• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJ Andorre, Sala Civil, 21 mai 2013, ROJ STSJAD 108/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:108)

Faits et procédure

La Communauté de propriétaires du Conjunt Residencial « L. », située à La Massana, a subi des désordres affectant les parties communes et privatives à la suite de travaux de terrassement et de soutènement réalisés sur un terrain supérieur. Ces travaux, conduits pour le compte de la société promotrice « Castillo S. Expósito » par la société « Gomila », avaient pour architecte et directeur de l'ouvrage M. Galván, assuré par la compagnie « Julián ».

Une dénonciation pénale fut déposée le 3 décembre 2003 contre les responsables, notamment pour le délit mineur de création d'un péril concret (article 311 du Code pénal), puis un « complément de dénonciation » fut présenté le 23 mai 2005 pour dommages (article 337 du Code pénal). Le tribunal unipersonnel pénal des Batlles, par jugement du 27 octobre 2006, acquitta les prévenus du chef de dommages par imprudence, mais retint la responsabilité civile de M. Galván et de son assureur. Sur appel de ceux-ci, le Tribunal de Corts, par arrêt du 7 septembre 2007, acquitta M. Galván faute d'infraction suffisamment caractérisée, « sans préjudice de [leur] pertinence dans le domaine civil ». La Communauté n'avait pas formé de recours contre l'acquittement des autres prévenus, ni ne s'était constituée partie civile.

La demande civile fut introduite le 4 septembre 2008 contre la promotrice, son assureur, la société « Gomila », son assureur, M. Galván et l'assureur « Julián ». La promotrice et son assureur soulevèrent la prescription de l'action, les autres défendeurs invoquant également l'autorité de la chose jugée. Par jugement du 10 octobre 2012, le Tribunal des Batlles accueillit les exceptions de chose jugée et de prescription et débouta la Communauté. Celle-ci interjeta appel, demandant la condamnation solidaire de l'ensemble des défendeurs au paiement de 53 358,36 euros, ainsi que des dépens.

Question de droit

La Cour devait trancher trois questions :

1. l'action civile en réparation était-elle prescrite, compte tenu de la dénonciation pénale antérieure et de l'acquittement pénal ultérieur ?
2. un lien de causalité pouvait-il être établi entre les travaux de l'architecte et les dommages, alors que la cause précise de ceux-ci demeurait discutée ?
3. quel était le montant de l'indemnisation due ?

Solution et dispositif

Sur la prescription. La Cour écarte le moyen tiré de l'erreur sur la prescription soulevé par l'appelante et retient que, au moment de la dénonciation du 23 mai 2005, l'action en responsabilité civile n'était pas prescrite. Le délai « a été interrompu par l'exercice de l'action pénale, bien que la Communauté ne s'y soit pas constituée comme partie ». Une fois le jugement pénal d'acquittement rendu, la Communauté disposait toutefois d'un délai d'un an à compter de la notification de cette décision pour agir au civil. Or elle n'a saisi le juge civil que le 4 septembre 2008. L'action est donc prescrite. La date exacte de notification de l'arrêt du 7 septembre 2007 n'est pas précisée dans la décision, ce qui ne remet pas en cause le raisonnement, la Cour ayant retenu que l'action était en tout état de cause tardive. La Cour juge dès lors « irrelevant » l'examen de l'exception de chose jugée.

Sur la causalité. La Cour retient, en reprenant les constatations du jugement pénal du 27 octobre 2006, que les travaux de forage des ancrages et micropieux, réalisés sous la direction de M. Galván, ont provoqué

A la vila d’Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia citació a judici, efectuada en data 4 de setembre del 2008, el dia 12 de novembre del mateix any la representació processal de la Soriano va formular demanda contra la promotora immobiliària “Castillo”, contra la seva companyia asseguradora “Castilla”, contra la societat “Gomila”, contra la seva companyia asseguradora “Expósito”, contra el Sr. Galván i contra la seva asseguradora “Julián”, sol·licitant que es condemnés als defenents a abonar a la seva mandant l’import de la reparació dels danys i desperfectes causats als elements comuns i/o privatius del Conjunt residencial “L.” pels treballs de moviment de terres portats a terme pels defenents, a determinar en període probatori amb les precisions que apuntava, més les despeses generades per l’assessorament tècnic que s’havia vist precisada de contractar per tal de presentar la demanda, més la totalitat de les costes judicials.

