• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

TSJA, Sala Civil, 31 mai 2012, ROJ STSJAD 117/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:117)

Note de méthode : le champ « référence canonique » fourni dans la demande est incomplet (« Juridiction andorrane, — »). La référence ci-dessus est reprise du texte intégral de la décision.

Faits et procédure

Par une sentence du 12 octobre 2009, la garde de la mineure, née d'un mariage dissous, avait été confiée au père. L'exécution de cette décision s'était révélée impossible, la jeune fille refusant de cohabiter avec lui. Le 29 juillet 2010, la mère a saisi le tribunal d'une demande tendant à se voir attribuer la garde, à obtenir un droit de visite « flexible », une pension alimentaire mensuelle de 300 euros à la charge du père, le partage par moitié des dépenses extraordinaires, ainsi que l'accomplissement, par le père, des démarches auprès de la CASS (sécurité sociale andorrane) pour que la mineure soit désignée comme son ayant droit.

Le père a répondu en soulevant une question préjudicielle de nature pénale, tirée d'une plainte pour non-exécution d'une décision judiciaire, ainsi que l'exception de chose jugée, et a demandé la suspension de l'instance. Par sentence du 5 mai 2011, le Tribunal unipersonnel, section civile, a accueilli la demande, rejeté les exceptions et modifié la décision de 2009 dans le sens sollicité, sans condamnation aux dépens.

Le père a interjeté appel, sollicitant la révocation de la décision et le rejet intégral de la demande, à titre subsidiaire un droit de visite fixe incluant les week-ends alternés, une pension de 100 euros mensuels, et le rejet de la demande relative à la CASS. La mineure a atteint la majorité le 14 juin 2011, en cours de procédure d'appel.

Question de droit

La Cour devait trancher plusieurs questions :

1. Une décision antérieure attribuant la garde peut-elle faire obstacle à une nouvelle demande de modification, lorsque la première n'a pas été exécutée ?
2. Les aptitudes parentales de la mère, affectée par un trouble psychologique antérieur, font-elles obstacle à l'attribution de la garde ?
3. Le juge peut-il fixer un droit de visite à la discrétion de l'enfant, et une pension alimentaire doit-elle être évaluée au regard des revenus déclarés du débiteur ?
4. Quelle est la portée de l'obligation de faire imposée au père à l'égard de la CASS ?

Solution et dispositif

Le recours est rejeté sur l'ensemble des moyens. Les motifs peuvent être résumés ainsi :

• Sur la chose jugée (fondement I) : les circonstances de fait peuvent évoluer, même à bref délai. Une décision relative aux mesures concernant un mineur « ne peut être considérée comme immuable » et doit être modifiée si l'intérêt du mineur l'exige. La non-exécution de la décision de 2009 peut justifier une plainte pénale, mais elle n'interdit pas une demande ultérieure de modification.

• Sur les aptitudes de la mère (fondement II) : la mineure, âgée de seize ans lors de la décision initiale, ne pouvait être contrainte à cohabiter avec son père. Ses déclarations lors de l'acte de reconnaissance judiciaire attestaient de sa volonté de rester avec sa mère.

• Sur l'état psychologique de la mère (fondement III) : la Cour relève que le trouble n'a pas été démontré comme dépassé, mais qu'aucun autre événement semblable à l'épisode ayant motivé l'hospitalisation de 2007 n'a été prouvé. Elle retient en outre que la cohabitation s'était déroulée sans difficulté et que l'âge de la mineure réduisait l'incidence d'éventuels troubles futurs. La décision de première instance est jugée correcte.

• Sur le droit de visite (fondement IV) : compte tenu de l'âge et de la maturité supposée de la mineure, celle-ci ne pouvait être contrainte d'entretenir des contacts qu'elle ne désirait pas. Il appartenait au père de regagner son affection. La Cour relève toutefois que la majorité rend ce moyen sans objet.

