• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala Civil), 25 février 2013, STSJAD 33/2013 (ROJ : STSJAD 33/2013 ; ECLI:AD:TSJADAD:2013:33) (Lire sur source officielle)

STSJAD 33/2013, Sala Civil, 25 février 2013

Faits et procédure

Mme Esteban a été engagée le 17 décembre 2007 par la société Gálvez en qualité d'aide de cuisine. Placée en arrêt de travail le 20 décembre 2008 pour des problèmes de dos et une insuffisance rénale, elle a fait l'objet, par courrier de la CASS du 21 mars 2011, d'une décision constatant la consolidation de son état sans invalidité ouvrant droit à pension. Le versement des indemnités journalières a été suspendu à compter du 1er avril 2011. Mme Esteban a contesté cette décision, sans effet suspensif, en faisant valoir qu'elle restait en arrêt jusqu'au 18 mai 2011. La CASS a confirmé sa position par courrier du 23 mai 2011, notifié le 3 juin selon la salariée.

Par lettre recommandée du 10 juin 2011, reçue le 15 juin, l'employeur a notifié un licenciement disciplinaire fondé sur l'article 104.1 du Codi de les Relacions Laborals, pour absences injustifiées depuis le 23 mai 2011.

Mme Esteban a saisi la Batllia d'une demande de 6 577,34 EUR, dont 5 778,31 EUR d'indemnité pour licenciement « injustifié ou irrégulier » et 799,02 EUR de congés payés. Par jugement du 2 octobre 2012, le Tribunal unipersonnel des batlles l'a condamnée à être réglée de 277,68 EUR au titre des vacances, somme déjà consignée, et a alloué 100 EUR de frais de procédure. Elle a interjeté appel.

Le Tribunal superior de justícia, Sala Civil, composé de MM. Jean Louis Vuillemin (rapporteur et président), Joan Manel Abril Campoy et Mme Eulàlia Amat Llari, rejette l'appel.

Observation méthodologique : le résumé automatique figurant dans la base de données n'a pas été retenu comme source. Les faits sont exclusivement tirés du corps de la décision.

Question de droit

La Cour devait trancher trois questions :

1. Régularité formelle : la lettre de licenciement, qui qualifie la faute d'« absence » et non d'« assistance » injustifiée, satisfait-elle à l'exigence de motivation de l'article 94 du Codi de les Relacions Laborals ?
2. Bien-fondé : l'absence de reprise du travail après la décision de la CASS confirmant l'aptitude constitue-t-elle une faute grave justifiant le licenciement au sens de l'article 104.1 ?
3. Prescription : la faute est-elle prescrite au regard du délai de soixante jours de l'article 107 ?

Solution et dispositif

La Cour retient que la lettre de licenciement est régulière (II-A) ; que la faute est établie à compter du 23 mai 2011 (II-B) ; que la prescription n'est pas acquise (II-C). Elle confirme le jugement de première instance.

Le dispositif, traduit du catalan, est reproduit ci-dessous :

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Esteban va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral, contra la societat Gálvez i contra el Sr. Yuste, titular del negoci X., actualment amb nom comercial M.C., en reclamació de la quantitat de 6.577,34 EUR juntament amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent o injustificat (5.778,31 EUR) i de vacances degudes (799,02 EUR), més la declaració de les esmentades sumes prop de CASS, sense fer pronunciament respecte les costes judicials.

II.- El Sr. Yuste, actuant com a representant legal de la societat Gálvez i en tant que propietari del negoci X./M.C., va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant: que l'adversa pretén valer-se d'uns defectes de forma subsanable per poder reclamar una indemnització per acomiadament improcedent quan en realitat la que actuà de forma totalment incorrecta fou ella, abusant en tot moment de la bona fe de l'empresa manifestant que havia fet un recurs contra la decisió d'alta quan en realitat demanava una pensió d'invalidesa; que la carta d'acomiadament conté exactament el que ha de contenir, és a dir que la treballadora, que havia de reprendre la seva activitat laboral en data 1 d'abril del 2011, no es presentà a treballar ni aquell dia ni els dies següents, mancant així a allò que disposa l'article 104.1 del Codi de les Relacions Laborals; que pertoca percebre a l'adversa en concepte de vacances, l'import de 277,68 EUR.