II.- La representació processal de la societat “Castillo” i de la companyia “Castilla” va plantejar excepció peremptòria de prescripció de l’acció i, subsidiàriament, va contestar a la demanda en data 7 de gener del 2009 oposant-se a la mateixa i sol·licitant l’estimació de l’excepció formulada, o, subsidiàriament, la desestimació de la demanda i la imposició de les costes del procediment a l’adversa. La representació processal del Sr. Galván i de la companyia d’assegurances “Julián” va contestar igualment a la demanda oposant-se a la mateixa i el mateix va fer la representació processal d’“Expósito” i de “Gomila” al·legant en aquest darrer cas la prescripció de l’acció i l’existència de cosa jutjada i sol·licitant en els dos supòsits la desestimació de la demanda i la imposició a l’adversa de les costes del procediment.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i, posteriorment, de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l’adversa.

IV.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 10 d’octubre del 2012 donant lloc a les excepcions peremptòries de cosa jutjada i de prescripció de l’acció introduïdes en aquest procés i desestimant el fons de la demanda principal pel que fa a la reclamació pretesa per la Comunitat de Propietaris del Conjunt Residencial “L.”, Parròquia de la Massana, contra l’arquitecte tècnic Sr. Galván i la seva asseguradora, això és “Julián”, absolent lliurement als darrers de tots i cadascun dels pediments exercitats de contrari, amb imposició de les costes processals d’aquesta instància a la part agent.

V.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la Soriano i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació desestimant les excepcions de cosa jutjada i prescripció de l’acció formulades per alguns dels codefenents i estimant íntegrament la demanda plantejada per la seva mandant en el sentit de condemnar-los a tots a abonar solidàriament a la seva mandant la suma de 53.358,36 euros, juntament amb la totalitat de les costes judicials.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el 3 de desembre del 2003 el Sr. Ayuso en representació de la Comunitat de Propietaris del Conjunt Residencial “L.” va formular una denúncia contra els responsables de l’empresa “Gomila”, contra el legal representant de la societat “L. S.Expósito, encara que el procediment penal es va incoar contra la societat “Castillo”, i contra el Sr. Galván pel presumpte delicte menor de crear perill concret per a la vida o la integritat física de les persones, contemplat a l’article 311 del Codi Penal, atesa la seva conducta temerària en relació a l’execució del projecte constructiu del Conjunt Residencial conegut per “T.” de l’A. (foli 98). S’ha provat també que el 23 de maig del 2005 el Sr. Bueno en representació de la mateixa Comunitat va presentar igualment un escrit intitulat “complement de denúncia” contra les mateixes entitats i la mateixa persona per presumpte delicte menor de danys previst i penal a l’article 337 del Codi Penal (foli 133).

En resposta a aquestes al·legacions el 27 d’octubre del 2006 l’Hble. Tribunal Unipersonal Penal del Batlle va dictar Sentència absolent de la contravenció penal de danys per imprudència que se’ls hi imputava al Sr. Castilla representant legal de la “Gomila”, i al Sr. Soriano, promotor de la societat “Castillo S.Expósito, així com als responsables civils solidaris “Expósito” i “Castilla” i als responsables civils subsidiaris, “Gomila” i “Castillo S.Expósito, condemnant al Sr. Galván com a autor de la contravenció penal de danys per imprudència a la pena de multa de 500 euros i, en concepte de responsabilitat civil, establint que el Sr. Galván i la seva companyia d’assegurances “Julián” haurien d’indemnitzar a la Comunitat perjudicada amb la quantitat que es fixés en període d’execució de Sentència. Finalment, no és objecte de debat que, havent estat apel·lada la citada resolució pel Sr. Galván i la seva companyia d’assegurances, la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 7 de setembre del 2007 va decidir absoldre al citat senyor de la contravenció penal que li imputava el Ministeri Fiscal per entendre que els fets no tenien suficient entitat per configurar un il·lícit penal, sens perjudici de la seva rellevància en l’àmbit civil.

Per últim, la resolució objecte de la present apel·lació va estimar les excepcions de prescripció de l’acció i cosa jutjada formulades per les representacions processals de la “Gomila” i de “Castillo S.Expósito, juntament amb les seves companyies asseguradores, i va desestimar la demanda formulada per la Comunitat contra el Sr. Galván, absolent-lo de tots els pediments plantejats contra ell i imposant les costes del procediment a la part agent i contra aquesta decisió s’alça la representació processal de la Soriano defensant en primer lloc la procedència de desestimar l’excepció de prescripció plantejada, però aquest motiu no es pot estimar.

