• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 80/2012, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 avril 2012

Faits et procédure

Le mariage des parties a été célébré le 23 juin 1997. Il a donné naissance à une fille, alors âgée de onze ans lors de la demande. Le 7 octobre 2008, l'épouse, Mme Suárez, a introduit une demande en séparation. Elle sollicitait l'exercice conjoint de l'autorité parentale, l'attribution du domicile familial et de la garde de l'enfant à elle-même, un régime de visites en faveur du père, et une pension alimentaire de 500 euros mensuels, outre la moitié des dépenses extraordinaires. Des mesures provisoires ont été fixées lors d'un acte de conciliation du 23 octobre 2008.

Le mari, M. Julián, a conclu le 3 mars 2009 à une acceptation partielle. Il proposait un régime de visites distinct, une pension de 400 euros et l'attribution du domicile familial à lui-même.

Par jugement du 18 janvier 2011, le Tribunal unipersonnel, section civile, a prononcé la séparation et la dissolution du régime matrimonial. Il a attribué le domicile familial au père, maintenu l'autorité parentale conjointe, confié la garde à la mère et organisé un droit de visite un week-end sur deux ainsi que la moitié des vacances scolaires, avec une semaine supplémentaire pour le père en période estivale. Il a fixé la pension à 400 euros mensuels, indexée annuellement, et réparti par moitié les dépenses extraordinaires.

Mme Suárez a interjeté appel. Elle demandait l'attribution du domicile conjugal, une pension de 500 euros, et le fractionnement des vacances d'été en deux périodes de quinze jours alternées entre les parents. La Sala Civil a été saisie sur ces trois points. La décision ne précise pas la date de signification du jugement de première instance.

Question de droit

La Cour devait trancher trois questions. La première concernait les critères d'attribution du domicile familial en cas de séparation, lorsque l'époux qui demande cette attribution ne l'a pas formulée dans ses premières écritures. La deuxième portait sur le montant de la pension alimentaire au regard des ressources du débiteur, établies par des preuves administrées en appel. La troisième visait la possibilité de modifier les modalités de répartition des vacances d'été entre les parents.

Solution et dispositif

La Cour a rejeté l'appel sur le domicile familial et sur les vacances, et accueilli l'appel sur la pension alimentaire. Elle n'a prononcé aucune condamnation aux dépens.

Le dispositif, traduit du catalan, se lit ainsi :

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 7 d'octubre del 2008 la representació processal de la Sra. Suárez va formular demanda de separació contra el Sr. Julián, manifestant que la seva mandant i el defenent van contraure matrimoni en data 23 de juny del 1997 i que fruit del mateix havia nascut la seva filla Gálvez, que en aquell moment tenia onze anys, però que, malgrat els esposos continuaven compartint l'habitatge familiar, la cohabitació matrimonial havia deixat d'existir des de feia dos anys, raó per la qual sol·licitava que es declarés la separació dels esposos i que, en relació a la filla menor, s'establís que la pàtria potestat de la mateixa s'exercís de forma conjunta pels dos progenitors, s'atribuís el domicili familiar a la seva mandant i també a ella la guarda i custòdia de la filla, es fixés un règim de visites a favor del Sr. M. que descrivia i es condemnés al citat senyor a abonar-li la suma de cinc-cents euros mensuals en concepte de pensió d'aliments per la nena, més la meitat de les seves despeses extraordinàries. Altrament sol·licitava per altressí que s'adoptessin les mesures provisionalíssimes que descrivia, que es van fixar en l'acte de conciliació que recull la diligencia de data 23 d'octubre del 2008.

II.- La representació processal del Sr. Julián va contestar la demanda en data 3 de març del 2009 oposant- se parcialment a la mateixa, proposant un règim de visites a la seva filla que descrivia, sol·licitant que la pensió d'aliments de la què ell s'havia de fer càrrec quedés fixada en 400 euros mensuals i que s'atribuís el domicili familiar a la senyors Prat en tant que ostentés la custòdia de la filla del matrimoni.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 18 de gener del 2011 va decidir:

Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Suárez contra el Sr. Julián, he de declarar i declaro la separació matrimonial dels consorts ans referits, així com la dissolució del règim econòmic del matrimoni per ells contret en el seu dia, adoptant les següents mesures reguladores:

fer atribució al Sr. Julián de l'ús del domicili radicat a l'Av. x número, edifici x, de la vila d'Escaldes- Engordany;

preveure que la pàtria potestat sobre la filla comuna menor d'edat de nom Gálvez romangui compartida entre ambdós progenitors;

confiar la seva guarda i custòdia a la mare;

fixar un règim de visites del pare respecte de la filla menor d'edat consistent en els caps de setmana alterns, des del divendres a la sortida de l'escola o de les activitats extraescolars, en què el pare recollirà a la filla, fins al diumenge a les 21'00 hores en què l'acompanyarà al domicili de la mare, amb el benentès que si el cap de setmana que pertoqui al pare ve precedit o seguit d'un dia festiu, podrà gaudir de la companyia de la menor durant el dia esmentat, i la meitat de les vacances escolars, corresponent al pare la primera meitat durant els anys senars i la segona meitat durant els anys parells, tot plegat de conformitat amb les modalitats concretes proposades amb detall pel demandat en el seu escrit de contesta a la demanda, i a excepció de les vacances d'estiu en què aquest darrer podrà trobar-se en companyia de la seva filla durant una setmana afegida, més enllà de la meitat de les mateixes que s'ha acordat precedentment.

