• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Décision commentée : STSJ Andorre (Sala Civil), 18 juillet 2013, TSJC-070/13 (ROJ : STSJAD 184/2013 ; ECLI:AD:TSJADAD:2013:184) (Lire sur source officielle)

Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala Civil, 18 juillet 2013, TSJC-070/13 (ROJ : STSJAD 184/2013)

Faits et procédure

Par un acte de vente conclu le 9 février 1976 sous seing privé, puis élevé en acte authentique le 5 octobre 1984, la venderesse et M. Canals ont cédé à M. Galan des terrains et des immeubles bâtis, pour un prix de 1 716 567 francs. La vente était assortie d'un droit de rachat (dret de retracte) au profit des venderesses, exerçable jusqu'à une date fixée, et l'acquéreur a reçu la possession du bien. La décision indique que ce droit de rachat a été laissé sans effet à l'échéance retenue (foli 49). Elle qualifie l'opération de vente à réméré (compravenda a carta de gràcia).

Les vendeurs sont demeurés dans l'immeuble après la vente. Selon le juge d'appel, il n'est pas contesté qu'il existait entre vendeurs et acquéreur un « compromis familial » non consigné au contrat, aux termes duquel les occupants pouvaient rester sans contrepartie. Le bien a ensuite été transféré à la société « Agullo », qui a mis les occupants en demeure de restituer la possession le 1er juin 2010.

Faute de restitution, la société « Agullo » a introduit, le 12 juillet 2011, une demande d'interdit de précaire (interdicte de precari), tendant à la restitution de l'appartement ainsi qu'au paiement des dépens. Les défendeurs ont soulevé l'inadéquation de la procédure et contesté le fond. Par jugement du 29 janvier 2013, le Tribunal unipersonnel, section civile, a rejeté l'exception et fait droit à la demande. Les défendeurs ont interjeté appel.

Le ministère public n'intervient pas. La formation de jugement est composée de la présidente Eulàlia Amat Llari (magistrate rapporteure), de Joan Manel Abril Campoy et de Pere Pastor Vilanova.

Question de droit

La décision soulève deux questions principales :

1. Le droit andorran admet-il l'interdit de précaire, alors que la procédure d'expulsion pour précaire, connue de certains ordres de tradition romaniste, n'y figure pas ?
2. Le demandeur à l'interdit doit-il démontrer à la fois son titre à posséder et l'absence de titre du défendeur, et le litige sur l'existence même d'un titre peut-il être tranché dans le cadre sommaire de cette action ?

Accessoirement, la cour examine la qualité de possesseur de l'acquéreur à réméré et la répartition des dépens.

Solution et dispositif

La Sala Civil admet d'abord l'existence de l'interdit de précaire en droit andorran. Elle retient qu'aucune règle ne l'interdit, qu'il est compatible avec les principes du droit andorran et que la Cour l'avait déjà admis dans un arrêt antérieur du 19 juillet 2011. Elle en distingue la finalité : l'interdit répond à une logique possessoire, tandis que le débat sur le droit à posséder relève d'une procédure ordinaire.

Sur le fond, la cour juge que l'acquéreur, en vertu du constitutum possessorium, a pu conserver la qualité de possesseur médiat. Elle relève toutefois qu'il n'est pas établi quelles étaient les caractéristiques du pacte

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 18 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 12 de juliol del 2011 la representació processal de la societat "Agullo" va formular demanda d'interdicte de precari contra el Sr. Canals i la Sra. Tur sol·licitant que es dictés Sentència condemnant als defenents a restituir a la seva mandant la possessió de l'apartament que ocupaven en aquest concepte situat al pis 1er de l'edifici de l'XXXX, així com a satisfer-li la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, per raó de l'acció exercitada.

II.- La representació processal dels Srs. Canals i Tur va contestar a la demanda en data 6 de setembre del 2011 formulant excepció processal d'inadequació de procediment i, subsidiàriament i respecte del fons, oposant-se a la mateixa argumentant que no es donaven en aquell cas els requisit d'un hipotètic interdicte de precari i que els seus mandants no posseïen, ni havien posseït mai, el pis que ocupaven a títol de precari, raons per les quals sol·licitava la desestimació de la demanda formulada contra els seus mandants amb imposició de costes a càrrec de la societat agent.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 29 de gener del 2013 no donant lloc a l'excepció d'inadequació del procediment plantejada per la defenent i, estimant la demanda formulada per la representació processal de la societat mercantil andorrana "Agullo", va decidir condemnar al Sr. Canals i a la Sra. Tur a restituir a l'agent la possessió del pis 1er de l'edifici de l'Av. X. núm. X. d'Escaldes-Engordany, fent imposició als defenent de les costes judicials ocasionades, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i de procurador a acreditat en període d'execució de Sentència.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Canals i Tur i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació, estimant l'excepció plantejada o, en tot cas, desestimant la demanda formulada contra els seus mandants amb imposició a l'agent de les costes generades a la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les presents actuacions que en data 9 de febrer del 1976 la Sra. Pulido Vda. M. i el Sr. Canals van vendre al Sr. Galan en document privat els terrenys i els edificis construïts sobre d'ells situats a l'Av. Y., X. i a la de XXXX per l'import de 1.716.567 Fr. S., lliurant-se al comprador la possessió de l'immoble venut i concedint al venedor el dret de retracte en el termini comprès entre la data de l'acord i el dia 9 de febrer de mil nou-cents vuitanta-u, abonant en aquest cas al comprador diferents sumes segons el moment en què s'exercités el retracte. La citada compravenda va ser elevada a escriptura pública en data cinc d'octubre del 1984, acordant com a data final per exercir el retracte el dia 24 de gener del 1981 i deixant-lo, per tant, sense efecte (foli 49).

No es discuteix tampoc que, malgrat haver venut el pis de la seva propietat, els venedors van continuar residint a l'immoble que ocupaven fins aquell moment fins què van ser requerits per la societat propietària per tal que retornessin la possessió de l'immoble en data 1 de juny del 2010, ni que existia un "compromís familiar" entre venedors i comprador, que no estava recollit al contracte, en virtut del qual el darrer permetria als primers seguir residint a l'immoble que li havien venut sense pagar a canvi cap tipus de contraprestació, "compromís" al què fa referència la carta enviada als defenents en aquella data, raó per la qual se'ls hi oferia residir en un altre pis, també propietat de l'agent i també gratuïtament (foli 57), sense que consti cap més detall.

Atès que els defenents no van atendre el citat requeriment, la societat "Agullo" a la què se li havia transferit la propietat dels esmentats immobles va formular la demanda d'interdicte de precari que dóna origen al present procediment i la Sentència que és objecte d'aquest recurs la va estimar.

II.- Contra l'anterior decisió s'alça la representació processal dels Srs. Canals i Tur al·legant, com a primer motiu del seu recurs, la inexistència a l'ordenament andorrà de l'interdicte de precari exercitat per la part agent.

Per tal de donar resposta al citat argument, cal posar de relleu que el precari es pot definir com aquella situació jurídica que es produeix quan una persona posseeix una cosa aliena sense abonar cap mena de contraprestació per la mateixa, situació que pot derivar d'un contracte, de la mera autorització o tolerància del propietari, o de la pèrdua de vigència del títol del qual gaudia el posseïdor, de tal manera que el seu propietari pot reclamar que se li retorni la possessió en qualsevol moment sense que sigui necessària una causa que justifiqui aquesta petició.

Quan el propietari vulgui recuperar la possessió de la cosa que ostenta el precarista ho podrà fer a través d'un procediment ordinari, en el que haurà d'acreditar el seu dret a posseir i que el defenent no gaudeix de cap títol que li permeti fer-ho, reclamant per tant el reconeixement del seu dret i que es condemni al defenent a retornar-li la possessió de la què gaudeix, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 19 de juliol del 2011. No obstant, en el supòsit de que es gaudeixi de la possessió a títol de precari, els principals efectes es produeixen en relació a la possessió, raó per la qual, entre altres, el dret romà concedia al propietari la possibilitat d'interposar un interdicte per recobrar la possessió, que se li reconeix, i en alguns ordenaments del nostre àmbit cultural es permet recórrer en aquest cas al desnonament per precari.

