de l'exigence de justification économique prévue à l'article 91.1 c) CRL et de la sanction attachée à son inobservation ; (ii) la possibilité d'une interprétation téléologique qui neutraliserait cette exigence pour les entreprises de très petite taille.

Solution et dispositif

La Sala Civil relève, en premier lieu, le caractère formaliste de la procédure de licenciement en droit andorran, qu'elle rattache à la protection d'un salarié placé en situation d'infériorité face à l'employeur. Elle se fonde sur l'article 4 CRL, qui qualifie les dispositions du Code d'impératives et d'exigences minimales irrénonçables, pour en déduire qu'un employeur ne peut s'exonérer de ses obligations légales « de for

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Toll va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra el Sr. Galan, en reclamació de la quantitat de 70.399,39 EUR, juntament amb els interessos corresponents a comptar del seu meritament i subsidiàriament, de la data de contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent i fet en forma indeguda, amb declaració i cotització del dit import prop de la CASS, i condemna al pagament de les despeses judicials, incloent les derivades de l'intervenció d'advocat i procurador.

II.- El Sr. Galan va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que l'acomiadament del demandant fou realitzat de manera procedent, ja que l'empresari ha complert amb l'objectiu i doncs l'esperit de l'acomiadament per causes econòmiques, sense buidar de contingut la norma, i que la manca de quitança no es considerada per la legislació vigent com a element que permeti acudir a l'indemnització de l'article 98 del Codi de les Relacions Laborals.

III.- Per sentència de data 13 d'octubre del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de la part agent, va condemnar al Sr. Galan, a satisfer al Sr. Toll la quantitat de 70.399,39 EUR, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a cotitzar a la CASS l'import brut de 74.496,71 EUR i a abonar les costes judicials ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Galan ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la norma s'ha d'aplicar amb un esperit finalista i que conseqüentment s'ha d'admetre que, en situació econòmica desesperada, el percentatge del 10% també es pot aplicar a les empreses amb un sol assalariat, justificant-se així l'acomiadament econòmic de l'últim assalariat de l'empresa.

II.- Son fets pacífics que el Sr. Toll va començar a treballar pel compte del Sr. Galan, en qualitat de fuster, el dia 1 de desembre de 1993; que per carta de data 25 de febrer del 2011, l'empresari va comunicar al treballador el seu acomiadament pel motiu previst a l'article 91 del Codi de Relacions Laborals, o sigui la necessitat d'amortitzar llocs de treballs per causes econòmiques, mitjançant un preavís de 90 dies i una compensació econòmica corresponent a 182,5 dies de treball, nogensmenys, amb la precisió que l'empresa no té la disponibilitat econòmica per a fer front ni al preavís, ni a la compensació de forma immediata.

III.- L'article 91 del Codi de les relacions Laborals estableix: "En els contractes per temps indefinits, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora....mitjançant un preavís fet amb una antelació d'un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d'una compensació econòmica equivalent a la meitat de la prevista a l'article 90.1 quan concorri alguna de les causes següents:....c) quan hi hagi la necessitat objectivament acreditada d'amortitzar llocs de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. En aquest cas el comiat no pot afectar a més d'un 10% dels treballadors en cada centre de treball en un període de sis mesos... L'empresa ha de justificar la situació per mitjà d'un informe, realitzat per un auditor degudament autoritzat, que evidenciï les causes abans esmentades...La manca de prova de la causa al·legada, el fet que aquesta no sigui considerada suficient o la manca d'establiment de l'informe previst a l'apartat primer, converteixen el comiat en improcedent i donen lloc a la indemnització prevista a l'article 98".

Prèviament, s'ha de posar de manifest que en dret andorrà, com en tots els drets dels països d'Europa, el procediment d'acomiadament d'un treballador és un procediment formalista amb la finalitat de protegir el treballador que sempre roman en situació d'inferioritat i de debilitat en front de l'empresari. Per això, l'article 4 del Codi de les Relacions Laborals enuncia que els manaments del Codi són imperatius i constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris. Resulta d'aquests elements que cap empresari pot exonerar-se de les seves obligacions legals, de forma i de fons, quan procedeix a l'acomiadament d'un treballador, i això, independentment de les circumstàncies de fet de cada cas particular.

Com s'ha dit més amunt, l'article 91 exigeix per tot acomiadament per causes econòmiques que l'empresari justifiqui de la situació econòmica de l'empresa i de la necessitat d'amortitzar el lloc de treball, per mitjà d'un informe realitzat per un auditor degudament autoritzat. En cas d'autes, l'empresari no produeix el referit informe, ço que d'acord amb les disposicions del punt 3 de l'article 91, converteix el comiat en improcedent.

IV.- En conseqüència, i sense que s'hagi d'examinar els altres motius d'impugnació de l'acomiadament del Sr. Toll, s'ha de constatar el caràcter improcedent de l'acomiadament d'autes i per tant, confirmar la resolució apel·lada.

V.- La desestimació del recurs determina fer especial imposició de costes processals de segona instància a la part recurrent en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació del Sr. ENTITY_5; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 13 d'octubre del 2011 en tots els seus extrems; condemnar al Sr. Galan al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals.