• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 226/2014 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Civil, 27 novembre 2014)

Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, les identifiants ci-dessus ont été complétés à partir du texte de la décision (ROJ, ECLI, numéro de recours 253/14).

Faits et procédure

Les parties, mariées civilement à Mendoza (Argentine) le 24 mai 1996, se séparent. De cette union est né un enfant, né le 1er juillet 2003. Par demande du 10 septembre 2013, l'épouse sollicite le divorce, la garde de l'enfant, l'autorité parentale conjointe, un droit de visite du père et une pension alimentaire de 500 euros mensuels à la charge de celui-ci. Le défendeur accepte le principe du divorce et la garde maternelle, mais conteste les autres prétentions. Il propose une pension de 150 euros mensuels, le partage par moitié des dépenses extraordinaires et des modalités de communication par Skype, en invoquant la résidence des parents dans deux pays distincts et éloignés.

Par jugement du 27 mai 2014, le Tribunal unipersonnel, Sala Civil, prononce le divorce, dissout le régime matrimonial, attribue la garde à la mère, maintient l'autorité parentale conjointe et organise un droit de visite par moitié des vacances scolaires, avec un contact téléphonique ou par Skype hebdomadaire. Il fixe une pension alimentaire de 200 euros mensuels, indexée annuellement sur l'indice des prix à la consommation argentin, et répartit par moitié les dépenses extraordinaires.

Le père interjette appel et demande la réformation de la pension à 150 euros mensuels, avec indexation sur l'IPC andorran.

Question de droit

La Sala Civil doit résoudre deux questions :

1. La pension alimentaire de 200 euros mensuels, mise à la charge d'un père résidant en Andorre au profit d'un enfant résidant en Argentine avec sa mère, est-elle proportionnée aux ressources des parents et aux besoins de l'enfant, compte tenu de la différence de niveau de vie entre les deux pays ?
2. Le mécanisme d'indexation doit-il suivre l'indice des prix du pays de résidence de l'enfant (Argentine) ou celui du pays de résidence du débiteur (Andorre) ?

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance.

Sur la proportionnalité, la juridiction rappelle que la jurisprudence andorrane est « constante » : pour fixer une pension alimentaire au profit d'un mineur à la charge du parent non gardien, il convient de tenir compte des ressources des parents et des besoins de l'enfant. Elle ajoute que la différence de situation économique entre l'Argentine, lieu de résidence de l'enfant et de la mère, et l'Andorre, lieu de résidence du père, doit être prise en considération.

Elle relève que le père perçoit un salaire de 1 700 euros mensuels (année 2013), alors que la mère ne dispose que de revenus ponctuels d'environ 48,47 euros. Elle considère que la contribution de 200 euros « ne peut être considérée comme excessive » au regard de ces ressources, ni dépasser les possibilités économiques du débiteur, qui assume en outre les frais de déplacement de l'enfant entre Buenos Aires et Andorre.

Elle admet que la somme représente un montant

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10 de setembre del 2013 la representació processal de la Sra. Vall va formular demanda de divorci i regulació de mesures paternofilials contra el Sr. Almansa sol·licitant que es dictés Sentència declarant la dissolució per causa de divorci del matrimoni civil contret per ells mateixos a l'Argentina el dia 24 de maig del 1996 i establint les següents mesures paternofilials:

1.- Atribuir a la seva mandant la guarda i custòdia del menor Araujo 2.- Acordar la pàtria potestat dels dos progenitors,

3.- Establir un règim de visites del pare envers el menor que descrivia,

4.- Fixar una pensió a càrrec del Sr. F. i en favor del seu fill de 500 euros mensuals, en les condicions que assenyalava i disposant que les despeses extraordinàries que poguessin sorgir fossin sofertes pels dos progenitors.

II.- El Sr. Almansa va contestar a la demanda en data 8 d'octubre del 2013 manifestant que la Sra. A. s'havia emportat el seu fill a l'Argentina de tal manera que ell no hi podia tenir cap contacte i, per aquesta raó, acceptava que es declarés la dissolució del matrimoni, que la pàtria potestat del menor la tinguessin els dos progenitors, mentre que la seva guarda i custòdia fos atribuïda a la seva mare, però s'oposava a totes les altres peticions de l'adversa, formulant demanda reconvencional proposant les mesures que estimava més adients, atès que pare i fill residien a països diferents i molt allunyats entre sí. Pel que fa a l'import de la pensió d'aliments en favor del seu fill, proposava abonar 150 euros mensuals i, en relació a les seves depeses extraordinàries, fer-se càrrec de la meitat d'aquelles amb les què ell es trobés d'acord. Finalment demanava poder-se comunicar amb el seu fill via skype en els dies hores i circumstàncies que assenyalava.

III.- La representació processal de la Sra. Vall va contestar la demanda reconvencional formulada per l'adversa, oposant-s'hi pels arguments que exposava.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 27 de maig del 2014 va decidir:

Primer.- Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Vall contra el Sr. Almansa i, així mateix, la demanda interposada pel Sr. Almansa contra la Sra. Vall declaro la dissolució per causa de divorci del matrimoni civil que per ells fou contret a Mendoza (Argentina) el dia 24 de maig del 1996, així com la dissolució del règim econòmic del matrimoni, adoptant les següents mesures reguladores:

Que s'atribueixi a la mare, Sra. Vall la guarda i custòdia del fill menor, acordant-se la pàtria potestat compartida dels dos progenitors.

Que respecte del règim de visites envers el seu pare, es fixa el repartiment de vacances de la següent mantera:

S'escau fixar que el menor passarà amb el progenitor la meitat de les vacances escolars de Nadal, estiu i Setmana Santa que siguin previstes a l'Argentina; concretament quan les vacances siguin de 15 dies o mes, la primera meitat de els vacances les passarà en companyia del pare els anys parells i la segona els anys senars. Pel que respecta a les vacances d'estiu, aquests seran repartides per mesos sencers, un mes amb cadascun dels progenitors, segons acordin aquestes i en cas de desacord, el primer mes el menor restarà amb el progenitor i el segon més amb la mare i a la inversa els anys senars.

Que atesa l'edat del menor, que actualment compta amb onze anys d'edat, s'escau establir que el menor haurà de poder desplaçar-se al Principat d'Andorra, lloc a on resideix el seu progenitor, ja sigui tot sol o amb companyia d'algun familiar, a criteri de la seva mare. Que altrament i atès el poc contacte que actualment existeix entre pare i fill, s'escau establir que aquest règim de visites s'iniciarà durant el mes de desembre del 2014.

Altrament la mare haurà de garantir un contacte telefònic o via skype amb el progenitor els dissabtes (i en cas de no ser possible el dissabte serà el diumenge) de cada cap de setmana ales 17 hores (hora argentina) i d'un mínim de 30 minuts.

Fixar una pensió per aliments a càrrec del pare en favor del menor d'un import de 200 euros mensuals, atès el canvi de moneda entre Andorra i Argentina, el nivell de vida del menor, la situació econòmica del pare i l'obligació del progenitor de subvenir el preu dels bitllets d'avió del menor de Buenos Aires a Barcelona i de Barcelona a Buenos Aires i del desplaçament des de Barcelona a Andorra i d'Andorra a Barcelona. Aquesta pensió s'incrementarà anualment segons l'IPC publicat anualment a l'Argentina.

Tot plegat havent d'establir ensems l'obligació de sengles progenitors de satisfer per meitat les despeses extraordinàries del menor.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Almansa i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es fixi la pensió d'aliments en favor del seu fill de la què ell s'ha de fer càrrec en 150 euros mensuals i que aquesta s'incrementi d'acord amb l'IPC andorrà.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs el Sr. Almansa argumenta que la pensió de 200 euros mensuals, és a dir 2.211,80 pesos argentins, en concepte de pensió alimentària en favor del seu fill que la Sentència d'instància l'obliga a abonar és totalment desproporcionada hagut compte el nivell de vida del menor mentre convivien, els ingressos actuals del Sr. F. i sobre tot el cost de la vida a l'Argentina.

La jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en considerar que, per tal de fixar una pensió d'aliments a favor d'un menor i a càrrec del progenitor que no conviu amb ell, és precís tenir en compte els ingressos dels seus pares i les necessitats del menor. En el cas present, cal tenir en compte igualment les diferències que es deriven de la situació econòmica en la què es troba l'Argentina, a on resideix el menor i la seva mare, i la d'Andorra, a on viu el seu pare.

II.- Pel que fa als ingressos dels progenitors del menor Araujo nascut el dia 1 de juliol del 2003 (foli 24), cal destacar que el seu pare tenia un salari de 1.700 euros mensuals l'any 2013 (foli 210v i ss), mentre que la Sra. A. percebia 390 pesos, que equivalen a 48,47 euros, fent feines esporàdiques (folis 112 i 219), encara que aquest import a l'Argentina no és tant reduït com ho podria ser al Principat, de tal manera que l'aportació de 200 euros per part del Sr. F. que estableix la resolució d'instància no es pot considerar excessiva atesos els ingressos que perceben els progenitors, ni superar les seves possibilitats econòmiques, fins i tot tenint en compte que, a més, el recurrent s'ha de fer càrrec de les despeses de desplaçament del seu fill de Buenos Aires a Andorra i d'aquí a Buenos Aires.

És cert que, com posa de relleu el recurrent, s'ha de tenir en compte que 200 euros equivalen a 2.199 pesos i que aquesta quantitat a l'Argentina supera, pel que sembla, el salari mínim establert a aquest país i que el nivell de vida que portaven els litigants, tant quan residien a Argentina com quan estaven a Andorra, no es pot considerar alt, ja que van haver de marxar d'aquell País atesa la seva situació econòmica i al nostre tampoc es pot dir que portessin un ritme de despeses elevat. No obstant, cal tenir en compte que la fixació del salari mínim és una qüestió d'índole política que no sempre respon a tots els països a allò necessari per sobreviure en condicions dignes.

Per aquesta raó, entenem que la suma fixada s'ha d'entendre proporcionada als ingressos dels progenitors i que no s'ha provat que aquesta suposi un increment en el nivell de vida que pot portar el menor respecte d'aquell del qual gaudia mentre els seus progenitors convivien, tenint en compte a més la necessitat d'ajut psicològic que ha suposat pel menor la separació dels seus pares amb un cost de 900 pesos mensuals (folis 90 i 93) i fins i tot la possible incidència d'aquest fet en el seu rendiment escolar, que justificaria un reforç escolar amb un cost mensual de 1.200 pesos més (foli 94).

III.- El recurrent argumenta en segon lloc que la suma que ha d'abonar mensualment s'ha d'incrementar d'acord amb l'IPC andorrà i no pas amb l'argentí, però aquest argument no es pot estimar, ja que la suma que el Sr. F. abona ha de ser suficient per cobrir les despeses d'alimentació del seu fill a l'Argentina i, per tant, si el cost d'aquesta augmenta també ho ha de fer la suma que rebi en aquest concepte, sense perjudici de que si l'import a pagar en un moment donat supera aquella que el seu salari li permet satisfer pugui demanar als Tribunals la reducció consegüent.

IV.- Malgrat desestimar-se el recurs, no procedeix fer especial pronunciament en relació a les seves costes atesa la naturalesa del procediment i d'acord amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Almansa contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 27 de maig del 2014, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.