III.- Per Sentència de data 2 d'octubre del 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, Secció Civil, estimant mínimament la demanda de la part actora, va condemnar la societat Gálvez i al Sr. Yuste, a pagar a la Sra. Esteban, la quantitat de 277,68 EUR, amb el benentès però que la mateixa ja ha estat consignada junt amb l'escrit de contesta a la demanda, i a satisfer les costes judicials ocasionades, inclosos honoraris d'advocat, quins però es limiten a la suma de 100 EUR.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Esteban ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que no es reuneixen els requisits legals per considerar que existeixi una falta molt greu prevista a l'article 104.1 del Codi de les Relacions Laborals, i que per tant esdevingui ajustada la sanció disciplinària aplicada per l'empresa que no és altra que l'acomiadament; que el Tribunal d'instància no té de cap manera en compte els requisits inherents d'una carta d'acomiadament; que són múltiples els errors i les contradiccions obrant en la dita carta; que en efecte, la data que l'empresa exposa que s'havia de reincorporar a treballar no és correcta, ja que en data 23 de maig del 2011 la CASS no li havia notificat la resolució del seu recurs, fent-ho el dia 3 de juny; que la carta de comiat no compleix amb els requisits legalment exigits, ja que la causa del comiat que hi conté és totalment falsa; que l'empresa la va donar de baixa prop de la CASS en data 9 de juny, és a dir 6 dies abans que se li notifiqués la carta d'acomiadament, que porta data de 10 de juny i que no li va ser notificada fins al 15 de juny; que entre la negada data en que l'empresa considera que la treballadora s'havia d'incorporar a treballar, del 23 de maig, i la data en que se li va enviar la carta de comiat, el 15 de juny, transcorren ni més ni menys que 23 dies, és a dir que l'acomiadament disciplinari no està fet amb la rapidesa i immediatesa en que és exigida en aquests casos; que la carta d'acomiadament li fou notificada més de dos mesos després de la falta molt greu que provocaria l'acomiadament, de tal manera que la mateixa es trobaria prescrita.

II.- És pacífic que la Sra. Esteban va començar a treballar pel compte de la societat Gálvez el dia 17 de desembre del 2007, en qualitat d'ajudant de cuina; que en data 20 de desembre del 2008 es va posar de baixa, degut a problemes d'esquena i a una insuficiència renal; que per carta de data 21 de març del 2011, la CASS va notificar a la treballadora, que la Comissió de Valoració Mèdica de data 17 de març del 2011 havia constatat que el seu estat estava consolidat i que no s'ha apreciat una invalidesa que provoqui una reducció de la seva capacitat de guany d'almenys el 60%, que li donaria dret a una pensió d'invalidesa, i que en conseqüència, es suspenia el pagament de les indemnitzacions de salari amb efecte del dia 1 d'abril del 2011, i que no se li atorgava una pensió d'invalidesa per malaltia; que contra aquesta resolució la Sra. Esteban va interposar recurs i va presentar-se a l'empresa manifestant que no podia reincorporar-se a la feina perquè continuava trobant-se de baixa mèdica, en beneficiar-se d'una pròrroga fins al dia 18 de maig, i que havia formulat recurs contra la resolució de la CASS; que per carta de data 23 de maig del 2011 la CASS va comunicar a la treballadora que confirmava la seva decisió; que per carta de data 10 de juny del 2011 l'empresa va notificar a la Sra. Esteban el seu acomiadament disciplinari pel motiu següent: "malgrat haver estat donada d'alta mèdica per la CASS en data 1 d'abril del 2011, i després d'haver fet un recurs a la CASS i haver-li estat denegat, l'empresa ha de considerar que la seva absència a la feina des del dia 23 de maig passat ha de ser considerada com una falta d'absència injustificada tipificada per l'article 104.1 del vigent Codi de les Relacions Laborals".

III.- D'acord amb les disposicions de l'article 98 del Codi de les Relacions Laborals, l'acomiadament disciplinari dona lloc a indemnització en cas que sigui fet en forma indeguda i/o injustificat.

Respecte a la forma, l'article 94 del mateix Codi enuncia que: "l'avís de comiat s'ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el comiat, mitjançant carta certificada amb avís de recepció (...)".

La carta certificada enviada a la treballadora el dia 10 de juny del 2011 i rebuda el dia 15 per la mateixa, compleix tots els requisits de forma exigits pel referit article 94, per exposar la causa de l'acomiadament: tres o més faltes d'absència a la feina sense justificar en el període de 6 mesos, més concretament a comptar del dia 23 de maig del 2011. El fet que l'empresa hagi escrit en la carta esmentada falta d'absència injustificada en lloc de falta d'assistència injustificada, com ho estipula la norma vigent no canvia res, ja que es tracta d'un error mecanogràfic que no altera l'essència de l'article 104.1 del Codi de les Relacions Laborals expressament esmentat en l'avís de comiat, ni tampoc la substancia de la falta imputada a la treballadora.

IV.- Pel que fa al fons, és a dir, al caràcter justificat o no de l'acomiadament d'autes, és cert que la Sra. Esteban no va reincorporar-se al seu lloc de treball a comptar del dia 1 d'abril del 2011.

S'ha de posar de manifest que l'empresa va actuar amb una gran tolerància, en acceptar que la treballadora no anés a treballar a comptar del dia 1 d'abril del 2011, malgrat que la CASS li donés l'alta, i això fins que es resolgués el recurs interposat per la mateixa treballadora contra la resolució de la CASS, encara que tal recurs no sigui suspensiu.

En canvi, una vegada el recurs resolt en el sentit de confirmar l'alta mèdica de la treballadora, l'absència de la mateixa no tenia més justificació, i per tant l'empresa estava legitimada a acomiadar-la si la treballadora, persistia a no reincorporar-se al seu lloc de treball.

Ara bé, la Sra. Esteban sosté que la carta d'acomiadament no podia imputar-li la falta molt greu de no personar-se a treballar en data 23 de març del 2011, quan se li va notificar la resolució del recurs de la CASS el dia 3 de juny del 2011.

Aquest argument no pot prosperar per dues raons principals. En efecte, d'una banda la carta de notificació del recurs de la CASS fou enviada a la treballadora el dia 23 de maig del 2011, sense que l'empresa pogués saber en quina data la Sra. Esteban en va tenir coneixement, essent un tercer al recurs. Per tant, essent aquesta data, la data oficial, i incontrovertible a partir de la qual la Sra. Esteban no podia estar més de baixa mèdica, és de manera legítima que l'empresa la va considerar com la data d'inici de les faltes d'assistència a la feina. D'altra banda, de la carta d'acomiadament redactada el dia 10 de juny del 2011, se'n desprèn que encara que la treballadora hagi tingut coneixement de la resolució del seu recurs el dia 3 de juny, la mateixa no va reincorporar-se a la feina els dies següents, fins almenys el dia 10 de juny, cometent així de manera indiscutible la falta molt greu de tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar en el període de 6 mesos.

V.- En tràmit d'apel·lació la Sra. Esteban pretén que la falta que se li imputa resultaria prescrita, per haver transcorregut amb escreix el termini de prescripció de 60 dies entre la data del 1 d'abril i la notificació de l'acomiadament el dia 10 de juny.

Aquest argument, a més de ser desenvolupat per primera vegada en segona instància, i doncs resultar extemporani, tampoc no pot prosperar, ja que la data a partir de la qual la carta d'acomiadament considera que la treballadora va faltar a la feina sense justificació és el dia 23 de maig del 2011 i que la carta d'acomiadament fou enviada el dia 10 de juny 2011, és a dir dintre del termini legal de prescripció de 60 dies contemplat a l'article 107 del Codi de les Relacions Laborals, i a més a més, en un termini raonable després de la comissió de la falta imputada.

En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució recorreguda que ha fet una encertada aplicació del dret als fets de la causa.

VI.- Malgrat la desestimació del recurs, l'estat d'insolvència de la part apel·lant, junt a la matèria laboral del litigi determinen no fer cap especial imposició de les costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;

Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 2 d'octubre del 2012, en tots els seus extrems, sense fer especial imposició de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 104.1 del Codi de les Relacions Laborals.