• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 16/2013 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 janvier 2013)

Note de méthode : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir de l'en-tête et des métadonnées du texte intégral. Le texte est rédigé en catalan ; les traductions proposées sont les nôtres.

Faits et procédure

La société « Ropero » a introduit, le 26 avril 2010, une action contre la société « Tejera » en paiement de 35 482,13 euros, somme correspondant au prix de panneaux intérieurs de façade, fournis et posés selon un contrat de fourniture et d'installation. Elle demandait, à titre principal, l'exécution du contrat et, à titre subsidiaire, l'indemnisation du préjudice résultant de son inexécution, assortie d'intérêts légaux.

Selon l'exposé des faits, la société « Castrillo », propriétaire d'un immeuble en cours de transformation, avait confié à « Tejera » la démolition d'un édifice existant puis la construction de l'immeuble. Des différends avec le propriétaire ont conduit « Tejera » à ne pas achever les travaux. « Ropero » a néanmoins accepté une commande de panneaux pour un montant de 35 482,13 euros, puis s'est approvisionnée auprès de la société allemande Manzano, pour un montant de 8 451,41 euros.

Par un jugement du 23 mars 2012, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande et condamné « Tejera » au paiement du principal, des intérêts légaux et des dépens. Cette dernière a interjeté appel. Elle reprenait en appel l'exception de défaut de litisconsorce passif nécessaire, désormais présentée comme peremptoire, soutenait que le contrat avait été conclu pour le compte de la société « Castrillo », contestait la preuve de la commande et s'opposait au quantum.

La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était composée de Jean Louis Vuillemin (président), Eulàlia Amat Llari et Pere Pastor Vilanova. Le rapporteur est désigné dans les antécédents comme Mme Amat Llari, tandis que les métadonnées mentionnent M. Vuillemin comme rapporteur (non précisé dans la décision de manière univoque).

Question de droit

La décision soulève quatre questions :

1. Recevabilité procédurale : une exception dilatoire, ayant fait l'objet d'une décision de rejet, peut-elle être réitérée en exception peremptoire devant la juridiction d'appel ?
2. Litisconsorce passif nécessaire : l'absence de la société « Castrillo » à l'instance fait-elle obstacle à la décision sur le fond ?
3. Qualité de contractant : « Tejera » a-t-elle contracté en nom propre ou en qualité de représentant d'un mandant identifié, en l'occurrence « Castrillo » ?
4. Preuve et quantum : la commande est-elle établie, et la condamnation doit-elle se limiter au montant payé à Manzano ou porter sur le prix convenu ?

Solution et dispositif

Le tribunal rejette l'appel sur l'ensemble des moyens.

Sur l'exception (I). Le tribunal rappelle que la Sala a constamment jugé qu'une exception présentée comme dilatoire, et ayant fait l'objet d'une décision, ne peut être soumise à un nouvel examen sous la forme d'une exception peremptoire. Le juge qui l'a rejetée ne peut la retenir au seul mot

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 26 d'abril del 2010 la representació processal de la societat "Ropero" va formular demanda contra "Tejera" sol·licitant que es dictés Sentència condemnant a la defenent a abonar a la seva mandant la suma de 35.482,13 euros, import del material que li havia estat subministrat i que aquesta no havia abonat, ja fos en compliment del contracte pactat, o, subsidiàriament, en concepte de danys i perjudicis derivats de l'incompliment del mateix, més els interessos legals de dita quantitat a partir del dia 20 de novembre del 2008, data del primer requeriment de pagament, subsidiàriament a partir de la resta de requeriments i més subsidiàriament encara a partir de la data de la contesta a la demanda, més les costes del procediment.

II.- La representació processal de la societat "Tejera" va formular excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari i, subsidiàriament, incident de crida en garantia de la societat "Castrillo", la societat "Ropero" s'hi va oposar i l'Aute de 9 de febrer del 2011 va decidir desestimar l'excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari i la crida en garantia oposades per la representació processal de la societat "Tejera" a la demanda instada per la societat "Ropero", condemnant a la primera a abonar les costes generades del procediment.

III.- En data 16 de maig del 2011 la representació processal de la societat "Tejera" va interposar excepció peremptòria de manca de litisconsorci passiu necessari i, en quan al fons, es va oposar a la demanda, sol·licitant que es dictés Sentència estimant l'excepció plantejada o, subsidiàriament, desestimant íntegrament la demanda formulada contra la seva mandant i, encara més subsidiàriament, establint que, en el cas que aquesta hagués de sufragar els danys i perjudicis patits per l'adversa, s'hauria d'estar al resultat de la prova pericial que es proposaria, imposant en qualsevol cas a l'agent les costes del procediment.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 23 de març del 2012 va decidir estimar la demanda interposada per la societat Ropero, contra la societat Tejera, condemnant a aquesta darrera, a satisfer a l'agent la suma de 35.482,13.-EUR que hauria de ser incrementada dels interessos legals comptadors des del dia 16-05-2011 i fins a total liquidació del deute i a pagar la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Tejera" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, estimant l'excepció de litisconsorci passiu necessari plantejada per la seva mandant, o, subsidiàriament, desestimant íntegrament la demanda formulada contra ella i, en qualsevol dels dos casos, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu de greuge contra la decisió de la resolució d'instància, la representació processal de la societat "Tejera" reitera l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari plantejada a la instància com dilatòria, formulant-la ara com peremptòria.

Com encertadament posa de relleu l'Hble. Tribunal de Batlles, aquesta Sala ha posat de relleu reiteradament que les excepcions que les parts articulen com a dilatòries, i que han estat objecte de coneixement i resolució per part del jutjador, no poden ésser sotmeses a un nou examen a través de la via de presentar-les com a excepcions peremptòries, ja que el Tribunal que les ha denegat amb un determinat plantejament no pot després estimar-les només pel fet que aquest es modifiqui.

En tot cas, l'excepció de litisconsorci passiu necessari s'ha d'admetre, fins i tot d'ofici, si els efectes directes de la Sentència poden afectar a terceres persones, ja sigui perquè aquestes són co-titulars del dret discutit, o en els supòsits de drets i obligacions indivisibles, en algunes accions d'estat, o quan existeix una vinculació entre els contractes signats per les parts i aquells celebrats amb tercers, supòsits que no es donen en el cas present. D'altra banda, si en resoldre el fons d'aquest litigi s'arribés a la conclusió de que la societat "Tejera" no va ser part del contracte del qual es demana resolució, la única conseqüència seria la desestimació de la demanda formulada contra ella, de tal manera que ni la recurrent, ni la societat cridada en garantía, poden veure's perjudicades per la denegació de l'excepció plantejada i si finalment es conclogués que la recurrent va contractar amb l'agent en nom propi aquesta decisió en res afectaria a la societat que la defenent desitja que formi part de la litis.

II.- Pel que fa al fons del litigi, no és objecte de debat en les presents actuacions que la societat "Castrillo", va contractar a la societat "Tejera" per portar a terme l'enderroc de l'edifici X i la posterior construcció de l'immoble conegut com "H.S." situat al XXXX, si bé per discrepàncies sorgides amb la propietat no va ser ella l'encarregada de finalitzar els treballs, ni tampoc que la societat "Ropero" va entendre que havia rebut un encàrrec consistent en el subministrament i instal·lació de panells interiors de façana amb teixit metàl·lic model "T." amb un pressupost de 35.482,13 euros, raó per la qual aquesta darrera societat va encomanar a l'empresa alemanya Manzano el material necessari per confeccionar-los i subministrar-los i el 20 de novembre del 2008 va manifestar a la defenent que el teixit estava llest per ser instal·lat i va sol·licitar el pagament de la factura emesa per aquest concepte, sense obtenir cap resposta, situació que la va portar a formular la demanda que dóna origen al present procediment.

No obstant, mentre que l'agent considera que va ser la defenent la que li va fer el citat encàrrec, aquesta entén que ella sols va actuar per ordre de la societat "Castrillo" propietària de l'edifici, que va ser qui, a través del Sr. Roda, el Sr. Daza i l'arquitecte Sr. Jover, va escollir el material a emprar a l'obra i les empreses que l'havien de subministrar i instal·lar.

III.- La Sentència objecte del present recurs entén que va ser la defenent la que va encarregar a l'agent el subministrament i instal·lació del material que es recull a la factura presentada per aquest i ho fonamenta en la documentació que consta a les actuacions. En aquest sentit, del fax que es recull als folis 22 i 23 es dedueix que va ser "Tejera" qui va acceptar el pressupost presentat per "Ropero" constant el seu segell i una signatura que, com posa de relleu la resolució d'instància, coincideix amb la què apareix en la confessió en judici del Sr. J., administrador únic de "Tejera" (foli 195), adjuntant la fitxa d'aquesta societat com client seu i identificant-se com "empresa constructora". D'altra banda, l'agent ha aportat a les actuacions l'encàrrec que va fer del material precís per atendre la comanda de la defenent fet a la societat "Manzano" i el subministrament per part d'aquesta de la citada mercaderia (foli 25 a 31).

