• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 77/2013 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 juin 2013)

Faits et procédure

La société anonyme Amorós a introduit, le 22 septembre 2009, une action contre la société Vall et M. Durán. Elle demandait la restitution de soldes figurant sur un compte bancaire, le paiement des intérêts afférents, et l'interdiction pour les défendeurs d'ouvrir d'autres comptes au nom de M. A. ou d'Amorós sur lesquels seraient passées des opérations commerciales de la société.

Les défendeurs ont soulevé des exceptions dilatoires, notamment un défaut de légitimation active de la société demanderesse. Par un Aute du 4 septembre 2012, le Tribunal de Batlles a rejeté la question préjudicielle pénale et l'exception de litispendance, mais a accueilli les exceptions de défaut de légitimation active de la société Amorós. Il a mis les dépens à la charge de la partie défenderesse incidente.

Amorós a interjeté appel. Par un Aute du 21 mai 2013, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rejeté le recours, confirmé la décision de première instance et condamné l'appelante aux dépens d'appel.

Amorós a ensuite formé un incident de nullité (écrit du 5 juin 2013) tendant à l'annulation de cet Aute et à la réouverture des débats. La partie adverse s'est opposée à l'incident le 14 juin 2013. Le texte fourni ne précise pas les dates ni le détail de la procédure devant le Tribunal constitutionnel, dont la décision du 5 février 2013 est seulement mentionnée comme ayant annulé les Autes de la Sala et exigé l'explicitation des mécanismes permettant de sortir de la situation de blocage (la date de la décision constitutionnelle est reprise telle que figurant dans le texte).

Question de droit

La Sala devait trancher deux griefs soulevés à l'appui de l'incident de nullité :

1. L'Aute du 21 mai 2013 viole-t-il le droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution andorrane (C.A.), en ce qu'il n'aurait pas satisfait à l'exigence, posée par le Tribunal constitutionnel, d'indiquer les procédures permettant de surmonter la situation de blocage d'une société ?

2. La condamnation aux dépens de l'appel, en cas de rejet du recours, est-elle compatible avec ce même droit, alors que la partie aurait été privée d'une voie d'action qu'il appartenait à la juridiction d'identifier ?

La question sous-jacente est celle de l'étendue de l'obligation de motivation qui pèse sur le juge saisi d'un recours après censure constitutionnelle, et des conséquences procédurales d'une telle motivation sur la répartition des dépens.

Solution et dispositif

La Sala rejette l'incident. Sur le premier grief, elle relève que le Tribunal const

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Amorós va interposar demanda, de data 22-09-2009, envers la mercantil Vall i el Sr. Durán, segons la qual demanava que es dictés Sentència per la qual es condemnés als defenents a reintegrar a Amorós en el compte que indicava, la totalitat dels saldos que el compte bancari que referia presentés en data 10-07-2009, així com els interessos bancaris des de la contesta a la demanda i que es prohibís als defenents l'obertura d'altres comptes a nom del Sr. A. o de Amorós sobre els quals giressin operacions comercials i empresarials de Amorós, amb imposició de les costes processals.

En data 27-10-2009 la representació processal de Vall va formular excepció de manca de legitimació activa i demanava que fos estimada amb imposició de les costes processals a la part agent.

En data 27-10-2009 la representació processal del Sr. Durán va formular excepció dilatòria de litispendència i una qüestió de prejudicialitat penal. Subsidiàriament, plantejava una excepció de manca de legitimació activa de Amorós.

Per escrits, de data 1-12-2009, la representació processal de Amorós va interessar la desestimació de les excepcions plantejades, amb imposició de les costes processals a les defenents.

II.- Per Aute, de data 4-09-2012, l'Hble. Tribunal de Batlles va resoldre: "DECIDEIX Primer.- Desestimar la qüestió de prejudicialitat penal i l'excepció dilatòria de litispendència plantejades per la representació processal del Sr. Durán, part actora incidental, contra la societat Amorós part defenent incidental, mitjançant l'escrit de demanda incidental presentat en data 27 d'octubre de 2009.

Segon.- Estimar sengles excepcions dilatòries de manca de legitimació activa de la societat Amorós, aixecades per les representacions processals de l'entitat bancària Vall i del Sr. Durán, parts actores incidentals, amb caràcter principal i subsidiari respectivament, en mèrits dels escrits de demanda incidental presentats el dia 27 d'octubre del 2009.

Tercer.- No pronunciar-se respecte de la qüestió de prejudicialitat civil formulada per la representació processal de l'entitat bancària Vall, per escrit presentat el dia 8 d'abril del 2010.

Quart.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades a la part defenent incidental, inclosos aquelles derivades de la intervenció d'advocats i de procuradors, a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial.

Cinquè.- Arxivar les presents actuacions sense altre tràmit prèvia notificació de la present resolució judicial a les parts interessades".

III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la resolució d'instància. Així, consta a les actuacions que, en data 27-11-2012, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual es demana la revocació de l'Aute d'instància. Pel contrari, les representacions processals de les defenents, per escrits de contesta a les conclusions, de data 17-12- 2012, sol·liciten la desestimació del recurs i la imposició a la recurrent de les costes processals.

IV.- En data 21-05-2013 aquesta Sala va dictar Aute, amb la següent part dispositiva: "DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Amorós contra l'Aute, de data 4-09-2012, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar de forma íntegra la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada."

V.- La representació processal de Amorós va promoure incident de nul·litat, segons escrit de data 05- 06-2013, i en virtut del qual demanava la nul·litat de la resolució d'aquesta Sala i la retroacció de les actuacions.

Pel contrari, la part contrària, en el seu escrit d'oposició a l'incident de nul·litat, de data 14-06-2013, demanava la desestimació del mateix.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de Amorós fonamenta el seu incident de nul·litat en els següents motius o greuges. Afirma que l'Aute d'aquesta Sala vulnera el dret a la jurisdicció de l'article 10 C.A., atès que no s'ha donat compliment a allò que exigia la resolució del Tribunal Constitucional de data 5-02-2013. Així, entén que s'ha impedit el dret a la jurisdicció i a un pronunciament sobre el fons i que, malgrat el Tribunal Constitucional exigia que s'indiquessin els procediments d'accés a la jurisdicció, la Sala solament li ha indicat que existeix un procediment de dissolució de la societat. I, en segon terme, afegeix que la desestimació del recurs no pot suposar la imposició de les costes processals, tota vegada que existeixen raons d'equitat i justícia que deriven de donar compliment al mandat del Tribunal Constitucional d'explicitar els procediments alternatius.

II.- Pel que es refereix al primer motiu o greuge que integra l'incident de nul·litat d'actuacions, aquesta Sala no comparteix el greuge de la promotora de l'incident, segons el qual s'hauria vulnerat el dret a la jurisdicció perquè s'impedeix obtenir un pronunciament sobre el fons i per quant la indicació del procés legal de dissolució de la societat no compleix amb la indicació dels mecanismes que sol·licitava el Tribunal Constitucional.

Aquesta Sala ja va posar de relleu, que la resolució del Tribunal Constitucional va atorgar l'empara sol·licitat perquè va entendre (Fonament de Dret 6) que o bé aquesta Sala havia motivat insuficientment, atès que no havia donat a conèixer, al no haver-les verificat, les vies de recurs alternatives que es podrien oferir a la recurrent o bé que no existien vies alternatives de recurs i, tant en un o altre supòsit, estaríem davant d'una vulneració del dret a la jurisdicció contingut a l'article 10 de la Constitució.

En l'Aute de data 21-05-2013 aquesta Sala va mantenir l'existència de vies alternatives per a sortir de la situació de bloqueig en la qual es troba una societat, integrada per dos socis que ostenten el 50% de les accions, i que impedeixen amb la seva actitud que es compleixi l'objectiu social. I va indicar que la solució és anàloga a la que reconeixen els ordenaments jurídics de l'entorn, atès que si manca l'acord social per a poder exercitar accions, per negativa o apatia de l'òrgan d'administració, existeixen una sèrie d'expedients que possibiliten sortir de la situació de bloqueig.

I des d'aquesta òptica, es van explicitar, a criteri de la Sala, quines eren les opcions jurídiques mitjançant les quals es podia superar la situació de bloqueig en la qual es trobava la mercantil. Així, els mecanismes legals que es van explicitar no van ésser solament la possibilitat de dissolució de la societat mercantil, sinó que, en primer terme, es va posar de manifest la possibilitat de convocatòria judicial de la junta, així com la remoció del càrrec d'administrador i la responsabilitat en la qual aquest incideix. En segon terme, s'advertia de la clàusula de submissió a l'arbitratge, prevista als Estatuts, i per a solventar les qüestions que es puguin plantejar entre els socis i la societat. I, en darrer terme, s'explicitava la previsió legal del deure dels administradors de convocar una junta per a adoptar l'acord de dissolució de la societat, així com es possibilitava a l'article 86.3 de la Llei 20/2007 que qualsevol part interessada pogués instar la dissolució de la societat i que el Batlle, abans d'adoptar aquesta solució que iniciaria el camí de l'extinció de la societat, podia atribuir a la societat un període màxim de 6 mesos per a regularitzar la situació.

En atenció a les consideracions anteriors, i com ja es va advertir en l'Aute del qual ara es postula l'anul·lació, eren diferents els mecanismes a l'abast de les parts litigants per a sortir de la situació de bloqueig en la qual es trobava la societat. Consegüentment, amb el que s'ha afirmat, procedeix la desestimació d'aquest primer motiu o greuge que inspira l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de la societat Amorós.

III.- El segon motiu rau en la impugnació de la imposició de les costes processals, atès que la part promotora de l'incident considera que la imposició de les costes processals no s'adequa a l'equitat ni a la justícia i que no es justifica atès que calia indicar quin era el procediment alternatiu que podia emprar la part recurrent.

Quant a la pretesa vulneració del dret a la jurisdicció, contemplat a l'article 10 C.A., en relació a la imposició a la part recurrent de les costes processals, cal establir el que segueix. Si bé és cert que l'Aute de data 5-02-2013 del Tribunal Constitucional anul·la els Autes d'aquesta Sala i exigeix que, en ares a tutelar el dret a la jurisdicció de la part recurrent que s'explicitin, en les circumstàncies del cas concret, quins són els mecanismes que permeten sortir de la situació de bloqueig en la qual es troben les parts litigants, no ho és menys que, malgrat l'explicació dels expedients al seu abast, la resolució que es dicta és desestimatòria del recurs interposat, per la qual cosa procedeix imposar les costes de l'alçada, en virtut d'allò que preveu el Codi 7,51,5. I caldria afegir que la determinació de les costes processals en seu de recurs, en consonància amb els paràmetres del venciment objectiu i sense que concorrin circumstàncies excepcionals que justifiquin la seva no imposició, no constitueix cap vulneració del dret a la jurisdicció, atès que la mateixa es troba motivada i no s'han infringit els drets processals que s'incardinen dins la previsió constitucional de l'article 10 C.A.

IV.- Les consideracions anteriors justifiquen la desestimació de l'incident. Aquesta s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part promotora del mateix de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de la societat Amorós contra l'Aute, de data 21-05-2013, dictat per aquesta Sala. Procedeix imposar a la part promotora de l'incident de nul·litat les costes d'aquest alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei SA i SL.