• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 258/2014)

Identifiants figurant dans la décision : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentence du 2 septembre 2014, recours n° 83/14 (TSJC 083/14), ROJ STSJAD 258/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:258. Composition : Joan Manel Abril Campoy (président), Pere Pastor Vilanova (magistrat rapporteur) et Vincent Aniere.

Faits et procédure

Le 6 novembre 2010, M^me^ Villegas, qui se tenait debout près de son véhicule stationné, a été renversée par un automobile resté non identifié. Il n'est pas contesté que la victime a subi des dommages corporels, ni que le véhicule responsable n'a pu être identifié. La charge de l'indemnisation a été transférée à l'entité de droit public désignée dans la décision sous le nom de « Peña », laquelle agit comme organisme de garantie (le texte la désigne également par le sigle FAGA, « Fons »).

Par acte du 21 septembre 2011, la victime a assigné cet organisme en réparation de l'incapacité partielle permanente, du préjudice professionnel, du pretium doloris, du préjudice esthétique, du préjudice de loisir et des frais médicaux et de déplacement, le montant total devant être fixé au cours de la preuve ou de l'exécution. L'organisme a conclu à une estimation partielle, en limitant l'indemnisation aux postes non excessifs et dûment justifiés.

Par jugement du 19 février 2014, le Tribunal de Batlles a accueilli partiellement la demande et condamné l'organisme à verser la somme globale de 21 000 euros, sans condamnation aux dépens. Les deux parties ont interjeté appel : l'organisme demandait la réduction des postes indemnisés et une condamnation aux dépens de première et seconde instances ; la victime sollicitait une majoration substantielle de la plupart des postes, ainsi que le remboursement de frais médicaux (397,65 euros), de frais de déplacement et de stationnement (3 017,01 euros) et de la totalité des dépens.

Question de droit

La Sala Civil devait déterminer si les montants alloués en première instance devaient être révisés au regard, d'une part, des règles légales régissant l'intervention de l'organisme de garantie en cas de véhicule non identifié et, d'autre part, des éléments médico-légaux versés au dossier. Trois questions se posaient plus précisément :

1. le remboursement de frais médicaux et pharmaceutiques payés par la victime, en l'absence de preuve d'un non-remboursement par les organismes sociaux ;
2. la prise en charge des frais de déplacement pour recevoir des soins à l'étranger ;
3. l'évaluation des postes de préjudice (esthétique, pretium doloris, professionnel, de loisir), selon une méthode qui, comme le relève la décision, ne répond pas à un barème préétabli.

Solution et dispositif

La Sala Civil écarte la plupart des prétentions. Sur les frais médicaux, elle retient que la victime a produit des tickets de pharmacies andorranes et espagnoles ainsi que des honoraires hospitaliers, et qu'il ne saurait lui être imposé de prouver un fait négatif, à savoir l'absence de prise en charge par la Sécurité sociale espagnole ou par la Mutualité des fonctionnaires. Les tickets espagnols mentionnant la part restant à la charge du patient, la somme de 397,65 euros est ajoutée à la condamnation.

Sur les frais de déplacement, la Sala relève que l'article 5 b) de la loi de création de l'organisme, du 4 décembre 1991, prévoit la prise en charge des dommages corporels, et que l'article 16 énumère les indemnités applicables, sans mentionner le coût des déplacements nécessaires aux soins.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M. I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 21 de setembre del 2011 la representació processal de la Sra. Villegas va formular demanda contra el Peña sol·licitant que es dictés Sentència condemnant al defenent a compensar a la seva mandant pels danys i perjudicis soferts a conseqüència de l'accident de circulació que va patir el dia 6 de novembre del 2010 en ser atropellada per un vehicle no identificat i que hauria de comprendre la Incapacitat Parcial permanent (IPP), Indemnització per perjudici professional, Pretium doloris, Perjudici estètic, Perjudici de lleure, despeses mèdiques i de desplaçament, quina quantitat total es determinaria en període probatori, o d'execució de Sentència, més les costes del procediment.

II.- La representació processal del Peña va contestar la demanda en data 12 d'octubre del 2011 oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva estimació parcial, tot limitant les indemnitzacions que correspongués abonar a la seva mandant a aquelles que no fossin excessives i estiguessin degudament acreditades, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment, atès el caràcter legalment taxat dels conceptes pels quals els Fons havia de respondre.

III.- La representació processal de la Sra. Villegas va renunciar al tràmit de rèplica.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 19 de febrer del 2014 estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Villegas contra l'entitat de dret públic "Peña" i condemnant a aquesta darrera a abonar a l'agent la suma global de 21.000 euros, sense efectuar especial condemna en costes.

V.- Contra l'esmentada resolució formula apel·lació la representació processal del Peña i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es dicti Sentència fixant en 4.000 euros i 1.500 euros, respectivament, les indemnitzacions que correspon abonar a la Sra. R. pels conceptes de pretium doloris i perjudici estètic soferts per ella arran de l'accident d'autes, sense atorgar-li però cap indemnització en concepte de perjudici professional i perjudici de lleure i condemnant-la al pagament de les costes ocasionades al seu mandant tant en primera, com en segona instància.

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs la representació processal de la Sra. Villegas i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació i que es condemni a l'adversa a abonar-li la suma de 10.000 euros en concepte de pretium doloris, la de 2.500 euros pel perjudici estètic sofert, la de 12.500 euros pel perjudici professional, la de 10.000 euros pel de lleure, la de 397,65 euros per les despeses mèdiques, la de 3.017,01 euros per les de desplaçaments i aparcaments i la totalitat de les costes judicials.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 6 de novembre del 2010 la Sra. Villegas va patir un atropellament mentre es trobava dempeus al costat esquerre del seu vehicle estacionat a l'XXXX, ni que l'automòbil responsable del mateix no es va poder identificar, ni que la Sra. R. va patir danys corporals com a conseqüència del mateix, raó per la qual procedeix que es faci càrrec de la indemnització corresponent el Peña. Pel contrari, el que es discuteix és la quantia de les indemnitzacions a les què té dret l'agent.

II.- La Sentència objecte del present recurs no dóna lloc a la petició de l'agent de que se la indemnitzi amb els imports de 208,65 euros i 189 euros per les despeses mèdiques i farmacèutiques que aquesta va haver de suportar arran del sinistre argumentant que no hi ha proves de que no hagués estat indemnitzada per aquests conceptes per la Seguretat Social espanyola, o per la Mutualitat de Funcionaris a la què pertany. Pel contrari, la Sra. R. argumenta en el seu recurs que si aquests organismes s'haguessin fet càrrec de les esmentades despeses ella no les hauria hagut de pagar i, pel contrari, ha aportat a les actuacions la prova del seu pagament i aquest argument s'ha d'estimar.

En efecte, consten als folis 48 a 56 i 102 a 106 de les actuacions receptes, tiquets de farmàcies andorranes i espanyoles i honoraris de l'Hospital Nostra Sra. de Meritxell. En relació a les primeres ni la Seguretat Social espanyola, ni Peña reemborsen despeses farmacèutiques que no responguin a receptes provinents dels metges d'aquests organismes i el mateix es pot dir dels honoraris d'hospitals amb els quals no tingui un concert de col·laboració, sense que es pugui obligar a la Sra. R. a provar un fet negatiu com és el cas. En relació als tiquets de farmàcies espanyoles, en ells ja consta quina part ha d'abonar el pacient, que és la que es reclama en aquest procediment, i quina va a càrrec de la Seguretat Social, raó per la qual cal incloure en la condemna que s'imposa a la defenent la quantitat de 397,65 euros que acredita per aquest concepte.

III.- Pel que fa a les despeses de desplaçament i aparcament per tal de rebre assistència mèdica que la Sentència d'instància desestima i la Sra. R. reclama en aquest recurs, l'article 5 b) de la Llei de Creació del Peña del 4 de desembre del 1991 disposa que en el cas que l'accident l'hagués provocat un vehicle que no hagués pogut ser identificat el FAGA respon dels danys corporals que hagi patit la victíma i l'article 16 de la mateixa Llei recull quines són les indemnitzacions corresponents en el cas de víctimes mortals, incapacitat, pretium doloris, perjudici estètic o despeses clíniques o farmacèutiques sense que en cap cas faci referència al cost dels desplaçaments necessaris per rebre assistència mèdica. Cal tenir en compte, a més a més, que la Sra. R. treballa en una escola de la Seu d'Urgell, raó per la qual dita assistència se li presta a Espanya, ja sigui per la Mutualitat de Funcionaris, o per la Seguretat Social, sense que es pugui fer responsable al FAGA per unes despeses de desplaçament que són conseqüència de que la Sra. R. treballi i tingui la seva assegurança mèdica fora del Principat, raons totes elles que expliquen que no s'estimi aquest motiu del recurs.

IV.- Pel que fa al perjudici estètic, la recurrent estima que li correspon una indemnització de 2.500 euros, mentre que la Sentència d'instància li reconeix exclusivament 2.000 euros. Pel seu cantó, el Peña estima que hauria estat procedent indemnitzar a l'agent amb un màxim de 1.500 euros.

No obstant, cap d'aquestes peticions es pot estimar, ja que, segons l'informe medicoforense que consta a les actuacions, el perjudici estètic que va patir l'agent s'ha de valorar en una escala que va de 1.5 a 2/7, de tal manera que, segons els criteris que habitualment apliquen els Tribunals andorrans, una indemnització de 2.000 euros s'ha de considerar correcta, ja que en el primer cas s'acostuma a indemnitzar amb un màxim de 1.500 euros i en el segon amb un màxim de 3.000 euros, de tal manera que en fixar la indemnització procedent en 2.000 euros s'ha buscat una suma equidistant.

V.- En relació al pretium doloris, la Sentència d'instància el valora en 10.000 euros i la representació processal del Peña estima que no pot superar els 4.000 euros. No obstant, tenint en compte que l'informe medicoforense que signa el Dr. Ruiz considera que aquest perjudici cal situar-lo en un 4/7, s'ha de considerar correcta la decisió de la Sentència d'instància que no fa altre cosa que aplicar al cas d'autes la indemnització que els Tribunals andorrans concedeixen habitualment en aquests supòsits.

VI.- Per raó del perjudici professional patit per la Sra. R., la Sentència d'instància concedeix a l'agent una indemnització de 6.000 euros, mentre que la Sra. R. entén que haurien de ser 12.500 euros i el Peña considera que no se li hauria de concedir cap suma per aquest concepte.

Pel que fa als arguments que exposa el Peña, és cert que en l'informe medicoforense que consta al foli 152 de les actuacions el Dr. Amador manifesta que no es pot pronunciar sobre la indemnització procedent, atès que es tracta d'una simptomatologia subjectiva, però el mateix doctor en l'informe que s'adjunta al foli 123 estima que la pacient pateix un perjudici professional "a tenir en compte per aquesta Hble. Batllia", destacant que la pacient presenta dolor a la rotació interna i externa del maluc dret, i ressaltant que la Sra. R. és mestra de música amb alumnes de 3 a 12 anys, de tal manera que la seva feina l'obliga a formar rotllanes asseguda a terra, organitzar festes de dansa i altres que, ateses les molèsties a nivell de l'extremitat inferior que presenta, no pot portar a terme i en el mateix sentit es pronuncia la directora de l'Escola Peña de la Seu d'Urgell a on treballa la Sra. R. (foli 137), que, malgrat no tingui coneixements mèdics, sí que està capacitada per constatar les limitacions que aquesta pateix a l'hora de portar a terme les seves tasques docents.

En aquestes circumstàncies, no es pot atendre ni la petició de la Peña de que es revoqui aquesta decisió, ni tampoc la de la Sra. R. de que s'augmenti la suma que ha de percebre, perquè l'apreciació de la Sentència d'instància, malgrat no respongui a cap criteri prefixat, resulta, segons el parer d'aquesta Sala, raonable i proporcionada al perjudici patit per la recurrent.

VII.- La Sentència d'instància condemna a la defenent a pagar a l'agent la suma de 3.000 euros en concepte de perjudici de lleure i, mentre la Sra. R. considera que aquesta quantitat s'hauria d'augmentar fins els 10.000 euros, el Peña estima que no se li hauria de concedir cap import per aquest concepte, ja que l'agent no acredita que es dediqui al muntanyisme i es tracta d'afirmacions privades de tota prova.

Malgrat els arguments dels dos recursos plantejats contra la decisió de la Sentència d'instància, aquesta Sala considera que la valoració feta per aquesta resolució és correcte. En efecte, ateses les manifestacions que es recullen en l'informe medicoforense, l'accident d'autes va causar a la Sra. R. una fractura del peroné, un esquinç del lligament lateral intern del genoll dret, més lesió meniscal a menisc intern i una lesió del labrum del maluc dret amb ressort, restant de baixa laboral 527 dies i sent sotmesa a cinc intervencions quirúrgiques i diverses sessions de rehabilitació funcional. Per aquesta raó, practiqui o no muntanyisme, és evident que la Sra. R. ha de tenir certes molèsties quan porta a terme activitats de lleure, de tal manera que, malgrat el Dr. Amador estima que el perjudici en aquest cas és nul, ja que no és objectivable, cal destacar que el mateix professional considera que la Sra. R. va patir un perjudici dolorós mig de 4/7 i aprecia l'existència d'un perjudici professional, de tal manera que si presenta molèsties quan porta a terme activitats professionals, també és lògic que apareguin en els seus moments de lleure. No obstant, tampoc es pot estimar la petició de la Sra. R. en el sentit de que procedeix augmentar la suma que se li concedeix perquè en cap cas ha provat que les seves activitats superin el que és habitual en persones que no es dediquen professionalment a la pràctica esportiva.

VIII.- En estimar-se parcialment el recurs d'apel·lació plantejat per la representació processal de la Sra. Villegas no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada i, malgrat desestimar-se el formulat pel Peña, tampoc es fa especial pronunciament sobre les costes que aquest ha generat, tenint en compte el caràcter taxat dels conceptes pels quals ha de respondre el Fons i en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Peña contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 19 de febrer del 2014 i ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Villegas contra la mateixa resolució, que REVOQUEM PARCIALMENT, en el sentit d'afegir a la quantitat que el Peña ha d'abonar a la Sra. R. la suma de 397,65 euros, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament sobre les costes de cap dels dos recursos formulats en aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.