fixar una pensió per aliments a càrrec del Sr. Julián i a favor de la seva filla consistent en la suma mensual de 400,00.-euros, pagadora a la bestreta i dins els cinc primers dies de cada mes, mitjançant transferència o ingrés al compte que la Sra. Suárez assenyali o, en el seu defecte, a aquell compte que va facilitar en el seu dia i que consta ressenyat a la part dispositiva de l'aute de mesures provisionals i urgents recaigut el dia 19 de juny del 2.009, i actualitzable cada mes de gener en funció de l'índex de preus al consum publicat pel M.I. Govern d'Andorra;

establir l'obligació de sengles progenitors de satisfer per meitat les despeses extraordinàries de la menor.

Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció de la separació matrimonial de la Sra. Suárez i del Sr. Julián.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Suárez i, en virtut dels arguments que consten a les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'atribueixi el domicili conjugal a la seva mandant, s'estableixi una pensió de 500 euros mensuals en concepte d'aliments a favor de la menor i a càrrec del Sr. M. i es fixi un règim de contactes entre pare i filla durant les vacances d'estiu fraccionat en períodes de quinze dies, podent disposar el seu progenitor de la companyia de la nena els anys parells del dia 1 al 15 de juliol i del dia 1 al 15 d'agost i els anys senars del 16 al 31 de juliol i del 16 al 31 d'agost.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal de la Sra. Suárez argumenta que la improcedència d'atribuir el domicili conjugal al Sr. Julián, atès que els esposos havien acordat sempre que aquest correspongués a la seva mandant i que, malgrat ella viu temporalment a Barcelona, la seva intenció és retornar al Principat, encara que no ho vol fer de manera brusca atès que la seva filla s'ha adaptat molt bé a Barcelona i la seva actitud ha millorat, però que tampoc s'ha desvinculat totalment d'Andorra i torna sovint per passar el cap de setmana i visitar a la seva família.

Per tal de donar resposta als arguments de la part recurrent, cal destacar que, efectivament, tant a la demanda formulada per la Sra. Prat com a la contesta del Sr. M. es manifestava la voluntat dels consorts de que el domicili conjugal, situat a l'Av. x, número x, edifici x, d'Escaldes-Engordany, fos atribuït a l'esposa i també és cert que el defenent sols demana que se li atribueixi a ell en tràmit de conclusions. Malgrat això, l'article 57 LQM determina que l'atribució del domicili familiar en situacions de crisi matrimonial es faci tenint en compte quin dels dos cònjuges es troba en situació de més necessitat i quin és l'interès dels fills i, en tot cas, l'habitatge que s'atribueix a un o altre és aquell en el què la família residia de manera permanent i aquell en el què pretén seguir-ho fent aquell a qui se li atorga el seu ús i no pas el que es vol ocupar amb la finalitat de passar-hi els dies de lleure.

En el cas present el que demana la Sra. P. és que se li atribueixi el domicili que havia estat familiar a ella i a la seva filla per tal de poder-hi passar els fins de setmana, o aquells dies en els què visita a la seva família, ja que des de l'any 2009 resideix a Barcelona, però aquest no seria en aquest cas un domicili que es pogués considerar familiar, sinó en tot cas una residència de vacances que no pot ser objecte d'aquesta mesura, mentre que, malgrat el Sr. M. reconegui al contestar a la demanda que la seva vida laboral l'obligarà a passar a l'estranger bona part del seu temps, no es discuteix que la seva residència habitual es troba a Andorra, tot això sense perjudici de la possibilitat de que la recurrent demani una modificació d'aquesta mesura en el supòsit de que finalment torni a residir al Principat amb la seva filla.

Per aquesta raó, i tenint en compte que dels dos cònjuges aquell que precisa continuar residint al domicili que fou familiar és el Sr. M., que això permetrà que els caps de setmana que gaudeix de la seva filla aquesta pugui residir al domicili que havia estat familiar, que ell mateix ho faci en un apartament dotat de més comoditats que el que ocupa en l'actualitat i fins i tot que aquest darrer quedi lliure per ser venut si els litigants així ho desitgen, procedeix confirmar aquest pronunciament. Altrament, malgrat el citat senyor sols ho ha reclamat aquesta atribució en tràmit de conclusions, cal tenir en compte que, com destaca l'Hble. Tribunal d'instància, la Sra. P. manifesta en les seves conclusions que el seu domicili familiar es troba a Barcelona i no insisteix en la necessitat d'atribuir-li a ella aquell que la família ocupava a Andorra, mentre que en el mateix tràmit el Sr. M. demana que li sigui atribuït a ell atès el canvi de circumstàncies que s'ha produït i que en matèria familiar el principi de congruència no juga amb la mateixa força que ho fa en aquells casos en que l'objecte del litigi és d'una altra naturalesa.

II.- Pel que fa a la quantia de la pensió d'aliments en favor de la seva filla que el Sr. M. està obligat a abonar mensualment, argumenta la recurrent que el seu import s'ha de fixar en 500 euros mensuals i no pas en els 400 que estableix la resolució d'instància sense disposar de la informació necessària sobre els ingressos d'aquest senyor, raó per la qual sol·licita d'aquest Tribunal que vulgui practicar en aquesta alçada la prova sol·licitada a la instància i que no es va portar a terme, petició que li fou concedida.

Per tal de resoldre aquest punt del recurs, cal tenir en compte que el Sr. M. afirma al contestar a la demanda que no té estalvis, ni ingressos fixos, ja que està cercant negocis que li permetin viure i protegir econòmicament a la seva filla, raó per la qual demana que la pensió que està obligat a pagar en favor de la nena es fixi en 400 euros i de les proves que s'han realitzat en aquesta alçada a petició de la recurrent resulta que el defenent no gaudeix efectivament d'ingressos regulars i en els seus comptes apareixen ingressos esporàdics que l'any 2010 no superaven els dos mil euros mensuals i li permetien gaudir d'un saldo de 846,65 euros en un compte bancari el mes de desembre d'aquell any (foli 84 del rotlle) i 1.765,62 euros en un altre compte el mes d'octubre del 2011 (foli 87), sent igualment deutor, junt amb la seva esposa, d'altres quantitats, no sent possible trobar en els llistats del Banc despeses de luxe o que es puguin considerar supèrflues o excessives, ni cap altre compte en un Banc andorrà, ni altres béns que els immobles que són titularitat de tots dos esposos.

Ateses les dades que consten a les actuacions, no ha quedat acreditat que Sr. M. gaudeixi d'altres ingressos a part dels que consten en els certificats bancaris aportats en aquesta alçada, encara que no es pot descartar que en rebi d'altres en metàl·lic. No obstant, el fet de gaudir del domicili familiar li suposa una disminució evident de despeses, de tal manera que, si ell estava disposat a abonar quatre-cents euros en concepte d'aliments en favor de la seva filla al contestar a la demanda, és raonable que ara aboni els 500 que li reclama l'adversa.

III.- Finalment, la recurrent sol·licita que els contactes entre pare i filla durant les vacances d'estiu es fraccionin en períodes de quinze dies, de tal manera que el pare pugui estar en companyia de la menor del dia 1 al 15 de juliol i del dia 1 al 15 d'agost els anys parells i del dia 16 al 31 de juliol i del 16 al 31 d'agost els anys senars i s'estableixi que la setmana afegida de les vacances d'estiu a favor del pare que disposa la Sentència d'instància es pugui situar en qualsevol època de l'any i que les dates concretes es fixin de comú acord cada any en funció de l'organització de les parts i sempre respectant el termini màxim de quinze dies d'allunyament de la nena de cadascun dels seus progenitors.

Per tal de fonamentar la seva petició la Sra. P. argumenta que el proppassat estiu la nena va passar tot el mes d'agost amb el seu pare i aquest darrer la va influenciar negativament envers la seva mare, però ni ofereix cap mena de prova sobre la realitat d'aquest fet, ni es deriva de les actuacions, ni de l'informe elaborat per la Dra. Alcalá l'u de setembre del 2010 (foli 322), que el repartiment de les vacances que efectua la Sentència d'instància pugui ser perjudicial per la menor. Altrament, en aquest informe es posa de relleu que la menor explica que quan el pare vivia a casa la mare li explicava coses negatives d'ell, de tal manera que, com aconsella la citada psicòloga, el comportament dels dos progenitors precisa millores. Pel que fa a situar la setmana de vacances que se li atribueix al pare en qualsevol època de l'any, cal estimar que fer-ho durant les vacances d'estiu té l'avantatge que tant la nena com el seu progenitor gaudeixin de dies lliures durant aquesta època i cal destacar que deixar aquest punt a la voluntat dels esposos pot comportar conflictes entre ells i que, en tot cas, res impedeix que si els dos ho desitgen aquesta setmana pugui situar-se en un altre època de l'any.

IV.- En estimar-se el recurs, no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Suárez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 18 de gener del 2011, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de fixar la pensió que està obligat a pagar el Sr. M. en concepte d'aliments en favor de la seva filla en 500 euros mensuals, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.