Front a aquestes dades la recurrent argumenta que tant el Sr. Daza, director financer del Grup "Castrillo", com el Sr. Jover, substitut de la direcció facultativa de l'obra, manifesten en les seves declaracions que van ser ells qui van indicar a "Tejera" que contractés a l'agent (folis 95 i 107 en relació als 78 i 80), fet que es posa de relleu a la fitxa de client de "Ropero" en el què es fa constar com a observacions "segons Jover (arquitecte)" (foli 23) i tenint en compte que des del dia 22 de setembre del 2008 ella ja no efectuava la construcció i l'acabament de l'obra de "H.S.", de tal manera que en aquell moment l'agent es relacionava amb la propietat directament.

No obstant, malgrat fos la propietat o la direcció facultativa de l'obra qui va recomanar que es contractés a l'agent, és "Tejera" qui fa l'encàrrec en nom propi, sense mencionar en cap moment que ho fa en representació d'altres persones, i sense fer referència a la seva qualitat de mandatari en cap de les comunicacions que les parts es van entrecreuar entre sí. De tal manera que, si bé es pot entendre que la defenent va actuar en virtut d'un mandat de la propietària de l'edifici i en interès d'ella, el que no s'ha provat és que existís un mandat representatiu, sinó com a molt una representació indirecta, raó per la qual s'ha d'entendre que el contracte es va celebrar entre les parts ara litigants i el seu incompliment sols es pot imputar a la defenent en virtut del principi de relativitat dels contractes que recull el Digest 2,14,27-4, sense perjudici de la possibilitat que aquesta té de dirigir-se contra aquells que li van indicar que contractés a l'agent.

IV.- Afirma la recurrent que l'agent coneixia que era la propietat de l'edifici qui l'havia contractat i que aquest fet es detecta en els documents aportats per ella en els què es fa referència a la societat "Castrillo" com el client i al Sr. Criado com propietari que no paga (folis 33 i 34), fent menció en les comandes a "Manzano" de la "Castrillo (ENTITY_9)" (folis 28 i 29). No obstant, aquesta Sala considera que cap d'aquests indicis són suficients per entendre que l'agent coneixia que la defenent actuava en nom d'un altre, sinó que, pel contrari, s'ha de considerar que de la documentació aportada es dedueix que "Tejera" sempre es va presentar com a part contractant, malgrat l'agent pogués conèixer qui era el propietari de l'edifici, o qui dirigia les obres i, per tant, és a ella a qui s'ha d'imputar la responsabilitat de l'incompliment del contracte i l'aparença creada no pot perjudicar a qui va confiar en ella.

V.- Defensa igualment la recurrent que l'agent no ha demostrat haver fet la comanda en la què es fonamenta la seva reclamació, ja que, malgrat ella mateixa ho exigia en el seu pressupost, no va reclamar el 40% de l'import del mateix a l'empresa que el va acceptar. No obstant, de la interpretació del citat pressupost no es dedueix que aquest pagament es configurava com un requisit de confirmació de la comanda, sinó en tot cas consistia en un avançament del preu que "Ropero" podia exigir per tal d'assegurar-se el cobrament d'una part del mateix i quan en el fax de 10 d'octubre del 2008 l'agent reclama a la defenent el 40% del preu pactat (foli 35) en cap moment manifesta que dit pagament era necessari per confirmar una comanda que es va fer el 12 de febrer d'aquell any i que ja s'havia executat.

VI.- Per últim, la recurrent s'oposa al quantum indemnitzatori fixat per la resolució d'instància, entenent que sols procedeix en tot cas condemnar-la a pagar la suma que l'agent hagués abonat a tercers pel material adquirit. Malgrat és cert que consta a les actuacions que "Ropero" va abonar a "Manzano" 8.451,41 euros (foli 26) pel material que li va adquirir, el pressupost acceptat per "Tejera" pel total de l'encàrrec era de 35.482,13 euros, de tal manera que havent manifestat l'agent la seva disposició d'instal·lar els panells i no havent pagat la defenent la suma corresponent és d'aquesta suma de la què ha de respondre.

VII.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Tejera" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 23 de març del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.