• Sur la pension alimentaire (fondement V) :

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 29 de juliol del 2010 la Sra. Nogués va formular demanda d'atribució de la guarda i custòdia de la menor Mercader contra el Sr. Blasco manifestant que del matrimoni celebrat entre els litigants havien nascut dos fills, un dels quals era encara menor, que en data 12 d'octubre del 2009 havia recaigut Sentència de separació dels esposos, en virtut de la qual s'havia confiat la guarda i custòdia de la menor Mercader al seu pare, que l'execució de dita resolució havia estat impossible ja que la nena es negava a conviure amb el defenent. Per aquesta raó, sol·licitava que s'atribuís la guarda i custòdia de la Mercader a la seva mare, s'establís un règim de visites flexible atenent a l'edat de la filla i compte tingut de l'interès tant d'aquesta com del seu pare, es fixés a càrrec del Sr. B. una pensió alimentosa de 300 euros mensuals fins que la seva filla fos independent econòmicament i/o acabés els estudis superiors amb normal aprofitament, es decidís que les seves despeses extraordinàries havien de ser assumides pels dos progenitors per meitat i que el Sr. B. havia de realitzar totes les gestions necessàries per efectuar el canvi de beneficiari de la C. per davant de la CASS a favor de la seva mare.

II.- La representació processal del Sr. Blasco va contestar a la demanda en data 9 de setembre del 2010, interposant preliminarment qüestió prèvia de prejudicialitat penal i l'excepció de cosa jutjada, ja que just uns mesos abans de la presentació de la demanda l'Hble. Tribunal Unipersonal havia dictat una Sentència en la què se li atribuïa a ell la guarda i custòdia de la filla comú sense que la Sra. C. complís amb l'obligació d'entregar-li la menor, raó per la qual el seu mandant havia formulat dues denúncies davant del Servei de Policia que havien comportat que es tramitessin unes diligències prèvies per la presumpta comissió per part d'aquesta senyora d'un delicte menor d'incompliment de resolució judicial referent a la guarda i custòdia de menors i, respecte del fons, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació. Per aquestes raons, demanava igualment per altressí que es procedís a la suspensió del procediment fins que no es resolgués la causa penal.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 5 de maig del 2011 va decidir estimar la demanda promoguda per la Sra. Nogués a l'atenció del Sr. Blasco, refusar les excepcions planejades pel defenent i reformar la sentència de data 12 d'octubre del 2009 en el sentit de: atribuir la guarda i custòdia de la menor Mercader a la demandant, establir un règim de vistes lliure a favor del pare, podent la menor gaudir de la seva companyia com la mateixa ho interessés, fixar una pensió alimentosa de 300 euros/mes (a actualitzar anyalment en funció de la variació que experimentés l'IPC) a càrrec del Sr. B. i fins que la filla esdevingués independent econòmicament i/o acabés els estudis superiors amb normal aprofitament, més la meitat de les seves despeses extraordinàries i ordenar al Sr. B. que realitzés les gestions necessàries prop de la CASS per que la menor esdevingués assegurada indirecta de la Sra. C., sense efectuar especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Blasco i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra el seu mandant.

Mitjançant Altressí, sol·licita igualment que s'estableixi un règim de visites a favor del pare fix i determinat que inclogui com a mínim els caps de setmana alterns i algun dia entre setmana, que es fixi una pensió d'aliments a càrrec del seu mandant i en benefici de la seva filla de 100 euros mensuals i que es desestimi la pretensió formulada per la Sra. C. de que el seu mandant realitzi les gestions necessàries prop de la CASS perquè la menor esdevingui assegurada indirecta de la seva mare.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal del Sr. Blasco defensa que la Sentència dictada en data 12 d'octubre del 2009 li va concedir a ell la custòdia de la seva filla Mercader i la seva mare no va recórrer aquesta resolució, raó per la qual no comparteix la decisió de la Sentència objecte del present recurs de concedir-li a la Sra. Nogués.

No obstant, aquest motiu no es pot estimar, ja que les circumstàncies que es donen en el moment en què es dicta una determinada resolució poden canviar amb el temps, encara que aquest no sigui perllongat, i motivar qualsevol de les parts del primitiu litigi presenti un nova demanda sol·licitant que es prenguin unes mesures diferents a les adoptades per la primera resolució i aquesta no es pot considerar immutable, sinó que, pel contrari s'ha de modificar si així ho aconsella la defensa dels interessos del menor.

II.- Argumenta igualment la recurrent que la Sra. Nogués no va complir mai les obligacions que li imposava la resolució dictada l'any 2009, ja que mai li va lliurar a la seva filla, però aquest fet podia justificar que el Sr. Blasco presentés una denúncia per incompliment d'una resolució judicial, com va fer, però no suposa que no es pugui estimar una demanda posterior per tal de que es modifiqui la decisió presa en un primer litigi. Cal tenir en compte, a més a més, que la Mercader tenia setze anys en el moment en el què es va dictar aquesta resolució, de tal manera que la Sra. Nogués estava obligada a facilitar que la seva filla acceptés conviure amb el seu pare, però no podia obligar-la a fer-ho i, pel que es dedueix de les manifestacions de la Mercader en l'acte de reconeixement judicial (foli 170), aquesta volia restar amb la seva mare.

III.- Pel que fa referència a l'argument del Sr. Blasco en el sentit que la Sra. Nogués no està capacitada per tenir cura de la seva filla, cal destacar que, malgrat és cert que l'agent no ha acreditat que hagi superat el trastorn psicològic que l'afectava, també és veritat que no s'ha provat que s'hagi produït cap altre circumstància com la que va motivar el seu ingrés forçós a l'hospital per l'episodi d'eufòria que va patir el mes d'octubre de l'any 2007 en el marc d'un trastorn bipolar (foli 102). Per aquesta raó, tenint en compte l'edat de la Mercader en el moment de presentar la demanda que dóna origen al present procediment, que porta a pensar que els problemes psicològics que pogués patir la seva mare en el futur no la podrien afectar en la mateixa mesura que ho podien fer uns anys abans, i fet que la convivència entre mare i filla s'ha desenvolupat sense problemes era correcte prendre la decisió a la què arriba la Sentència d'instància, considerant igualment que, atès que el dia 14 de juny del 2011 la Mercader ha arribat a la majoria d'edat, aquest motiu del recurs ha quedat sense contingut.

Altrament, tampoc es pot afirmar que la Sra. Nogués ha aconseguit per la via de facto el que se li havia negat judicialment, ja que, en tot cas, ha estat la resolució judicial objecte del present recurs la que ha comportat que la situació de fet que s'havia produït s'hagi convertit en inatacable.

IV.- La representació processal del Sr. Blasco s'oposa igualment a la decisió de la Sentència d'instància de fixar un règim de visites a criteri de la Mercader, sol·licitant que se li reconegui un de fix, però aquesta petició tampoc es pot estimar.

Per un cantó, l'edat de la Mercader i la maduresa que se li suposava en el moment de presentar la demanda expliquen que no se la pugui obligar a mantenir uns contactes amb el seu pare que aquesta no desitgi, de tal manera que ha de ser el Sr. Blasco el que es guanyi l'afecte i la confiança de la seva filla a fi de restablir una relació fluida amb ella, per un altre, el fet que la Mercader hagi arribat ja a la majoria d'edat deixa també sense contingut aquest motiu del recurs.

V.- Defensa igualment el recurrent que no pot pagar més de 100 euros mensuals en concepte d'aliments per la seva filla, ja que ell cobra 2.000 euros i n'ha de pagar 1.000 mensualment a la Sra. Nogués com a pensió compensatòria i que el compte bancari a on hi ha 17.000 euros és de tots els germans B.C. No obstant, en les seves declaracions el recurrent manifesta que és soci d'un restaurant i d'una joieria (resposta a la pregunta sisena del foli 162 en relació al 121) i, encara que de la fitxa que consta al foli 129 resulta que la societat "R. SL" propietària del restaurant té quatre socis (foli 129), cal presumir que d'aquesta participació en recull algún benefici i que de la que li correspon a la joieria en treu uns ingressos superiors als 2.000 euros que consten com salari de la mateixa (foli 157), ja que en cas contrari caldria qualificar els esmentats negocis com a ruïnosos, circumstància que no s'ha acreditat.

VI.- Per últim, manifesta el recurrent que no li consta que la Mercader sigui beneficiària seva davant la CASS i que el fet que ell hagués comunicat a la Sra. Nogués que podia haver reclamat extrajudicialment el reemborsament de les despeses extraordinàries que reclamava es referia a despeses de calçat, unes ulleres, uns tiquets d'autobús, així com les generades per un viatge de fi de curs de la Mercader. En front d'aquestes manifestacions, la Sentència d'instància posa de relleu que en els autes B- 0429-1/2008 constava un intercanvi d'escrits entre els litigants en els que la Sra. Nogués reclamava el reemborsament de les despeses de salut satisfetes per ella i reemborsades parcialment per la CASS al demandant i cita textualment que el Sr. Blasco va respondre que ella les podia haver reclamat extrajudicialment. Per aquesta raó, cal entendre que, efectivament, el Sr. Blasco va reconèixer implícitament que la menor constava com beneficiària seva a la CASS i, en tot cas, l'obligació que li imposa la resolució d'instància és de mitjans i no pas de resultat si aquest és impossible malgrat les seves gestions.

Decisio

VII.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa del procediment i en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Blasco contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 5 de maig del 2011, que CONFIRMEM íntegrament sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.