• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 25/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:25A)

Faits et procédure

Par un rapport daté du 20 février 2014, la Batlle (juge) Mme Herrera a informé le Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (TSJA) de sa décision de s'abstenir dans une affaire civile (n° B-0201-4/2014) opposant M. Esteban à M. Vara, suivie selon la procédure abrégée (procediment abreujat). Le motif invoqué était une amitié manifeste avec Mme Gomila, avocate du demandeur.

Dans son rapport, la magistrate décrit une relation personnelle et régulière avec l'avocate : déjeuners et dîners fréquents, soirées occasionnelles, participation à des célébrations communes (un enterrement de vie de jeune fille et un mariage sont cités, ainsi que des anniversaires). Elle relève également que son époux, M. Hoyos, est associé avec l'avocate au sein d'un même cabinet, avec un pacte de collaboration sur les dossiers traités. Elle estime que son impartialité pourrait être contestée par un tiers, dès lors que cette amitié et cette communauté professionnelle sont publiques et notoires.

Le magistrat rapporteur est M. Joan Manel Abril Campoy. La formation de jugement est composée de la présidente Eulàlia Amat Llari, de M. Abril Campoy et de M. Pere Pastor Vilanova. Le fondement invoqué par la Batlle est l'article 73, sixième alinéa, de la Llei qualificada de la Justícia.

Question de droit

La question posée est de savoir si l'amitié qu'un juge entretient avec l'avocat d'une partie, combinée à un lien professionnel du conjoint de ce juge avec le même avocat, constitue une « amitié manifeste » au sens de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, de nature à justifier l'abstention, et si le Tribunal, saisi en application de l'article 75 de la même loi, doit admettre cette abstention.

Le Tribunal doit ainsi articuler deux exigences : la lettre du texte, qui vise l'amitié « manifeste » avec une partie ou ses avocats, et la garantie d'impartialité subjective du juge, telle qu'elle résulte de l'article 6 de la Convention européenne des droits de l'homme.

Solution et dispositif

Le Tribunal admet l'abstention. Son raisonnement repose sur trois étapes.

Le cadre juridique. Le TSJA rappelle que l'article 75 de la Llei qualificada lui confie la compétence pour apprécier la recevabilité des abstentions des Batlles et des magistrats. Il cite ensuite l'article 73, aux termes duquel constitue une cause d'abstention « l'amistat o enemistat manifesta » avec l'une des parties ou ses avocats.

Le standard d'impartialité. Le Tribunal se réfère à la jurisprudence de la Cour européenne des droits de l'homme sur l'article 6 de la Convention (arrêts Delcourt, De Cubber, Castillo Algar, ainsi que Fey et Wettstein, tels que cités dans la décision). Il distingue l'impartialité subjective, c'est-à-dire l'absence de préjugé ou de inclination personnelle, de l'apparence d'impartialité, qui doit garantir la confiance que le juge inspire. Dans cette perspective, le juge doit présenter des garanties suffisantes pour exclure tout doute légitime.

Les critères de l'amitié « manifeste ». Le Tribunal précise trois exig

ANTECEDENTS DE FET

I.- Que mitjançant informe de data 20 de febrer del 2014, l'honorable Batlle Sra. Herrera, comunica al M.I. Tribunal Superior de Justícia que ha decidit abstenir-se de l'aute registrat sota el número B-0201-4/2014, del judici civil seguit pel procediment abreujat instat pel Sr. Esteban contra el Sr. Vara, per motiu d'amistat manifesta amb la Sra. Gomila, lletrada del demandant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia atribueix al Tribunal Superior de Justícia d'Andorra la facultat per a decidir sobre la procedència de l'admissió de les decisions d'abstenció que prenen els Batlles o Magistrats.

La Batlle Sra. Herrera va emetre informe, de data 20- 02-2014, segons el qual i en el marc dels autes núm. B- 0201-4/2014, manifestava la seva intenció d'abstenir-se com a Batlle ponent, de conformitat amb la causa prevista a l'apartat sisè de l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia. En concret, justificava la concurrència de la causa en què " les representacions lletrades de les parts agents promotores són la Sra. S.G.G. i S.B.A.; Ultra l'amistat intima i personal que mantinc amb elles, (dinem molt sovint juntes, sopem ocasionalment i, compartim algunes celebracions, com (a títol d'exemple comiat de soltera i boda de la Sra. Gomila, aniversaris i altres) aquestes són sòcies del despatx d'advocats B.S.L.G del quin el meu espòs, Sr. Hoyos, també ho és, juntament amb altra advocada, Sra. Téllez, existint entre ells un pacte de col·laboració respecte els expedients que tramiten; Considero que la meva imparcialitat podria ser qüestionada per qualsevol tercer, en quant és pública i notòria la nostra relació d'amistat, així com que aquests comparteixen despatx professional d'advocats; (...)".

II.- L'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia determina que és causa d'abstenció l'amistat o enemistat manifesta amb qualsevulla de les parts o els seus advocats.

Esdevé essencial per a la resolució de la present qüestió, tenir present que la doctrina del Tribunal europeu de Drets Humans respecte de l'article 6 de la Convenció (Afer Delcourt, 17-01-1970, Afer De Cubber, 26- 10-1984 o Afer Castillo Algar- 28-10-1998) ha reconegut que en una societat democràtica l'aparença d'imparcialitat es connecta íntimament amb la confiança que els Tribunals inspiren a la mateixa. I, en aquest sentit, s'ha afirmat que, en l'extrem que ens afecta, relatiu a la imparcialitat subjectiva, que es tradueix en que el Tribunal no ha de tenir prejudici o inclinació personal respecte de cap de les parts, però a més ha d'oferir garanties suficients per a excloure qualsevol dubte legítim al respecte (cfr. Fey c. Austria o Wettstein c. Suiza).

Cal, per tant, analitzar quines exigències han de concórrer per a poder analitzar l'amistat com a manifesta. En primer terme, l'adjectiu "manifesta" que es predica tant de l'amistat com de l'enemistat significa clarament evident o que es mostra de forma molt clara. Però, en ares de donar compliment a la voluntat del legislador que vetlla per la imparcialitat (en aquest supòsit, en la seva vessant subjectiva) del jutjador, no n'hi ha prou amb que l'amistat sigui manifesta o evidenciada a l'exterior, perquè això suposaria deixar fora aquelles relacions d'amistat íntimes o profundes que no es manifestessin a l'exterior o es mantinguessin reservades, per quant també en aquests supòsits caldria apartar al jutjador del coneixement del cas, degut al grau intens de l'amistat que manté amb una de les parts o amb un dels seus advocats. D'aquí que, en segon terme, caldria afegir que una amistat manifestada a l'exterior o explicitada, si no arriba a assolir les exigències de ser una amistat íntima, intensa o molt estreta, no hauria de motivar l'abstenció del Batlle o Magistrat, tota vegada que la simple relació d'amistat si no assoleix una vinculació estreta i un caire intens, no pot posar en dubte la imparcialitat del jutjador. I, en tercer terme, cal tenir en compte que les causes d'abstenció i de recusació mereixen una interpretació restrictiva, a la vegada que si s'admetés una interpretació extensiva de les causes d'abstenció, fonamentades en l'amistat manifesta, sense les exigències abans referides, comportaria l'exclusió de la funció jurisdiccional en molts dels jutjadors simplement per l'existència d'una amistat evidenciada a l'exterior. I, respecte de la causa que s'analitza, si bé en totes elles es requereix una anàlisi de les circumstàncies concretes i objectives que es produeixen, aquesta tasca esdevé molt més difícil quan la causa d'abstenció es fonamenta en la vessant subjectiva, caracteritzada per la concurrència d'una relació d'amistat o enemistat manifesta.

Si les anteriors consideracions les traslladem al cas que ens ocupa, s'ha d'admetre la causa d'abstenció formulada per l'Hble. Batlle Sra. Herrera atès que el vincle professional del seu espòs amb la lletrada Sra. Gomila i el caràcter manifest de la relació d'amistat que manté el jutjador amb la mateixa podria fer dubtar de la seva imparcialitat.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Donar per admesa la decisió d'abstenció formulada per l'Honorable Batlle Sra. Herrera, en el marc dels autes B-0201-4/14, per motiu d'amistat manifesta amb la representació lletrada Sra. Gomila, de la part agent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei Qualificada de la Justicia.