• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 153/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:153A)

Note méthodologique : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été remplacée par les identifiants figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI).

Faits et procédure

Dans une instance civile pendante devant la juridiction andorrane, Mme Mercader, demanderesse, réclamait à la société d'assurance D. SA le paiement de 3 960 euros. L'assureur contestait sa garantie au motif que la pathologie litigieuse était préexistante à la conclusion du contrat d'assurance.

Le Servei de Medicina Forense (service de médecine légale) avait été chargé d'une expertise. Selon la partie demanderesse, l'expertise, dont l'exécution aurait duré près de dix mois, avait été pleinement réalisée le 15 novembre 2011. Par une ordonnance du 27 février 2013, le juge avait toutefois réitéré la demande d'éclaircissements adressée au service.

Par un Aute (ordonnance) du 7 avril 2014, le Batlle (juge de première instance) a ordonné une nouvelle mesure, un complément d'expertise, au titre des diligències per a millor proveir (mesures d'instruction complémentaires). Par un Aute du 26 juin 2014, la Sala Civil a déclaré irrecevable l'appel formé contre cette décision, au motif que la décision de première instance était une décision incidente n'empêchant pas la poursuite de la procédure.

Mme Mercader a formé un incident de nullité contre l'Aute du 26 juin 2014 et contre celui du 7 avril 2014, en invoquant la violation du droit à la juridiction (article 10 de la Constitution andorrane, CA) et du droit à un délai raisonnable. La société D. SA s'est opposée à l'incident.

Le magistrat rapporteur est Joan Manel Abril Campoy, la formation comprenant également Pere Pastor Vilanova et Vincent Anière.

Question de droit

La Sala Civil devait trancher deux questions distinctes.

Première question : une décision de première instance ordonnant une mesure d'instruction complémentaire (diligència per a millor proveir) peut-elle faire l'objet d'un appel, alors même que la procédure considérée est un judici abreujat (procédure simplifiée) ? La partie demanderesse soutenait que cette mesure n'était prévue que pour la procédure ordinaire et qu'elle était, en tout état de cause, inutile, les questions ayant déjà été intégralement résolues.

Seconde question : la mesure ordonnée, qui impliquait un délai d'un mois pour l'expertise, constitue-t-elle une dilation indue portant atteinte au droit à la juridiction ?

Se posait en outre une question de compétence : l'incident de nullité pouvait-il viser une décision émanant d'une juridiction inférieure ?

Solution et dispositif

La Sala Civil rejette l'incident de nullité sur les trois points.

Sur les diligences pour mieux juger. Le tribunal rappelle leur caractère exceptionnel : elles interviennent lorsque, après administration de la preuve et sans que l'inactivité des parties soit suppléée, le juge n'a pas acquis la conviction nécessaire sur certains faits. Il les estime applicables au judici abreujat, « com així ho ha admès aquesta Sala ». Il relève que leur ordonnance n'est pas susceptible d'appel, en application des articles 10.2 et 17 de l'Annexe 2 du Décret du 4 février 1986, qui excluent l'appel lorsque la décision incidente ne fait pas obstacle à la continuation de la procédure. En l'espèce, la décision de première instance n'était pas définitive sur le fond et permettait expressément la poursuite de l'instance.

Le tribunal écarte également l'argument selon lequel la mesure serait inutile. Il s'agit selon lui d'une appréciation du juge a quo sur la nécessité de la preuve pour former sa conviction, appréciation qui ne relève pas de l'incident de nullité.

Sur la durée de la procédure. La Sala considère qu'aucune

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Aquesta Sala va dictar Aute, de data 26-06-2014, segons el qual decidia no admetre a tràmit el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Mercader contra l'Aute dictat en data 7-04-2014 per l'Hble. Batlle.

II.- Contra l'Aute d'aquesta Sala, de data 26-06-2014, i contra l'Aute de l'Hble. Batlle de data 7-04-2014 es va interposar per la representació processal de la Sra. Mercader incident de nul·litat, fonamentat en la vulneració del dret a la jurisdicció de l'article 10 CA, fonamentat en el dret a un judici de durada raonable.

La representació processal de la mercantil D. SA va oposar-se a l'incident de nul·litat, segons escrit de data 25-07-2014, i va demanar la desestimació del mateix.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o arguments en els quals la part promotora de l'incident de nul·litat fonamenta el mateix són els següents. En primer terme, entén que es tracta d'un procediment on es reclama a una companyia asseguradora l'import de 3.960 euros i aquesta darrera s'oposa al pagament per considerar que la patologia era preexistent a la perfecció del contracte d'assegurança. Assenyala que el pèrit (Servei de Medicina Forense) va trigar quasi deu mesos a efectuar l'informe, que es van presentar escrits d'impuls processals sense que rebessin cap resposta i que per providència de data 27-02-2013 es va requerir de nou al Servei de Medicina forense per tal que donés resposta íntegra a les qüestions de l'adversa. Afirma que la prova, contràriament a allò que manifesta l'adversa, sí es va practicar. I per Aute de data 7-04-2014, 42 mesos després de l'inici del procediment s'obvien les al·legacions i protesta i es decideix requerir de nou al Servei de Medicina forense, com a diligència per a millor proveir. No procedia l'aplicació de les diligències per a millor proveir, tota vegada que és un procediment abreujat i solament es preveuen en el procés ordinari, però tampoc perquè les qüestions ja havien estat resoltes íntegrament. Així, en segon terme, conclou que no s'oposa a l'admissibilitat o no de les proves pel jutge a quo ni a la procedència de la pràctica d'una prova per a millor proveir, però sí a la pràctica d'una nova prova per a millor proveir quan la prova ja ha estat íntegra i satisfactòriament practicada el 15 de novembre del 2011.

II.- Dues són les qüestions que s'han de resoldre en aquest incident de nul·litat. La primera fa referència a les diligències per millor proveir i a la inadmissió d'un recurs d'apel·lació contra una resolució judicial d'instància que acorda l'adopció d'un prova com a diligència per a millor proveir.

Les diligències per a millor proveir constitueixen expedients excepcionals que el jutjador pot emprar quan, una vegada practicada la prova en el procés i sense que amb les mateixes es supleixi la diligència de les parts litigants quant als mitjans de prova sol·licitats, no ha assolit una convicció respecte de determinats fets i per a aconseguir-ho ordena que es practiqui un determinat mitjà de prova o més d'un si s'escau. Aquestes diligències per a millor proveir són també aplicables al judici abreujat, com així ho ha admès aquesta Sala, i no poden ésser recurribles en apel·lació. En efecte, en l'Aute d'aquesta Sala del 26-06-2014 ja es deia que de conformitat amb el Decret del 4-02-1986 (arts. 10.2 i 17 de l'Annex 2) s'exclou el recurs d'apel·lació quan, al tractar-se d'un Aute que resol una qüestió incidental, no impedeix la continuació del procediment. I, en el cas, d'admissió d'una prova per a millor decidir no solament es tractava d'un Aute que no resolia definitivament el fons sinó que possibilitava expressament que el procediment continués.

Qüestió diversa és que la part que promou l'incident de nul·litat pretén posar de manifest l'existència d'una errada per part del jutjador a quo, quan ha apreciat la necessitat per a formar la seva convicció a l'hora de decidir, respecte al fet que, segons el seu parer, la prova que es demana esdevé inútil i provoca una dilació perquè ja ha estat practicada íntegrament l'any 2011. En canvi, el jutjador ha considerat que per a resoldre el present litigi resulta necessari que el Servei de medicina legal respongui a les dues preguntes que integren la prova quarta pericial. I, en concret, si bé es podria acceptar que la patologia que pateix ho és de llarga evolució i aquest extrem es troba respòs; en canvi, caldria, en consonància amb el resultat de les proves primera, segona i tercera documental, que es respongui a si la data en la qual es va constatar mèdicament la patologia es podia deduir que ja existia en 16-03-2015 i que l'assegurada ho coneixia. I per a conèixer aquests extrems i formar la convicció del jutjador i poder resoldre el litigi que enfronta les parts, sol·licita que es doni resposta íntegra a la prova pericial demandada per la defenent.

III.- La segona és la relativa a les dilacions en la durada del procediment. Considera la part recurrent i que promou l'incident de nul·litat que han existit dilacions indegudes al llarg de la tramitació del present procediment i que donar lloc a la present diligència per a millor proveir suposa una dilació més que vulnera el dret a la jurisdicció.

A aquest respecte convé assenyalar que l'existència de possibles dilacions en la tramitació del procés a la instància, poden ésser denunciades per la recurrent i iniciar, si ho considera adient, un procediment de reclamació de danys derivada del funcionament anormal de l'Administració de Justícia. En canvi, cap dilació indeguda es pot atribuir al dictat de l'Aute d'aquesta Sala ni tampoc a l'admissió de la prova per a millor decidir, perquè, a diferència del criteri de la part promotora de l'incident, el requeriment al Servei de medicina legal s'efectua per tal que, en el termini d'un mes, doni resposta íntegra a la prova pericial i en concret quant a les qüestions demanades per la prova defenent. Per tant, la determinació d'un termini d'un mes per a emetre un informe, i sense perjudici que caldrà que els òrgans judicials vetllin pel compliment dels terminis per a emetre els informes sol·licitats en consonància amb el deure de cooperació amb l'Administració de Justícia i amb l'assoliment d'una justícia més àgil i eficaç, no pot constituir una hipòtesi de dilació indeguda.

Per altra part, cal tenir en compte que l'incident de nul·litat s'ha de plantejar davant de l'òrgan judicial que ha dictat la resolució judicial que s'entén que vulnera el dret a la jurisdicció. Consegüentment, aquesta Sala solament desestima l'incident de nul·litat quant a l'Aute dictat per aquesta Sala en data 26-06-2014, ja que segons l'article 18.3 bis de la Llei de modificació de la llei transitòria de procediments judicials, l'incident s'ha de sol·licitar davant del jutge o tribunal que la va dictar, de manera que aquesta Sala solament pot examinar l'incident de nul·litat referent a l'Aute d'aquesta Sala i no al dictat a la instància.

IV.- La desestimació de l'incident de nul·litat s'ha de traduir en la imposició de les costes processals a la part que el va promoure.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de la Sra. Mercader contra l'Aute d'aquesta Sala de data 26-06-2014. Imposar a la part promotora de l'incident les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 18.3 bis de la Llei de modificació de la llei transitòria de procediments judicials.