No obstant, en el dret andorrà aquest darrer procediment no està recollit, mentre que, si bé és veritat que no tots els procediments propis del dret romà s'han incorporat a l'ordenament del Principat, ja que en ocasions responien a un criteri excessivament formalista, res impedeix que s'utilitzi l'interdicte de precari (recollit al Digest 43,26,14) quan aquesta institució es caracteritza per facultar al propietari per reclamar el retorn de la possessió quan ho desitgi (Decretals 3,14,3 i Digest 43,26,1-2), quan el debat es centra en un problema possessori que cal resoldre de forma àgil i quan la seva procedència no és contrària als principis que informen el dret andorrà, fet que explica que la Sentència d'aquesta Sala de 19 de juliol del 2011 admeti la seva existència. De fet, el citat interdicte no s'allunya excessivament de l'anomenat interdicte de recobrar la possessió, encara que mentre aquest és procedent quan s'ha privat al seu titular de la possessió en contra de la seva voluntat, i per això el termini per exercitar-lo és molt breu per tal de restaurar la pau social, el de precari resulta d'una permissivitat que pot haver durat molt de temps, però que es pot deixar sense efecte en qualsevol moment sense que calgui subjectar-se a cap termini. En tot cas, no es pot dir que l'interdicte de precari és menys garantista pels defenents que el procediment de desnonament per precari al qual ells fan referència. S'anomeni com s'anomeni, el que es demana en els dos casos és el retorn de la possessió mitjançant dos procediments sumaris que atorguen a les parts garanties similars i en el cas de l'interdicte sempre queda oberta la possibilitat de interposar una demanda en el marc d'un procediment ordinari per defensar els drets de qualsevol de les parts

Ara bé, en un procediment ordinari es pot discutir tant si l'agent és titular del ius possidendi, és a dir si és titular d'un dret real que comporti possessió, com si té ius possessionis, és a dir si gaudeix del poder de fet sobre l'objecte, mentre que el procediment interdictal té un contingut limitat, de tal manera que sols es pot debatre el tema possessori amb la consegüent liquidació en el seu cas, mentre que si sorgeixen qüestions de certa complexitat cal recorre al procediment ordinari per resoldre-les.

III.- En el cas present, de les dades que consten a les actuacions cal deduir que, com argumenta la part defenent, la transmissió de propietat de la què eren titulars la Sra. Pulido i el Sr. Canals es va produir mitjançant una compravenda a carta de gràcia, que recull el Codi 4,54,2 i 5,72,1 entre altres, que sovint s'utilitza per proporcionar als venedors els diners necessaris per afrontar una situació econòmica precària amb la garantia de la cessió d'un bé. Si bé és veritat que en aquest cas el preu pactat pot no ser el de mercat, cal tenir en compte que el venedor es reserva el dret de lluir i quitar en un termini fixat, reserva que comporta un risc pel comprador de perdre la cosa adquirida i té un valor que cal sumar al de la venda. D'altra banda, per exercitar el retracte el venedor ha d'abonar al comprador una quantitat que comprén el preu que aquest li ha pagat més els interessos del préstec que seran tant més alts quan més temps es trigui en exercitar el retracte.

No obstant, la natura de la compravenda realitzada pels litigants, que s'ajusta en tot a les característiques de la carta de gràcia, no exclou que el Sr. Galan esdevingués propietari de la cosa venuda i ho fos de manera definitiva una vegada escolat el termini per lluir i quitar atorgat al venedor.

IV.- Pel que fa a l'entrega de la possessió al nou titular, cal destacar que tant en el contracte privat com en l'escriptura pública en la què es va documentar la compravenda es manifesta que "els venedors donen al comprador possessió de les coses venudes, facultant-lo per a que de la seva pròpia autoritat se les pugui prendre i retenir".

És cert que en el cas present els defenents van continuar residint a l'immoble que havia estat de la seva propietat malgrat haver-lo venut (foli 127), però això no suposa que el comprador no hagués posseït els béns adquirits. En la compravenda a carta de gràcia és freqüent pactar que el comprador que ja gaudeix de la possessió de la cosa ho continui fent, de tal manera que l'alienant, en comptes d'entregar materialment la cosa a l'adquirent, la reté en nom d'aquest, i d'aquesta manera passa de posseir en nom propi a fer-ho en nom del comprador en virtut del denominat constitutum possessorium que recull el Digest 41,2,18. Per aquesta raó, l'adquirent s'ha de considerar com posseïdor, pot pactar el constitut i cedir el bé en arrendament o en precari i continua sent posseïdor mediat, de tal manera que es pot valdre de la protecció interdictal, com destaca PELLA I FORGAS. És cert que la situació més habitual és que el venedor continuï posseint a títol d'arrendatari, fet que li haurà de permetre obtenir els rendiments necessaris per exercitar el dret a lluir i quitar, no obstant res impedeix que el comprador cedeixi al venedor l'usdefruit de la cosa, o fins i tot que li permeti ocupar-la gratuïtament, situació que és més previsible quan entre comprador i venedor es dóna una relació de parentiu o afecte, com és el cas.

V.- En tot cas, per tal que la demanda interdictal es pugui estimar és precís no sols que es provi que l'agent gaudeix d'un títol que li permet posseir, sinó també que el defenent posseeix sense títol i si bé no hi ha dubtes de que l'agent, com continuadora dels drets del Sr. Galan, va adquirir la possessió de l'immoble d'autes al adquirir-lo i ha continuat gaudint de la possessió mediata durant tot el temps transcorregut des de llavors, possessió que li permet exercitar l'interdicte, no queda clar que els defenents estiguin mancats de títol per posseir.

En efecte, no hi ha constància a les actuacions sobre quines van ser les característiques del pacte al que van arribar les parts, que l'agent reconeix, amb independència del contracte de compravenda i en virtut del qual els defenents podien continuar residint a l'edifici que havien venut i no es pot saber si la cessió de la possessió a precari era part del negoci translatiu onerós, com argumenten els defenents, o un afegit posterior fonamentat en la liberalitat, com pretén l'agent. En aquest sentit, és realment molt estrany que no sols es permetés als venedors residir a l'immoble sense abonar cap tipus de renda, sinó que estiguessin facultats per cobrar els lloguers d'altres habitatges del mateix immoble, com es dedueix dels rebuts que consten als folis 130 a 148 i de les declaracions de la Sra. Julián (foli 231 en relació al 202), que va viure a un pis de l'immoble des de el 1963 fins el 2009 (foli 129) i dels aportats pel Sr. Álvarez (foli 150 a 156), que hi va viure del 1972 al 2009 (foli 149) que també manifesta que pagava els rebuts als defenents (foli 230 en relació al 200).

L'existència d'un debat entre les parts en relació a quin és el títol que legitima la possessió dels defenents i si aquest existeix o no impedeix que es condemni als defenents a retornar la possessió a l'agent en virtut d'un procediment interdictal i exigeix que aquest litigi es resolgui en el marc d'un procediment ordinari, a on, amb totes les garanties processals, es podrà valorar els arguments de les parts, tota vegada que és la mateixa existència del precari la que es discuteix en aquest procediment i el debat sobre el dret a posseir és aliè al procediment interdictal.

VI.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància, atesos els dubtes de fet i de dret que susciten les actuacions, ni tampoc respecte de les d'aquesta alçada d'acord amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Canals i la Sra. Tur Calçada contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 29 de gener del 2013 que REVOQUEM íntegrament, desestimant en tots els seus punts la demanda formulada per la representació processal de la societat "Agullo" contra els Srs. M. i S. i sense fer especial pronunciament ni sobre les costes de la instància, ni sobre les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.