Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-381/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 30 d’abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 18 de juny del 2008 la representació processal del Sr. Valverde i de la Sra. Pino va formular demanda contra el Sr. Hoyos sol·licitant que es declarés que no procedia que els seus mandants abonessin al defenent la factura complementària presentada aquest, que ascendia a l’import de 3.500 euros i que responia al cost d’elaborar un nou projecte per tal d’edificar la parcel·la de la seva propietat quan el primer no havia estat acceptat per no complir la normativa vigent, que es condemnés als defenents a facilitar el projecte administratiu de construcció del xalet complert i corregit de conformitat amb la legislació vigent i de conformitat amb l’informe aportat en autes, amb inclusió de les memòries, dels plànols, dels plànols topogràfics, dels límits d’edificabilitat efectuats pel Comú i pel Govern, etc. i, sobretot, que facilités el projecte administratiu en suport informàtic per tal que un nou arquitecte pogués continuar la feina per ell començada i a que entregués aquest projecte degudament aprovat i autoritzat per les Administracions públiques competents. Subsidiàriament sol·licitava que es condemnés al Sr. Hoyos a retornar als seus mandants la totalitat del preu pagat en el seu dia pel projecte que va realitzar en un primer moment, més la suma de 15.000 euros en concepte de danys i perjudicis, més la quantitat de 90.000 euros pel perjudici causat per l’increment del cost del desmunt de la terra durant el període que s’havia retardat la construcció del xalet, reservant-se la facultat de modificar aquesta suma si el cost s’incrementava i imposant a l’adversa les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Hoyos va contestar a la demanda en data 16 de juliol del 2008 sol·licitant la seva desestimació, tot condemnant a la part demandant al pagament de les costes processals generades pel procediment i formulant alhora reconvenció sol·licitant que es condemnés als Srs. Valverde i Pino a abonar al seu mandant l’import de 3.500 euros en concepte d’honoraris professionals per l’elaboració d’un nou projecte constructiu d’una vivenda per compte dels demandants, més les costes del procediment.

III.- La representació processal dels Srs. Valverde i Pino van formular escrit de rèplica i contesta a la demanda reconvencional en data 10 de setembre del 2008, la del Sr. Hoyos va formular escrit de dúplica el dia 1 d’octubre del 2008 i ambdues parts van presentar oportunament les seves conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l’adversa.

IV.- La Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 10 d’octubre del 2011 va decidir estimar parcialment, la demanda interposada per Valverde i de la Sra. Pino contra el Sr. Hoyos, desestimar, íntegrament, la demanda reconvencional interposada pel Sr. Hoyos contra el Srs. Valverde i ENTITY_5; absolent aquests darrers de la totalitat de les pretensions del demandant reconvencional i condemnant al Sr. Hoyos a abonar al Sr. Valverde i de la Sra. Pino la suma de DIVUIT MIL SET-CENTS VINT EUROS (18.720,00.-€); així com aquella altra suma què, en concepte cost del trasllat de la runa, en funció dels m3 que fos necessari retirar i transportar de la parcel·la propietat dels demandants en el decurs de l’edificació que es dugués a terme en la mateixa, i el preu de mercat que aquest tasca suposés en aquell moment es determinés en període d’execució de sentència; amb el ben entès que dita suma no podria superar, en cap cas, la quantia de noranta mil euros, i que el diferencial de preu hauria de comptar, com a preu de cost referit al maig del 2007, els preus que indicava el pèrit judicial, i que constaven al foli 284 dels presents autes i sense fer especial imposició en costes.

V.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal del Sr. Hoyos i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació desestimant íntegrament la demanda formulada contra el seu mandant, estimant també íntegrament la seva reconvenció i condemnant a l’adversa al pagament de les costes generades pel procediment tant en la primera com en la segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix en el present procediment que en el curs de l’any 2005 el Sr. Valverde i la Sra. Pino van encarregar a l’arquitecte Sr. Hoyos l’elaboració d’un projecte per construir una vivenda unifamiliar a la parcel·la de terreny de la seva propietat assenyalada amb el número 10 formant part de la XXXX, ni que, havent elaborat un projecte acceptat pels propietaris de la parcel·la, el Sr. A. va presentar una factura per import de 18.720 euros que va ser íntegrament abonada per aquests (foli 37). Tampoc és objecte de debat que el mes de gener del 2007 el Sr. A. es va entrevistar amb els consorts N.-C. informant-los que, d’acord amb les manifestacions del tècnic comunal, l’esmentat projecte no es podia aprovar ja que, tenint en compte la normativa vigent, s’havia de cedir al Comú un metre i mig al llarg del camí comunal que confrontava amb la parcel·la de la seva propietat, de tal manera que la seva superfície edificable era inferior a la prevista en el mateix i calia modificar-lo. Finalment, ha quedat acreditat que, en el moment en què va entrar en vigor el POUP de Sant Julià, el projecte encomanat inicialment va esdevenir irrealitzable, raó per la qual el Sr. A. en va elaborar un de nou, presentant una nova minuta d’honoraris per un import de 3.500 euros, que els esposos N.-C. es van negar a abonar revocant l’encàrrec realitzat i renunciant el Sr. A. al mateix en data 16 de juny del 2007.

II.- En aquestes circumstàncies, els Srs. N. i C. van formular la demanda que dóna origen al present procediment, el Sr. A. s’hi va oposar i va plantejar demanda reconvencional i la Sentència objecte del present recurs va estimar parcialment la demanda i va desestimar íntegrament la reconvenció, condemnant al Sr. A. a pagar als agents la suma de 18.720,00 euros, així com aquella resultant del cost del trasllat de la runa que fos necessari retirar i transportar de la parcel·la propietat dels demandants en el decurs de l’edificació que es dugués a terme en la mateixa, amb les particularitats que assenyalava.

III.- Contra l’esmentada resolució s’alça la representació processal del Sr. Hoyos argumentant, en primer lloc, que ell no havia comès cap negligència en elaborar un projecte que no contemplava la necessitat de deixar un metre i mig en el límit de la parcel·la propietat dels agents i al llarg del camí comunal, perquè aquest es va efectuar tenint en compte els plànols topogràfics i parcel·laris efectuats pel Sr. Moliner i que li va ser lliurat pels Srs. N. i C. en el què no es feia menció de la citada limitació d’edificabilitat, però aquest argument no es pot acceptar.

En primer lloc, com posa de relleu la resolució d’instància i destaca el topògraf Sr Tamarit (foli 328 en relació al 222), la funció d’aquests professionals no és la de assenyalar els límits d’edificabilitat d’un terreny, sinó la de fixar les seves característiques físiques i en el cas present els plànols presentats complien aquest requisit i posaven de relleu que la parcel·la confrontava amb el camí comunal, sense que tingués cap mena de rellevància que es fes referència a la seva “superfície neta” als efectes d’edificabilitat.

En segon lloc, un professional de l’arquitectura no pot elaborar un projecte constructiu sense assegurar-se de que aquest respecta les normes administratives vigents, que no tenen perquè ser conegudes ni pels topògrafs, ni pels propietaris dels terrenys, ni pot confiar amb les informacions que aquests els hi facilitin sense verificar-les fent l’oportuna sol·licitud a tal efecte, de tal manera que cal entendre que el recurrent va incórrer en una negligència professional evident, tot això amb independència de que, posteriorment, el projecte esdevingués irrealitzable amb l’aprovació del POUP.

En contra d’aquest criteri no es pot argumentar que l’informe de “P.” conclou que el Sr. A. en l’exercici de la seva professió va actuar d’acord amb la normativa vigent i conforme a les regles de l’art de la construcció en l’elaboració del primer projecte que se li va encomanar, ja que aquesta Sala coincideix amb la Sentència d’instància en el sentit de que aquestes afirmacions no es poden tenir en compte perquè de les dades que consten a les actuacions resulta el contrari, sense que el pèrit manifesti quines són les raons que el porten a aquesta conclusió, de tal manera que sols poden respondre a un error en la interpretació de la pregunta.

D’altra banda, aquesta decisió respon a la facultat de la què gaudeixen els Tribunals de valorar els informes pericials que consten a les actuacions d’acord amb el criteri de la sana crítica, que els hi permet acceptar algunes de les conclusions a les què aquests arribin i rebutjar-ne d’altres.

IV.- Defensa en segon lloc la recurrent que el projecte no s’hagués pogut executar encara que hagués estat correcte, perquè a partir de l’entrada en vigor del POUP s’hauria hagut de refer d’acord amb les normes en ell contingudes, de tal manera que va esdevenir irrealitzable per causes alienes al recurrent.

No obstant, aquest argument no es pot estimar, ja que això no excusa que s’elaborés incorrectament d’acord amb la normativa vigent en aquell moment, de tal manera que ja era irrealitzable per sí mateix per una causa imputable a qui l’havia elaborat, raó per la qual està justificada la condemna que li imposa la resolució d’instància a retornar als Srs. N. i C. el seu import.

V.- Pel que fa a la reclamació de 3.500 euros que efectua el recurrent en concepte d’honoraris pel segon projecte que va iniciar, cal tenir en compte que el fet de realitzar un primer projecte constructiu d’acord amb una determinada normativa quan està prevista la seva modificació comporta igualment una negligència per part d’un professional, com és el Sr. A., sense que resulti suficient comunicar aquest fet als seus clients, comunicació que en tot cas no ha provat. Per aquesta raó, la modificació subsegüent a l’aprovació del POUP de Sant Julià s’hauria d’haver efectuat, en tot cas, sense cost pels propietaris del terreny.

En qualsevol cas, el recurrent pretén que es revoqui la Sentència d’instància, en el sentit de que no se l’obligui a retornar als agents la suma que van pagar pel primer projecte i que se’ls condemni a pagar els honoraris relatius al segon, però, tant si aquest és diferent de l’anterior com si comporta la seva modificació, aquesta petició no es pot estimar, ja que, com posa de relleu la resolució d’instància, l’obligació que assumeix l’arquitecte que elabora un projecte constructiu és de resultat i aquest no s’ha obtingut ni amb el que es va elaborar en un primer moment, ni el que es va redactar posteriorment, aquell perquè era incorrecte i aquest perquè no està finalitzat, ni consta que sigui idoni per la seva aprovació, ja que l’agent va revocar raonablement l’encàrrec que li havia realitzat atès el trencament de la confiança que havia existit entre les parts i el recurrent va renunciar al mateix.

V.- Argumenta igualment el recurrent que la Sentència d’instància és incongruent, ja que estima la petició subsidiària dels agents, quan hauria d’haver estimat la principal si considerava, com ho fa, que el Sr. Carretero havia actuat de manera negligent, però tampoc aquest argument es pot estimar.

En efecte, els agents reclamaven en la seva demanda que es condemnés al defenent a facilitar el projecte administratiu de construcció del xalet complert i corregit de conformitat amb la legislació vigent i de conformitat amb l’informe aportat en autes, amb inclusió de les memòries, dels plànols, dels plànols topogràfics, dels límits d’edificabilitat efectuats pel Comú i pel Govern, etc. i sobretot que facilités el projecte administratiu en suport informàtic per tal que un nou arquitecte pogués continuar la feina per ell començada i a que entregués aquest projecte degudament aprovat i autoritzat per les Administracions públiques competents. Subsidiàriament sol·licitava que es condemnés al Sr. Hoyos a retornar als seus mandants la totalitat del preu pagat en el seu dia, més la suma de 15.000 euros en concepte de danys i perjudicis, més la quantitat de 90.000 euros pel perjudici causat per l’increment del cost del desmunt de la terra durant el període que s’havia retardat la construcció del xalet, reservant-se la facultat de modificar aquesta suma si el cost s’incrementava i imposant a l’adversa les costes del procediment.

Davant d’aquestes peticions, la resolució d’instància estima que els agents van retirar l’encàrrec que havien realitzat a l’arquitecte per tal que efectués un segon projecte i no li va pagar les tasques ja efectuades, raó per la qual no podien exigir que se’ls hi entregués la documentació elaborada pel recurrent en relació a ell i considera que el primer realitzat pel Sr. Carretero no es podia executar per una causa que li era imputable a ell, de tal manera que era procedent la seva condemna a retornar als agents la suma pagada en aquell concepte, raó per la qual la única decisió congruent que es podia prendre era desestimar la petició principal i estimar la subsidiària.

VI.- Per últim, defensa el recurrent que la Sentència d’instància l’ha condemnat erròniament a abonar a l’adversa l’increment del cost de retirar els m3 de runa de la parcel·la des de l’any 2007 fins el moment en que es procedeixi a la seva edificació, ja que a partir d’aquell any els agents eren lliures d’edificar-la i si no ho van fer va ser perquè així ho van decidir i aquesta Sala concorda amb el criteri del recurrent en aquest punt.

La Sentència d’instància estima aquesta petició dels agents considerant que en el moment en el què aquests van retirar l’encàrrec professional al Sr. A. l’any 2007 ja havien assumit una despesa considerable, raó per la qual era lògic que no encomanessin un nou projecte a un altre professional. No obstant, el fet de dilatar en el temps aquest encàrrec i la construcció de l’edifici, que en el moment de presentar la demanda encara no s’havia iniciat, no podia comportar cap estalvi econòmic pels propietaris del terreny, sinó, en tot cas, un cost superior i si tenien previst assumir el cost de l’obra, també havien de poder pagar els honoraris d’un nou arquitecte. Per tant, si aquests desitjaven realment construir havien de buscar un nou professional en aquell mateix moment per tal d’endegar el seu projecte, de tal manera que el retràs en prendre aquesta decisió no se li pot imputar al recurrent i procedeix revocar la resolució d’instància en aquest punt.

VII.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d’aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Hoyos contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 10 d’octubre del 2011, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit d’absoldre al recurrent de la condemna que se li imposa d’abonar als Srs. Valverde i Pino la suma que, en concepte cost del trasllat de la runa, en funció dels m3 que sigui necessari retirar i transportar de la parcel·la propietat dels demandants en el decurs de l’edificació que es dugui a terme en la mateixa, i el preu de mercat que aquest tasca suposi en aquell moment es determini en període d’execució de sentència, CONFIRMANT en tots els demés punts la citada resolució i sense fer especial pronunciament respecte de les costes d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE