• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 112/2013 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 21 mai 2013, TSJC-039/13 ; ECLI:AD:TSJADAD:2013:112)

Note éditoriale : la référence fournie à l'origine (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des métadonnées du texte intégral. La décision est rédigée en catalan ; les citations sont des traductions françaises.

Faits et procédure

Le 10 juillet 2008, une entité dénommée « Caro », qui n'a pas la qualité de banque, consent à deux particuliers, les époux Espada et Salamanca, un prêt de 26 300 euros destiné à l'acquisition d'un véhicule. Le contrat renvoie à un tableau d'amortissement annexé, qui fixe les échéances. Le prêt est assorti d'une réserve de domaine et d'un gage mobilier. La mensualité initialement prévue de 442,74 euros est portée à 563,69 euros après que M. Espada a cessé de travailler pour la société « C. ». Les emprunteurs ne règlent plus les échéances de juin et juillet 2011.

Le prêteur réclame le paiement des échéances impayées (1 126,34 euros), du capital restant dû (27 074,51 euros), de la clause pénale (564,01 euros) et des frais. Le Tribunal de batlles, par jugement du 6 décembre 2012, condamne solidairement les défendeurs à 6 864 euros, majorés des intérêts légaux à compter du 19 janvier 2012. Il estime que les intérêts conventionnels sont abusifs et retient comme montant dû la différence entre les sommes déjà versées (19 436,09 euros) et le capital prêté.

« Caro » interjette appel. Elle sollicite, à titre principal, la réformation et l'adjudication intégrale de sa demande et, à titre subsidiaire, la réduction des intérêts au taux maximal fixé par l'ABA.

Question de droit

La Sala Civil du Tribunal superior est saisie de quatre questions :

1. Le juge de première instance pouvait-il prononcer d'office la nullité de la clause de rémunération du prêt, alors que le défendeur s'était borné à contester la dette de manière générale ?
2. Le taux d'intérêt conventionnel était-il de 16,93 %, comme le soutenait l'appelante sur la base d'une expertise, ou de 19,03 %, comme l'a retenu l'expert judiciaire ?
3. Ce taux présente-t-il un caractère abusif, et si oui, selon quels critères ?
4. Quel est le taux de substitution applicable à défaut de taux licite, et quelle est l'incidence sur les dépens ?

Solution et dispositif

Sur le premier point, la Sala rejette le moyen tiré de l'absence de conclusion expresse. Elle relève que la déclaration des défendeurs lors de la comparution du 19 janvier 2012 ne révélait pas si la contestation portait sur l'existence de la dette ou sur son montant, et qu'elle devait être interprétée comme une contestation fondée sur le caractère excessif des intérêts exigés. Les défendeurs n'avaient pas alors d'assistance juridique, puisqu'ils n'ont sollicité l'aide juridictionnelle que le 9 février 2012. Le juge peut en outre apprécier

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Mitjançant escrit presentat en data 20 d'octubre del 2012, la representació processal de l'entitat "Caro" va formular demanda de segrest de vehicle i d'embargament preventiu sobre tots els béns del Sr. Espada i la Sra. Salamanca, petició que va ser desestimada per Aute de data 24 d'octubre del 2011.

II.- En data 15 de desembre del 2011 la representació processal de l'entitat "Caro" va formular demanda contra el Sr. Espada i la Sra. Salamanca sol·licitant que es condemnés als defenents a abonar a la seva mandant l'import de 28.764,86 euros, quantitat que restava per pagar del préstec que se'ls hi va atorgar en el seu dia, més la clàusula penal pactada pel supòsit d'impagament, més les despeses bancàries causades pel retorn dels rebuts emesos, més els interessos generats per aquestes quantitats, més les costes del procediment.

III.- En l'audiència de data 19 de gener del 2012 els defenents van comparèixer manifestant verbalment que no reconeixien el deute reclamat.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 6 de desembre del 2012 va decidir estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de l'entitat "Caro" contra els Srs. Espada i Salamanca, condemnant a aquests darrers a pagar solidàriament a l'agent l'import de 6.864 euros, que seria incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 19 de gener del 2012 i fins al total pagament del deute, no fent especial condemna en costes processals.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de l'entitat "Caro" i en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i l'estimació íntegra de la seva demanda o, subsidiàriament, que es redueixin els interessos als màxims que fixi l'ABA per a préstecs i crèdits pel consum en període d'execució de Sentència. Tot això condemnant a l'adversa al pagament de les costes judicials causades tant a la primera com a la segona instància, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i pèrits que hagin intervingut, o hagin d'intervenir, en el marc d'aquests autes.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 10 de juliol del 2008 l'entitat "Caro" va concedir als Srs. Espada i Salamanca un préstec per import de 26.300 euros destinat a l'adquisició d'un vehicle marca "Mercedes Benz" model R320 CDI, matrícula andorrana X, acordant-se que la prestatària s'obligava a retornar aquesta suma juntament amb els interessos d'ajornament corresponents segons el quadre d'amortització annex al document (foli 11). No es discuteix tampoc que, en un primer moment, el quadre d'amortitzacions del préstec preveia un pagament de 442,74 euros mensuals, ni que, posteriorment, el Sr. Espada va deixar de treballar per l'empresa "C.", raó per la qual aquesta suma es va veure incrementada a 563,69 euros mensuals (folis 13 i 20), ni que els prestataris van deixar de pagar els rebuts corresponents als mesos de juny i juliol del 2011 (folis 26 i 27).

Atesa aquesta circumstància, la representació processal de la "Caro" va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra els prestataris sol·licitant que se'ls condemnés a abonar a la seva mandant l'import de 1.126,34 euros, corresponent a aquests dos rebuts retornats, més 27.074,51 euros, que responien als no vençuts i pendents de pagament, més 564,01 euros per raó de la clàusula penal pactada pel cas d'incompliment, més les costes del procediment. La Sentència d'instància va estimar parcialment aquesta demanda i va condemnar a la defenent a abonar a l'agent la suma de 6.864 euros, incrementada amb els interessos legals comptadors a partir del dia 19 de gener del 2012, data en la què els demandats van comparèixer manifestant verbalment no reconèixer el deute que se'ls hi reclamava, considerant que els interessos pactats en el contracte de préstec eren abusius i, per tant, procedia condemnar als prestataris a abonar exclusivament l'import de 6.864 euros, que suposava la diferència entre la suma que havien pagat fins el moment en què ho van deixar de fer (19.436,09 euros) i la què se'ls hi havia deixat en préstec (26.300), sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

II.- Contra l'esmentada resolució s'alça la representació processal de la "Caro" argumentant, en primer lloc, que la Sentència d'instància declara nul·la la clàusula de retribució del préstec sense que ningú li demani.

Per tal de donar resposta a aquest motiu del recurs, cal destacar que en la Diligència de data 19 de gener del 2012 es fa constar que els defenents van manifestar en comparèixer que no reconeixien el deute reclamat (foli 67), declaració que en principi no permet saber si no ho feien perquè consideraven que no devien cap suma a l'agent, o perquè entenien que la suma reclamada era excessiva atesos els interessos que s'exigien i aquesta Sala considera que es dedueix de les actuacions que ho van fer per aquest darrer motiu.

En efecte, cal tenir en compte, en primer lloc, que en el moment en el què els defenents fan aquestes manifestacions no disposen d'assessorament jurídic, ja que el dia 9 de febrer del 2012 van sol·licitar que se'ls hi concedís assistència lletrada d'ofici (foli 68), petició que va ser atesa per l'Aute de data 8 de febrer del 2012, raó per la qual no se'ls hi pot imputar aquesta manca de precisió en la seva contesta a la demanda. Cal destacar igualment que en la seva proposició de proves van demanar exclusivament que es nomenés un pèrit financer a fi de que determinés si el tipus d'interès aplicat per l'agent era superior al legal a Andorra, indicant quin era el què s'havia aplicat i si existia qualsevol irregularitat des del punt de vista financer o econòmic, fet que posa de relleu, per un cantó, que aquesta era la raó per la qual s'oposaven a la demanda i, per un altre, que la part agent, a la qual se li va comunicar la prova sol·licitada per l'adversa demanant ella que s'ampliés el contingut de l'informe, coneixia quins eren els motius d'oposició a la demanda, de tal manera que no es pot entendre que se li produís cap indefensió pel fet de no haver-se expressat explícitament aquest motiu en la contesta a la demanda. Per últim, aquesta Sala considera que els Tribunals poden apreciar d'ofici la nul·litat d'una clàusula abusiva que se l'imposa a un consumidor fins i tot quan aquest sols s'oposa genèricament a la demanda, no sols per protegir de manera efectiva els seus drets, que aquest pot ignorar, sinó també amb la finalitat de dissuadir a les entitats que segueixen aquestes pràctiques de la seva utilització.

III.- Com a segon motiu del seu recurs, defensa la recurrent que el tipus d'interès aplicat va ser del 16,93% i no pas del 19,03% com estima la Sentència recorreguda, però tampoc aquest motiu es pot admetre.

La recurrent fonamenta aquesta petició argumentant que en la suma de 563,17 euros que se li reclamava mensualment al prestatari anava inclòs l'import de 32,11 euros que es corresponia amb l'assegurança que l'entitat concertava per cobrir els riscos de mort, invalidesa total i permanent i incapacitat laboral de la prestatària, d'acord amb el contracte, de tal manera que el tipus pactat era del 16,93%, com entén en aquest cas el peritatge elaborat pel Sr. Plaza en data 23 d'agost del 2012 (foli 168). Malgrat això, el citat informe parteix de la base de que sigui certa l'afirmació de l'agent de que en la quota mensual s'incloïa el preu de l'assegurança, però en el llistat d'amortització es fixen les quotes en 563,69 euros i en base a ella es va amortitzant el deute, sense que aquesta suma quedi alterada en el rebut que es va presentar i que no es va honorar, ni, com defensa el mateix agent en el seu escrit de data 13 de juliol del 2012 (foli 162), la prima formi part dels interessos satisfets pels demandats, raó per la qual cal entendre que aquest import recollia exclusivament els interessos i l'amortització del préstec. D'altra banda, en el contracte de préstec no s'especifica en cap moment quin és l'import de les primes que pagarà el prestamista per la citada assegurança, de tal manera que, com posa de relleu la resolució d'instància, cal entendre que, fins i tot sense tenir en compte el caràcter abusiu d'aquesta pràctica, l'import dels rebuts i venciments que es reclamen no inclou el de les citades primes.

Si entenem que l'interès reclamat és aquell que resulta de les quotes establertes a l'annex del contracte i reclamades en el present procediment, caldrà tenir en compte que en aquest cas el pèrit judicial Sr. C. conclou en el seu informe de data 14 de juny del 2012 (foli 151) que l'interès pactat va ser del 19,03% i llavors quedarà per resoldre si aquest era correcte, com defensa la recurrent, o abusiu, com entén la Sentència d'instància, i aquesta Sala concorda amb l'apreciació que fa aquesta resolució.

IV.- Pel que fa al caràcter abusiu o no de l'interès pactat cal destacar no sols que al contracte no es diu quin tipus d'interès s'aplica, sinó que aquest resulta de les quotes d'amortització fixades, procediment que impedeix al consumidor conèixer de manera simple quin és el seu import i si aquest és o no abusiu, ni tampoc es menciona que pel fet de deixar de ser treballador de l'empresa el prestamista l'interès reclamat seria superior, sinó especialment que, com destaquen entre altres les Sentències d'aquesta Sala de 31 de gener del 2012 en relació al 16% i de 22 de juliol del 2010 en relació al 20,88%, un interès del 19,03% anual s'ha de considerar clarament abusiu i amb més motiu quan es pacta amb un consumidor, com és el cas, ja que, com destaca en el seu primer peritatge el Sr. C., el tipus de referència aplicable a crèdits al consum durant el mes de setembre del 2008 era del 6,75%.

En front d'aquesta conclusió no es pot argumentar, com fa la recurrent, que no és possible aplicar aquests criteris jurisprudencials referits als Bancs, ja que ella és una entitat financera no bancària, argument que es contradiu amb la seva petició subsidiària de que s'apliquin en aquest cas els interessos màxims fixats per l'ORG_0. Tampoc es pot defensar raonablement que es tracta d'un préstec de risc que justifica uns alts interessos, ja que en garantia del pagament es va pactar una reserva de domini i una penyora mobiliària i res impedia que s'exigís al prestatari la prestació d'un aval per tal de cobrir els possibles impagaments, raons totes elles que porten a desestimar aquest motiu del recurs.

V.- Subsidiàriament, la recurrent sol·licita que s'estableixi com interès el que l'ABA consideri com a màxim, fixant-lo en període d'execució de Sentència previ certificat d'aquest organisme i aquest motiu s'ha d'estimar, ja que, una vegada superat aquest màxim, l'interès pactat s'ha de reduir per evitar que el préstec es pugui qualificar com usurari, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 22 de juliol del 2010.

Per aquesta raó, considerem que a la quantitat que se'ls hi va lliurar als defenents en concepte de préstec se li ha d'aplicar l'interès que l'ABA consideri com a màxim per a crèdits i préstecs al consum durant l'any 2008 i pel temps d'amortització previst, a acreditar en període d'execució de Sentència mitjançant certificat del citat organisme, restant de la suma resultant aquella que els defenents ja van abonar i condemnant-los a pagar a l'agent la quantitat resultant d'aquestes operacions més els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, ja que no es pot entendre que les entitats financeres presten diners sense rebre cap compensació a canvi, ni tampoc que els consumidors han d'abonar per aquests conceptes interessos superiors als considerats habituals en cada moment.

VI.- En estimar-se el recurs procedeix mantenir les costes de la instància en aplicació d'allò que disposa el Codi 7,51,5, ja que l'estimació de la demanda no ha estat substancial, no fent especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'entitat "Caro" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 6 de desembre del 2012, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de condemnar als Srs. Espada i Salamanca a abonar solidàriament a l'agent la quantitat resultant d'aplicar a la suma de 26.300 euros l'interès que l'ABA consideri com a màxim per a crèdits i préstecs al consum durant l'any 2008 i pel temps d'amortització previst, a acreditar en període d'execució de Sentència mitjançant certificat del citat organisme, restant de la suma resultant la quantitat de 19.436 euros que els defenents ja van abonar i condemnant-los a pagar a l'agent la quantitat resultant d'aquestes operacions, més els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda i sense fer especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni pel que fa a les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.