• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 121/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:121)

Faits et procédure

M. Daza a acquis un immeuble destiné à constituer son habitation habituelle et permanente. Il a bénéficié, à ce titre, de l'exonération de l'impôt sur les transmissions patrimoniales immobilières (ITPI) prévue à l'article 4.11 de la Llei 7/2006, du 21 juin 2006, modifiant la loi régissant cet impôt.

Par une résolution du 18 décembre 2010, confirmée sur recours en reposición le 6 avril 2011, le Gouvernement d'Andorre a révoqué cette exonération. Il a retenu que l'intéressé n'avait pas produit, dans le délai imparti, le certificat de résidence (certificat de convivència) délivré par le Comú, attestant de l'occupation de l'immeuble dans les six mois suivant l'acquisition. L'inscription au Comú n'est intervenue que le 20 octobre 2010, bien après l'échéance.

Par une sentence du 7 mai 2011, la Sección Administrativa du Tribunal de Batlles a rejeté le recours formé contre cette résolution. M. Daza a interjeté appel devant le Tribunal Superior de Justícia. Il ne contestait pas le retard d'inscription, mais soutenait que le manquement était de nature formelle et que l'occupation effective du logement dans le délai légal était établie par des factures d'eau, d'électricité et de téléphone. Le Gouvernement a conclu à la confirmation du jugement attaqué.

Les parties ont été admises à conclure par écrit, la audience orale ayant été remplacée par une procédure de conclusions. La formation était composée des magistrats Albert Andrés Pereira (ponent), Pere Pastor Vilanova et Bernard Plagnet.

Question de droit

La question posée était de déterminer si le bénéficiaire d'une exonération de l'ITPI au titre de la première acquisition d'un immeuble destiné à être sa résidence principale conserve le bénéfice de cette exonération lorsqu'il n'a pas satisfait, dans le délai réglementaire, à l'obligation formelle de présenter le certificat communal de résidence, alors même que l'occupation effective du logement dans le délai légal est démontrée par ailleurs.

Le Tribunal relève que cette question avait déjà été tranchée par sa sentence n° 42-2013 du 22 avril 2013, dont il reproduit les motifs par renvoi (fondement de droit 3). La présente décision s'inscrit donc dans une jurisprudence déjà fixée.

Le litige porte ainsi sur l'articulation entre les conditions substantielles de l'exonération, fixées par la loi, et les exigences procédurales précisées par le règlement d'application.

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'appel. Son raisonnement repose sur trois points.

1. Le cadre normatif. Le règlement de l'impôt, daté du 26 juillet 2006, impose aux bénéficiaires de l'exonération des exigences formelles. Son article 3.2 dispose, dans sa partie pertinente : « per a l'exempció prevista a l'apartat 11 de l'article 4 de la Llei, la persona sol·licitant ha de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud en el format oficial corresponent que es presenta a l'annex, degudament omplerta i acompanyada de la documentació següent ». Son point i) exige que, dans le mois suivant le délai fixé à l'article 4.11.b) de la loi, les acquéreurs présentent à l'administration le certificat de cohabitation

Apel·lat: M.I. GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Pérez Advocat: Sra. Codina

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-tres de maig de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0056-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 7 de maig de 2011 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Daza contra el M.I. GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava la resolució de 18 de desembre de 2010, confirmada en tràmit de reposició el 6 d'abril de 2011, per mitjà de la qual s'havia revocat l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries concedida prèviament, en no haver presentat el certificat de residència expedit pel Comú, que acreditès que l'interessat havia ocupat l'immoble en el termini de 6 mesos posteriors a la seva adquisició, com a habitatge habitual i permanent.

2.- El Sr. Daza va interposar davant d'aquesta Sala recurs d'apel·lació contra la sentència precitada del Tribunal de Batlles. Encara que reconeix que no es va inscriure al Comú en el termini establert pel Reglament de l'impost, considera que aquest incompliment de tipus formal no pot comportar la pèrdua de l'exempció tributària, ja que havia ocupat realment l'immoble en el termini establert per la llei, com resulta dels rebuts de les empreses subministradores d'aigua, llum i telèfon, entre d'altres. En la seva opinió, es compleix la finalitat prevista per la llei i aquest fet no pot quedar desvirtuat per l'omissió d'un tràmit administratiu.