II.- En efecte, la Sentència de data 27 d’octubre del 2006 va absoldre al Sr. Castilla representant legal de la “Gomila”, i al Sr. Soriano, promotor de la societat “Castillo S.Expósito, així com als responsables civils solidaris “Expósito” i “Castilla” i als responsables civils subsidiaris, “Gomila” i “Castillo S.Expósito de la contravenció penal de danys per imprudència, sense que la Comunitat de Propietaris formulés recurs contra aquesta decisió, de tal manera que la citada resolució era ferma en relació a aquestes persones i entitats i la Sentència del Tribunal de Corts de data 7 de setembre del 2007 va examinar exclusivament l’existència, o no, de responsabilitat penal en la persona del Sr. Galván i, solidàriament, la civil de la seva companyia asseguradora, estimant finalment el seu recurs i absolent-lo de tots els pediments formulats contra ell, sense perjudici de les accions civils que es poguessin exercitar.

En aquestes circumstàncies entenem que en el moment en què la Comunitat perjudicada va interposar la denúncia contra aquells que estimava causants del dany que havia patit, en data 23 de maig del 2005, l’acció per reclamar la responsabilitat civil dels denunciats no havia prescrit i el termini de prescripció va quedar interromput per l’exercici de l’acció penal, encara que ella no s’hi va constituir com a part. No obstant, una vegada dictada la Sentència penal absolutòria, la Comunitat tenia un any de termini a partir de la notificació de la citada resolució per tal d’exercitar l’acció civil i no ho va fer fins el dia 4 de setembre del 2008, raó per la qual cal desestimar aquest motiu del recurs i confirmar la decisió de la Sentència d’instància tant en relació a les entitats “Castillo S.Expósito, “Castilla”, que van plantejar la prescripció expressament com a excepció, com pel que fa a la societat “Gomila” i la Companyia “Expósito” que l’al·leguen al oposar-se a la demanda, de tal manera que, considerant prescrita l’acció, resulta irrellevant examinar si podia prosperar l’excepció de cosa jutjada que també planteja la representació processal d’aquestes darreres entitats.

III.- Com a segon motiu del recurs la representació processal de la Comunitat de Propietaris del Conjunt Residencial “L.” s’oposa a la decisió de la Sentència d’instància d’absoldre al Sr. Galván considerant que aquest professional no era responsable dels danys que van aparèixer a la urbanització.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal destacar que la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal Penal en data 27 d’octubre del 2006 considera fets provats que a principis de l’any 2001 la “Gomila” va iniciar uns treballs de construcció en un terreny situat per sobre de la “L.” per compte de la promotora “Castillo S.Expósito , figurant com a arquitecte i director de l’obra el Sr. Galván, i que, en un primer moment, no es dugué a terme cap altra protecció per a protegir la zona inferior –on es troba la L.- que una tanca de fusta que no permetia drenar l’aigua correctament, raó per la qual el camí de La Pleta es trobava ple de fang i, a l’hivern, de gel. La citada resolució considera igualment provat que el dia 29 de novembre del 2003, degut a unes fortes pluges, es produí una esllavissada de terra, pedres i fang que el mur de fusta construït com a tanca no pogué contenir i desbordà tant al camí que separa ambdós terrenys com a part de la Pleta, intervenint els Serveis de Bombers i Policia que van retirar pedres de grans dimensions de la seva carretera interior i un pilar metàl·lic de la llum es descalçà quedant el peu de la mateixa fora del terreny.

Per tal de que aquests fets no es tornessin a produir, la citada resolució considera igualment provat que “Gomila S.Expósito, un altre vegada sota la direcció professional del Sr. Galván, va modificar la protecció construint un mur de formigó sobre el límit de la parcel·la, però la manca d’un drenatge efectiu en el citat mur va provocar que la humitat del terreny augmentés, mutant en fang viscós, comportant esllavissades i lliscant, convertint-se en un material molt poc resistent i els treballs de perforació per instal·lar els ancoratges i micropilots d’aquest mur van comportar vibracions que van modificar l’estat del terreny, variant els valors de l’empenta sobre el mur, el que va comportar que aquesta empenta repercutís en la construcció inferior, creant una pressió sobre el mur preexistent de delimitació de la Pleta. Finalment, considera acreditat que durant el mes de maig del 2005 les arquetes es van embussar a causa del fang i restes vegetals i van aparèixer diversos danys a l’exterior de la Pleta i a l’interior de les vivendes.

Està fora de tot dubte que els citats danys van consistir en esquerdes a la superfície del mur de pedra a la zona del vial d’accés, al vial, als pilars de pedra i al mur de sosteniment d’aquest, a l’entrada de les vivendes en una estructura autoportant de fusta tant a la coberta com als pilars i un desplaçament de baixants i colzes, així com una ruptura del paviment de pedra, les arquetes estaven colmatades i a l’interior de les vivendes van aparèixer esquerdes a les tres plantes al llarg de les parets de tancament de la façana d’entrada, com posa de relleu la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal Penal de data 27 d’octubre del 2006 que ho considera provat (foli 223) i es pot observar a les fotografies que s’adjunten a l’acta de presència i constatació dels fets del notari Sr. Villegas d’aquesta data (foli 370) i es dedueix dels dictàmens presentats per “Daza” el mateix mes i any i el mes de desembre del 2006 a petició de la Comunitat (folis 156 i 257), del d’“Miró” a petició de l’Hble. Batlle i signat pels perits Srs. Ferrer i Tejada el mes de desembre del 2005 (foli 199), del de “Gálvez” els mesos de novembre del 2006 i agost del 2008 a requeriment d’“I” que estudia la progressió de les fissures (folis 263 i 290) del d’“Palomo” a petició de la Comunitat el mes de juliol del 2008 (foli 277) i del signat pel pèrit judicial Sr. Sainz els mesos d’abril i maig del 2011 (folis 455 i ss i 531 i ss)., raó per la qual s’ha de considerar que el primer dels requisits que fan nàixer la responsabilitat extracontractual es dóna en el cas present.

D’altra banda, en els informes i dictàmens pericials de “Daza”, a instàncies de part i d’“Miró”, a petició de la Batllia, elaborats abans del mes d’abril de l’any 2005 els únics danys que es constaten a la Pleta són els produïts per aigua, fang i la caiguda de pedres, sense que apareguin cap dels que donen lloc a la demanda origen del present procediment i la denúncia presentada per la Comunitat de Propietaris ho és per presumpte delicte menor de crear perill concret per a la vida i la integritat física de les persones (folis 98, 110, 111 i 125), mentre que dels dictàmens d’“Miró”, signat pels Srs. Ferrer i Tejada, com de la Sentència de l’Hble. Tribunal Unipersonal Penal, com de l’informe pericial d’“Palomo” (folis 199, 223, 277) es dedueix que el mes d’abril del 2005, coincidint amb un període de pluges abundants i quan “Castillo S.Expósito, i “Gomila” estaven fent els treballs de perforació dels ancoratges i dels micropilots del mur de contenció construït en el límit entre el Conjunt de la Pleta i el que estava en fase de construcció a la part superior, anomenat “T.” de l’A. sota la direcció facultativa del Sr. Galván, apareixen els danys a l’exterior a l’interior de les vivendes del Conjunt Residencial de L. que la Comunitat demana que li siguin reparats, aquesta presenta una denúncia per danys, s’elaboren peritatges que els descriuen i s’aixeca acta notarial (folis 133, 141, 156, 199, 370). Pel contrari, a partir del moment en què es finalitza l’obra del mur amb la construcció d’ancoratges i micropilots els danys que existien no s’agreugen, com reconeixen els pèrits i com destaca l’informe del Sr. Sainz (foli 501).

Per aquestes raons, considerem, en el mateix sentit que la Sentència de l’Hble. Tribunal Unipersonal Penal de data 27 d’octubre del 2006, confirmada pel que fa a aquest punt per la del M.I. Tribunal de Corts de data 7 de setembre del 2007, que existeix una relació de causalitat evident entre els danys que presentava la Comunitat agent i l’actuació portada a terme per la defenent.

IV.- Pel que fa a la causa per la qual els treballs realitzats pels defenents en el mur de contenció que separava les finques van produir els danys acreditats, l’informe elaborat pel Sr. Vendrell de l’empresa “Palomo” estima que van ser les perforacions dels ancoratges d’aquest les que van causar que els elements constructius solidaris es desplacessin en forma de bloc en sentit descendent en direcció a les vivendes (foli 285), per la Sentència penal de data 27 d’octubre del 2007 la causa va ser les vibracions causades per la construcció dels ancoratges i els micropilots i el mateix entén el peritatge elaborat pels Srs. Ferrer i Tejada. Per últim, segons l’informe del Sr. Sainz “l’única explicació coherent de la patologia es redueix a un increment del nivell freàtic que es podia haver produït quan el mur inferior de X. S.A. estava en la fase final de la seva construcció”, ja que “si l’escala portava anys sense patologies, la seva deformació és deguda a algun efecte provocat per l’obra de X. S.A. Però no és gens evident afirmar de quin efecte es tractaria” (foli 505), no obstant, la causa per la qual es van produir és irrellevant si, en tot cas, es pot imputar a les obres portades a terme per la defenent, com és el cas.

V.- Ateses aquestes consideracions, entenem que la responsabilitat per aquest fet correspon, en tot cas, a l’arquitecte que va dirigir l’obra, ja que, encara que es pogués pensar que en la producció dels danys hi podria haver influït el retard en la perforació dels ancoratges, això no exclou la responsabilitat de l’arquitecte que és qui ha d’assegurar-se de que l’obra es porti a terme de manera adequada. És cert que l’informe del Sr. Sainz manifesta que el Sr. Galván va prendre les mesures adequades per garantir la no afectació de la Pleta, però el que no va fer va ser garantir la no afectació d’aquesta per raó de la construcció del mur de contenció. D’altra banda, el mateix informe destaca que podria haver controlat el nivell freàtic i malgrat aquest control no sigui una pràctica habitual, s’ha revelat que en aquell cas era precís, circumstància que d’altra banda un professional havia de preveure quan anteriorment s’havien produït despreniments de pedres i fang que havien afectat la finca inferior provenint de la superior i quan havia tingut lloc en moments coincidents un episodi de pluges intenses, raó per la qual hauria d’haver planejat l’obra de tal manera que la construcció dels ancoratges no es retardés. Per aquestes raons, aquesta Sala coincideix amb el criteri que s’exposa a la Sentència de data 27 d’octubre del 2006 que destaca que l’arquitecte és el responsable del projecte i la direcció de l’obra i, per tant, amb independència de que també pogués haver incurregut en responsabilitat el constructor, o el promotor de l’obra, cosa que en aquest moment no podem examinar, la responsabilitat última de la correcció de la construcció recau sobre l’arquitecte que havia de projectar les mesures de protecció necessàries i assegurar-se de que les que prenia no poguessin causar danys als Conjunt Residencial que es trobava a nivell inferior.

VI.- Pel que fa a l’import de la reparació dels danys que va patir la Comunitat de Propietaris agent, l’informe dels pèrits Srs. Ferrer i Tejada de l’empresa “Miró” elaborat a petició de la Batllia considera l’any 2005 que tindrien un cost global de 43.000 euros (foli 212) i l’informe pericial judicial elaborat pel Sr. Sainz entén l’any 2011 que el cost era de 53.358,36 euros (foli 518), raó per la qual estimem procedent fixar en aquesta darrera suma l’import de la indemnització procedent en quan estimem que la diferència entre una i altre valoració pot ser deguda al pas del temps i totes dues s’han de considerar imparcials.

VII.- En estimar-se parcialment el recurs procedeix mantenir la condemna de la Comunitat de Propietaris del Conjunt Residencial de “L.” a pagar les costes generades a “Gomila S.Expósito i a “Castillo S.Expósito i a les seves respectives companyies asseguradores, és a dir “Expósito” i “Castilla”, imposant al Sr. Galván i a la seva asseguradora “Julián” les costes generades a la part agent per la demanda formulada contra ells, inclosos els honoraris d’advocat i procurador i dels pèrits que han intervingut a les actuacions, a acreditar en període d’execució de Sentència i sense fer especial pronunciament sobre les d’aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d’apel·lació formulat per la representació processal de la Comunitat de Propietaris “L.” contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 10 d’octubre del 2012, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de CONDEMNAR al Sr. Galván i a la seva asseguradora “Julián” a pagar a la part agent la suma de 53.358,36 euros, més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda, CONFIRMANT l’esmentada resolució en tots els demés punts, excepte pel que fa a les costes de la demanda formulada contra el Sr. Galván que li imposem a ell i a la seva companyia asseguradora “Julián”, en les quals caldrà incloure els honoraris d’advocat, procurador i pèrits que hagin intervingut a les actuacions a acreditar en període d’execució de Sentència i sense fer especial pronunciament sobre les costes d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .