• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 194/2014 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 9 octobre 2014

Faits et procédure

Par exploit du 2 mars 2005, Mme Julián a introduit une action en paiement contre plusieurs personnes présentées comme constituant solidairement la succession de M. Durán : MM. Moliner et Quesada, Mme Salcedo, M. Soriano, Mme Benitezza, M. Villalba et M. Badía. Elle sollicitait la condamnation solidaire des défendeurs au paiement des sommes identifiées, ainsi que de celles qui résulteraient des expertises ultérieures, au titre d'une créance qu'elle invoquait à l'encontre des héritiers de M. Durán. Cette créance devait permettre d'obtenir le complément d'attribution des biens de la communauté conjugale formée par son aïeule Mme Morillo et M. Durán.

Les défendeurs, régulièrement convoqués, n'ont pas comparu et ont été déclarés en rébellion.

Par sentence du 2 juin 2010, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande, après avoir retenu l'exception de défaut de légitimation passive. Il a statué sans frais.

Mme Julián a interjeté appel en sollicitant la révocation de la sentence et l'adjudication intégrale de ses prétentions. Mme Salcedo s'est opposée à l'appel.

Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy. La formation était composée de MM. Abril Campoy (président), Vincent Anière et Mme Fátima Ramírez Souto.

Question de droit

La décision soulève deux questions principales.

La première porte sur la légitimation passive dans une action en paiement dirigée contre la succession d'un défunt dont la vocation héréditaire résulte d'un testament clos. Le premier juge avait retenu que l'existence de la qualité d'héritier n'était pas établie, faute de contrôle de la validité formelle du testament par le notaire. Il en avait déduit que les héritiers inconnus auraient dû être appelés à la cause.

La seconde concerne l'établissement du quantum de la créance, dans un contexte où certains postes de préjudice (mobilier, fruits du prix de vente) ne pouvaient être évalués faute d'éléments suffisants.

Solution et dispositif

La Sala Civil infirme la sentence sur les deux points.

Sur la validité du testament et la légitimation. Le Tribunal relève que le testament clos a été remis à un notaire, qui l'a scellé en constatant l'identité du testateur et sa capacité, puis a été ouvert en présence notariale en 1995. Il rappelle que le notaire qui reçoit un testament clos ne contrôle pas sa validité formelle. Cette circonstance ne fait toutefois pas obstacle à l'exécution de la disposition, qui demeure « plenament executiva » tant qu'une action en nullité n'a pas été engagée et accueillie. La Cour retient en outre une reconnaissance de validité par les héritiers : MM. Moliner et Salcedo se sont présentés comme héritiers institués dans des procédures antérieures, ont défendu la validité du testament, et M. Moliner a agi en

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 2 de març del 2005 la representació processal de la Sra. Julián va formular demanda en reclamació de quantitat contra totes les persones que, a coneixement seu, constituïen solidàriament la successió del Sr. ENTITY_5: el Sr. Moliner, la Sra. Salcedo, el Sr. Quesada, el Sr. Soriano, la Sra. Benitezza, el Sr. Villalba i el Sr. Badía,

sol·licitant que es condemnés solidàriament als defenents a abonar a la seva mandant les sumes identificades i les que resultessin de les proves pericials que es practiquessin en el moment processal oportú en relació al crèdit ostentat per la seva mandant vers els hereus del Sr. Durán per a obtenir el complement d'atribució dels béns que componien la comunitat conjugal de la seva avia i causant, Morillo, amb el seu difunt espòs Durán, imposant als defenents les costes del procediment.

II.- Malgrat haver estat convocats en temps i forma els demandats no van comparèixer en data 2 de març del 2005 per tal d'escoltar la demanda i van ser declarats en rebel·lia.

III.- L'Hble Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 2 de juny del 2010 desestimant la demanda formulada per la Sra. Julián -en la seva qualitat d'hereva universal de la Sra. ENTITY_13-, dirigida aquesta contra el Sr. Moliner, Sra. Salcedo, Sr. Quesada, els ignorats hereus de la Sra. Benitezza, Soriano, els ignorats hereus del Sr. Badía, en haver prosperat l'excepció de manca de legitimació passiva, sense fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Julián i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació integra de la seva demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment, petició a la què s'oposa la representació processal de la Sra. Salcedo.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència objecte del present recurs desestima la demanda formulada per la Sra. Julián argumentant que no s'ha acreditat que els defenents siguin els hereus del Sr. Durán, ja que aquesta condició derivaria d'un testament clos que va atorgar el Sr. Durán el dia 7 d'abril del 1989 i que va ser obert davant de fedatari públic, però que, per la seva naturalesa, no pressuposa, ni significa, que el fedatari públic hagués comprovat la seva autenticitat, ni hagués efectuat un control de la seva validesa formal, de tal manera que subsistien eventualment els defectes que podrien comportar, si fos el cas, l'exercici de l'acció judicial per declarar la seva invalidesa, raó per la qual, en no haver citats com a parts els ignorats hereus del Sr. Durán, com hauria estat procedent, entén que ha de reeixir l'excepció de manca de legitimació passiva dels demandats.

Contra aquesta decisió s'alça la representació processal de la Sra. Julián argumentant que s'ha acreditat que no pot haver-hi cap altre beneficiari, ni hereu, de la successió del Sr. Durán que no sigui qualsevol de les parts adverses si han acceptat dit testament o, en tot cas, els Srs. Moliner i Salcedo per haver-lo acceptat tàcitament, en substitució de tots aquells altres beneficiaris indicats en dit testament que no l'hagin acceptat i aquests arguments s'han d'estimar en allò que esdevé fonamental.

II.- En primer lloc, consta a les actuacions que en data 7 d'abril del 1989 el Sr. Durán va comparèixer davant del notari que fou de les Sorianos, el Sr. Briones, i, en presència seva, va introduir un sobre dins d'una plica, que el notari va segellar en compliment d'allò que disposa el Codi 6,23,21 pr., identificant en la mateixa al testador, consignant el dia i hora en què va rebre el dit sobre i posant de relleu que entenia que el testador tenia la capacitat legal per testar, mentre que el Sr. Durán va manifestar que el sobre que s'introduïa en la plica contenia el seu testament, sent aquesta la seva darrera voluntat (foli 591), circumstància que ha estat corroborada per la certificació de la Cambra de Notaris del Principat que consta al foli 595.

Consta igualment que al foli 592 que en aquest acte de disposició el testador instituïa executora del mateix a la Sra. Salcedo, fixant una retribució si actuava com a tal, deixava diverses quantitats al Sr. Quesada, al Sr. Soriano, a la Sra. Benitezza, al Sr. Villalba i al Sr. Badía,

disposant igualment en favor del Sr. Moliner del terreny i del xalet C., M.N., d'XXXX i dividint els seus restants béns fora de la XXXX entre aquests darrers i la Sra. Salcedo i el Sr. Moliner en set parts iguals.

Finalment, el dit testament es va obrir en presència notarial en data 17 d'octubre del 1995 a instàncies del Sr. ENTITY_6(foli 588).

En aquestes circumstàncies no es pot argumentar que no s'ha acreditat la validesa del citat testament, ja que, si bé és cert que el notari que rep un testament clos no efectua un control de la seva validesa formal, aquest tipus de disposició, com qualsevol altre que pugui recollir les darreres voluntats d'una persona, ja sigui un testament obert o tancat, pot ser objecte d'una acció judicial per declarar-ne la seva invalidesa, però mentre això no es produeixi, com succeeix en el cas present, la dita disposició és plenament executiva.

III.- D'altra banda, en el cas present el Sr. Moliner i la Sra. Salcedo han reconegut la validesa del citat testament, ja que van comparèixer a la Batllia en data 6 de març del 1997 declarant que, d'acord amb la citació per Edictes efectuada en relació als ignorats hereus del Sr. Durán, havien de manifestar que havien estat instituïts hereus del difunt, impugnant qualsevol pretensió de la Sra. Julián de que li fossin retornats la meitat dels béns que formaven part de la comunitat conjugal formada per la Sra. Morillo i el Sr. Durán, defensant que el destí i els béns i de l'herència s'havien de regir pel seu testament (foli 47) i en el mateix sentit, els Srs. D.L. manifestaven igualment la seva condició d'hereus en virtut del citat testament a l'escrit presentat en data 20 de gener del 1999 (foli 98).

Cal destacar especialment que en data 7 de febrer del 2001 van comparèixer davant del notari Sr. Alcalá el Sr. Moliner i la Sra. M.C.R., en representació de la Sra. Julián, intervenint igualment en el citat acte el Batlle del Principat, Sr. Arcos, i la Sra. Salcedo, com executora del testament del Sr. Durán. En el document notarial redactat en aquella data i que consta al foli 26 de les actuacions es posa de relleu que la titularitat de la parcel·la de terreny i el xalet bastit sobre ella que havien format part de la finca "X." del terme del Quart d'Escaldes corresponia a el Sr. Moliner i a la Sra. Julián. En el citat document es destacava igualment que aquesta titularitat derivava de la Sentència de data 11 de juny del 1989, que reconeixia la liquidació de la comunitat de béns dels difunts Srs. Durán i Morillo i estimava que la meitat indivisa dels que la composaven corresponia a la Sra. Julián com hereva universal de la Sra. Morillo, entre ells el xalet esmentat, mentre que l'altra meitat del citat immoble era propietat del Sr. Moliner, ja que li havia estat atribuït en concepte de llegat al testament del citat senyor de data 7 d'abril del 1989 en el què la Sra. Salcedo era nomenada executora de l'herència i ella mateixa i el Sr. Moliner hereus del Sr. Durán i en aquest concepte el venien en aquell acte al Sr. Soriano, raó per la qual cal entendre que el Sr. Moliner va acceptar el llegat que se li atribuïa en el citat testament del qual reconeixia, per tant, la validesa.

IV.- Finalment, la validesa del citat testament i la legitimitat passiva dels Srs. D.L. en els plets instats en relació a l'herència del Sr. Durán va ser admesa tàcitament en la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 11 de juny del 1998, en el marc de la demanda formulada per la Sra. Julián contra el Sr. Durán, en la què es destaca que, havent comunicat l'agent la defunció del Sr. Durán, es va convocar per edictes als ignorats hereus del mateix i per Providència de data 3 d'abril del 1997, després d'haver-se manifestat com hereus del Sr. Durán els Srs. Moliner i Salcedo, es va senyalar data per presentar el corresponent escrit de conclusions, que van aportar aquests darrers.

En el mateix sentit, l'Aute de data 9 de maig del 2002, confirmat pel d'aquesta Sala de data 11 de novembre del 2002, destaca que els Srs. Moliner i Salcedo van comparèixer a les actuacions com hereus del Sr. Durán en virtut de testament i es van oposar a l'escrit presentat per la Sra. Julián en el sentit de que aquests eren deutors de la comunitat formada pel Sr. Durán i la Sra. Morillo, i, si bé aquesta resolució considera que els defenents eren exclusivament beneficiaris del testament, no qüestiona la seva validesa en quan admet la del llegat fet al Sr. Moliner D'altra banda, l'Aute de data 25 de novembre del 2002 va decretar l'embargament preventiu sobre els béns dels Srs. Moliner i Salcedo i el primer es va oposar al mateix afirmant que la Sra. Julián ja havia cobrat el que li pertanyia (foli 65), encara que posteriorment la demandant va renunciar al dit embargament.

V.- Cal destacar igualment que del testament atorgat pel Sr. Durán es dedueix que determinades quantitats i determinats béns s'atribuïen a títol particular alguns dels defenents, raó per la qual s'ha d'estimar que ho feia en concepte de llegats, mentre que de la resta dels béns es disposava en favor de tots ells per parts iguals, de tal manera que cal entendre que la voluntat del testador era atribuir la resta del seu patrimoni a títol universal a tots els defenents i, per tant, en concepte d'hereus (Codi 6,23,15).

Per aquestes raons, havent estat citades totes les persones que consten cridades com hereus en el citat testament, ja sigui personalment, mitjançant comissions rogatòries, o per edictes i, entre elles qui consta com executora del mateix i aquells dels hereus que van reconèixer i defensar la seva validesa, procedeix estendre que els defenents estan legitimats passivament en aquest procediment i, per tant, ben plantejada la demanda, com ho hauria estat en el cas que s'hagués demandat als ignorats hereus del Sr. Durán, sense que sigui precís que hagin acceptat l'herència, ni que aquesta s'hagi integrat en el seu patrimoni.

VI.- Pel que fa al fons de la demanda formulada per la Sra. Julián, aquesta sol·licita en la mateixa que se li aboni la meitat de la diferència del ròssec creditor dels comptes bancaris comunitaris a nom de Durán i/o Morillo entre la data de la mateixa i el dia 10 de novembre del 1990, dels fruits que s'hagin pogut obtenir de l'import d'aquesta diferència a comptar d'aquesta data, del valor dels mobles comunitaris que hi havia al xalet C., del valor dels mobles objecte d'embargament preventiu segons Aute de data 29 d'octubre del 1992, d'una indemnització per la meitat del valor d'ús del xalet C. per part del Sr. Durán entre la data de defunció de la Sra. Morillo i la seva pròpia defunció i per part dels Srs. Moliner i Salcedo des d'aquella data i el dia de la venda del xalet C., d'una indemnització corresponent als fruits que s'hagin pogut obtenir de la meitat del seu preu de venda dipositat a l'Institut Nacional de Finances, d'una indemnització corresponent als fruits que s'hagin pogut obtenir de l'import de 42.920,87 euros que ella va haver d'afectar en garantia de l'embargament preventiu travat per Aute de data 25 de novembre del 2002, més la totalitat de les costes del procediment.

Per tal de donar resposta als arguments plantejats a la demanda, cal destacar que consta a les actuacions un informe elaborat per "P." (foli 494) a instància de l'Hble. Batlle que conclou que la Sra. Julián té dret a percebre per raó de la liquidació de la comunitat formada pel Sr. Durán i Morillo l'import de 134.661,96 euros.

El citat informe complert, documentat i que té en compte el signat pel pèrit Sr. Benitez (foli 516), designat també per l'Hble. Batlle en els autes d'execució de Sentència, estima en la citada quantitat l'import dels diferents apartats de la demanda en relació a la meitat de la diferència del ròssec creditor dels comptes bancaris comunitaris a nom de Durán i/o Morillo entre la data de la mateixa i fins el 20 de setembre del 2005, als interessos de la suma de 42.920,87 euros, a una indemnització per la meitat del valor d'ús del xalet Craig per part del Sr. Durán entre la data de defunció de la Sra. Morillo i la seva pròpia defunció i per part dels Srs. Moliner i Salcedo des d'aquella data i el dia de la venda del xalet C.

És cert que el citat peritatge no contempla el valor dels mobles que pel que sembla es trobaven en el xalet C. i que reclama l'agent, però tampoc els valora ni el perit Sr. Benitez, ni el perit Sr. ENTITY_19(foli 528), raó per la qual entenem que no és procedent que els hi atribuïm un valor ni tant sols aproximat. El citat dictamen tampoc té en compte el valor dels mobles objecte d'embargament preventiu segons Aute de data 29 d'octubre del 1992, en relació als quals el perit que signa el dictamen de "P." afirma que no disposa d'informació suficient per fer-ho, raó per la qual tampoc es poden valorar de manera objectiva. Finalment tampoc contempla la indemnització corresponent als fruits que s'hagin pogut obtenir de la meitat del preu de venda del xalet C. dipositat a l'Institut Nacional de Finances, però cal considerar que aquests diners no es trobaven en mans dels defenents.

Per aquestes raons, existint constància exclusivament d'una valoració objectiva, completa i imparcial dels béns de la comunitat de la qual eren titulars els esposos Durán - Morillo feta per "P." procedeix atenir-se a ella i estimar la demanda en la suma de 134.661,96 euros.

VII.- Malgrat estimar-se el recurs, no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància ateses les circumstàncies del cas, sense pronunciar-se tampoc pel que fa a les d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació plantejat per la representació processal de la Sra. Julián contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 2 de juny del 2010 que REVOQUEM íntegrament, condemnant als defenents a abonar a l'agent la suma de 134.661,96 euros, més els interessos de la citada quantitat a partir de la contesta a la demanda, sense fer especial pronunciament pel que fa les costes de cap de les dues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.