3.- La representació del M.I. GOVERN D'ANDORRA es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació de la sentència apel·lada. Segons al·lega, l'interessat disposava d'un termini de sis mesos comptats des de l'adquisició de l'habitatge per inscriure's als registres del Comú. Tanmateix, la inscripció no es va dur a terme fins al 20 d'octubre de 2010, molt després del termini establert, per la qual cosa resulta manifest l'incompliment de la normativa aplicable.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquest recurs consisteix en determinar si l'agent té dret a l'exempció tributària de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries que recull l'article 4.11 de la Llei 7/2006, de 21 de juny, que va modificar la normativa reguladora d'aquest tribut. En concret, es tracta de l'exempció derivada de la primera adquisició d'un immoble que ha de constituir l'habitatge habitual i permanent de l'adquirent.

Convé recordar que aquesta qüestió ja ha estat examinada i resolta en la sentència d'aquesta Sala núm. 42-2013, de 22 d'abril, per la qual s'han de reproduir els raonaments en què es va basar aquella resolució.

Tercer.- A més dels requisits de naturalesa substantiva, el Reglament de l'impost de 26 de juliol de 2006 imposa als beneficiaris de l'exempció la necessitat de donar compliment a determinats requisits d'ordre formal per tal de gaudir del benefici tributari. Com diu l'article 3.2 de l'esmentat Reglament, "per a l'exempció prevista a l'apartat 11 de l'article 4 de la Llei, la persona sol·licitant ha de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud en el format oficial corresponent que es presenta a l'annex, degudament omplerta i acompanyada de la documentació següent".

L'apartat i) d'aquest article 3.2, disposa que "posteriorment a l'adquisició del bé immoble, i en el termini d'un mes a comptar del termini establert a l'article 4.11.b) de la Llei, la persona o persones adquirents han de presentar a l'Administració el certificat de convivència expedit pel Comú que acrediti la data d'inscripció en l'adreça corresponent al bé immoble adquirit, que ha obtingut l'exempció i còpia simple de l'escriptura pública".

Quart.- En el cas que ara s'examina, no hi ha discussió sobre el fet de què l'adquirent de l'immoble no es va inscriure al Comú en els terminis esmentats, sinó que ho va fer el 20 d'octubre de 2010, quan havia transcorregut amb escreix aquell termini.

L'interessat al·lega l'existència de problemes familiars que van provocar l'incompliment d'aquest requisit. Tanmateix, aquesta al·legació no pot ser compartida, ja que l'Administració havia comunicat formalment la necessitat de què presentés el certificat comunal de residència, quan li va concedir inicialment l'exempció, moment en què se li va indicar que "endemés, en el termini d'un mes a comptar de l'ocupació els adquirents han de presentar prop del Departament de Tributs del Ministeri de Presidència i Finances, el certificat de convivència expedit pel Comú que acrediti la data d'inscripció en l'adreça corresponent al bé immoble adquirit i pel qual s'ha obtingut l'exempció, i una còpia simple de l'escriptura pública".

A més, resulta de l'expedient que es van practicar altres requeriments escrits amb aquesta mateixa finalitat, la notificació dels quals va resultar infructuosa, així com un requeriment telefònic, moment en el qual el recurrent va manifestar que no s'havia inscrit a la nova adreça perquè volia conservar el dret de vot en una altra parròquia.

En conseqüència, s'ha de concloure que l'agent no va donar compliment a les exigències d'ordre formal que conté l'article 3.2.i) del Reglament de l'impost sobre transmissions patrimonial immobiliàries, la qual cosa comporta la pèrdua de l'exempció tributària, segons l'article 4.11.b) de la Llei de l'impost. L'aportació posterior de determinats rebuts d'empreses subministradores d'aigua, llum i telèfon no permet esmenar la inobservança del requisit reglamentari, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Daza contra la sentència dictada el 7 de maig de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).